BILBAO

 

 

Director: Angel Jové

                 Maria Martin

                 Isabel Pisano

Any: 1978

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Thriller

 

ARGUMENT

Leo (Angel Jové) és un home de mitjana edat, viu amb Maria (Maria Martin), una dona més gran que ell a qui detesta.

Un dia entra en la seva vida Bilbao (Isabel Pisano), una ballarina de strip-tease i prostituta en estones lliures. Tota la vida de Leo comença a girar al voltant de Bilbao. Paga una sessió amb la dona perquè li faci sexe oral, guarda peces de roba de Bilbao li grava converses, visita d’ amagat la seva casa o compra un disc de Lotta Lenya en el que una cançó porta el seu nom.

Tot és un inici que porta a segrestar a la dona, Leo compra cloroform, entra a casa de Bilbao i la rapta, transportant-la a un soterrani. Allà la despulla, la lliga amb cordes tensades a les seves extremitats i li rasura el sexe. Quan l’ arrastra des del llit, la dona es dona un fort cop al cap i mor.

Leo demana ajuda a Maria, rescaten el cadàver i el fan desaparèixer. Leo retorna a la recerca de noies objectes de desig amb les quals satisfer els seus instints més íntims.

 

 

 COMENTARI

    Bilbao és la segona pel·lícula de Bigas Luna després de “Tatuaje”, seguint la novel·la policíaca de Vázquez Montalbán. Si “Tatuaje” va resultar un fracàs comercial, quan Luna porta a la pantalla una obra personal basada en un relat propi, obté un gran èxit.

Es tracta d’una nova veu en el cine espanyol, diferent, audaç i renovador. Bilbao” es conserva com un film de culte.

Amb la pel·lícula entrem de ple en el món del director, un món que configurarà en la seva obra posterior però potser mai d’una manera tan personal , pertinent i agosarada com ara.

L’ univers al que ens referim és el d’un erotòman, el d’ algú que viu el sexe i el desig de manera tan pertorbadora com alliberadora. La història de Leo és la historia d’una obsessió, d’una fascinació

Ens trobem davant un thriller sensual i morbós, on es realitzen els desitjos més ocults del mascle. Cal preguntar-se si Leo és algú posseït d’una ment malaltissa, si és un obsés i un pervertit o és un home a la recerca del punt més potent i arriscat del sexe i de l’ amor.

Leo és un voyeur i un fetitxista. Algú que veu a una dona que li agrada i la incorpora al seu propi món com un objecte de desig. Bilbao és una dona inert, per tant no hi ha sentiments, tan sols relacions de poder entre botxí i víctima.

La dona, totalment passiva, es pot contemplar com un desig pervers del mascle. Leo domina un cos, el manipula, obté la llibertat sexual total, quan l’ altra s’ha convertit en una nina , en un joguet. Leo la despulla, l’ observa, la retrata , la lliga, la rasura, la llepa i gaudeix de tot l’ esplendor sexual de la seva partenaire. Tot això comporta un joc pervers, darrera del qual s’ amaga la impotència i la incapacitat de consumar la relació.

El relat podria contemplar-se des d’una òptica pròxima a la misogínia i el masclisme; la dona passiva i forçada no expressa sentiments, ni amor, no hi  fa falta seducció, s’ha convertit tan sols en un objecte de possessió total.

Aquest univers onanista que s’ha creat Leo pot ser tractat com una relació malalta però també com un afany d’ amor. Tot el joc resta frustrat, la princesa no desperta del somni per conèixer al príncep blau i mor fortuïtament. L’ home es desespera, borra senyals dels fets i surt a una nova recerca.

Bigas Luna roda algunes escenes emmarcades en el perfil de permissivitat que ofereix ja la censura en 1978. La imatge de la llet, vessant  llargament sobre l’ esquena i el cul de Maria és com una substitució del semen que potser no li pot oferir el mascle a la dona.

L’ escena en que Bilbao ha estat segrestada i és objecte de tota classe de vexacions o manipulacions amoroses, segons es miri, passa també als anals del cine espanyol , almenys en la seva vessant eròtica i morbosa.

DELIVERANCE

 

 

Director: John Boorman

Actors: Burt Reynolds

              Jon Voight

              Ned Beatty

Any: 1972

Nacionalitat: USA

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT

Un grup d’ amics decideix anar fins a una població recòndita per tenir l’ última oportunitat de baixar en canoa pel riu Cahulawassee, que serà represat i reconvertit en un immens llac.

Els components de l’ expedició són Lewis (Burt Reynolds), l’ home més preparat i que pel seu caràcter i experiència assumeix el lideratge del grup,Ed (Jon Voight),Bobby (Ned Beatty) i Drew.

La primera part de la ruta transcorre sense incidents però les embarcacions se separen i quan Ed i Bobby toquen terra es troben amb un parell d’ homes estranys i violents. Aquests els amenacen amb les seves escopetes, lliguen a Ed a un arbre i un dels homes sodomitza a Bobby.

Quan la situació és desesperada apareixen Lewis i Drew, Lewis dispara una fletxa sobre un dels desconeguts i el mata en tant l’ altra fuig.

Els homes es plantegen que fer, si donar part a la policia amb el consegüent perill de ser arrestats i jutjats o enterrar el mort i tornar.

Decideixen aquesta segona opció malgrat l’ oposició de Drew. Quan busquen el camí de tornada tenen que superar els ràpids del riu i força dificultats. Drut que sembla molt afectat i no porta armilla salvavides cau al riu i desapareix.

En l’ enrenou, els homes cauen a l’ aigua i són arrossegats per la corrent. Lewis pateix una greu ferida en una cama que el deixa immobilitzat.

Quan arriben a un rabeig en calma, pensen que potser l’home que ha escapat ha disparat a Drew. Ed escala la muntanya i troba al fugitiu, li dispara una fletxa i el mata quan l’ altre l’ atacava.

Submergeixen el cadàver en el riu i continuen la ruta fins on han deixat els vehicles.

Davant les ferides que presenten i la mort de Drew s’ inicia una investigació però no hi ha cap prova contra ells i tots tornen sans i estalvis a casa seva però els remordiments de consciència els perseguiran.

 

 

 

COMENTARI

Pel·lícula amb moments d’ extrema tensió i violència psicològica.

Boorman planteja la típica estructura d’ un viatge a través d’un riu, ¿de la vida?, ple d’ ensurts i dificultats, una sèrie d’ esdeveniments no deixaran indemnes als protagonistes.

El film reflexiona sobre l’ home corrent portat a una situació límit i la seva capacitat de reacció. Uns excursionistes que surten d’ un entorn civilitzat s’ enfronten a la natura en estat pur, a personatges fora de la norma, a tot un àmbit que els trastorna i els pertorba. Un grup d’homes ha d’ afrontar la lluita per la supervivència, i contrarietats i inconvenients impensables en la seva vida quotidiana

Un dels temes del relat és la legitimitat de defensar-se per evitar perdre la pròpia vida però com aquesta defensa , que comporta la mort dels agressors, pesa i crea un sentiment de culpa. Boorman planteja un viatge per la naturalesa humana, per l’ agressivitat, per la capacitat de lideratge, pels esdeveniments incontrolables que forgen caràcter o mostren les limitacions personals.

La disjuntiva de que fer quan un espiral de violència porta a la mort d’ un ser humà. El dubte sobre si confiar en la llei o desentedre`s i fugir.

Per últim la pel·lícula tracta sobre els perills reals o simbòlics que assetgen a aquells que s’ internen fora dels seus circuits de seguretat, fora del seu marc social i les seves arrels, aquells que volen sortir dels seus marges, del seu propi àmbit i es troben amb hostilitat i perill sent incapaços d’ assumir les conseqüències.

 

WEST SIDE STORY

 

 

Director: Robert Wise

Actors: Natalie Wood

              Richard Beymer

              George Chakiris

              Russ Tamblyn

              Rita Moreno

Any: 1961

Nacionalitat: USA

Gènere: Musical

 

ARGUMENT

En el West Side, un barri marginal de Nova York, dues bandes imposen la seva llei, d’un cantó els Jets, els nadius, formada per fills d’ emigrants polonesos i dirigida per Riff (Russ Tamblyn).

En l’ altre bàndol, els Taurons, el grup de porto- riquenys dirigits per Bernardo (George Chakiris).

Els dos grups s’ insulten, es barallen i s’ odien a mort. Quan es celebra un popular ball en el barri, els dos grups ètnics hi acudeixen, es menyspreen entre si i dansen amb els seus. Allà hi són presents Tony (Richard Beymer) , jove nord americà, i Maria, la germana de Bernardo, recent vinguda de Puerto Rico.

Els dos nois es coneixen, ballen i s’ enamoren, malgrat l’ oposició dels seus propis grups, que els separen. La relació entre la parella encara crea més enemistats i els dos bàndols es citen per mantenir una baralla.

En tant, Tony acudeix d’ amagat a la casa de Maria i la parella referma el seu amor. Maria li fa prometre al xicot, que farà de mitjancer en la lluita i intentarà separar als dos grups.

Quan  Riff i Bernardo estan barallant-se, apareix Tony, esforçant-se en separar-los però la seva intervenció és nefasta. Assaja evitar que Riff s’ abraoni sobre el seu oponent i Bernardo aprofita per matar al cap de la banda rival. Tony, enfurismat, perd els sentits, ataca a Bernardo amb un ganivet i també acaba amb la seva vida.

La notícia arriba a oïdes de Maria, el seu noi ha matat al seu germà. Tony va a veure-la i li explica el que ha passat, els dos nois renoven el seu amor i es prometen fugir plegats.

Quan Anita (Rita Moreno), la novia de Bernardo arriba, Tony escapa per la finestra i s’ amaga en la tenda del barri, a l’ espera de retrobar a Maria.

La presència de la policia impedeix a la noia anar a trobar al seu enamorat, així que envia a Anita a la botiga perquè li digui a Tony que l’ espera.

Rita troba en la tenda al grup de Riff, que l’ assetja i la vexa fins que la intervenció del propietari els fa fora.

Tony creu que “El Chino”, un noi de l grup ha matat a Maria per la relació que sosté amb ell, no és així i el dos amants es troben , just quan arriba “El Chino” que dispara sobre el Tony i el mata.

Quan els de la seva banda recullen el cadàver, s’hi ajunten els porto-riquenys, en la primera mostra de col·laboració i solidaritat entre ambdós.

Potser la mort de Tony no haurà estat inútil.

 

 

 COMENTARI

Musical, melodrama, amor, enfrontaments socials… són el conjunt de gèneres que ocupen a West side story com un dels films més èpics i captivadors de la història del cinema.

La pel·lícula tracta sobre les lluites entre bandes. Lluites racials, entre novaiorquesos, antics emigrants també, i porto-riquenys, entre blancs i morenos.

Lluites de classe. Entre grups ja assentats socialment i altres , el més pobres. En una de les cançons queda clar el futur que espera als nois, quan diuen : Amèrica et dona oportunitats, pots ser paleta o frega plats.

Lluites pel territori. Cada grup basa la seva força en dominar l’ espai territorial, també la cohesió els hi dona poder, en realitat són joves que necessiten afermar-se i que sense el grup no serien res, necessiten , com no, transgredir i qüestionar l’ autoritat.

Lluites de gènere. Els nois reprodueixen els valors dominants, les noies són elements passius que es tenen que sotmetre al dictat dels homes, el masclisme més elemental domina les relacions però les dones seran les úniques que demostren dos dits de front. Maria separant a les bandes sobre el cadàver de Tony i Rita intentant ajudar a la noia, tot i veure’s vexada per la banda contraria.

En el context de les lluites socials, neix l’ amor de dos nois de bàndols contraposats. És ni més ni menys que la història de Romeu i Julieta en el West Side i fins i tot la iconografia del film potencia la historia clàssica.

Les famílies enfrontades són aquí bandes, l’ escena del balcó és desenvolupa aquí en la part del darrera dels edificis del barri, l’ amor neix en el ball en el que els futurs amants només es veuen l’ un a l’ altre. La mort dels caps de les bandes (Montescos i Capuletos), desencadena encara més la tragèdia i desbarata l’ amor.

A la fi sobre els  morts hi ha un punt d’ esperança. Els dos grups arrepleguen el cadàver de Tony i se l’ emporten, la reconciliació podria ser possible. Però sabem que l’ esperança que cercaven els nois d’un temps i un lloc per l’ amor se n’ anat en orris, que no hi ha hagut un culpable assassí sinó que és l’ odi qui mata.

La càmera s’eleva sobre la desolació de l’ espai, ara buit.

La pel·lícula manté en alguna ocasió un to d’ autoparodia, quan la banda de Riff ironitza sobre els tòpics que els fan ser com són, malalties socials, pares maltractadors, falta d’ oportunitats, etc.

Tot això s’ explica a partir de l’ estètica del musical. En realitat els moviments rítmics, sincopats dels grups, a la recerca del domini, ja tenen alguna cosa de musical.

La posada en escena, la coreografia, la música de Bernstein i les cançons de Sondheim són un plus afegit que aporta emotivitat i poesia al conjunt.

La pel·lícula va guanyar deu oscars en 1961, incloent els de millor pel·lícula i millor director.

 

CELEBRITY

 

 

 

Director: Woody Allen

Actors: Kenneth Branagh

              Judy Davies

              Charlize Theron

               Joe Mantegna

               Famke Jansen

               Melanie Griffith

               Winona Ryder

Any: 1998

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Lee Simon (Kenneth Branagh) és un periodista que escriu de viatges i està entestat en publicar la seva primera novel·la.

Des de jove està casat amb Robin (Judy Davies), una professora, però viu la crisi dels quaranta i li agraden totes les dones.

En el seu pul·lular per Nova York  coneix a Nola (Winona Ryder), una jova actriu, però no te ocasió de quedar amb ella. Més tard s’ embadaleix amb una model (Charlize Theron) però nerviós,  enclasta el seu cotxe contra un aparador i la noia marxa irada.

Finalment talla amb Robin i aquesta coneix a Tony Gardella (Joe Mantegna), un productor televisiu que la incorpora al seu equip periodístic i es casa amb ella.

Lee, per la seva banda, es tanca a escriure la novel·la que el porti a l’ èxit, en tant coneix a Bonnie (Famke Jansen), una noia amb la que estabilitza relacions.

Quan sembla que tot va be i pensen viure plegats, Nola torna a aparèixer en la vida de Lee, aquest ho deixa tot per l’ actriu i com a venjança Bonnie s’ emporta la novel·la i la llença al mar.

La relació entre Lee i Nola es torna tensa. Lee vol controlar a la noia i aquesta no se sent lliure, tot se’n van en orris.

La vida continua.

 

 

COMENTARI

La pel·lícula anual de Woody Allen arriba en 1998 entre “Desmontando a Harry” i “Acordes i desacuerdos”. El director de Nova York insisteix en el seu retrat de l’ anima humana, ara i com en altres vegades a partir del món format pels famosos i els intel·lectuals de la ciutat.

És l’ univers en el que el director es mou i que tan bé coneix, gent guapa, àvida per fer saber del seu talent, hiper motivats en la caça aliena dels sentiments i el sexe.

Un entorn superficial i banal però on la gent no és diferent de la de qualsevol altra ambient i on les motivacions són les mateixes que mouen a gran part de la humanitat: estimar, ser estimat, gaudir de poder, ser considerat, realçar la pròpia auto estima…

Allen planteja una pel·lícula coral com en la majoria de la seva filmografia. Branagh ocupa el lloc que l’ autor s’hauria dedicat de ser més jove. Un home de quaranta anys, insegur i maldestre, que es planteja si vol estar sempre amb la mateixa dona. En un moment de crisi existencial vol demostrar les seves dots i talents, és algú incapaç de viure una sentimentalitat estable, li agraden totes, vol estar al llit amb totes.

El director utilitza la trama per ironitzar sobre els famosos, les celebritats que emergeixen en un món que els aplaudeix,els adora i els hi permet tota mena de capricis. La supermodel enamoradissa n’ és un exemple o l’ actor Brandon Dawson (Leonardo Di Caprio), superb, violent i despòtic però aclamat per la gent, n’és un altre. Gent de la faràndula consentida i aviciada.

Darrera aquest univers de llum i felicitat, Allen descriu els buits , les contradiccions i les penalitats dels protagonistes. Lee sembla haver trobat l’ estabilitat amb Bonnie però s’ embolica amb Nola, va darrera d’ ella i deixa plantada a la parella. Robin s’ escapa el dia de la boda amb Tony, temorosa del pas a donar, abans ha muntat un escàndol quan ha trobat a Lee amb la seva nova parella en el cine.

La falta de maduresa, les conquestes successives, la gelosia, la por a no ser estimat…marquen l’ existència dels personatges que vagaregen per l’ obra.

Tot és subtil, ple de sentit de l’ humor i ironia i això converteix a aquests nens grans en personatges entranyables.

Per cert, magna aparició en una escena de Donald Trump, fent d’ ell mateix.

LA EXTRAÑA PAREJA

 

Director: Gene Saks

Actors: Walter Matthau

              Jack Lemmon

Any: 1968

Títol original: The odd couple

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Felix (Jack Lemmon) s’ acaba de separar de la seva dona i espera el divorci, deprimit passa la nit en un hotel I pensa en el suïcidi.

A la fi va a casa del seu amic Oscar (Walter Matthau), que està celebrant una de les seves timbes de pocker. Oscar el convenç perquè es quedi a viure en el seu ampli apartament.

Aviat les dues personalitats xoquen, en tant Oscar és descuidat, no presta atenció a les coses de la casa i pensa en sortir a lligar i divertir-se, Felix assumeix el rol femení, cuida la casa ,és un fanàtic de la neteja i la seva principal preocupació és el guisat que farà en la cuina.

Una nit els dos amics inviten a dues veïnes, també separades. En tant Oscar està preparant uns cocktails, Felix els hi explica el sentiment que el tenalla i l’ emoció que sent per tot allò que ha perdut i que més estima, la dona, els fills, el pis….La reacció de les dones és entendrir-se amb les batalletes de Felix i rebutjar els intents de lligar d’ Oscar.

Quan ja els desacords són constants i la situació insostenible, Felix és acollit en casa de les veïnes, en tant Oscar continua les seves partides de pocker amb els de la colla però potser comença a reconsiderar el seu tarannà.

 

 

COMENTARI

Magnífica i clàssica comèdia basada en una obra teatral de Neil Simon que s’ estrena en 1965 amb gran reeiximent. Va estar a punt de ser dirigida per Billy Wilder però la direcció, més funcional ,de Saks no deixa de reconèixer alguns elements bàsics del gran mestre: combinació de comèdia i sentimentalitat, grans actors, etc.

Gene Saks continua la col.laboració amb Simon dos anys després amb “Descalzos por el parque” i te un bon resultat de crítica i de públic en 1969 amb “Flor de cactus”, una altra comèdia, però aquest triomf no li obra les portes per realitzar més i millor cinema.

L’ obra planteja la vida en comú de dos amics separats que tenen caràcters i formes d’ entendre la vida en la llar totalment diverses.

Aquest contrast de maneres de ser i l’ habilitat actoral de Lemmon i Matthau és el que dona sentit al film.

Oscar és deixat, sorrut, despreocupat de les tasques de la casa, interessat en les partides de cartes amb els col·legues. Felix ,en canvi, és una perfecta ama de casa, enyora la seva llar familiar, és obsessiu  i perfeccionista i la seva sentimentalitat fa que les dones li obrin els braços. L’ antítesi de caràcters, el contrast total de personalitats és el secret de l’ èxit de l’ obra. A això  li acompanyen uns diàlegs de vegades tendres,de vegades àcids però sempre divertits. Tots els apunts per a la comèdia perfecta.

L’ actitud de Felix humanitza a Oscar i el fa rumiar sobre la seva manera de comportar-se.

CUMBRES BORRASCOSAS

 

 

 

Director: William Wyler

Actors: Merle Oberon

              Lawrence Oliver

              David Niven

              Flora Robson

              Geraldine Fitzgerald

Any: 1939

Títol original: Wuthering heights

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama romàntic

 

ARGUMENT

En els erms de Yorkshire, s’ alça la mansió dita “Cims borrascosos”. Un foraster arriba en mig del gel i del fred i es troba amb el senyor Heathcliff (Lawrence Oliver) que l’ allotja de mala gana.

En l’ habitació nupcial on fa anys que no hi dorm ningú l’ home desperta espantat per uns crits en la nit, un fantasma li rossa la mà i en tant el propietari surt a la recerca de l’ espectre que vol tornar, Ellen (Flora Robson), la criada li explica al nouvingut la història de la casa.

Quaranta cinc anys enrere “Cims borrascosos” era un lloc encantador, un bon dia el senyor Earnshaw apareix en la residència amb un nen que ha trobat abandonat en la ciutat. Earnshaw ja te dos fills: Cathy i Hindley.

El noi és anomenat Heathcliff, s’ adapta ràpidament a les costums de la casa i fa una gran amistat amb Cathy però es baralla constantment amb Hindley, el germà gran.

Heathcliff i Cathy entre jocs infantils s’ enamoren i el noi promet que, passi el que passi, la noia serà sempre la seva reina en el castell sobre els erms de “Cims borrascosos”.

Al poc temps Earnshaw emmalalteix i mor, Hindley, malgrat la seva joventut es converteix en l’ amo. “Cims borrascosos” deixa de ser l’ espai feliç dels jocs de la infància.

El temps passa i els nens es converteixen en adults. Heathcliff ha estat rebaixat pel nou amo a la qualitat de mosso de quadra i aquest el menysprea i el maltracta, tot i això l’ amistat amb Cathy (Merle Oberon) s’ ha convertit en amor correspost.

En absència d’ Hindley, Cathy i Heathcliff passegen al costat de la mansió dels Linton quan senten una musica i entreveuen que s’ esta celebrant una gran festa. Cathy s’ entusiasma dels oripells i la magnificència de la celebració però els nois són atacats pels gossos de la casa i Heathcliff és expulsat. El noi maleeix als Linton i profetitza que la casa en runes caurà sobre els seus amos.

Cathy es recupera de les mossegades dels gossos i ja curada retorna a “Cims borrascosos”, acompanyada d’ Edgar Linton (David Niven) però rebutja els bons modals d’ aquest per tornar als braços de’ Heathcliff.

Però Cathy ha conegut el món de l’ opulència, dels luxes i les temptacions i mentre Heathcliff sols li ofereix la vida d’ un criat, Linton és tot allò que ella podia somniar.

Així Linton li ofereix casar-se amb ell i això significa un ascens social. Heathcliff s’ assabenta, agafa un cavall i marxa de la casa, Cathy  intenta seguir-lo a través de la pluja i els erms, sense sort.

Linton es casa amb Cathy i durant anys viuen una vida tranquil·la i feliç al costat d’ Isabella (Geraldine Fitzgerald), la germana de Linton però al cap del temps, Heathcliff torna. Ha estat en Amèrica, ha descobert els seus verdaders orígens, que eren nobles , s’ ha convertit en un cavaller i ha comprat “Cims borrascosos”,  en decadència per les deutes i la mala gestió d’ Hindley.

Ara el criat s’ ha convertit en amo i l’ amo esta acabat i se sent inferior. Heathcliff li retreu el seu tracte en el passat i no amaga el seu ressentiment.

Un dia Isabella apareix en la mansió i entaula una relació amistosa amb Heathcliff, al cap del temps l’ home se li declara i concerten el casament, tot davant la gelosia de Cathy que li demana a Lindon que impedeixi la boda, llavors Lindon se n’ adona que Cathy encara estima a Heathcliff.

Isabella i Heathcliff es casen i se’n van a viure a “Cims borrascosos” però la noia no és feliç, doncs sap que el marit esta enamorat de Cathy i no pot estimar a ningú més.

El temps passa i Cathy emmalalteix, Heathcliff abandona casa seva per anar al costat de l’ estimada, els enamorats es retroben, s’ abracen i es besen com no  ho havien fet des dels temps de joventut i es confessen de nou el seu amor indestructible.

Heathcliff agafa a la noia i la porta fins la finestra, allà contemplen el castell on es van prometre amor de joves i Cathy mor en braços del seu estimat. Heathcliff reclama seguir-la més enllà de la mort.

El relat torna al present. El doctor ha trobat a Heathcliff en la neu amb una dona però sols ha vist les petjades de l’ home. Heathcliff mor i l’ espectre de Cathy se l’ emporta amb ella al més allà per gaudir de l’ amor etern.

 

 

COMENTARI

William Wyler dirigeix aquest clàssic, deutor de la novel.la d’ Emily Bronte de 1847. Es tracta de la versió canònica dins de les moltes en que aquesta obra ha estat portada a la pantalla.

En ella Bronte desfoga els seus sentiments i les frustracions d’una dona que va viure amagada i soltera i va morir als 30 anys.

Wyler presenta a través d’ un llarg flash back, la història amorosa d’ Heathcliff i Cathy, dos persones que s’ estimen més enllà de la mort.

La narració conté tots els elements del drama més desaforat: l’ amor impossible, la diferència social que allunya als enamorats, els fantasmes que pul·lulen per l’ entorn, la natura com un element físic més que, determina l’ actuació dels protagonistes, i tots els aspectes de la tragèdia: l’ engany, la humiliació, la hipocresia, les emocions i els sentiments interiors que canalitzen la vida.

Els personatges es veuen tancats en un entorn social que qüestiona aquests sentiments. Els amants s’ estimen però Heathcliff es rebutjat socialment per ser tan sols un mosso de quadra., Cathy li correspon però dubta entre l’ amor verdader i la posició social.

Els protagonistes tenen que escollir entre la vida en llibertat en els erms feréstecs o l’ opulència i el luxe de l’ alta societat.La falsedat i la hipocresia d’ aquest àmbit mundà a canvi de frustració i solitud.

Els personatges cerquen la seva identitat, qui és Heathcliff?, el pagerol de la infància o el noble en que s’ ha convertit?. Qui és Cathy?, la noia salvatge de “Cims borrascosos” o el seu mirall, la dona embadalida per el nou ordre social al que s’ ha integrat?.

Wyler planteja com Heathcliff viu en un món tètric i desolat, l’ únic que queda dels “Cims borrascosos”, com sols conserva la memòria d’ un passat feliç i com l’ espectre de l’ estimada ve, àvid, per emportar-se’l.

El passat torna en forma de fantasma i s’ emporta Heathcliff a l’ encalç de l’ amor que mai va poder gaudir plenament, l’ amor perdut en vida el recuperaran els amants en el més enllà.

Apoteosi del romanticisme més exacerbat, del desig malaltís que s’ estén i es consuma en l’ eternitat.

MADAME D

 

Director: Max Ophuls

Actors. Danielle Darrieux

               Charles Boyer

               Vittorio de Sica

Any: 1953

Nacionalitat: França

Gènere : Comèdia

 

ARGUMENT

Louise O, Madame De (Danielle Darrieux) ha contret deutes i es veu obligada a empenyorar unes valuoses arracades que li va regalar el seu marit, André (Charles Boyer), un general de l’ exercit.

Louise enganya a l’ espòs en la funció d’ òpera a la que assisteixen plegats i fa veure que les ha perdut o els hi han robat.

Com la notícia arriba als diaris, Monsieur Remy, el joier, decideix tractar amb el marit i revendre-li les arracades, l’ home te una amant, Lola, que s’ acomiada d’ ell i marxa cap a Constantinopla i André les hi regala.

Lola , una vegada arribada a destí, perd els seus diners en el joc i ven de nou els penjolls per obtenir efectiu.

Un diplomàtic, el baró Fabrizio Donati (Vittorio de Sica) les compra més tard i és anomenat ambaixador a Paris. Casualment coneix en l’ estació a Louise i s’ enamora d’ ella; per abraçar els seus favors li ofereix les joies que així retornen al seu origen.

Madame De fingeix davant el marit i li vol fer creure que les arracades estaven perdudes dins d’uns guants.

André no cau en el parany i li demana explicacions a Donati, les arracades tornen a la joieria de nou i Louise cau malalta de pena. L’ objecte de desig és rescabalat una altra vegada però al temps, Louise es veu obligada a regalar-lo a una cosina que, ha tingut un fill, la noia que no te diners ho empenyora de nou.

Louise, que no pot viure sense les joies, que simbolitzen el seu amor per Donati, les recupera. André, despitat pel menyspreu de Louise repta en duel a Donati, Louise corre al punt d’ encontre per evitar l’ enfrontament però just sent un tret sense resposta, André ha matat a Donati, Louise no pot suportar-ho i cau ferida de mort per l’ ensurt.

 

 

COMENTARI

Ophuls porta al cinema una poc coneguda novel.la de Louise de Vilmorin, la roda en el seu retorn a França després de l’ exili americà i és quan realitza les seves millors pel·lícules.

L’ estil elegant i contingut d’ Ophuls, serveix per aquesta comèdia d’ embolics que es converteix en drama.

El director austríac retrata la hipocresia de l’ alta societat, els salons de luxe, el matrimoni de conveniència i la doble moral de tots els protagonistes, Tot és lleuger, mundà i subtil, els personatges no expressen les seves emocions ni els seus  sentiments fins que Madame De cau enamorada i es veu presonera de la seva  mateixa trampa.

Madame De és una dona frívola, de cap calent, superficial, sotmesa al poder dels privilegis, els diners i un marit ric al que no estima però això canvia quan s’ enamora d’un altre home.

La convenció social i la voluntat d’ evitar escàndols impedeixen el triomf de l’ amor, quan Louise sols escolta els seus sentiments, es troba amb la societat falsa i banal de la que s’ ha aprofitat, que és la que l’ impedeix sortir-se’n endavant, el drama i la mort tanquen la tramoia.

La història transcorre en el Paris de principis del segle XX, al voltant d’una joia que va passant de mans en mans;  la protagonista la ven perquè no la valora ja  que és un regal del marit però després quan li arriba de part de l’ amant, no se’n vol desprendre doncs són el símbol del seu amor.

Tota la història està marcada per l’ atzar, les arracades passen d’ un a l’ altra per tornar a la seva propietària original, la casualitat és el nexe d’ unió entre el valuós objecte i el trio protagonista, marit , muller i amant, en una successió d’ apropiacions i pèrdues.

Ophuls ens ve a dir que l’ amor com les joies és un joc, alguna cosa que canvia d’ amo i que s’ intercanvia per diners.

Aquest amor impossible és vist a partir de girs de guió un tant recargolats que s’ allarguen en excés. El director mostra  aquest món d’ aparences i no explica mai el nom de la heroïna, Madame De…., així participa en els secrets de l’ alta societat, en les convencions i els silencis que legitimen tota l’ acció.

Ophuls mou els seus personatges en palaus aristocràtics i salons sumptuosos i els balls són retratats en llargs tràvelings on sobresurt el món opulent guiat pel simulacre i el canvi de parella.

EL HOMBRE MOSCA

 

 

Director: Fred Newmeyer-Sam Taylor

Actors: Harold Lloyd

               Mildred Davies

Any: 1923

Títol original: Safety last

Nacionalitat: USA

Gènere: Còmic

 

ARGUMENT

    Harold (Harold LLoyd) s’ acomiada de Mildred (Mildred Davies), la seva xicota, per trobar una vida millor  en la ciutat.

Harold s’ ocupa en uns grans magatzems  i no deixa de ser un venedor més davant la supervisió dels seus superiors, malgrat això, li explica a Mildred que ha prosperat i te un càrrec important.

Quan Harold menys s’ho espera Mildred apareix en la botiga i el noi simula que és el cap, aprofitant l’ absència de l’ amo.

El director de l’ empresa demana una idea pel progrés del negoci i ofereix mil dòlars a qui la proposi. A Harold se li ocorre escalar l’ edifici on s’ ubica la societat, com una manera de fer propaganda de l’ entitat. Se li accepta la idea però hi ha un problema, Harold no és escalador.

Harold apel·la  al seu amic Bill, que pot ascendir gratacels gràcies a la seva gran agilitat i ambdós prometen repartir-se la recompensa.

Arriba el dia de la prova i acorden que Harold pujarà fins el primer pis, allà s’ intercanviaran el vestuari i Bill continuarà l’ ascensió però Bill te comptes pendents amb la llei i és perseguit per tot l’ edifici per un guàrdia recalcitrant.

Harold comença a pujar però la col·laboració de l’ amic no arriba i s’ enfronta a tota mena d’ incidències que li dificulten l’ escalada. Finalment corona el punt més alt de l’ edifici, davant l’ admiració de la gent i l’ espera de Mildred, feliç i orgullosa del valor del seu noi.

 

Resultat d'imatges de EL HOMBRE MOSCA IMAGES

 

COMENTARI

Harold LLoyd va ser considerat, amb Chaplin i amb Keaton, el gran humorista del cine dels anys vint. Amb la col·laboració del seu amic Hal Roach com a productor realitza gran nombre de curts i s’especialitza en un personatge prototip de l’ home comú: l’ home de les ulleres.

“El hombre mosca” és el seu quart llarg, i l’ obra mestra de la seva carrera. Quan arriba el sonor Lloyd continua fent pel·lícules però amb èxit escàs. En 1938 deixa el cine i es dedica a viure la vida gràcies als múltiples ingressos que havia atresorat.

Avui l’ ascendència de LLoyd sobre el món cinematogràfic és més petita que l’ empremta deixada per Chaplin i Keaton.  Chaplin era el vagabund que s’ enfrontava a les autoritats i Keaton era un anàrquic que creava disbauxa per allà on passava, en canvi LLoyd va reproduir més l’ esperit del sistema; l’ home que busca l’ èxit i l’ ascens social i que és condescendent amb el món establert, per això els crítics el consideren més proper a l’ ordre social preexistent , més convencional i menys destructiu.

En “El hombre mosca” Lloyd llueix les seves aptituds atlètiques, l’ escalada al gratacels és la llarga escena  , el corpus  del film. Si bé Lloyd tenia una base de protecció, els escarafalls físics són reals, rodats en ocasions en un pla únic i mostren una perícia increïble en l’ actor.

Com tots els còmics de l’ època Lloyd insereix els seus gags en el slapstick, caigudes i cops  com base de l’ acció però no menysprea la sàtira i un apunt crític. Harold vol mostrar el seu talent davant la seva promesa en la seva ocupació, és un de tants però vol aparentar que és el cap i això porta a una sèrie d’ equivocs, tots divertits. Lloyd s’ insereix en un món de premisses socials unívoques i en els seu paper viu per complir el  deure, arribar a l’ hora a la feina, millorar en l’ escala social i ser eficient.

L’ escalada de l’ edifici es pot veure com un element simbòlic lligat a aquest aspecte, l’ ascensió és física però també moral, comporta força constància i entestament, mèrits que porten a l’ èxit.

L’ escalada està, com la vida, plena d’ inconvenients, tot trontolla, resta lligat per una corda i suspès en el vuit, un ratolí se li fica en el pantaló i el gran cop  i imatge icònica de la història del cine, resta penjat de les agulles del rellotge a centenars de metres del vuit.

A la fi aconsegueix el seu objectiu arribar al cim , convertir-se en un heroi i fer riure a l’ espectador.

 

MACBETH

 

Director: Orson Welles

Actors: Orson Welles

               Jeanette Nolan

              Roddy Mc Dowall

Any: 1948

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine clàssic

 

ARGUMENT

Macbeth (Orson Welles) és un noble escocès en el segle XI. Un dia escolta la predicció de les bruixes que li diuen que serà rei. Incentivat per l’ ambició del a seva esposa, Lady Macbeth( Jeanette Nolan), es conxorxa contra Duncan, el rei, i el mata a ell i a tota la seva família.

Erigit monarca, hi han homes de la cort que recelen de la seva persona i el defugen, com Malcom (Roddy Mc Dowall) i Macduff.

Les bruixes anuncien a Macbeth que d’ un altre company d’ armes, Banquo, naixerà l’ estirp que regnarà en el futur, així que Macbeth ordena assassinar-lo. Els botxins acompleixen l’ ordre però el fill de Banquo aconsegueix escapar.

Seguint sempre els consells de les bruixes, aquestes li diuen que vagi en compte amb Macduff. Macbeth va a per ell però sols es pot trobar a la seva dona, fills i criats i els mata a tots.

Encegat en una orgia de sang I tirania, comença a tenir sentiments de culpa i creu veure davant seu l’ esperit degollat del rei Duncan.

Les bruixes, en tant, li anuncien que serà invencible i que sols podrà ser derrotat quan el bosc de Birnam arribi fins a Dunsinane, el seu regne i que cap home nascut de dona podrà arrabassar-li el poder.

En tant, Malcom i Mcduff, ajudats pels anglesos preparen un gran exèrcit per avançar sobre Dunsinane. Per amagar-se millor tallen els arbres del bosc de Birnam i avancen amb ells com a parapet.

Quan la guàrdia anuncia a Macbeth que els bosc esdevé sobre el regne, el rei es veu perdut, en tant la seva dona, plena de remordiments, es suïcida.

Macbeth lluita en la batalla fins a trobar-se front a Macduff, que li confessa que no va néixer de mare sinó que va ser extret precoçment. La profecia es compleix, Macduff mata Macbeth i Malcom es proclamat rei d’ Escòcia.

 

 

COMENTARI

Welles interpreta l’ obra de Shakespeare a partir de la seva manera d’ entendre el cinema. Ràpids moviments de càmera, cine en blanc i negre, imatges plenes de foscor i primers plans del protagonista que desenvolupa la seva evolució psicològica.

Welles / Shakespeare planteja el tema de l’ ambició, de l’ ànsia de poder, de la tirania però també del remordiment, i el sentiment d culpa.

Shakespeare ve a dir que tot està marcat pel destí (les bruixes) i que l’ home sols executa allò pel que ja està predestinat. A través d’ aquesta cursa pel poder, Macbeth es va degradant moralment, obsessionat per l’ ambició.

Sols a la fi, quan es dona compta que l’ espera la mort, entreveu la vacuïtat del viure, en el famós discurs : “La vida és un foll que ple de brogit i de fúria s’ agita sobre un escenari, un conte narrat per un idiota que no significa res”.

En tant se sent la veu de Macbeth, la pantalla sols ens mostra el cel tenebrós.

Shakespeare parla del destí. El rei intenta impedir amb sang i obcecació que aquest es compleixi, les bruixes  no són en realitat endevines sinó transmissores d’una realitat inapel·lable que s’ha de complir. L’ home és petit i dèbil front les forces que ell mateix ha convocat i és incapaç d’ anorrear.

 

 

LOS FABULOSOS BAKER BOYS

 

 

Director: Steve Kloves

Actors: Michelle Pfeiffer

               Jeff Bridges

               Beau Bridges

 Any: 1989

Títol original: The fabulous Baker boys

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Jack Baker (Jeff Bridges) i Frank (Beau Bridges), el seu germà, són dos pianistes de standarts i de jazz, actuen en clubs i hotels des de fa trenta- un anys però l’ audiència decreix i els locals no els volen.

Els dos germans pensen que tindran més reeiximent si contracten a una vocalista. Fan múltiples proves sense èxit, fins que l’ última noia que es presenta és l’ escollida i la que els hi agrada; es tracta de Susie Diamond (Michelle Pfeiffer).

La bona surt truca a la seva porta, les actuacions se succeeixen i els locals s’ omplen. Jack i Susie se’n van al llit i això crea problemes en el grup, mentre Susie advoca per un estil més personal, Frank que, està casat  i te dues filles ,vol continuar igual.

La noia, cansada d’ aquesta rutina s’ acomiada del grup i abans te una forta discussió amb Jack. Aquest també n’ està fart i el duo es dissol.

Jack i Susie, ja sense ressentiment, es retroben i la intuïció de l’ home li diu que potser es tornaran a veure.

 

 

COMENTARI

    Steve Kloves és un dels guionistes de la sèrie Harry Potter. Abans ho intenta com a director, aquesta és la seva primera pel·lícula, quatre anys després roda “Como uña y carne”, que passa desapercebuda, i  deixa la direcció.

“Los fabulosos Baker boys” és un drama romàntic que explota el carisma de Jeff Bridges, com un Jack Baker, melancòlic, cínic i arrogant, i d’una Michelle Pfeiffer esplèndida i que vivia els seus millors moments com actriu, com una Susie Diamond, atrevida i audaç.

El film és una historia glamourosa de perdedors. Jack i Frank són dos germans molt diferents que voregen el fracàs, després d’anys de tocar plegats. La incorporació d’una noia, Susie, revifa el grup però comporta altres problemes, l’ aparició de l’ amor però també la percepció que la rutina s’ha instal·lat en el conjunt i que cantar i tocar cada nit els mateixos temes no els satisfà.

Jack i Susie són dues ànimes bessones; independents, solitaris, amb talent i cercant camins nous que els facin feliços.

Kloves empra els clarobscurs de la nit per confegir un relat que de vegades es torna amarg. Un retrat de gent allunyada del somni americà, supervivents marcats per les ferides del desengany i la solitud.

La música i les cançons, amb la banda sonora que aporta Duke Ellington, són una basa important en el film, la Pfeiffer li dona un toc sensual i elegant a les cançons que ella mateixa interpreta.