EVA AL DESNUDO

Director: Joseph Mankiewicz
Actors: Bette Davies
Anne Baxter
Celeste Holm
George Sanders
Any: 1950
Títol original: All about Eve
Nacionalitat: USA
Gènere: Drama

eva al desnudo I

ARGUMENT

Eva Harrington (Anne Baxter) recull el premi teatral a la millor actriu. La càmera s’ allunya i un flash back ens explica la seva historia.

Margo Channing (Bette Davies) és l’ actriu consagrada del món teatral. Una noia, Eva Harrington va a veure cada dia la seva funció i s’ espera, pacientment, a la porta. En una ocasió contacta amb Karen Richards(Celeste Holm), la millor amiga de Margo i pot conèixer a l’ actriu.

La seva modèstia, la seva perseverança, la seva humilitat guanyen a qui la coneix. Eva explica la seva historia. Com és de família pobre, com es va casar amb Eddie, un aviador que va morir en la guerra i com va poder actuar en San Francisco , sense sort.

La seva màxima esperançà és ser actriu, el seu model, i el seu ideal: Margo. La noia comença a col•laborar amb l’ entorn de l’ actriu i així aconsegueix ser la substituta de la diva en el paper principal de l’ obra que es representa. Però Margo se sent-se atabalada per una Eva que ja deixa de ser l’ aspirant ingènua i es va guanyant les simpaties de Lloyd Richards, el marit de Karen i guionista de les obres.

L’ actriu se sent gelosa de la seva substituta i Karen li vol donar una lliçó. Un cap de semana en que està  amb Margo i les seves parelles fora de la ciutat, buida de benzina el cotxe i l’ actriu no pot arribar a l’ actuació. Eva fa el paper i te un gran èxit, se sent lloada en totes les crítiques, especialment per Addison Dewitt (George Sanders), el crític més influent de la ciutat.

Addison és especialment cruel quan comenta que el paper de l’ obra és més adient per una noia jove com Eva que no per una actriu com Margó, ja a prop de la maduresa.

Addison comença a tutelar la vida privada i teatral d’ Eva. Quan LLoyd anuncia l’ estrena d’ una nova obra, Eva manipula per ser la protagonista. Margo prefereix anar de gira amb l’ obra antiga i no presenta problemes.

Però l’ ambició d’ Eva no te límits, la noia presenta la seva verdadera cara, primer flirteja amb Bill que la rebutja i després amb LLoyd que abandona a Kate. Quan Eva explica a Addison que es casarà amb LLoyd, aquest no accepta la situació i li diu tot el que sap sobre ella.

Tot el que Eva va explicar era mentida. Ni es va casar amb un pilot, ni va actuar a San Francisco. Tot ha estat un engany per arribar al cim. Addison l’ amenaça amb dir la veritat i destruir la seva carrera.

El fi del flash back marca la part final de la pel.licula, quan Eva recull el premi. Ha aconseguit la fama i l’ èxit però no la felicitat ni l’ amor.

Quan , sola , torna a casa, una admiradora l’ espera explicant-li històries. Una altra candidata a desbancar-la i aconseguir la fama.

 

eva_al_desnudo_11927

COMENTARI

Clàssic del cinema de tots els temps. Analitza el món del teatre i la interpretació, la seva brillantor i la seva misèria, amb un tema central: l’ ambició per ser artista, per arribar a l’ èxit i al reconeixement del públic, la capacitat de fer qualsevol cosa i manipular a qui sigui per obtenir allò que es desitja.

Manckiewicz com sempre és fidel a la seva voluntat literària, el film s’ inicia amb una veu en off que explica els esdeveniments i s’ endinsa en un drama turbulent on les dones, el matriarcat , són les protagonistes.

L’ enfrontament entre l’ actriu consagrada i la que aspira a la fama passa per diferents etapes. Per Margó la gelosia dona pas al reconeixement del fi de la bellesa , el pas del temps i el possible començament de la decadència, és la dona independent i forta però que darrera aquesta fortalesa no deixa d’ emetre signes de fragilitat

Entre tot això un món ple d’ hipocresia i cinisme, una dona que és un llop amb pell de be, el preu a pagar per arribar al cim com la solitud i el desamor.

Eve és la ventafocs, el personatge inofensiu que acaba sent el guanyador, una arribista que enganya a tothom. El director juga amb alguns dels seus temes favorits, la idea que tothom fa teatre en un món de farsants, l’ intent d’ ascendir de classe social, les relacions de poder, el preu a pagar per l’ ascens

Tot està farcit per una esplèndida posada en escena, un gran guió amb magnífics i àcids diàlegs i uns actors a l’ alçada del film. Sobretot una extraordinària Bette Davies, plena d’un conjunt de mirades que combinen el menyspreu i l’ orgull.

La pel·lícula va guanyar sis oscars.

 

CINEMA PARADISO

Director: Giuseppe Tornatore
Actors: Philippe Noiret
Jacques Perrin
Salvatore Cascio
Brigitte Fossey
Any: 1988
Nacionalitat: Itàlia
Gènere: Drama

pARADISO

ARGUMENT

En l’ Itàlia de la de la postguerra, en un petit poble sicilià, l’ únic entreteniment de la gent és el cinema. Un remei per passar les penúries i els mals temps.

Alfredo (Philippe Noiret)és l’ operador, amb l’ ajut de Totó (Salvatore Cascio), un nen ple de curiositat pel setè art. El capellà del poble és el gran censor i totes les imatges on els protagonistes es petonegen són questionades. Un dia el cine es crema, Totó arrastra a Alfredo fins la sortida però no pot evitar que aquest es quedi cec. Totó ocupa el seu lloc i continua servint els fotogrames que procuren la felicitat de la gent.

El noi, ara ja adolescent, s’ enamora d’una xicota nouvinguda al poble però quan te que anar al servei militar, la noia marxa i Totó li perd la pista.

Quan el xicot torna se n’adona que sols te futur fora de la població i parteix.

Passa el temps, Totó és ja Salvatore (Jacques Perrin) i s’ha forjat un futur. Li arriba la noticia de la mort d’ Alfredo i torna per asistir a l’enterrament. Allà trova a la seva mare i als seus antics amics i compareix en la demolició de l’ antic cinema, ara en runes, per construir un aparcament.

Salvatore es recrea amb un muntatge dels millors petons de la història del cine, recupera el temps perdut i assoleix la nova realitat, ja sense censura.

PARADISO 1

COMENTARI

Tornatore realitza un homenatge al cinema a traves dels ulls d’un nen que es converteix en adolescent i després en adult. El pas del temps és la nostàlgia per un passat perdut, per uns amics, uns amors i una vida que ja no tornaran i per un cine i una manera de veure’l que ja no seran mai iguals.

El record del cinema és el record d’un temps ja inabastable. La vida, el cine i un mateix han canviat i res serà ja igual. L’ enderroc del vell cinema és el símbol de la demolició també dels vells temps. Assetjat per la televisió, les noves tecnologies i les noves i diverses formes de vida, el cine i el seu suport cauen enderrocats, davant l’ expectació dels parroquians. És una època que mor, que s’ acaba i els que l’ han viscut es queden amb les imatges al cor.

Aquestes representacions són el símbol de l’ il•lusió i la felicitat en un país deprimit, el cine com paradigma de la realitat social. Tornatore rememora la infància del personatge, ressegueix amb la seva mirada, les descobertes de mons nous i els enganys que donen peu a la màgia del cinema.

Per fi, el film realça l’ amistat entre un home i un nen, units per les representacions cinematogràfiques però també per l’ art de la imatge com una forma d’ aprenentatge, una escola de vida.

Salvatore, ja adult, repassa les imatges vedades quan era petit i conserva a casa seva les fotografies dels grans: Gable, Mastroianni o Gassman, les icones del cinema l’ acompanyaran per sempre.

La pel•lícula la complementa  la melancòlica música d’ Ennio Morricone i va guanyar el oscar al millor film de parla no anglesa en 1989.

CAUTIVOS DEL MAL

Director: Vincent Minnelli
Actors: Kirk Douglas
Lana Turner
Dick Powell
Barry Sullivan
Gilbert Roland
Gloria Graham
Walter Pidgeon
Any: 1952
Títol original: The bad and the beautiful
Nacionalitat : USA
Gènere: Drama
Subgènere: Cine dins del cine

cautivosdelmal1

ARGUMENT
Tres persones reben una trucada, són : Georgia Lorrison (Lana Turner) una brillant actriu d’ Hollywood, Fred Amiel (Barry Sullivan), un exitós director de cine) i James Lee Bartlow (Dick Powell) , un guionista i escriptor.

Qui truca és Jonathan Shields (Kirk Douglas), un productor vingut a menys, que ha tingut especial rellevància en la vida dels tres. Tots rebutgen parlar amb els seu interlocutor.

Harry Pebbel (Walter Pidgeon), cap d’ uns estudis cinematogràfics els reuneix per xerrar amb ells i donar una nova oportunitat a Shields. Els tres personatges recorden com van conèixer al productor i com va ser la seva relació.

Un flash back ens introdueix en la vida de Amiel, quan era un extra sense ofici ni benefici i fou pagat per Shields per acudir als funerals del seu pare. Entre els dos homes neix un lligam de confiança. Shields vol entrar en el món del cine i es juga els diners que te en el casino, perd sis mil dòlars i promet a Harry Pebbel, el seu acreedor, que li pagarà la quantitat si li dona una oportunitat en els seus estudis.

Sota la producció de Shields i la direcció d’ Amiel, comencen a realitzar pel•lícules de sèrie B sobre els homes pantera, amb bons resultats. Però Shields és ambiciós i li planteja a Harry un film seriós, amb un guió que ell ha escrit en base a una novel.la de prestigi. Harry acaba acceptant però Shields entén que Amiel no està suficientment capacitat per rodar-la i escull a un altre director. Amiel se sent menyspreat , abandona a Shields i emprèn el vol en solitari. Triomfa en el cine i obté diversos oscars.

És ara Georgia qui parla. La noia és una aspirant s actriu sense èxit, depenent de l’ alcohol i marcada per la mort del seu pare, un actor clàssic. Shields confia en ella i malgrat l’ oposició dels seus directors, que la consideren mancada de talent, li dona papers qualificats i la porta cap l’ èxit.

Entre tots dos sorgeix una història d’ amor però en la festa per celebrar l’ èxit de l’ últim film, Shields no acudeix, Georgia, preocupada, va a la casa del productor i allà el troba amb una starlette. Aquest menyspreu acaba amb la relació. Georgia no tornarà a treballar amb Shields però es converteix en una estrella d’ Hollywood i en l’ actriu més cotitzada de l’ època.

Escoltem ara el testimoni de Bartlow, un professor i escriptor ocasional a qui Shields li veu talent i el crida al seu costat. Li proposa que escrigui el guió de la seva nova pel•lícula però Bartlow es veu mancat d’ inspiració davant les continues intromissions de Rosemary (Gloria Graham), la seva esposa. Shields allunya a la dona i li posa en el seu camí a “Gaucho”(Gilbert Roland), el galant cinematogràfic de moda.

En tant,Bartlow escriu el guió, “Gaucho” i Rosemary volen en un avió que s’ estavella i els dos moren, Bartlow compren que Shields ha manipulat la situación i abandona al productor però abans deixa acabat un guió d’ èxit. En el futur Bartlow continua escrivint i acaba guanyant el premi Pulitzer.

Quan els tres personatges han explicat la seva història, Harry rep una nova trucada de Shields, el tres rebutgen qualsevol col•laboració però quan aquest comença a explicar els seus nous projectes, els tres antics amics, li presten atenció i potser canviaran d’ opinió.

Cautivos_del_mal

COMENTARI
Minnelli realitza un melodrama sobre el cinema dins del cinema. De vegades brillant, quasi sempre excessiu, teatral i forçat, no aconsegueix arribar al nivell d’ altres films sobre el tema: “El crepúsculo de los Dioses” o “Eva al desnudo”, no obstant aconsegueix una cinta de evident interès.

El film s’ estructura en tres flash backs, en la història de tres persones i a partir dels seus punts de vista, però en realitat tots tres tenen com a referent i protagonista a una quarta: el productor Jonathan Shields, l’ home que els ha escollit, els ha manipulat, els ha menyspreat, però també els ha donat l’ oportunitat per aconseguit que brilli el seu talent . donin el pas cap a l’ èxit i es converteixin en uns triomfadors.

El film explica l’ ascens de Shields, l’ home fet a si mateix, que aprofita la seva capacitat per aconseguir allò que vol, persistent, ambiciós, capaç, ple de geni però disposat a passar per sobre d’ aquells que ha portat a la fama, però que després signifiquen un obstacle, indiferent als sentiments amb tal d’ aconseguir els seus propòsits.

En realitat Shields a l’ abandonar als seus personatges, els hi ha donat l’ oportunitat perquè volin per si mateixos i obtinguin l’ èxit professional. Quan Harry els reuneix, els tres estan marcats pel rancor, els tres saben del talent i la capacitat del seu creador i escoltaran d’ ell noves ofertes de treball.

La pel•lícula vol mostrar els racons secrets d’ Hollywood. Els caps d’ estudi, sols interessats pels diners, els directors egòlatres, les enveges, el món fals i superficial, la línia tan estreta entre l’ èxit i el fracàs.

LA ROSA PÚRPURA DEL CAIRO

 

Director: Woody Allen
Actors: Mia Farrow
Jeff Daniels
Danny Aiello
Dianne Wiest
Any: 1985
Títol original: The purple rose of Cairo
Nacionalitat: USA
Gènere: Comèdia

La rosa púrpuradel Cairo

ARGUMENT

Cecilia (Mia Farrow) és la cambrera d’ una hamburgueseria, en els temps de la depressió viu una vida anodina i avorrida i el seu marit, Monk (Danny Aiello), és un aturat que passa el temps lliure bevent i jugant i que maltracta a la noia i no l’ estima; l’ únic consol de Cecília és anar al cinema, deixar-se portat per la màgia de les històries de ficció.

En el cine de barri estrenen “La rosa púrpura del Cairo”, és un relat d’ aventures en el que uns viatgers coincideixen en El Caire amb Tom Baxter (Jeff Daniels), un aventurer i poeta que va a la recerca de la mítica rosa d’ El Caire; els nouvinguts convencen a Tom per què marxi amb ells a Nova York.

Cecilia està encantada amb la pel.lícula , la va a veure dues vegades i després de ser acomiadada de la feina per la seva ineptitud, passa la tarda en el cine, contemplant el film. En el tercer passi, de cop tot canvia, quan Tom, el protagonista del film, es dirigeix a Cecilia, surt de la pantalla i escapa amb la noia, del cine, davant la sorpresa dels protagonistes de la cinta, que no saben com seguir, i la protesta dels espectadors.

Tom es passeja per la ciutat amb Cecilia i s’enamora d’ ella, mentre , es propaga l’ escàndol, i Gil Shepperd, l’ actor que encarna el paper de Tom, es posa a buscar al seu personatge de ficció per demanar-li explicacions.

En la seva recerca es troba amb Cecilia i també s’ enamora d’ ella. La noia es torna a veure amb Tom i aquest la transporta, ara , a la pantalla, a la ficció fílmica on Cecilia participa en l’ acció davant el desconcert dels personatges cinematogràfics, fins i tot algun se salta el guió i actua pel seu compte.

Quan Gil, l’ actor real, arriba a l cine,Tom, el personatge, torna a la realitat amb Cecilia.Els dos s’ estimen a la noia però ella té que decidir i ho fa pel personatge real, així que Tom torna per sempre a la pantalla, decebut.

Cecília va a casa seva a preparar la maleta per marxar amb Gil, allà rep de nou les recriminacions dels seu marit, la dona marxa de casa per trovar-se amb l’ actor però quan arriba a la cita, aquest ha decidit continuar la seva carrera cinematográfica i se n’ anat a Hollywood per interpretar el seu proper paper.

Cecilia, entra de nou en el cine, ara s’ estrena ”Sombrero de copa”, afligida, trista i entre les llàgrimes que  desborden, la seva faç canvia quan s’ endinsa en la nova ficció, mentre Fred Astaire i Ginger Rogers, ballen al compàs de la música de Irving Berlin.

lA ROSA

COMENTARI

Allen esta en 1985, potser, en el momento més creatiu de la seva carrera i amb “La rosa púrpura del Cairo” realitza un dels seus millors films. El director de Nova York tracta un tema central, la dicotomia entre realitat i ficció i el poder del cinema com a bàlsam per curar qualsevol ferida.

Cecilia és una noia trasbalsada per una vida sense al.licients, el cine li ofereix il.lusió. Quan un personatge de ficció accedeix a la vida real, Cecilia tindrà que decidir entre el món de somnis , mentides i perfecció que emana el que reflecteix la pantalla o  una realitat imperfecta. Cecilia escull la realitat, és a dir un actor de carn i ossos que fuig en l’ últim minut i un marit força bretol, però darrera de la nova desil.lusió sempre hi resta la possiblitat d’ evasió que ofereix el cinema.

Allen ens diu que quan tot va malament, quan res funciona, quan el desastre s’ apodera de les nostres vides, sempre hi ha l’ alternativa de tancar-se en la sala fosca i apel.lar a la fàbrica de somnis, il.lusionar-se i ser feliç.

El director planteja altres temes importants: pot un personatge de ficció, desobeir a aquell demiurg que l’ ha creat, el guionista , i gaudir de vida pròpia?. Pot fer us de la seva llibertat?.

Això ho porta Allen a la vida de Cecilia, pot la dona trencar amb les convencions de la seva quotidianitat, trencar amb el guió establert i viure una vida fictícia però diferent i feliç?. La imprevisivilitat i la llibertat que s’ atorga l’ heroi de ficció porta al caos, igualment el personatge real trenca els esquemes propis de la seva vida i aborda un canvi personal.

Allen ens permet obrir-nos a algunes reflexions.

La protagonista té la necessitat d’ escollir, ho té que fer entre el personatge aparent que la porta a un món de somnis i mentides, sense experiències negatives però on la vida es repeteix mecànicament una i altra vegada.

L’ alternativa oferta pel món real comporta els elements imperfectes i negatius del dia a dia i porta a la decepció, quan el galant cinematogràfic fuig i Cecilia es queda amb la seva obscura realitat, amb una llar on l’ espera un marit violent i mesquí , sols la salva la fantasia del cinema.

On està la felicitat en la realitat o en el somni?

El director ens adverteix també del descontent de les nostres vides; els personatges de ficció volen fugir de la pantalla i viure un tros de realitat que els hi ofereixi la llibertat i els hi permet-hi deixar d’ estar sotmesos a la voluntat del seu Déu creador: el guionista.

Per la seva part, els protagonistes reals, farts del món roí i miserable d’ una quotidianitat sense incentius, volen realitzar l’ experiència del somni, de la quimera, la simulació i la representació, on el demiürg mou els fils al seu gust, on els personatges són titelles però de vegades, titelles feliços.

Per fi actor i personatge es troben, els dos busquen l’ amor de Cecilia, els dos volen viure una vida lliure i plena i els dos es barallen per existir però un és una imatge idealitzada en la nostra consciència i l’ altra correspon a algu viu.

EL MODERNO SHERLOCK HOLMES

 

Director: Buster Keaton

Actors: Buster Keaton

                Kathryn Mc Guire

                Ward Crane

Any: 1924

Titol original:Sherlock Holes Jr

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia/Slapstick

 

ARGUMENT

Buster (Buster Keaton), és un operador de cabina que ho fa tot en la sala, des de posar les pel.licules fins a recollir les escombraries però en les seves estones lliures te un somni secret, ser detectiu. Keaton estima a una noia (Kathryn Mc Guire) i li compra un anell per demostrar-li el seu amor però la noia esta assetjada per el brivall (Ward Crane), que també la pretén; el dolent roba un car rellotge del pare de la estimada, l’ empenyora i amb això compra un regal per la xicota, quan Keaton i el brètol arriben a la llar, aquest últim  col.loca la tarja obtinguda en la casa d’ empenyoraments en la butxaca de Keaton, aquest és descobert amb el paper a sobre, el creuen culpable i el fan fora de la casa.

La noia se’n malfia del dolent i en la casa d’ empenyoraments li confirmen que aquell que ha portat el rellotge és el brivall, en tant Buster, trist i pansit, posa una pel.licula en el cine: “Cors i perles”. El film tracta sobre el lladre d’un collar; Buster s’ adorm i en el somni la seva personalitat es bifurca i penetra en la pantalla però ha deixat de ser ell per convertir-se en Sherlock Holmes Jr, el més brillant detectiu i terror dels criminals.

Sherlock reconeix ràpidament que el dolent ha robat el collar però aquest i els seus sicaris el rapten, Sherlock escapa, primer en una moto i després de salvar a la noia de mans dels sicaris, fuig amb el seu cotxe, restitueix la peça robada i es queda amb la xicota.

Buster desperta, la noia ha vingut a buscar-lo i l’ operador, seguint les directrius del final de la pel.licula que s’ esta projectant li declara l’ amor.

COMENTARI

Estem davant una verdadera joia, una de les pel.licules més desconegudes de Keaton, en la que desenvolupa tot el seu talent. Molts anys abans que els personatges de “La rosa púrpura del Cairo”sortissin de la pantalla per apuntar-se al món real,Keaton ja mostra al seu protagonista entrant i sortint de la quarta paret.

Keaton juga amb la confusió entre ficció i realitat, el pobre encarregat de projecció es torna un hábil detectiu quan penetra en el món de l’ aparença.

En realitat Keaton, com tots els espectadors, queda presoner del món dels somnis que hi ha  en la pantalla, es transforma en un heroi i obté la recompensa de la noia perquè allà on hi ha ficció tot és posible. L’ aparença i la fantasia ens milloren, ens fan diferents.

La última escena és genial. Keaton ja ha despertat del somni i torna ha gaudir de la realitat, esta al costat de la seva estimada i les imatges es retallen en l’ habitacle de projecció; Keaton mira a la pantalla i aplica la mateixa actitud que els protagonistas del film en la seva relació de seducció. La realitat s’ instrueix en el cine, la ficció com a font d’ aprenentatge per aplicar-la a allò tangible.

La pel.licula que van arribar a visionar personatges com Kafka, Buñuel o Lorca, entre altres, beu del psicoanàlisi, del món propiament kafkià i del surrealisme, les tendències d’ avantguarda de la primera meitat de segle XX s’ entrellacen en un joc de miralls entre el desdoblament de personalitat, els avatars del protagonista i el caos social.

Des del punt purament cinematográfic, Keaton és un dels mestres del slapstick, cops, caigudes i carreres, recordem que Keaton era un actor que rodava totes les seves escenes sense dobles.

Memorables són alguns gags, quan els dolents volen eliminar al detectiu amb una copa de verí i se l’ acaben empassant ells o quan la pilota de billar és convertida en una bomba per acabar amb Sherlock però el protagonista es veu incapaç d’ encertar la bola amb el pal per molt que hi jugi i fácil que li posin.

Sensacionals les persecucions en el recorregut en moto, en el que Keaton sorteja tota mena d’ obstacles o en el salvament de la noia i la cursa en el vehicle que els porta al llac on el cotxe s’ adapta al nou escenari com si es tractés d’un vaixell.

Hola món

El cine és la vida, darrera dels somnis dels personatges, de les seves frustacions i il.lusions estan les nostres.

Volem parlar de cine, de les pel.licules de la nostra vida, de com s’ha configurat aquest art a través dels anys i ho farem a partir d’ aquests titols bàsics, us en parlaré i en parlarem.

El cine és la vida.