EL FOTOGRAFO DEL PÁNICO

 

 

FOTOGRAFO

Director: Michael Powell
Actors: Karlheinz Bohm
Moira Shearer
Anna Massey
Any: 1960
Títol original: Peeping tom
Nacionalitat: Regne Unit
Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Una prostituta és reclamada al carrer per un home amb una càmera que la va filmant. Quan arriben a l’ habitació, la càmera s’ apropa i contemplem la cara horroritzada de la dona abans de morir.

Aviat descobrim que l’ home de la càmera és Mark Lewis (Karlheinz Bohm), un dependent d’ una botiga que te com afició, la fotografia i treballa de càmera en una pel•lícula.

Quan arriba a casa seva, Helen (Anna Massey), una de les seves veïnes, que conviu amb la mare cega, l’ invita al seu aniversari, com Mark no hi acudeix, puja al seu pis a oferir-li un pastis i contempla algunes de les imatges que el noi te emmagatzemades. Són les d’ ell mateix quan era un nen i va ser assetjat constantment pel seu pare, que el gravava en totes les circumstàncies i li provocava situacions de por i tensió, per comprovar les seves reaccions. També el descobreix, en la cinta de petit, com voyeur de les activitats d’ uns amants.

Mark invita al plató a Vivian (Moira Shearer), la doble d’ una primera actriu, després que ella interpreti i balli per ell, Mark connecta la càmera i avança cap a la noia, un afilat mànec, sobresurt del trípode i la mata.

L’ assassí completa la seva activitat amb una model a qui també assassina. La policia comença a sospitar de Mark.
En tant torna a casa seva, Helen entra en l’ habitació del criminal i contempla horroritzada les pel•lícules que aquest guarda, amb la imatge de les seves víctimes, sentint la por davant la mort.

Helen és descoberta per Mark que li confessa que és l’ assassí i col•loca a la noia davant el seu mètode de terror. De la càmera surt el punxó que mata i un mirall en el que les víctimes contemplen la seva pròpia imatge terroritzada, que la càmera grava abans de morir.

Quan arriba la policia que el persegueix , l’ home, se suïcida amb el propi mètode amb que ha matat a les noies i contempla la seva pròpia mort.

 

EL FOTOGRAFO DEL PANICO I

 

COMENTARI

El fotògraf del pànic és una complexa pel•lícula de terror psicològic.

Mark és un home malalt, maltractat i gravat en la infància pel seu pare, per analitzar les seves sensacions nervioses i incentivat a exercir de voyeur. En tant ell mira, la càmera el grava i també el contempla.

Així que Mark, d’ adult, sols troba plaer en el voyeurisme, mirant als altres i aquest voyeurisme és portat a les seves últimes conseqüències com una forma d’ autosatisfacció.

El maníac, contempla la por de les dones que mata i elles es contemplen a si mateixes en l’ última ranera de l’ horror i la mort.

La por dels altres és l’ element de desig, la representació de l’ ejaculació és l’ assassinat. La càmera allarga el mànec assassí que és com una prolongació del sexe alçat. Una substitució malaltissa, davant la probable impotència pròpia, deguda als traumes infantils.

L’ assassí no pot matar a la mare d’ Helen perquè és cega i per tant incapaç de contemplar la seva pròpia imatge en el mirall. La dona no te por perquè no pot visualitzar la proximitat de la mort ni el propi terror.

Tampoc pot matar a Helen perquè aquesta l’ estima i no assaja el gest de terror. L’ amor li guanya a la mort.
Per Mark, l’ element màxim de plaer és la mort de l’ altre i el que li fa més por a l’ altre és contemplar la pròpia imatge davant de la mort.

La pel•lícula teoritza sobre el punt de vista. La mirada de l’ espectador és en ocasions la de l’ assassí o millor dit, la de la seva càmera. El punt de vista de l’ emissor, és la càmera, el punt de vista del receptor és el mirall en el que contempla la pròpia mort.

La càmera és també l’ alter ego de l’ home, per matar, per violar, també per crear, per mostrar, per fer art, darrera la càmera obedient s’ amaguen les millors i les pitjors pulsions del ser humà.

One thought on “EL FOTOGRAFO DEL PÁNICO

  1. Precissament avui en un llibre que estic llegint es descriu un assassinat a una persona que és un espectador habitual de filmacions on maten a gent i que no són ficcions. Aquesta persona és morta fent-li observar la seva pròpia mort a través d’una pantalla. Precissament avui que llegia aquest episodi he vist aquest comentari al teu blog…

    Aquesta trama recorda una mica a “Henry, retrat d’un assassí en sèrie”, filmada en blanc i negre o sense anar més lluny “Tesis”, pel·lícula que vaig veure no fa gaire després que em fartés a sentir a la seva època que “el asesino es el pijo”. Tot i aquest rumor que es feia anar, vaig mantenir la tensió i els dubtes fins el final.

    podi-.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.