TAKING SIDES

 

Director: Istvan Szabo

Actors. Harvey Keitel

               Stellan Skarsgard

               Moritz Bleibtreu

               Birgit Minichmayr

Any: 2001

Nacionalitat: França/Alemanya

Gènere: Cine social

 

ARGUMENT

     Després de la segona guerra mundial, els americans inicien el procés de desnazificació; un oficial americà, antic empleat d’ assegurances, Steve Arnold (Harvey Keitel), arriba a Berlín amb la finalitat de indagar si Wilhelm Furtwangler (Stellan Skarsgard), el Director de la Filharmònica de Berlin ha de ser jutjat per un tribunal.

Arnold compta amb la col·laboració del tinent David Wills (Moritz Bleibtreu), un jueu que va haver de fugir d’ Alemanya i de Emmi Straube (Birgit Minichmayr), la filla d’un militar executat pels nazis per opositar contra Hitler.

Arnold vol trobar probes acusatòries de que Furtwangler va ser un col·laborador del règim nazi però el músic li explica que ell no en volia saber res de política i que tan sols te un deure amb la música que és la seva vida.

L’ oficial americà intenta fer palès com el director d’ orquestra va participar en un concert per l’ aniversari del furer, el seu oponent li explica com va amagar a gran nombre de jueus, possibilitant la seva fugida.

Arnold no pot trobar evidències sòlides, Furtwangler no va a judici i continua la seva carrera musical en Alemanya, fins a la seva mort en 1954.

 

tAKING SIDES I

 

COMENTARI

   El film esta basat en una obra teatral de Ronald Harwood; Szabo , el director hongarès és conegut per la seva trilogia sobre l’ ascensió del nazisme:“Mefisto”- Coronel Redl” i Hanusen el mago” i roda aquesta coproducció franc alemanya en la que segueix tractant la seva temàtica favorita.

L’ autor es basa en un esdeveniment real, l’ intent d’ enjudiciar al director de la Filharmònica de Berlin, Wilhelm Furtwangler, a partir d’ aquí s’ inventa el personatge de l’ acusador, un oficial americà.

La pel·lícula es nodreix de l’ enfrontament entre els dos protagonistes, dos maneres d’ entendre la vida, dos posicions morals front el món. Arnold jutja que darrera el genocidi nazi hi ha la complicitat de milions d’ alemanys que deien no saber res ,miraven cap a un altre cantó o eren col·laboradors manifestos i es permet ironitzar quan diu: “mentre Hitler entrava en Viena, no era cert que cent mil persones l’ aclamessin pel carrer, sinó que estaven en les seves cases amagant jueus”.

Furtwangler es defensa adduint que la seva vida és la música, que el sentiment artístic va ser un edulcorant per disminuir els patiments de la població, que ell mai va pertànyer al partit nazi i mai va aixecar el braç en alt, que era un artista i que gràcies a la seva influencia va aconseguir salvar a gran quantitat de jueus.

Per Furtwangler, art i política han d’ estar separats, fins i tot els ajudants d’ Arnold, alemanys represaliats pels nazis, es mostren contraris a l’ interrogatori al que es sotmès el músic, al que admiren i tenen per un geni

Arnold reacciona, mostrant-li films en els que s’ exhibeixen els cadàvers dels jueus, amuntegats i portats com bestiar per una excavadora, imatges tràgiques i patètiques que no aconsegueixen enfonsar a Furtwangler.

En definitiva, Harwood/Szabo ens col·loquen davant la tessitura de si es podia ser neutral en aquelles circumstàncies o de si s’havia de prendre partit i inviten a l’ espectador a que faci el mateix; era possible aïllar-se de l’ acció criminal nazi en funció de l’ activitat artística?.

Més enllà, els autors parlen sobre la condició humana; Furtwangler, monstre o víctima?, col·laborador necessari per mantenir les seves prebendes o l’ artista que va salvar molts jueus gracies a la seva influencia?.

És l’ espectador finalment qui ha de prendre partit.

L’ obra s’ estrena teatralment en Madrid i en Barcelona, en aquest últim lloc amb el nom de “Prendre partit” i sota la dirección de Josep Maria Pou.

 

2 thoughts on “TAKING SIDES

    • És un problema polític i moral.¿ Què fer amb la gent que no va participar directament en el genocidi?. Imagina’t a Espanya, que s’és jutjat als principals caps del franquisme. Just, ¿No?, però essim portat a judici a Dali, o a Josep Pla?. És el cas del director alemany, no es pot portar a judici a tot un poble.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s