NAVIDADES EN JULIO

 

 Director: Preston Sturges

Actors: Dick Powell

             Ellen Drew

             Raymond Walbur

Any: 1940

Títol original: Christmas in July

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

     Un programa de radio te que emetre el resultat d’ un concurs sobre un eslògan publicitari d’una companyia de cafè. El comitè de savis que pren la decisió es demora en les seves deliberacions.

Jimmy Mc Donald (Dick Powell) és un noi que s’ ha presentat al concurs i espera encarrilar la seva vida matrimonial amb Betty Casey (Ellen Drew), guanyant el premi de vint i cinc mil dòlars que s’ ofereix. El seu eslògan és: “Si de nit no pot dormir, no és el cafè, és el llit”.

En la feina, assabentats els companys que Jimmy s’ ha presentat al concurs, decideixen gastar-li una broma pesada i li envien un fals telegrama, que el dona com a guanyador.

El President de l’ empresa, Baxter, considera que està davant un geni i decideix augmentar el sou al noi i donar-li un càrrec i un despatx propis per a què desenvolupi les seves idees.

Seguidament, Jimmy visita a Maxford (Raymond Walburn), el magnat que patrocina el concurs i aquest com pensa que els savis ja han donat el seu veredicte sense avisar-lo, li lliura el xec per vint i cinc mil dòlars.

Més tard, Jimmy i la seva promesa, comencen a gastar els diners, una aliança de boda per Betty, un sofà per la mare i quantitat de regals per familiars i veïns, així fins a polir-se els diners.

Jimmy arriba al barri reparteix els regals amb l’ alegria de tothom.

Mentrestant Maxford parla amb el jurat que li comunica que encara no han pres una decisió. Tan Maxford com els amos dels magatzem on s’han comprat els obsequis persegueixen a Jimmy perquè torni tot el que ha comprat, en tant els companys de feina li comuniquen, amb pesar, que tot ha estat una broma.

Però hi ha remei, Baxter li manté el despatx i el càrrec i les coses prenen un nou gir quan el jurat decideix finalment que el guanyador del concurs és : Jimmy Mc Donald.

 

 

COMENTARI

     Preston Sturges realitza tres gran comèdies gairebé seguides en els anys 40: “Navidades en Julio”(1940), “Las tres noches de Eva” (1941) i “Los viajes de Sullivan” (1941).

La precisió, el domini dels joc d’ equivocs, la transparència i la gràcia del gag el poden comparar als grans mestres de l’ època: Frank Capra i Ernst Lubitsch.

En aquest film, com en quasi totes les bones comèdies, el malentès i el conflicte que crea, són la base que dona joc al relat, quan un publicista creu haver guanyat una forta suma en un concurs però tot ha estat un error.

Sturges parla de l’ home mig americà, del somni americà que es constitueix a base d’ esforç, voluntat i tenacitat però també explica que tothom necessita una oportunitat per demostrat el que sap fer i el que no.

El director realitza una crítica benèvola en una comèdia romàntica que es pogut firmar Frank Capra. Com en les comèdies morals d’ aquest, contemplem com l’ opinió social s’ estructura en base a qui ets i no al que fas, en base als diners que has guanyat i el prestigi social acumulat.

Jimmy és un ningú però quan tothom pensa que ha guanyat el concurs, és alabat i reverenciat, quan es descobreix l’ error, torna a ser res, perquè el que importa és el reconeixement social d’una idea, el premi en aquest cas, i no la idea en si mateixa. El que al matí era fantàstic, a la tarda és una mamarratxada.

Maxford, és el portaveu d’ aquesta imatge, el capitalista cobdiciós, en canvi Baxter s’ erigeix en el capitalista generós i li manté la feina a Jimmy, quan encara no sap que és l’ autèntic guanyador.

La pel·lícula juga amb els temes relacionats amb la bondat i la solidaritat, com l’ atzar i la sort poden portar a l’ èxit però com darrera hi ha d’ haver un suport , una feina i voluntat de superació.

Jimmy passa de ser pobre a estar en el cim del món per tornar a caure de nou però obté la recompensa de l’ amistat dels seus veïns i l’ estimació de la seva xicota, quan es descobreix la broma de que ha estat objecte.

El protagonista és el panegíric de l’ home honrat, que gasta tots els diners en els altres i res en si mateix, és aquell home al que li prenen allò que mai ha tingut.

Sturges realitza en 70 minuts, un guió ben aprofitat, contrasta elements de comèdia romàntica amb altres de sentimentals i utilitza l’ escena en que els amos del magatzem i Maxford venen a prendre-li a Jimmy, allò que ha comprat, per realitzar un homenatge al slapstick, amb caigudes i pastissos de nata sobre els dolents.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.