EDIPO REY

 

 

Director: Pier Paolo Pasolini

Actors: Franco Citti

             Silvana Mangano

             Alida Valli

             Carmelo Bene

             Julian Beck

Any: 1967

Títol original: Edipo re

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Drama Clàssic

 

ARGUMENT

Laius i Iocasta (Silvana Mangano), reis de Tebes, tenen un nen. Com una profecia els hi anuncia que aquest fill matarà al pare i es casarà amb la mare, encarreguen a un servidor que l’ elimini i l’ abandoni en el desert.

Un home veu al nen i se l’ emporta fins a Corint on se’n fan càrrec Polybus i Merope (Alida Valli), els governants de la ciutat.

El nen creix i se li posa el nom d’ Edip (Franco Citti). Quan ja és gran acut a l’ oracle que li repeteix el seu destí, matarà al pare i es casarà amb la mare.

Per evitar-ho, Edip marxa de Corint i vagareja pel desert. A prop de Tebes és assetjat per un carro on viatja Laius, el seu pare, Edip mata als soldats que el protegeixen i posteriorment a Laius, arriba a Tebes i venç a l’ esfinx que té terroritzada la ciutat i es guanya el respecte i l’ amor d’ Iocasta, sense sospitar que és la seva mare.

Quan ja ha consumat la relació amb la dona, s’ assabenta que la predicció s’ha complert. Iocasta se suïcida i Edip s’ arrenca els ulls i marxa per sempre de la ciutat.

 

 

COMENTARI

Pasolini recrea el clàssic de Sofocles i ho fa a partir de la seva pròpia personalitat.

Edip rei és una de les grans obres de la literatura universal i es guanya participar en aquest cànon a partir dels elements dramàtics i de l’ excel·lència de la paraula.

Pasolini en canvi desdenya aquesta paraula per emetre l’ obra amb tota concisió i amb la cruesa que serveixen les imatges.

Els personatges abandonen la retòrica que dona sentit als seus actes i són mostrats nus, despullats de tot allò que no siguin els aspectes bàsics de la narració.

El director planteja l’ obra a partir del clima, de l’ atmosfera, tan psicològica com física, cels blaus, terra, desert, sequera, solitud. El que importa no és el llenguatge sinó anar a l’ essència del que passa.

Més enllà de la idea, predomina el crit, més enllà de la paraula, el sentiment.

En general, Edip rei s’ ha interpretat com un gran drama clàssic en el qual l’ home està predestinat, està marcat pel destí. Així malgrat que Edip fuig de casa seva per evitar aquesta premonició, ho fa justament perquè tot allò que li han asseverat es compleixi sense remissió.

En aquest esquema hi podem induir dues transgressions. D’ una banda, Pasolini referma la voluntat de saber dels personatges, pares i fill, més tard, consulten a l’ oracle i aquest no els menteix, el desig d’ escapar dels seus designis els porta a la destrucció i la mort.

Pasolini sembla dir-nos que aquesta voluntat excessiva de coneixement ens porta a l’ extermini. Tots els personatges volen saber, quan el que necessiten és, simplement, viure.

D’ altra banda, Edip sembla ser que realitza els seus actes a partir d’un destí ja marcat. No és tant així, Edip actua, és un home lliure que decideix per ell mateix. L’ atzar obra, però el protagonista es veu atrapat a partir de les seves pròpies decisions.

Pasolini ens ve a narrar la història en base a la representació. Quan tot s’ inicia, contemplem el naixement d’un nen en un entorn contemporani i Edip, cec, és acompanyat per un deixeble entre deixalles industrials, quan tot s’ acaba.

Pasolini, doncs, accepta una lectura contemporània del mite i a més dona gran importància als secundaris, al poble, a la gent que rodeja als reis, al paisatge, tot és teatre, tot és representació i Edip, perdut i cec en les runes industrials és l’ imatge de l’ home contemporani.

 

4 thoughts on “EDIPO REY

  1. Edip i els seus pares, a qui auguren una història de la qual volen fugir de totes totes; però el destí està escrit i un cop escrit el guió s’ha de complir, encara que no vulguem…
    Pier Paolo Pasolini al seu dia va rodar una escena on mataven un home en un descampat després de lliurar-li una bona pana… Així morí ell, segons tot apunta, escrivint ell mateix – i rodant-lo – el seu propi destí del qual no va poder defugir; …tampoc sabia que seria aquest i no altre el seu final.

    podi-.

    M'agrada

  2. Pasolini va ser fill del seu destí o de la seva llibertat d’ escollir?.
    Fill d’una época i d’un context; assassinat per motius polítics? o mort en una baralla d’ homosexuals?.
    Si és cert que ficció i realitat s’ atrauen, personatge i ésser humà es confonen.
    Pasolini és un Édip contemporani.

    M'agrada

  3. Hola Toni,
    doncs he vist Edipo Re; és la pel·lícula que he mirat “a trocets”, en dues sessions exactament. Tenia ganes de veure alguna cosa d’en Pasolini, però se m’ha fet una mica lenta. No m’atreveria a dir que no m’hagi agradat, però.
    És veritat que recorda més una interpretació teatral que no cinematogràfica; de fet els escenaris són bastant durs i la feina del Franco Citti molt sentida tot i no haver-se produït la sinèrgia esperada.

    podi-.

    M'agrada

    • Pasolini és un director tan popular, la seva trilogía de contes sobretot “El Decameron”, com difícil i críptic.
      Algunes pel.licules que surten aquí i sortiran ho fan sobretot per que van ser importants en un context determinat.
      Per iniciar-se en Pasolini jo recomano:” Salo o los 120 días de Sodoma”, “Accatone” i les més lleugeres: “El Decamerón” i “El contes de Canterbury”.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.