LA DOLCE VITA

 

    

 

 Director: Federico Fellini

Actors: Marcello Mastroianni

             Ivonne Fourneaux

             Anita Ekberg

             Anouk Aimée

Nacionalitat: Itàlia

Any: 1960

Gènere: Drama

En memoria a Anita Ekberg, traspassada el gener del 2015.

 

ARGUMENT

    Marcello Rubini (Marcello Mastroianni) és un periodista de la premsa rosa que te com a parella a Emma (Ivonne Fourneaux) però que manté relacions amb una altra dona, Maddalena (Anouk Aimée) en la casa d’ una prostituta.

Marcello coneix també a una diva cinematogràfica, Sylvia (Anita Ekberg) i conviu en les festes d’ alta societat, freqüenta la casa del seu amic Steiner, un home plenament dedicat a l’ esposa i als seus fills.

A través de diverses peripècies es baralla i reconcilia repetidament amb Emma, cobreix un reportatge mediàtic sobre uns nens a qui se’ls apareix la verge, assisteix al suïcidi de Steiner i a l’ assassinat dels seus fills, retroba al seu pare que, s’ encapritxa d’ una noia, intentant recuperar la joventut perduda i finalment renega i blasma de tota la fauna social que sol acompanyar-lo, però al matí quan coincideixi de nou amb la jove cambrera del xiringuito de platja escull continuar de nou amb les seves amistats de sempre.

 

 

COMENTARI

     Fellini mostra a través del seu alter ego, el personatge de Marcello, la vida de l’ alta burgesia romana, el seu món buit, una classe social decadent que els porta a la insatisfacció permanent.

La pel·lícula s’ estructura a partir d’ un mosaic d’ escenes que caminen per l’ existencialisme d’ un protagonista en busca de si mateix.

Fellini retrata el món de la premsa, dels fotògrafs disposats a immortalitzar la por o la desgràcia sense remordiments. L’ escena en que li comuniquen a la dona de Steiner la mort del seu marit sense que els paparazzi deixin d’ assetjar-la ni un moment, és un exemple.

També inclou escenes estrambòtiques i properes al neorealisme com aquelles en que els nens diuen veure a la Verge, amb l’ enrenou mediàtic conseqüent. Aquí Fellini s’ acosta a Berlanga.

El director retrata així mateix el esnobisme i la pedanteria d’ uns intel·lectuals que no tenen res a dir.

Però sobretot Fellini filma el món vacu de les festes socials, de la promiscuïtat. La dona que realitza un striptease en públic, potser moral, la diva que es banya en la Fontana de Trevi, imatge establerta ja en la imaginació col·lectiva a partir de la presència humida d’ Anita Ekberg.

La pel·lícula s’ inicia amb l’ escena d’ un helicòpter que transporta una gran estàtua de Jesucrist que obre els seus braços sobre Roma, l’ helicòpter s’ atura damunt d’ una terrassa on unes noies prenen el sol perquè Marcello els hi demani el telèfon.

S’acaba amb la captura d’ un gran peix, un verdader monstre que amb el seu gran ull obert contempla a Marcello i als seus amics, potser és un mirall de la deformitat moral a que han arribat.

Allà Marcello entreveu la requisitòria de la noia innocent que li parla però el soroll del mar, la vida, l’ impedeix escoltar i escull tornar amb els seus, perd l’ oportunitat de canvi, de redempció i torna a la perversió.

Més enllà, Fellini mostra però no jutja, tot es disposa a partir de l’ ambigüitat. En realitat Marcello és en principi, tal com nosaltres , un espectador que pren nota d’ aquest món i com li diu un personatge: “Vosaltres no sou millors”.

Fellini mostra tot en un retaule humà, gent sense nord cercant el plaer, exhibicionistes, farandulers, vividors.

El seu amic, l’ insistent fotògraf Paparazzo dona un pas a la posteritat doncs el seu nom passarà a ser sinònim dels fotògrafs de premsa.

Fellini aconsegueix amb aquesta obra un dels seus films de referència, titllat en el seu moment d’ escandalós el confirmarà com un dels grans del cinema.

2 thoughts on “LA DOLCE VITA

  1. Després d’haver vist “la grande bellezza” serà cert que hauré de veure “la Dolcevita”, per veure si de debó la que jo he vist és un homenatge a la que no… De les teves paraules se’n desprén que sí, perque de fet la sinopsis que acabo de llegir també li cauria bé a aquesta “grande bellezza”.

    podi-.

    M'agrada

    • D’ aquí poc faré el comentari de “La grande belleza”, així podràs comparar, al menys en la teoría. Les dues pel.licules s’ aproximen en el món que descriuen però cadascuna te la seva propia personalitat.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.