LA GRAN BELLEZA

 

 

Director: Paolo Sorrentino

Actors: Toni Servillo

               Sabrina Ferilli

               Carlo Verdone

               Isabella Ferrari

Any: 2013

Títol original: La grande bellezza

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Comèdia dramàtica

 

ARGUMENT

     Jep Ganbardella (Toni Servillo) és un escriptor i periodista, té seixanta cinc anys i és tan cínic com desencisat.

Es dedica a vagarejar per la nit romana, confraternitzant amb tot tipus de personatges.

Si bé es declara misantrop, no pot deixar de sortir i de conèixer gent, des de Stefania, una dona de l’ alta societat, pagada de si mateixa o Ramona (Sabrina Ferilli), la filla d’un amic que amb quaranta i dos anys encara es dedica a realitzar espectacles d’ estripis.

Figures dependents del botox, una nena que recrea art abstracte davant el públic, un mag que fa desaparèixer girafes, un prelat disposat a explicar les seves arts culinàries, una monja de cent quatre anys, benefactora en Àfrica, són part de la suma de figures que es mostren en l’ escena de la vida romana.

 

COMENTARI

Sorrentino ens apropa a la nit de Roma i ho fa de la mà d’ un observador privilegiat, un home tan lúcid com descarat, que es mira amb escepticisme tota la fauna que es passeja davant els seus ulls.

Més enllà de la dissecció de la burgesia romana, el director ens acosta a la banalitat, la solitud, la vanitat, la hipocresia i perquè no, les ganes de viure, d’un conjunt de gent, un mirall esperpèntic, ridícul i còncau en el que s’hi veu reflectit el gènere humà, tan patètic com, de vegades, entranyable.

El director ens porta a intimar amb aristòcrates, intel·lectuals, capellans, vividors i tota mena de monstres de la dolce vita, per això s’ ha vist el film com un retorn al relat de Fellini, quaranta cinc anys després.

Els dos films tenen elements en comú, un personatge que fa de fil conductor, un món extravagant, heterogeni i decadent i un retrat social de classe.

D’ altra banda, tot i els aproximaments temàtics, cada cinta manté la seva pròpia personalitat.

“La gran belleza”, assoleix una voluntat estètica que conflueix en l’ atractiu d’ escenes i escenaris, l’ encant de la banda sonora i l’ extraordinària i camaleònica actuació de Toni Servillo com a protagonista.

L’ obra s’ estructura fora de la narrativa convencional, a través d’ imatges i representacions que ens porten a un tot caòtic però ple de significat.

Fellinians són alguns moments i personatges surrealistes i fantàstics, com el mag que fa desaparèixer una girafa, la monja que atrau els flamencs i que amb un buf els foragita, potser símbol de com és tot d’ evanescent i fugaç, les festes en la terrassa de Jep, davant el Coliseu romà, potser una altra metàfora de la ruïna i la decadència d’ aquest univers.

Per fi, darrera la superficialitat del món de Jep, hi ha un record per un moment del passat, l’ instant de la joventut i les promeses, quan a soles en la platja amb una noia, aquesta li mostra els pits, el moment únic de la gran bellesa.

4 thoughts on “LA GRAN BELLEZA

  1. “perché non hai mai più scritto un libro? Cercavo la grande bellezza, …ma non l’ho trovata”

    El primer cop que vaig veure-la, en acabar va romandre’m una “grande tristezza”, sense saber ben bé perquè (en versió original s’arrosseguen molt les paraules i se’m va fer difícil entendre bé tot).
    El segon cop vaig entendre les paraules millor. Vaig saber de la tristor que em produí,… no calia entendre el que es deia, era tristor per la banalitat, per l’obstentació del no res, per les vides buides que tant bé queda representat amb tan sols les imatges i la música que acompanya tot el film.

    podi-.

    M'agrada

  2. Doncs no, no vaig sentir tristesa. Penso que és la representació d’un determinat món, no molt allunyat d’ altres i és que tot és una farsa.
    Gambardella és un persoantge excepcional gracias a l’ actuació de Servillo, esta dins del a festa, involucrat, però també s’ho mira amb un peu fora, amb sorna, sarcasme i causticitat.

    M'agrada

  3. Doncs a mi em va agradar molt, si que es cert la sensació de una certa tristesa tant en els propis protagonistes com la que poden transmetre per la vanalitat de la vida en que viuent i en que vivim. Crec que es una bona reflexio de tot, de la vida, de la hipocresia, de la societat, esglesia, lart, ho concreta a roma pero ens hi podem identificar tots i tasmbe diu moltes mes coses. No cal dir com recorda al cinema de Fellini, Antonioni, Passolini, etc. Per a mi una de les millors pelis de l’any

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.