QUÉ NOCHE LA DE AQUEL DIA

 

 

Director: Richard Lester

Actors: Ringo Starr

               Paul Mc Cartney

               John Lennon

               George Harrison

               Wilfrid Brambell

Any: 1964

Títol original: A hard day’s night

Nacionalitat: Regne Unit

Gènere: Comèdia

Subgènere: Musical

EN EL 50 ANIVERSARY DE L’ ACTUACIÓ DELS BEATLES EN BARCELONA.

 

ARGUMENT

         Els Beatles són perseguits per un allau de fans, poden despistar-los i entrar en un tren que els té que portat cap a la seva propera actuació.

En el tren viatja un iaio pulcre (Wilfrid Brambell), l’ avi de Paul, que els acompanyarà en les seves aventures.

Després d’ assajos varis, arriba el dia de l’ actuació però l’ iaio convenç a Ringo, que està llegint un llibre, per què no perdi el temps i surti a viure la vida, aquest li fa cas i se’n va, en tant resta poc pel començament de l’ espectacle.

Més tard és retingut per la policia, els seus companys el troben i tots surten corrents, perseguits pels guàrdies, arriben a temps pel concert i aconsegueixen actuar.

 

 

COMENTARI

Els Beatles són en 1964 el gran fenomen mediàtic i de masses, que menys doncs, que propulsar encara més la seva carrera amb un film del que siguin protagonistes.

Richard Lester és un director anglès poc conegut en aquells moments, sols ha rodat una pel·lícula: “Un ratón en la luna” però és escollit per tirar endavant el projecte; l’ èxit és gran i obra les portes a una segona cinta, ”Help” i a que Lester porti endavant una llarga carrera, resti enquadrat en el free cinema primer i marxi a Hollywood ,per donar vida a Superman, més tard.

La pel·lícula és una comèdia esbojarrada, tan divertida com faltada de pretensions, sense una estructura narrativa clara; es tracta de barrejar la presència dels ídols britànics amb festius gags i cançons amb un lleu fil conductor.

Tot i que de manera amable, Lester vol contrastar el món transgressor, lliure i sense lligams dels Beatles amb l’ ordre establert i allò normatiu, reflectit per la seriositat i desdeny del seu company de viatge en el tren, l’ activitat estressada dels seus managers o la persecució reiterada de la policia.

Richard Lester homenatja en aquest film al cine mut, recrea el slapstick i recorda a Buster Keaton, així la majoria de gags són físics; la inicial persecució pels fans, l’ encalç final per la policia, les disfresses amb barbes i bigotis dels protagonistes , Els Beatles jugant i saltant, agafats en picat o quan Ringo en un terreny fangós, col·loca la seva jaqueta al pas d’ una dama, fins que al tercer intent, la dona cau en un forat d’on surt un amant obrer.

Els inferiors gags verbals furguen en la tradició dels germans Marx, un humor surrealista i embogit, en el que destaca la presència constant i genial de l’ avi pulcre, un verdader friki, que vulnera tot el que l’ envolta, que tan insulta als policies tractant-los de torturadors, com apareix en l’ escenari en el moment més insospitat o es cola en l’ auditori enganyant al guàrdia.

El fil és , doncs, alguna cosa més que un relat per la glòria d’uns astres juvenils, tripijocs, simpatia i bon humor intel·ligent el rodegen, tot i que això seria poc sense la presència i les cançons d’uns dels grans mites del segle XX.

Per si fos poc, hi ha un pel d’ ironia crítica; Ringo corre perseguit per les fans, entra en una botiga i es disfressa, ara ningú el reconeix, quan aborda a una noia per lligar amb ella, aquesta el rebutja i el tracta de nan, desposseït de la seva màscara, de figura del pop, ja no és ningú.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.