LA PIEL QUEMADA

La_piel_quemada-188516935-large

 Director: Josep Maria Forn

Actors: Antonio Iranzo

             Marta May

             Silvia Solar

             Luis Valero

Any: 1967

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Cine social

Subgènere: Emigració

 

ARGUMENT

José Molinos (Antonio Iranzo) és un treballador andalús de la construcció, ha emigrat a Catalunya i exerceix la seva professió en Lloret de Mar, es va casar en el seu poble natal amb Juana (Marta May) i te dos fills.

La dona emprèn el camí cap a Catalunya amb els nens i Manolo (Luis Valero), el germà de José, mentrestant el tren fa el llarg recorregut de més de vint i quatre hores per arribar a destí, José celebra el comiat de la seva llibertat amb amics i companys.

Canten, ballen i quan la festa s’ acomiada, José i un col·lega lliguen amb dues turistes franceses, la festa es prolonga fins la matinada, “tablao”, ball, celebració i després cap a l’ hotel, on Jose i l’ estrangera(Silvia Solar) fan l’ amor.

Ja ha arribat el nou dia, el tren és a Barcelona, Juana i la parentela agafen l’ autobús cap a Lloret, just quan José aconsegueix despertar-se i sortir corrents cap a la parada.

Allà es troba a la família i marxen fins a la cabana que ha llogat José, la nova vivenda als afores de la població ofereix una oportunitat per una vida millor.

 

lA PIEL QUEMADA I

COMENTARI

     Josep Maria Forn roda en 1964 un film que es pot inscriure en el context del cine costumista espanyol, ple d’ arrels socials, aquell que inicien anys abans Jose Antonio Nieves Conde i Juan Antonio Bardem i que en aquest cas es pot veure emparentat amb el ja finat neorealisme italià.

La pel·lícula parla d’un tema de força actualitat en aquells moments i que enllaça amb el moment present: l’ emigració. En aquest sentit, José i els seus companys són l’ epicentre d’un món i Forn relata el xoc cultural, com els nouvinguts són uns joves que volen beure’s la vida a glops i al mateix temps forjar-se un futur. El seu univers transgressor i la seva cultura andalusa, contrasten amb l’ ordre social català, el tòpic de l’ esforç i la feina ben feta, tot queda narrat en diverses escenes, quan els joves envaeixen la platja, quan són expulsats de la festa o quan en un bar, els clients de tota la vida expressen malestar per l’ actitud dels nois i se’n van.

Forn expressa la reticència dels catalans i els seus comentaris: “aquests venen per quedar-se”, “aquí ja no n’hi caben més”, front la voluntat d’una gent que deixa família i arrels per guanyar-se millor la vida.

Forn, català i catalanista, no fa sang amb la mirada per sobre l’ espatlla dels catalans, quan l’ antic soldat republicà i emigrant, que viatja en el tren amb la família de José, els defensa i lloa el que ara considera la seva terra.

En qualsevol cas és un debat ple d’ actualitat en el que els nous emigrants magrebins i llatins han substituït als andalusos en les reconvencions que pateixen per part dels autòctons.

Els universos enfrontats que planteja Forn amb més contundència, són els d’un món antic, el de Juana, amb les processons o la dura vida de les coves i també força dur, les imatges de la recollida de l’ oliva, aquests espais conservadors i miserables, arrelats a la tradició es contrasten amb el món nou i modern al que ha arribat José, la Costa Brava dels seixanta, la llibertat sexual, les dones estrangeres, les festes, els ligues….

José construirà un nou imaginari amb la seva família i Manolo, el germà, ràpidament contempla el nou panorama que s’ obre davant els seus ulls, ple d’ expectatives sexuals i d’ autonomia, Andalusia aviat passarà a ser un record.

Forn roda en un temps concret, les vint i quatre hores que tarda el trajecte des de Guadix a Lloret i en escenari paral·lel, la disbauxa que emprenen José i els seus companys, en la que serà la seva última nit de llibertat. Entre mig, el director inserta diversos flash backs que ens porten a considerar i entendre el perquè de l’ emigració.

A tot això hi ajuda la figura d’ Antonio Iranzo, un actor no suficientment reivindicat en el cine espanyol i que segons Forn, i amb bon criteri, és pogut ser un Lee Marvin casolà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.