TRENES RIGUROSAMENTE VIGILADOS

 

Trenes_rigurosamente_vigilados-303034899-large

Director. Jiri Menzel

Actors: Vaclav Neckar

               Josef Somr

               Vlastimil Brodsky

Any: 1966

Títol original: Ostre slevadoné vlaky

Nacionalitat: Txecoslovaquia

Gènere: Comèdia

Subgènere: II Guerra mundial/Nazisme

Subgènere: Trens

 

PRESENTADA PER L’ AUTOR EN LA FILMOTECA EN MARÇ DEL 2015

 

ARGUMENT

En la Txecoslovaquia ocupada per Hitler, Milos Hrma (Vaclav Neckar) és un jove que treballa en una estació ferroviària com a funcionari. Tota la seva família ha feinejat sempre en aquest sector i la seva vida ha passat sense pena ni glòria.

Mentre el seu company Hubicka (Josef Somr) té èxit amb les dones, sobretot amb la telegrafista de l’ estació Zdenka,Milos viu angoixat perquè la seva relació amb Masa, una revisora dels trens que és la seva novia, és problemàtica i acaba sempre amb una ejaculació precoç.

Tot el grup viu assetjat per la presència de Zednicek (Vlastimil Brodsky), el director dels ferrocarrils, un col·laboracionista partidari dels nazis.

La preocupació de Milos creix fins el punt que intenta suïcidar-se, tallant-se les venes; ja recuperat Hubicka li facilita la coneixença amb Victoria Freie, una dona experta, amb qui el noi consuma satisfactòriament la relació i després de la qual ja se sent un home.

En tant, el director de ferrocarrils es reuneix amb els seus subordinats, la resistència ha decidit fer explotar un tren nazi ple d’ armament que té que circular per l’ estació.

Milos des d’una atalaia llença els explosius als vagons però és descobert, un soldat alemany li dispara i el noi cau sobre el tren que poc després esclata i salta pels aires.

 

Trenes I

 

COMENTARI

En 1966, any en que es realitza la pel·lícula, Txecoslovaquia gaudeix dels efluvis de la primavera de Praga i el seu cinema s’ obre cap l’ aperturisme.

En general la filmografia de l’ est i particularment la txeca és plena de prestigi, obres de qualitat que s’ exposen i premien en els festivals i en projeccions de les llavors anomenades sales d’ art i assaig en occident.

Menzel és un exponent d’un cine realista i de la anomenada nova onada txeca, on es tracten temes importants amb claus de comèdia, on sempre hi ha ironia i un somriure i on destaca l’ autenticitat, la quotidianitat i la rellevància de les petites coses.

Milos Forman o Ivan Passer són altres portaestendards d’ aquesta primavera en tant afloren altres directors com Vera Chytilova o Oldrich Lipsky més propers a dinamitar la realitat a partir del món de l’ absurd; en qualsevol cas l’ obscuritat política que esdevé després del 68 porta a Forman a marxar a Estats Units i al propi Menzel a no rodar durant uns quants anys després de ser censurat.

El director txec basa el film en la novel.la del mateix nom de Bohumil Hrabal i obté l’ oscar d’ Hollywood a la millor pel·lícula de parla no anglesa en 1967.

“Trenes rigurosamente vigilados” és, com tot el cine dels països de l’ Est, un film on a diferència del cinema americà, no hi ha un to narratiu i unes escenes d’ acció preponderants, tot és més assossegat i tranquil.

La cinta s’ inicia amb un punt de vista costumista, ens mostra la vida dels ferroviaris, el flirteig del protagonista amb la revisora, la personalitat del companys de feina, la supervivència davant el conflicte i el contrast dels treballadors amb el cap dels ferrocarrils, un ferm partidari del règim ocupant.

La segona part imposa un ritme de comèdia on destaca Hubicka, el faldiller funcionari que li col·loca els segells de l’ estació en les cames i el cul a Zdenka, la telegrafista. La mare d’ aquesta ho descobreix i reclama la reparació tant als dirigents del ferrocarril com als jutges i tots han de contemplar in situ els fets del delit.

El film és bàsicament un relat d’ aprenentatge en el que Milos viu amb l’ estigma familiar d’un avi i un pare poc útils a la col·lectivitat mentre ell es veu enfrontat als propis problemes sexuals.

Milos dona el pas d’ adolescent a adult i ho fa a partir d’aconseguir una relació sexual adequada i això, diu, el converteix en un home però el pas complementari a aquesta virilitat és el del compromís, quan passa el tren nazi el noi activa els explosius per dinamitar-lo i ho paga amb la seva vida.

Tot el relat, costumista o de comèdia està orientat al fatídic final, el somriure es converteix en ganyota tràgica i tot cobra sentit, Milos assumeix jugar-se la vida i perdre-la per una causa.

Menzel roda en rigorós blanc i negre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.