BEN-HUR

Ben_Hur-359300410-large

 

DIRECTOR: William Wyler

Actors: Charlton Heston

             Stephen Boyd

             Jack Hawkins

             Haya Harareet

Any: 1959

Nacionalitat: USA

Gènere: Peplum

Subgènere: Aventures

 

ARGUMENT

Judea està sota el domini romà. El cristianisme avança i El Mesies predica en el desert.

Messala (Stephen Boyd) es anomenat tribú de Jerusalem i rep a Judà Ben Hur (Charlton Heston), un jueu, cap d’ una de les famílies més riques de la població i que va ser amic seu en la infància.

Malgrat això tenen desavinences, Ben Hur és favorable a la llibertat de Judea i Messala vol aixafar qualsevol rebel·lió i imposar la llei romana.

A la fi, la convicció patriòtica de Ben Hur s’ imposa i es nega a trair i denunciar al seus, la vella amistat es trenca.

A Jerusalem arriba el nou governador romà que desfila per la població. Ben Hur i la seva germana contemplen la desfilada , quan una rajola cau i fereix al pròcer. Ben Hur és acusat d’ atemptat, detingut i portat a presó amb la seva família, amb l’ aquiescència de Messala.

El presoner pot entrevistar-se amb Messala i li demana que alliberi a la seva mare i a la seva germana, el romà es nega i Ben Hur és enviat a galeres.

En la travessa cap a destí, un home es compadeix d’ ell i desatenent les ordres dels romans li ofereix aigua. Durant tres anys, Ben Hur és esclavitzat com remer en les naus romanes.

Quinto Arrio (Jack Hawkins), un cònsol romà amb qui ha entaulat relació, l’ allibera dels grillons i quan es produeix una batalla naval l’ embarcació s’ enfonsa, Ben Hur escapa i li salva la vida al cònsol.

Els dos nàufrags són trobats per un vaixell romà. Ben Hur és recompensat per Arrio que el porta a Roma, l’ acaba considerant com un fill adoptiu i l’ exercita en la conducció d’ aurigues.

Però Ben Hur desitja tornar a Judea i alliberar a la seva família. En el viatge de retorn fa amistat amb el Caid Ibrahim, amo d’ una partida de cavalls amb els quals efectua apostes i retroba a Ester (Haya Harareet), la filla de Simònides, un servidor de la seva casa, de qui s’ enamora.

Ben Hur arriba finalment a Jerusalem de nou, ara com fill adoptiu de Quinto Arrio. Es presenta davant Messala i li demana novament la llibertat de mare i germana.

Les dones tancades en una llòbrega cel·la romana han contret la lepra i surten per marxar a la vall dels leprosos fent-li prometre a Ester que li dirà a Ben Hur que han mort.

En això, arriba a Jerusalem el Caid Ibrahim i organitza una cursa d’ aurigues amb els seus cavalls blancs que conduirà Ben Hur en front els invencibles cavalls negres de Messala.

Malgrat les trampes de Messala, que porta un estilet a les rodes amb el que deslloriga les aurigues dels seus rivals, Ben Hur aconsegueix la victòria i Messala cau de l’ auriga i queda malferit.

En el llit de mort, Messala li confessa a Ben Hur que la seva mare i la seva germana no han mort sinó que estan en la vall de els leprosos.

Ben Hur continua estan ressentit, odia als romans que han destruït la seva vida i la de la seva família i desitja venjança. Ester li retreu, dient-li que s’ ha convertit en un nou Messala.

Per fi torna a la vall del leprosos i es dona a conèixer a mare i germana. Quan torna amb elles a Jerusalem, Crist ha estat condemnat i ascendeix al Gòlgota amb la creu. Ben Hur reconeix en ell l’ home que li va oferir de beure quan estava pres dels romans i quan Crist cau li dona aigua.

El sacrifici de Crist en la creu fa recapacitar a Ben Hur i eliminar de la seva ànima l’ odi i la venjança. Al mateix temps te la seva recompensa. Es realitza un miracle i mare i germana es curen de la seva malaltia.

La última escena ens mostra a Ben Hur abraçat a les dues dones i a Ester, en tant Crist penja en la Creu.

 

BenHur-cristianismo

COMENTARI

La pel·lícula és tant un pèplum, com un manual de història sagrada, com una apologia del cristianisme, com una reivindicació nacionalista de la pàtria jueva, com una super producció de la Metro.

Però cal dir que gràcies a la vigorosa mà de Wyler, la pel·lícula és tot això i molt més. Plena de ritme i sentit dramàtic, amb escenes que han passat a la historia del cinema com la dels remers en les galeres o la cursa d’ aurigues.

Llastimosament de les tres hores i quart de la narració, els últims quanta cinc minuts estan dedicats a explicar-nos la redempció de Ben Hur seguint un tractat de catolicisme.

La pel·lícula planteja la història d’una amistat que es trenca per motius polítics. Messala li ofereix a Ben Hur expectatives de poder a canvi de trair al seu poble. Ben Hur mai accepta però això porta la seva desgràcia i la de la seva família.

En Ben Hur arrela el desig d’ odi i revenja contra Messala en particular i contra Roma en general. A la fi el protagonista assumeix el missatge cristià i es converteix en un home nou sense ressentiments i assumeix la capacitat de perdó.

La pel·lícula està basada en la novel·la de Lew Wallace del mateix nom i ja va ser portada al cine per Fred Niblo en l’ any 1925, encara durant el cinema mut. D’ una altra banda el film va arrasar en el lliurament dels oscars de 1959 quan en va guanyar onze.

Cine èpic, gran espectacle, més gran que la vida.

 

imagesMVCU9Z0K

2 thoughts on “BEN-HUR

  1. Tot és gran: la historia, l’ èpica, l’ epectacle, els actors…
    També agrada, per què no, ja que és un imaginari de la infancia de molts, les cues en el cine Novetats amb les localitats exhaurides.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s