EL TAMBOR DE HOJALATA

 

Póster de El tambor de hojalata (Die Blechtrommel)

Director: Volker Schlondorff

Actors: David Bennett

             Angela Winkler

               Mario Adorf

               Daniel Olbrychsky

               Katharina Thalbach

               Andrea Ferreol

               Charles Aznavour

Títol original: Die Blechtrommel

Any: 1979

Nacionalitat: Alemanya

Gènere: Drama

Subgènere: nazisme

 

ARGUMENT

           Oskar Matzerath (David Bennett) és un nen que quan arriba als tres anys es nega a seguir creixent.

La seva avia te com a marit un home que s’ amaga d’ una persecució, la filla de la unió, Agnes (Angela Winkler) es casa amb Alfred (Mario Adorf) però conserva sempre la relació amb el seu cosí, Jan Brodski (Daniel Olbrychsky),probablement el pare d’ Oskar i viuen plegats en Gdansk.

En 1927, al complir tres anys, Oskar rep de regal un tambor de llauna i aquest serà per sempre el seu acompanyant, decidit a no créixer, es llença per unes escales avall i de resultes del cop ja no augmenta la seva estatura.

Quan s’ inicia l’ ascens del nazisme, Alfred s’hi adapta ràpidament i es fa del partit nazi, en canvi Jan te ideals progressistes i es veu marginat.

Agnes, la mare, mor i Alfred es torna a casar amb Maria (Katharina Thalbach), una jove que ha contractat pel seu comerç però Oskar, que si be no creix, ja ha complert els setze anys te amb ella la seva primera experiència sexual i com a resultat Maria dona a llum un fill.

Mentre, els nazis entren en Gdansk i executen als residents, entre ells a Jan.

Oskar inicia una tourne pel país amb un grup de nans i s’ enamora de Roswitha, una de les noies de la troupe que és assassinada pels ocupants.

Quan acaba la guerra, els russos entren en Gdansk, ara un jueu represaliat ve a ocupar la casa d’ Alfred, aquest en presència dels soviètics vol ocultar una insígnia nazi , és tirotejat i mort.

En l’ enterrament d’ Alfred, el fill d’ Oscar, li llença una pedra al cap, Oskar decideix que ara si, per fi, vol créixer.

 

 

COMENTARI

     Cinquena pel·lícula de Schlondorff, guanya la Palma d’ Or del festival de Cannes en 1979 i l’ Oscar a la millor pel·lícula estrangera, aquest film és el més celebrat del director.

Basat en la novel.la de Gunter Grass del mateix nom, es tracta d’una paràbola sobre el nazisme a partir del punt de vista del protagonista.

Oskar, és un nen que es nega a créixer, passen els anys i continua amb la seva petita estatura, s’ha convertit en un nan que dimiteix de les responsabilitats adultes.

Grass realitza, doncs, un paral·lelisme entre aquest nen i el poble alemany sota la bota del nazisme, un poble nan i grotesc, incapaç de créixer, voluble, immadur, que tan sols amb la derrota del totalitarisme es lliura de la seva trista condició i decideix tornar a l’ estatura física i moral dels adults.

Les consideracions individuals no són alienes al relat; Oskar se n’ adona del món adult que l’ espera, un univers absurd en el que no vol participar, del que se sent estrany, Oskar es converteix en un Peter Pan modern.

El tambor de llauna també juga un paper metafòric, és la càrrega, el pes ideològic o psicològic de les persones o d’un poble, un pes arrelat a través dels temps, del qual Oskar és incapaç de desempallegar-se; quan el nen decideix créixer, ser ell per si mateix, llença i enterra el timbal, que ja no tindrà utilitat.

Schlondorff utilitza molts recursos del món fantàstic, Oskar és un nen amb poders, quan alguna cosa l’ enutja, un crit agut surt de la seva gola, un crit que trenca vidres i sembra el caos, potser el potencial amagat de la gent, que quan s’ expressa, mostrant tota la seva força.

Al costat d’ aquest element, les peripècies d’ Oskar voregen de vegades el surrealisme, la mare que mor després de haver ingerit peix fins a saciar-se, les monges que després de tirotejades pels nazis, ascendeixen al cel, l’ escena inicial en que el perseguit es refugia sota les amplies faldilles de l’ avia i consuma el fet amorós ,la presència en el cementiri del personatge trastornat i messiànic o tots els moments en el circ amb l’ actuació dels nans o la incorporació posterior d’ Oskar a la troupe, són apunts, detalls, que tenen alguna cosa de felliniana i que anys més tard imitaran directors com Tim Burton, Jeunet , Wes Anderson o el Lauzon de Leolo.

Schlondorff utilitza també el sentit de l’ humor, excel·lent l’ escena en que els nazis estan en formació escoltant el discurs del seu líder, sona la música però Oskar la distorsiona amb els sons del seu timbal, que incorporen moviments de vals i així tots els nacional socialistes es posen a ballar entre si, davant l’ atordiment del cap.

Metàfores, política, fantasia i també poesia; qui més l’ encarna és Markus (Charles Aznavour) el propietari de la botiga de joguets on Oskar compra els seus tambors, jueu assassinat pels nazis al costat de les seves andròmines.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.