CARMEN

Carmen_de_Bizet-342946983-large

 Director: Francesco Rossi

Actors: Plàcido Domingo

             Julia Migenes

             Ruggero Raimondi

Any: 1984

Nacionalitat: França/Itàlia

Gènere: Musical operístic

 

ARGUMENT

   Carmen (Julia Migenes) és una noia gitana que treballa en una fàbrica de tabacs com a cigarrera i coneix a Don José (Plàcido Domingo), un caporal navarrès de la guarnició militar de Sevilla.

Aquest esta compromès amb Micaela, una altra treballadora de l’ empresa però l’ home es deixa portar per la passió que sent per la gitana; la noia l’ aparta de l’ exercit i el porta a unir-se a la banda de contrabandistes que freqüenta.

Però en una festa, Carmen coneix a Escamillo (Ruggero Raimondi), un torero, i s’ enamora perdudament de l’ home; els dos amants pledegen per l’ amant i s’ enfronten.

Carmen, cansada de la gelosia de Don José, és invitada pel torero a que assisteixi a la seva pròxima corrida, la dona s’hi atansa però es troba amb Don Jose que la requereix.

Els antics amants surten de la plaça i Carmen rebutja definitivament al soldat, aquest ple d’ ira i de recels la mata, en tant Escamillo triomfa en la corrida.

 

Carmen-3

COMENTARI

Carmen és una obra literària de Prospero Merimée, publicada en 1847, en 1875 George Bizet la converteix en òpera amb alguns canvis en el llibret, donant-li més protagonisme al torero Escamillo.

Bizet mor als trenta sis anys sense aconseguir contemplar el triomf del relat però amb el temps aquest s’ imposa com una de les grans produccions líriques de la història i també com una narració ple de tòpics però igualment amb sabor popular i dramatisme.

En el cinema hi ha Carmen’s a dojo, les primeres en el cine silent a càrrec de Cecil B. De Mille (1915), de Charles Chaplin, una parodia en el mateix any, i d’ Ernst Lubitsch (1919), la més famosa i aconseguida és la “Carmen Jones negra d’ Otto Preminger en 1954 i cal mencionar la coreografia de Carlos Saura en 1983 i el film de Vicente Aranda del 2003.

La de Francesco Rossi és una explosió de color i força, segueix el relat del llibret de Bizet i ho fa en forma de musical, els protagonistes segueixen les seqüències operístiques de l’ obra.

Carmen triomfa sempre per què és el model de la dona lliure, la dona forta que viu intensament, no es vol lligar a ningú ni deixar-se manar però també cal dir que és voluble, capfluixa, manipuladora i que juga amb els homes.

El mite de Carmen és avui més actual que mai, doncs la gitana representa aquest model alliberat de la dona del moment actual però al voltant d’ aquest prototipus s’incorpora l’ element masclista i, el sentiment de pertinença que porta als maltractaments i als assassinats, molts per gelosia, com en el relat, el “seràs meva o de ningú” és encara, desgraciadament, vigent.

Carmen encarna també la força de l’ amor, el sentit de la possessió, com algú, Don José, pot deixar-ho tot per seguir a la noia, com els dos homes s’ enfronten per aconseguir l’ amor de l’ estimada, com el sentiment amorós desborda i és capaç de qualsevol cosa.

D’ altra banda, en els primers anys, l’ obra s’ imposa pel seu exotisme i els seus tòpics, el relat discorre en la Sevilla del segle XIX, amb gitanes, bandolers, toreros i soldats, és un retrat de l’ Espanya de l’ època o de l’ Espanya que perceben en Paris o Nova York.

Rossi amb la coreografia d’ Antonio Gades, aconsegueix moments de gran potencia, l’ inici és magnífic, mentre els títols de crèdit s’ incorporen a la pantalla, contemplem primers plans de la corrida, segueix una processó de setmana santa, Rossi convoca tot el ritus i el mite de l’ espanyolitat per continuar amb la imatge col·lectiva de les cigarreres que s’ agreguen a la feina, guapes, altives, superbes…

L’ escena final condensa tot el clima dramàtic, Carmen i Don José discuteixen fora de la plaça, l’ home li demana una última oportunitat i ella s’hi nega, en muntatge paral·lel, contemplem la “faena” d’ Escamillo en la plaça, Don Jose mata a Carmen, surten les cigarreres, alertades i rodegen el cadàver, la càmera s’ alça en un vibrant contrapicat i mostra l’escena amb que acaba el relat.

Res seria el mateix sense l’ extraordinària música de Bizet, l’ havanera de Carmen és la presentació de la noia i un dels súmmums de la música popular, la marxa del torero és un altre punt àlgid conegut per tots.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s