EL PROCESO

el proceso a

Director: Orson Welles

Actors: Anthony Perkins

             Orson Welles

             Jeanne Moureau

             Romy Schneider

             Elsa Martinelli

             Akim Tamiroff

             Madeleine Robinson

Títol original: The trial

Any: 1962

Nacionalitat: França

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Josef K (Anthony Perkins) és un oficinista i viu en una pensió, un dia és despertat de matinada per dos guàrdies que se l’ emporten als tribunals per ser jutjat.

K addueix que no ha fet res de dolent i que per tant tot el que li passa és abusiu, l’ home és deixat en llibertat fins el moment dels interrogatoris i parla amb la mestressa de l’ hostal, Missis Grubach (Madeleine Robinson). Comprova també la presència indesitjable de tres companys de feina i de Marika Burstner (Jeanne Moureau), una noia de mala vida, que s’ allotja en l’ alberg.

K acudeix a la sala d’ audiències però no aconsegueix saber qui l’ acusa ni de que, esperonat per Max, el seu oncle, visita a Hastler (Orson Welles), un advocat, que conviu amb Leni (Romy Schneider), la seva infermera, que se’n va al llit amb tots els clients del lletrat. Hastler li diu que l’ alternativa al seu cas és aconseguir un aplaçament del judici o la possibilitat de ser declarat innocent provisionalment, en tant atén a Bloch (Akim Tamiroff), un altre acusat, que viu entre la submissió i l’ humiliació.

K es perd pels passadissos dels tribunals, es troba amb tota la munió de persones que, com ell, estan a l’ espera d’un judici que no es produeix i a instàncies de Leni va a parlar amb Titorelli, el pintor retratista dels jutges, però les influencies que pot tenir sobre ells resulten infructuoses.

L’ acusat vagareja pel laberíntic tribunal fins que se’n pot sortir. Es fet presoner per dos homes, dos guàrdies que són els seus botxins, el porten a les afores de la ciutat i l’ executen.

 

El proceso ii

 

COMENTARI

Wells realitza en 1962 aquesta pel·lícula. S’uneixen dos dels més grans talents dels segle XX, l’ escriptor Franz Kafka, autor de la novel.la que dona origen al film i el propi director, una autèntica bèstia creativa.

Welles actua amb mestratge sobre l’ obra original i ens transporta fins la perplexitat, primer, el desconcert després i el patiment final de K.

L’ obra es pot contemplar com un somni, més bé com un malson, com si algú expulses els seus fantasmes del subconscient i alliberes totes les seves pors, els temors més recondits i les pulsacions més amagades en el cervell.

Estem doncs front un verdader conte de terror en el que s’incorporen elements fantàstics i surrealistes. Des del punt de vista purament realista es tracta de la història d’un home innocent que és perseguit injustament.

K és l’ essència de l’ individu comú, de l’ home gris aclaparat per un poder omnímode, K és el petit ser, el ningú davant la burocràcia i l’ estament judicial, davant el poder de l’ estat que no té cara ni nom.

K és incapaç de desxifrar perquè se l’ acusa ni de que, és algú inerme i vençut per uns esdeveniments que el depassen. Mai s’ha explicat tan bé l’ autoritat arbitraria dels poders sense rostre, polític, església, tribunals…que actuen en funció dels seus interessos, totalment al marge de les persones, aquestes són petites i sense importància.

Més enllà hi trobem també un drama existencial; l’ home sotmès a les arbitrarietats de l’ atzar i del destí, incapaç de ser amo de la seva pròpia vida, empès al no res en un món absurd.

Welles realitza un muntatge magistral que ens porta amb K a les entranyes de l’ horror. L’ acusat es mou constantment per passadissos, escales, laberints ,sinuositats, que sols tenen com a sortida, arribar a altres encara més profunds. Welles proporciona una visió claustrofòbica, asfixiant i inquietant, enfronta al protagonista amb grans superfícies, murs, portes i altres decorats que l’ empetiteixen, empra constantment picats i contrapicats, profunditat de camp, clars i foscos que li donen a la narració un caire tenebrós.

Les sales on es pot discernir la presència d’algun jutge o de l’ advocat són grans hangars, la ciutat és bruta i morta, sense presència humana, l’ oficina de K aplega milers de treballadors, tots alineats sistemàticament i realitzant la mateixa funció.

Welles, ens introdueix, doncs, en un món alienat i despersonalitzat en el que els únics sers humans que troba són acusats a l’ espera de judici, gent tan humiliada com K, que el contemplen esparverats i s’ aixequen al seu pas, confonent-lo amb un jutge o amb algú amb poder.

Kafka/Welles passegen la seva víctima en mans de l’ advocat Hastler, del pintor Titarelli o dels guardians, tots tan impotents com K, sols titelles esforçats d’un poder superior i invisible, simples eines d’un mecanisme atroç, que té com únic motiu destruir al ser humà i la seva individualitat.

Welles a l’ igual que Kafka és summament pessimista, la màquina del poder i la burocràcia s’imposen, els botxins són implacables, tot és impunitat, no hi ha sortida, a la fi del laberint sols hi ha la mort.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.