TITANIC

TITANIC

 

 Director: James Cameron

Actors: Leonardo Di Caprio

             Kate Winslet

             Billy Zane

             Kathy Bates

             Gloria Stuart

Any: 1997

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama romàntic

Subgènere: Catàstrofes

 

ARGUMENT

En abril de 1912 s’ enfonsa el Titànic.

Molts anys més tard un equip de caça tresors baixa cap els restes del vaixell amb la intenció de recuperar alguna peça valuosa i s’ introdueix en la carcassa de la nau amb un robot.

Els exploradors busquen un diamant de gran valor però el que troben és el retrat d’ una dona.

A milers de quilòmetres, una anciana contempla el que està passant, es tracta de Rose Calvert (Gloria Stuart), te cent un anys i explica que és una de les supervivents del Titànic i que li pertany el retrat.

Rose recorda el que va passar.

El Titànic, el vaixell més gran del món, s’ embarca des de Southampton amb destí Nova York. En ell viatgen més de mil persones.

Rose (Kate Winslet) ho fa amb la seva família i el seu promès, Cal (Billy Zane). És una noia acabalada i viatja en primera classe. Entre altres passatgers s’hi troba Molly Brow (Kathy Bates) que fa bona amistat amb la família i tres joves busca vides que han guanyat una aposta a les cartes i això els hi permet embarcar.

Un d’ ells és Jack Dawson (Leonardo Di Caprio). Dawson te la qualitat de ser un bon dibuixant.

Rose se sent insatisfeta amb la relació que manté amb Cal, amb qui es casa per interès econòmic de la família, això la deprimeix i decideix posar fi a la seva vida, llençant-se dalt a baix del vaixell. Dawson contempla l’ escena i la salva.

A partir d’ aquí neix una bona amistat entre els joves que acaba en enamorament.

Cal compra l’ amor amb objectes materials i li regala a Rose un gran diamant que pertanyé al rei Luis XVI de França.

La relació entre Rose i Jack es fa cada vegada més forta. El noi realitza un retrat de la dona despullada i més tard fan l’ amor amagats, en tant els persegueix un detectiu a les ordres del promès.

El Titànic xoca contra un iceberg, l’ indestructible vaixell comença a negar-se quan el detectiu deté al noi , li col·loca el diamant en la butxaca per acusar-lo de lladre i el reclou en una cabina.

Rose arrisca la seva vida , salva i allibera a Jack, mentre les embarcacions de salvament són enviades al mar amb dones i nens. Però en el Titànic tenen preponderància els viatgers de primera classe i els de tercera estan tancats en els seus compartiments sense poder sortir. Així mateix sols hi ha embarcacions per a la meitat del passatge.

Quan el vaixell s’ enfonsa el caos és total, Jack i Rose neden cercant la supervivència i el noi troba un aixopluc per la dona. En tant ell es congela, una xalupa que torna per recollir als supervivents troba a Rose i la rescata.

Ara l’ anciana ha explicat el que va passar, retroba el seu retrat i els seus records i llença a l’ aigua el diamant que encara conserva.

tITANIC i

COMENTARI

La pel·lícula uneix amor, aventura, lluites socials, sentimentalisme i efectes especials. És una conjunció de cine espectacular i comercial i de producte ben acabat que no permet parpellejar a l’ espectador en tot el metratge.

Potser l’ element principal sigui la història d’ amor entre els dos protagonistes. L’ amor s’ imposa per sobre les diferències de classe entre una noia benestant i un pinxo de classe baixa, els protagonistes obliden els seus orígens de classe per enamorar-se.

La noia salva la vida del xicot, reclòs i emmanillat en una sala que s’ inunda però després és ell qui paga amb la vida al fer-li lloc en una fusta a Rose.

El segon element principal del film és l’ escenari social. El vaixell es correspon a la societat, és un fresc social. En primera classe els rics disposen de tots els privilegis, en les cabines dels últims pisos els pobres hi viuen amuntegats i quan es produeix el naufragi queden tancats darrera una reixa en tant els adinerats es disposen a ocupar les embarcacions de salvament per fugir.

L’ enfonsament del Titànic és també simbòlicament, l’ enfonsament d’un món classista i ple de privilegis que ja no te raó de ser.

El tercer element seria el sentit de l’ aventura i els efectes especials i dintre d’ això tots els components que marquen l’ última part del film durant l’ enfonsament.

El film retrata el caos total, l’ angoixa, l’ egoisme del ser humà en una situació límit, tot per salvar la vida. Els músics que toquen fins el final, el capità del vaixell que espera l’ inundació tancat en el seu lloc de comandament, els vells que moren abraçats, la mare que explica contes als fills en tant espera el final, els aristòcrates que veuen venir l’ empenta del mar asseguts i prenent conyac, el capellà que vol transmetre esperança divina als feligresos. Tot és un mosaic tan real com emocionant de les actituds del ser humà davant la tragèdia.

Un punt a mencionar és el retrat dels protagonistes. Rose trenca amb el seu món benestant i reivindica, no sols l’ amor amb la persona que no pertany a la seva classe social, sinó també la llibertat d’ aquella que trenca amb un entorn ple d’ insatisfaccions, malgrat gaudir de tot, i es complementa amb aquell que a pesar no tenir res és feliç.

No poden quedar sense il·lustrar algunes belles imatges del film. El vaixell quan s’enfonsa verticalment, com un animal ferit. La barca aproximant-se al rescat en mig dels cadàvers congelats. El Titànic acostant-se a l’ iceberg i ja incapaç de desviar-se i evitar-lo. Les imatges primeres de la grandiositat del vaixell, contrastat amb els dofins que neden al seu costat. Allò colossal i allò fràgil però és el primer el que acaba sucumbint.

Per fi l’ escena en la que els enamorats ondegen sobre la barana del vaixell, obren els braços i es besen, en un afany total de llibertat. Tot amanit per la cançó, ja clàssica, de Celine Dion: “My heart will go”, com un digne complement a la festa.

La pel·lícula guanya onze oscars en 1997. Incloent els de millor film i millor director i es consolida com una obra mestra del cine popular.

 

EL INOCENTE

EL INOCENTE

Director: Luchino Visconti

Actors: Giancarlo Giannini

               Jennifer O’ Neil

               Laura Antonelli

Any: 1976

Títol original: L’ innocente

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Tullio Hermil (Giancarlo Giannini) és un aristòcrata italià i està casat amb Giulia (Laura Antonelli) però el matrimoni fa aigües i Tullio te una amant: Teresa Raffo (Jennifer O’ Neil), la dona ho sap i accepta la situació.

Però un dia Giulia coneix a un amic del germà de Tullio, un militar : Filippo d’ Arborio. De l’ efímera relació entre els dos, Giulia queda embarassada.

En tant, Tullio i la seva dona viatgen fins la vil.la d’ esbarjo que tenen en el camp i allà l’ home recobra la sensualitat que havia sentit per la dona i fa l’ amor amb ella però al poc temps s’ assabenta que Giulia espera un fill d’un altre.

Filippo, el pare, marxa fins a Àfrica on contrau unes febres i mor. Giulia te el fill, que tothom pensa és de la parella legitima.

El fill d’un altre separa ara la tímida reconciliació dels esposos, projecta sobre l’ home els fantasmes de l’ honor perdut i de la gelosia. Quan Giulia va a missa amb la seva família, Tullio treu al nen del bressol i l’ exposa en la finestra als rigors de l’ hivern. El nen mor.

Giulia, trasbalsada pels successos li confessa a Tullio que Filippo va ser l’ amor de la seva vida, en tant Teresa li explica que ja no l’ estima.

Tullio, per qui la vida ha perdut sentit, es suïcida.

INOCENTE I

COMENTARI

Visconti recrea una novel.la de Giuseppe d’ Annunzio. Retrata l’ostentació i l’ artifici de l’ aristocràcia italiana i toscana de finals del XIX i composa i escenifica aquest món ple d’ hipocresia, dominat per la religió i les bones costums.

Però el protagonista, Tullio, tot i fill d’ aquesta societat se sent un home lliure, enganya a l’ esposa, a qui ja no estima però no li retreu que ella actuï igual, viu al marge de les convencions religioses i es declara ateu.

L’ atzar i els amors espuris porten al naixement d’un nen d’ un altre pare: l’ innocent. Giulia no vol avortar perquè segons les seves creences religioses és un delicte. Tullio mata al nen perquè s’ oposa al seu projecte de renovar l’ amor de l’ esposa i marxar lluny amb ella.

Quan se n’ adona que cap de les dones amb qui ha jugat sentimentalment l’ estima es mata i el drama esclata mb tota la seva força.

Visconti mostra el protagonista com un alter ego de si mateix, actor d’una classe social en crisi, marcat pel seu entorn social , ple de contradiccions, pervers i malèvol, eliminant al nen, però suficientment fort per no deixar-se supeditar i engolir pel món que el rodeja. El personatge entén que és part d’ una classe social en decadència i no se’n pot sortir.

“Deixem de viure per passar a existir però no ens n’ adonem”, li diu a la seva amant.

Tullio assumeix el seu destí, que és la mort.

Com en tota l’ obra de Visconti estem davant una posada en escena acurada, una recreació magistral de l’ època i el seu entorn: esteticista, decadent, elitista i luxós.

 

antonelli

 

 

 

LEJOS DEL MUNDANAL RUIDO

 

Lejos_del_mundanal_ruido-510492356-large

 Director: John Schlesinger

Actors: Julie Christie

             Terence Stamp

             Alan Bates

             Peter Finch

Any: 1967

Títol original: Far from the madding crowd

Nacionalitat: Regne Unit

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Bathsheba Everdene (Julie Christie) viu en una regió rural d’ Anglaterra en 1966, quan hereta la granja més gran de la comarca.

Al mateix temps, Gabriel Oak (Alan Bates), és un pastor que conviu amb les ovelles en terres properes i li declara el seu amor a la noia.

Un bon dia, Gabriel perd tot el ramat d’ animals, que s’ estimben pels penya-segats, i té que marxar a la ciutat a llogar la seva força de treball, allà és contractat per la mateixa Bathsheba perquè feinegi en la seva finca.

Al costat del terreny de la noia, hi està instal·lat un ric propietari, William Boldwood (Peter Finch), que pretén fer-la la seva esposa però Bathsheba no l’ estima.

Al cap d’un temps arriba a la propietat el sergent Frank Troy (Terence Stamp), el soldat ha tingut una relació amb una noia de la ciutat, Fanny, amb qui ha estat a punt de casar-se.

L’ arribada de Troy comporta l’ enamorament immediat de Bathsheba i la corresponent boda però Troy resulta ser un marit que es juga el patrimoni familiar en baralles de galls i que no respon a les expectatives de la noia.

Temps més tard accedeix a la granja, Fanny, el seu estat és lamentable, Troy l’ acull però la dona mor i és enterrada amb el seu nadó, el sergent entén que aquesta és la persona a qui estima i després de deixar les seves robes en la platja s’ interna nedant en el mar.

Tothom dona per fet que l’ home s’ ha ofegat i sobretot Boldwood, com el cos de Troy no s’ha trobat, no se’l donarà per mort fins al cap de sis anys. Boldwood li demana a Bathsheba que li prometi que es casaran quan passi aquest temps.

En tant, acut a la ciutat un circ i en ell hi treballa , sota una disfressa, Troy però la seva dona no el reconeix. En el moment en que Batssheva ha donat el si a Boldwood i aquest ho pensa anunciar en mig d’una gran festa, Troy fa la seva reaparició i insta a Bathsheva a que l’ acompanyi, Boldwood agafa una escopeta, dispara al nouvingut i el mata.

Condemnat Boldwood a la presó, la noia contempla com el seu primer pretendent, Gabriel, vol marxar a la ciutat doncs no hi troba futur en el camp, la parella reconstrueix la seva antiga amistat i es casa.

 

Lejos del mundanal ruido 003

COMENTARI

Amb “Billy Liar” i “Darling”, Schlesinger s’ inscriu en la corrent del free cinema anglès però aquesta superproducció que anticipa la seva marxa a Estats Units per rodar “Midnight cowboy” ja avança el trencament amb qualsevol tipus de cinema alternatiu.

“Lejos del mundanal ruido” és una novel.la del segle XIX, de Thomas Hardy, que Schlesinger porta al cinema. Descriu la relació d’una jove i bella propietària rural, amb tres homes, tres pretendents que desitgen el seu amor.

El tocat per la vara de Cupido és Troy, el militar, i és la pitjor elecció, bevedor, jugador, violent i insensible, secretament enamorat de la seva antiga amant.

Boldwood, el terratinent veí, sols te ulls per la noia, quan pensa que ha arribat el seu gran moment, reapareix Troy i Boldwood fa callar la seva frustració, matant-lo.

Gabriel és el primer en festejar el cor de la dona però és també el més passiu, la seva espera té el premi adequat i s’ acaba casant-se amb Bathsheva.

Es tracta d’un drama romàntic, d’un fulletó d’ època marcat per la cuidada ambientació , la bella fotografia i la magnífica posada en escena, mostra un conjunt d’ esdeveniments amorosos però no aconsegueix que l’ espectador penetri en l’ ànima adolorida dels protagonistes.

La realització resulta plana , el to academicista i el metratge excessiu.

Tot i això, Schlesinger ens recrea amb algunes imatges potents: les ovelles arrastrades pel gos, que s’ estimben pel precipici en tant contemplem els cadàvers dels animals en la platja; la feina de Gabriel intentant salvar la palla recollida en mig de la turmenta, amb la col·laboració de Bathsheva, mentre Troy i els seus amics dormen borratxos; les escenes del circ que acaben amb la mirada entre el marit, disfressat, i la dona i per fi el ball, en el que Boldwood vol anunciar el seu prometatge, interromput de repent per l’ arribada de Troy, al que tothom considera mort.

 

DRÁCULA

dRACULA

Director: Terence Fisher

Actors: Christopher Lee

             Peter Cushing

             Melissa Stribling

             Carol Marsh

Any: 1958

Nacionalitat: Regne Unit

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Jonathan Harker arriba a la mansió del comte Dràcula (Christopher Lee) amb la intenció d’ exercir com a bibliotecari.

En absència de l’ amo de la casa, una dona li demana a Harker que la protegeixi del comte, quan aquest arriba la foragita després de maltractar-la però Harker no pot evitar que en un altre moment, la dona se li acosti i el mossegui en el coll.

El nouvingut se n’ adona que està en presència d’una vampira , li clava una estaca en el cor quan la troba en el taüt i el cadàver de la dona morta es converteix en una vella esquelètica.

Harker es sorprès pel comte Dràcula, que el mossega i el converteix també en vampir.

El doctor Van Helsing (Peter Cushing), alertat per l’ absència del seu amic es presenta en el castell i troba a Harker ajagut en un taüt; Van Helsing que és un especialista en la lluita contra els vampirs, li clava una estaca en el cor i el mata per sempre.

Dràcula ha vist la foto de la promesa d’ Harker, Lucy Holmwood ( Carol Marsh) i marxa a Londres a trobar-la, ho fa, la mossega i la converteix en vampira malgrat que Van Helsing ha tancat la porta de la seva habitació i ha posat alls en tots els racons, antídot contra els apareguts.

El desig de sang continua i el comte té ara com objectiu a Mina, la cunyada de Lucy (Melissa Stribbling), si be aconsegueix també mossegar-la, Van Helsing i Arthur, el marit de la noia es traslladen a la residència de Dràcula, allà troben al comte amb la seva víctima, just quan falta poc per l’ albada, Van Helsing el persegueix per una habitació de la casa i allà obre les cortines, un potent raig de sol il·lumina l’ habitació.

El comte resta paralitzat pel crucifix que li posa al davant Van Helsing i es consumeix, convertint-se en cendres al tocar-li la llum però alguna cosa seva queda encara entre el polsim, un anell.

Mina es recupera i viu de nou al costat del seu marit.

 

dRACULA I

COMENTARI

Després del Nosferatu de Murnau en el cine mut i del Dràcula de Browning als inicis del sonor, l’ emblemàtic símbol del mal descansa uns anys en la seva caixa.

Si l’ Universal potencia el cinema de monstres i terror en els anys trenta, són ara els anglesos a través de l’ Hammer, els que ho fan en els anys seixanta.

Reapareixen Dràcula i Frankenstein, l’ home llop, la mòmia… i el director principal que els hi dona alè és Terence Fisher amb el seu equip amb el guionista Jimmy Sangster al front.; Christopher Lee queda com el Dràcula canònic dels anys seixanta i Peter Cushing com Van Helsing, el seu antagonista, en una sèrie de films que van de més a menys però en els que s’ incorpora un segell d’ interès i dignitat.

El mite de Dràcula esdevé de la novel.la de Bram Stoker de finals segle XIX, de la qual aquest film no és gaire fidedigne; abans en ple romanticisme apareixen “El vampir” de Polidori en 1819 i “Carmilla” de Sheridan Le Fanú en 1872, tota una contestació romàntica al món de la raó i la il·lustració.

El Dràcula de Fisher té elements inèdits; el principal és el color, si Lugosi i Browning aprofiten la foscor per perfilar el seu personatge, ara s’ incentiva la lluminositat dels escenaris. El film s’inicia amb la imatge d’una tomba on s’hi llegeix “Comte Dràcula” i de cop unes gots de sang de profunda vermellor la taquen , canvi de pla i visió d’un llibre d’un roig encès en el que Harker explica les seves vivències.

La caracterització de Dràcula també canvia, a diferència del Nosferatu de Murnau, un monstre, el Dràcula de Lee és un gentleman, Fisher el fa aparèixer omnímode dalt de les escales i cavallerós i educat fins que el desig de sang el convoca.

El Dràcula de Fisher és el més dominat per la concupiscència, la libidinositat, la passió i l’ impuls sexual; les dones , Lucy i Mina són captades pel vampir en el llit, són dones disponibles davant el seductor i els seus gestos abans de ser mossegades expressen aquest desig i una sensació de goig propera a l’ orgasme quan ja els hi ha donat la queixalada.

Com no, el relat esdevé de les arrels romàntiques, el món d’ ultratomba, els no morts, aquells que vagaregen fins l’ eternitat, aquells que disposen de l’ eterna joventut, i aquests significats pertanyents a l’ entorn del més enllà es contrasten amb les formes per aplacar-los, els símbols cristians, la creu com aturador del fonament demoníac.

Fisher filma amb austeritat, no hi ha grans ensurts ni escenes passades de voltes, fins i tot la mort dels vampirs piconats per l’ estaca en el cor es produeix fora de pla o a partir de l’ ombra del seu enemic.

AL ESTE DEL EDÉN

AL ESTE DEL EDEN

 Director: Elia Kazan

Actors: James Dean

               Raymond Massey

               Jo Van Fleet

               Julie Harris

Any : 1955

Títol original: East of edèn

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Cal (James Dean) és el fill d’ Adam (Raymond Massey), un ranxer que viu a Salinas en 1917. És un noi introvertit i solitari que veu com el seu pare el discrimina a favor del seu germà, Aron.

Aquest rebuig el fa una persona inestable emocionalment, transgressora i asocial.

Poc després de néixer, la mare va abandonar el ranxo i Cal ha crescut sota la tutela paterna. A l’ altra banda de les muntanyes, en Monterrey, el noi localitza a Keith, la seva mare, però ningú li sap explicar perquè va abandonar la casa.

Cal busca fer-se voler, treballa i te iniciativa en la plantació i pensa que el conreu de mongetes pot ser una bona empresa davant la segura entrada en guerra d’ Estats Units.

Cal necessita demanar un crèdit de 5000 dòlars per fer funcionar el negoci i decideix demanar-los a la mare (Jo Van Fleet). Això li dona ocasió de parlar amb ella. És una dona de caràcter dominant que va abandonar la casa ofegada pel ambient autoritari i religiós i pel món rural que pertany al passat.

Ella ara regenta un bordell on s’ ha enriquit i acorda deixar-li els diners al fill.

Quan esclata la guerra contra Alemanya, es sovintegen les disputes contra alemanys instal·lats a la població. Aron els intenta ajudar i Cal que estava amb Abra (Julie Harris), la novia del germà, també intervé.

Els dos germans es barallen, Cal colpeja a Aron i ambdós comencen a distanciar-se. El negoci de les mongetes va bé i Cal recupera els diners i els hi lliura al pare en el seu aniversari.

En la festa Aron anuncia que es promet amb Abra i el pare no en fa cas de Cal. Quan aquest a la fi li dona els diners, el pare els rebutja, doncs diu ha estat un engany als grangers, a qui se’ls ha comprat un producte barat que després s’ ha encarit.

Cal, com venjança porta a Aron, que creia que la mare era morta, a trobar-la i a que conegui com es guanya la vida.

Aron, traumatitzat pel que ha sabut, s’ emborratxa i seguidament s’ allista per anar a la guerra.

La impressió que rep el pare fa que li agafi una embòlia i quedi paralitzat. En els seu llit de mort, Cal acudeix a l’ habitació. El pare que per fi comprèn que ha estat injust amb el seu fill deixa anar les paraules que el noi vol sentir: “queda’t amb mi i cuida’m ”.

Per fi Cal se sentirà estimat, se sentirà necessari.

 

aL ESTE i

COMENTARI  

La pel·lícula, una adaptació de la novel·la de John Steinbeck, és un drama de l’ Amèrica profunda amb variacions edípiques. El motiu del relat és la relació entre un pare orgullós i just però incapaç d’ estimar al seu fill.

Aquest , un noi necessitat d’ afecte i de reconeixement és un James Dean que en el paper de Cal interpreta un altre personatge rebel, desarrelat, inestable, desemparat, turmentat i desgraciat.

El film acudeix al mite bíblic, En tant Aron és l’ Abel bo, reconegut als ulls del pare i a qui tot el que fa li resulta agradable, Cal és el Cain de la historia, mesquí, malvat, salvatge, segons el pare, i que faci el que faci és incapaç de guanyar-se la confiança paterna.

Cal és com la mare, que ha volat cercant la llibertat, representació també de l’ Eva pecadora, però és incapaç d’ emprendre el vol, coartat pel sentiment de culpa, quan el seu pare queda a les portes de la mort.

La reconciliació amb el pare quan aquest és ja un invàlid a punt de morir i l’ amor d’ Abra el redimeixen i li oferiran l’ oportunitat de sobreviure.

Tangencialment la pel·lícula presenta la realitat del món rural, encapçalada per Adam, el pare, nom gens gratuït, un home que en te prou amb el que guanya, que no aspira a fer-se ric. El fill és qui aprofita la situació de guerra per guanyar diners, l’ esperit del nou capitalisme, el món vell, el món nou.

EL CUARTO MANDAMIENTO (LOS MAGNÍFICOS AMBERSON)

 

El_cuarto_mandamiento-529764841-large

 Director: Orson Welles

Actors: Joseph Cotten

             Dolores Costello

             Anne Baxter

             Agnes Moorehead    

               Tim Holt  

Any: 1942

Títol original: The magnificent Ambersons

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

A finals del segle XIX en Indianapolis, els Amberson han construït una considerable fortuna I un extens patrimoni.

Isabel (Dolores Costello), la filla del patriarca és pretesa per Eugene (Joseph Cotten), un jove sense fortuna,però acaba casant-se amb Wilbur Minafer, un home gris amb qui contrau matrimoni sense amor.

Al poc temps, tenen un fill: George (Tim Holt), en ell la mare aplega tot el seu afecte i així el nen surt mimat, altiu, orgullós i disposat a fer complir

la seva voluntat per sobre de tot i tothom. Tampoc té gaire interès en continuar els negocis del pare.

Al cap dels anys Eugene torna a la ciutat. S’ ha convertit en un important empresari que fomenta la creixent industria automobilística. Eugene es va casar i ha enviudat i te una filla Lucy (Anne Baxter).

És rebut a casa dels Amberson i la seva presència remou el cor d’ Isabel que ha continuat secretament enamorada d’ ell durant aquest anys. També el cor de Fanny (Agnes Moorehead), la germana soltera, la tieta que s’ ha quedat per vestir sants, bull per Eugene.

No passa gaire temps, quan Wilbur, el marit d’ Isabel, mor, això fa que la relació entre aquesta i Eugene es faci més amistosa ,encara ,i decideixen casar-se.

Però George, el fill, no accepta a Eugene a qui veu com un nouvingut, allunyat de l’ esperit aristocràtic dels Amberson i li tanca la porta de casa seva, dient-li que no torni mai més.

Eugene escriu a Isabel i li diu que té que escollir entre fer compliments al fill o acceptar el seu amor.

La dona, incapaç de sostreure’s a la influència del fill, se’n va de la ciutat, ferida en els seus sentiments, la seva ànima emmalalteix i torna a la ciutat per morir, sense que George ni Fanny deixin que els que s’ estimen es retrobin.

La mort de la mare porta a una imparable decadència dels Amberson. Les inversions de Fanny fan fallida i tenen que abandonar la casa. George es veu obligat a treballar per primera vegada. Un dia és atropellat i ferit per un automòbil. Reposa en l’ hospital quan Eugene va a veure’l i per sobre dels antics rancors es troba per primera vegada unit al noi i al sentiment que el lligava a la mare.

CUARTO MANDAMIENTO i 

 

COMENTARI

Welles filma en 1942 a partir d’una novel.la de Booth Tarkington, és la seva segona pel·lícula i de nou dirigeix i escriu el guió.

La cinta dura en realitat cent trenta minuts però en les sales se’n tallen quaranta. En el context de la segona guerra mundial, la pel·lícula és un fracàs i el muntatge final de Robert Wise no te res a veure amb el de l’ autor. El film és estrenat en Espanya amb el nom d’ “El cuarto mandamiento”, poc adient i un tant absurd.

La RKO, la productora, s’hi obstina en censurar la part final, en la versió estrenada aquest final és edulcorat, George pateix un accident i això sembla que el reconcilia amb Eugene.

En la versió de Welles, tot això és inexistent, els Amberson han d’ abandonar la casa dels seus ancestres i regenten una pensió, en un pla final perdut, l’ autor contrasta aquest món ja fracassat amb el nou del qual Eugene és exponent: vehicles, fàbriques, acció.

Aquest és el tema principal del relat, l’ enfrontament entre allò vell representat pels Amberson i un nou món sense aturador que representa Eugene. Els Amberson són aquells que han construït un imperi, que són incapaços de mantenir, l’ exemple principal és el fill de la família, George, un noi ensuperbit, fatu, fanfarró i incapaç, Welles realitza un retrat moral d’ aquest personatge.

En l’ altra banda de la balança s’ alinea Eugene, com exponent de la nova burgesia creixent, l’ emprenedor, l’ home d’ acció, el representant d’un nou món front el decadent i envellit dels Amberson.

Eugene no ha aconseguit allò que més volia, l’ amor d’ isabel Amberson, rebutjat per no pertànyer a la classe social d’ aquesta , discriminat i menyspreat, el cost del seu triomf és no accedir a una orb periclitada que s’ enfonsa, rebutjat sempre, Isabel serà per a ell un amor impossible.

Estem davant un relat amb reminiscències de Chejov, no en l’ atmosfera, totalment diferent, però si en elements de context, la casa dels Amberson és una especia d’ hort dels cirerers que es te             que vendre i del que restaran desposseïts els seus propietaris.

Els Amberson són personatges que no s’han sabut adaptar als nous temps i que per això perden tot el que tenen el seu univers es veu reduït a cendres.

LOS VIAJES DE SULLIVAN

 

Los_viajes_de_Sullivan-909281563-large

 Director: Preston Sturges

Actors: Joel Mc Crea

             Verónica Lake

Any: 1941

Títol original: Sullivan’s travel

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

John L. Sullivan (Joel Mc Crea) és un conegut director de cine. Interessat en plasmar la realitat del món es veu contradit pels seus productors que li aconsellen que continuï rodant comèdies.

Decidit a sortir de la campana de vidre en que viu, es disfressa de rodamón i es llança a la carretera per comprendre millor la societat que l’ envolta i reflectir-la després en la pantalla.

No compta que darrere s’ instal·la un autobús on circula tot un seguici, vigilant-lo . Recollit pel vehicle d’ un noi, intenta despistar als seus perseguidors .

En una segona oportunitat coneix a una noia (Verónica Lake) que desitja ser actriu, acusat de robar el seu propi cotxe acaba en comissaria on els seus advocats i criats el fan fora, desvetllant la malifeta.

Ara en companyia de la noia comparteix vida amb pidolaires i rodamóns, adonant-se de les dificultats de subsistència que te una part de la població.

A la fi decideix posar fi a l’ experiment i repartir diners entre els desfavorits per compensar-los però és atracat per un pidolaire que el deixa estabornit i li roba els diners i les sabates.

El captaire en la seva fugida és atropellat per un tren. Sols poden identificar les sabates que pertanyien a Sullivan i la confusió fa que s’ anunciï la mort del director.

En tant, el verdader Sullivan, que pel cop rebut ha perdut la memòria, colpeja a un cap d’ estació de trens que el maltracta, és jutjat i condemnat a sis anys de treballs forçats.

En el penal es sotmès a dures penalitats i maltractaments. Quan llegeix en el diari que Sullivan ha mort decideix utilitzar una estratagema, explica que ell ha matat a Sullivan.

La seva foto apareix en tots els rotatius i tots els seus el rescaten i el retornen al seu món i a la seva posició una vegada resolt l’ embolic.

Sullivan es casa amb la noia i decideix seguir sent un director de comèdies.

navidades_en_julio2

COMENTARI

Sturges dirigeix ,entre la comèdia i el drama, una paràbola social, de vegades propera al cine de Capra. Una pel·lícula de culte que seria el seu major èxit. Sturges desacredita l’ acció de Sullivan, vol ser el que no és i paga les conseqüències.

En la primera part dels seus viatges, Sullivan viu en una representació, seguit per la seva cort, ajudat pels seus advocats o tutelat per la noia que l’ estima però quan perd la identitat i deixa de ser qui és, és quan es troba sol front al món i és quan de veritat és un igual als altres i comprèn el tipus de societat en la que viu, la representació, la ficció acaba per donar un gir cap a la realitat.

En el seu final feliç, Sturges en boca de Sullivan, dona peu a assolir el paper, el sentit del cinema. Sullivan vol fer un cine compromès que esbrini la realitat però quan coneix aquesta realitat se n’ adona, en la pel·lícula de Mickie Mouse que li passen en el penal, que la gent vol diversió, entreteniment, riure per alleugerir els seus problemes i que aquest te que ser el sentit social del seu cinema.

Sent una pel·lícula de viatges és també una pel·lícula en la qual el viatge li serveix al protagonista per canviar , per aprendre i per tornar amb un punt de vista diferent.

El viatge és també una crònica social de l’ Amèrica dels anys 40, la pobresa, els menjadors populars, els captaires són part d’ una crítica a l’ Amèrica way of life i en el seu camí, Sullivan és troba de tot, com no podia ser d’ altre manera.

Des d’ el propietari del bar que l’ invita a un cafè i pastes fins el captaire que el roba o el director del penal que el maltracta, per tant sense exclusions de classe.

 

LA LEY DEL HAMPA

lA LEY DEL HAMPA

 

 Director: Josef Von Sternberg

Actors: George Bancroft

               Clive Brook

               Evelyn Brent

               Fred Kohler

Any: 1927

Títol original: Underworld

Nacionalitat: USA

Gènere: Gàngsters

 

ARGUMENT

     Bull Weed (George Bancroft) atraca un banc i després d’ escapar perseguit per la policia, coneix a Rolls Royce Wensel (Clive Brook), un home alcoholitzat, aquest té problemes amb un altre mafiós, Buck Mulligan (Fred Kohler) i Bull l’ ajuda , li ofereix la seva amistat i li presenta a Feathers /Plomes/ (Evelyn Brent), la seva xicota.

Bull aparta del vici a Rolls i l’ instal.la en un pis que és també el seu refugi per on escapar en cas de cuites; Rolls ha estat advocat, és un home culte i intel·ligent.

Bull atraca una joieria, com li cau a terra una flor, que sol portar Mulligan, aquest és acusat; més tard Bull participa en una gran festa a la que acudeixen la crema dels saltejadors de la ciutat. Allà Bull contempla amb aprensió com “Feathers” es mostra afectuosa amb Rolls i la noia és coronada reina del ball.

Aprofitant que Bull ha begut, Mulligan vol abusar de “Feathers”, Bull desperta i ple d’ ira, persegueix a l’ assetjador i el mata, mentre la dona cau en braços de Rolls.

Bull és jutjat per assassinat i condemnat a morir penjat.

Per gratitud i amistat, Rolls prepara un pla per salvar a Bull de la forca. Els amics del gàngsters eliminen als guàrdies i esperen al detingut en un cotxe fúnebre però Bull, que ja sap que “Feathers” el traeix amb Rolls, escapa pels seus propis mitjans.

Bull va a l’ amagatall que comparteix amb Rolls i “Feathers” i embogit per la gelosia intenta escanyar a la noia, quan fa la seva aparició la policia. Rolls s’ assabenta que el gàngster està assetjat en el refugi , acudeix en el seu ajut i escapa al cercle policial però Bull, despitat, li dispara i el fereix.

Quan Rolls, nafrat, s’ abraça a “Feathers”, Bull compren que l’ amic no l’ ha traït però que ell i la noia s’ estimen, així que decideix rendir-se , lliurar-se a la policia i acceptar el seu destí.

 

Underworld1

 

COMENTARI

     Josef Von Sternberg neix en Àustria, la seva família emigra en 1909 a Estats Units i a l’ igual que el seu coetani i paisà Erich Von Stroheim, inicia en el nou país d’ acollida la seva carrera cinematogràfica. Amb “la ley del hampa” roda la que potser és la primera pel·lícula de gàngsters de la història.

Més tard, ja en el sonor, assoleix l’ èxit amb Marlene Dietrich, la seva musa i amant, a diferència de Stroheim que resta en l’ oblit.

“La ley del hampa” és tant un film de gàngsters com un drama romàntic, d’ acció, amor i gelosia. Aquí el delinqüent no és vist, encara, com una lacra social, sinó que es presenta com un heroi tràgic, front la llei i l’ ordre, el gàngster significa la transgressió.

La pel·lícula té com tema principal la relació de trio entre Bull, l’ home fora de la llei, “Fatheles”, la seva noia i un perdedor alcoholitzat, que es redimeix, Rolls Royce, a qui Bull dona aixopluc i confiança i que es guanya l’ amor de la noia.

Rolls manté la lleialtat cap a Bull ; en un moment donat “Fatheles” li comenta la disjuntiva entre deixar morir al gàngster en la forca, amb la qual cosa la parella restaria lliure per iniciar una nova vida fora del crim o lluitar per salvar a Bull. Rolls té un deute de gratitud amb el seu mentor i ell i la dona pensen que trair a l’ amic els hi comportaria infelicitat.

Sternberg, amb l’ excel·lent guió de Ben Hecht presenta, com és clàssic en el cine mut, molts primers plans, en els que mostra la psicologia dels personatges.

Són notables les imatges dels pinxos amics de Bull en la festa, un retaule de personatges fora de la llei però aquests plans donen pas a la imatge de Mulligan, l’ enemic del protagonista i la seva mirada plena de luxúria cap a “Fatheles”, que en contrast mostra el seu avorriment i indiferència.

Hi ha algunes escenes magistrals, com la seqüencia de l’ atracament. Contemplem com Sternberg defineix uns fets amb mitja dotzena de plans: les joies, una flor a terra, les cames de la gent que fuig, un barret d’un indigent que recull almoina i un home que crida socors, l’ escena ens informa de l’ atracament, sabem qui l’ ha comés i que la flor que ha perdut pertany a Mulligan que serà acusat, mai tanta restricció de mitjans per tanta eficàcia narrativa.

Una altra gran escena és quan Bull persegueix a Mulligan. Veiem al gàngster pel carrer, més tard enganxada la seva cara al vidre de la botiga de flors de la qual Mulligan és propietari, des de la qual contempla la imatge del rival, trenca la porta d’un cop de peu i dispara des d’una cortina, com si fos una obra teatral, Mulligan cau mort entre les flors.

Gran escena també la resistència de Bull a la policia en el seu amagatall, plena de violència, ritme i intensitat i precursora del cine americà de finals dels seixanta, inicis dels setanta.

A l’ inici del film, Bull contempla un rètol amb el que s’ identifica: “la ciutat és teva”, diu, uns pocs anys més tard en “Scarface”, s’ homenatjarà aquesta escena en una brillant repetició

La pel.licula guanya en 1927 l’ oscar al millor guió original.