LA LEY DEL HAMPA

lA LEY DEL HAMPA

 

 Director: Josef Von Sternberg

Actors: George Bancroft

               Clive Brook

               Evelyn Brent

               Fred Kohler

Any: 1927

Títol original: Underworld

Nacionalitat: USA

Gènere: Gàngsters

 

ARGUMENT

     Bull Weed (George Bancroft) atraca un banc i després d’ escapar perseguit per la policia, coneix a Rolls Royce Wensel (Clive Brook), un home alcoholitzat, aquest té problemes amb un altre mafiós, Buck Mulligan (Fred Kohler) i Bull l’ ajuda , li ofereix la seva amistat i li presenta a Feathers /Plomes/ (Evelyn Brent), la seva xicota.

Bull aparta del vici a Rolls i l’ instal.la en un pis que és també el seu refugi per on escapar en cas de cuites; Rolls ha estat advocat, és un home culte i intel·ligent.

Bull atraca una joieria, com li cau a terra una flor, que sol portar Mulligan, aquest és acusat; més tard Bull participa en una gran festa a la que acudeixen la crema dels saltejadors de la ciutat. Allà Bull contempla amb aprensió com “Feathers” es mostra afectuosa amb Rolls i la noia és coronada reina del ball.

Aprofitant que Bull ha begut, Mulligan vol abusar de “Feathers”, Bull desperta i ple d’ ira, persegueix a l’ assetjador i el mata, mentre la dona cau en braços de Rolls.

Bull és jutjat per assassinat i condemnat a morir penjat.

Per gratitud i amistat, Rolls prepara un pla per salvar a Bull de la forca. Els amics del gàngsters eliminen als guàrdies i esperen al detingut en un cotxe fúnebre però Bull, que ja sap que “Feathers” el traeix amb Rolls, escapa pels seus propis mitjans.

Bull va a l’ amagatall que comparteix amb Rolls i “Feathers” i embogit per la gelosia intenta escanyar a la noia, quan fa la seva aparició la policia. Rolls s’ assabenta que el gàngster està assetjat en el refugi , acudeix en el seu ajut i escapa al cercle policial però Bull, despitat, li dispara i el fereix.

Quan Rolls, nafrat, s’ abraça a “Feathers”, Bull compren que l’ amic no l’ ha traït però que ell i la noia s’ estimen, així que decideix rendir-se , lliurar-se a la policia i acceptar el seu destí.

 

Underworld1

 

COMENTARI

     Josef Von Sternberg neix en Àustria, la seva família emigra en 1909 a Estats Units i a l’ igual que el seu coetani i paisà Erich Von Stroheim, inicia en el nou país d’ acollida la seva carrera cinematogràfica. Amb “la ley del hampa” roda la que potser és la primera pel·lícula de gàngsters de la història.

Més tard, ja en el sonor, assoleix l’ èxit amb Marlene Dietrich, la seva musa i amant, a diferència de Stroheim que resta en l’ oblit.

“La ley del hampa” és tant un film de gàngsters com un drama romàntic, d’ acció, amor i gelosia. Aquí el delinqüent no és vist, encara, com una lacra social, sinó que es presenta com un heroi tràgic, front la llei i l’ ordre, el gàngster significa la transgressió.

La pel·lícula té com tema principal la relació de trio entre Bull, l’ home fora de la llei, “Fatheles”, la seva noia i un perdedor alcoholitzat, que es redimeix, Rolls Royce, a qui Bull dona aixopluc i confiança i que es guanya l’ amor de la noia.

Rolls manté la lleialtat cap a Bull ; en un moment donat “Fatheles” li comenta la disjuntiva entre deixar morir al gàngster en la forca, amb la qual cosa la parella restaria lliure per iniciar una nova vida fora del crim o lluitar per salvar a Bull. Rolls té un deute de gratitud amb el seu mentor i ell i la dona pensen que trair a l’ amic els hi comportaria infelicitat.

Sternberg, amb l’ excel·lent guió de Ben Hecht presenta, com és clàssic en el cine mut, molts primers plans, en els que mostra la psicologia dels personatges.

Són notables les imatges dels pinxos amics de Bull en la festa, un retaule de personatges fora de la llei però aquests plans donen pas a la imatge de Mulligan, l’ enemic del protagonista i la seva mirada plena de luxúria cap a “Fatheles”, que en contrast mostra el seu avorriment i indiferència.

Hi ha algunes escenes magistrals, com la seqüencia de l’ atracament. Contemplem com Sternberg defineix uns fets amb mitja dotzena de plans: les joies, una flor a terra, les cames de la gent que fuig, un barret d’un indigent que recull almoina i un home que crida socors, l’ escena ens informa de l’ atracament, sabem qui l’ ha comés i que la flor que ha perdut pertany a Mulligan que serà acusat, mai tanta restricció de mitjans per tanta eficàcia narrativa.

Una altra gran escena és quan Bull persegueix a Mulligan. Veiem al gàngster pel carrer, més tard enganxada la seva cara al vidre de la botiga de flors de la qual Mulligan és propietari, des de la qual contempla la imatge del rival, trenca la porta d’un cop de peu i dispara des d’una cortina, com si fos una obra teatral, Mulligan cau mort entre les flors.

Gran escena també la resistència de Bull a la policia en el seu amagatall, plena de violència, ritme i intensitat i precursora del cine americà de finals dels seixanta, inicis dels setanta.

A l’ inici del film, Bull contempla un rètol amb el que s’ identifica: “la ciutat és teva”, diu, uns pocs anys més tard en “Scarface”, s’ homenatjarà aquesta escena en una brillant repetició

La pel.licula guanya en 1927 l’ oscar al millor guió original.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.