EL CUARTO MANDAMIENTO (LOS MAGNÍFICOS AMBERSON)

 

El_cuarto_mandamiento-529764841-large

 Director: Orson Welles

Actors: Joseph Cotten

             Dolores Costello

             Anne Baxter

             Agnes Moorehead    

               Tim Holt  

Any: 1942

Títol original: The magnificent Ambersons

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

A finals del segle XIX en Indianapolis, els Amberson han construït una considerable fortuna I un extens patrimoni.

Isabel (Dolores Costello), la filla del patriarca és pretesa per Eugene (Joseph Cotten), un jove sense fortuna,però acaba casant-se amb Wilbur Minafer, un home gris amb qui contrau matrimoni sense amor.

Al poc temps, tenen un fill: George (Tim Holt), en ell la mare aplega tot el seu afecte i així el nen surt mimat, altiu, orgullós i disposat a fer complir

la seva voluntat per sobre de tot i tothom. Tampoc té gaire interès en continuar els negocis del pare.

Al cap dels anys Eugene torna a la ciutat. S’ ha convertit en un important empresari que fomenta la creixent industria automobilística. Eugene es va casar i ha enviudat i te una filla Lucy (Anne Baxter).

És rebut a casa dels Amberson i la seva presència remou el cor d’ Isabel que ha continuat secretament enamorada d’ ell durant aquest anys. També el cor de Fanny (Agnes Moorehead), la germana soltera, la tieta que s’ ha quedat per vestir sants, bull per Eugene.

No passa gaire temps, quan Wilbur, el marit d’ Isabel, mor, això fa que la relació entre aquesta i Eugene es faci més amistosa ,encara ,i decideixen casar-se.

Però George, el fill, no accepta a Eugene a qui veu com un nouvingut, allunyat de l’ esperit aristocràtic dels Amberson i li tanca la porta de casa seva, dient-li que no torni mai més.

Eugene escriu a Isabel i li diu que té que escollir entre fer compliments al fill o acceptar el seu amor.

La dona, incapaç de sostreure’s a la influència del fill, se’n va de la ciutat, ferida en els seus sentiments, la seva ànima emmalalteix i torna a la ciutat per morir, sense que George ni Fanny deixin que els que s’ estimen es retrobin.

La mort de la mare porta a una imparable decadència dels Amberson. Les inversions de Fanny fan fallida i tenen que abandonar la casa. George es veu obligat a treballar per primera vegada. Un dia és atropellat i ferit per un automòbil. Reposa en l’ hospital quan Eugene va a veure’l i per sobre dels antics rancors es troba per primera vegada unit al noi i al sentiment que el lligava a la mare.

CUARTO MANDAMIENTO i 

 

COMENTARI

Welles filma en 1942 a partir d’una novel.la de Booth Tarkington, és la seva segona pel·lícula i de nou dirigeix i escriu el guió.

La cinta dura en realitat cent trenta minuts però en les sales se’n tallen quaranta. En el context de la segona guerra mundial, la pel·lícula és un fracàs i el muntatge final de Robert Wise no te res a veure amb el de l’ autor. El film és estrenat en Espanya amb el nom d’ “El cuarto mandamiento”, poc adient i un tant absurd.

La RKO, la productora, s’hi obstina en censurar la part final, en la versió estrenada aquest final és edulcorat, George pateix un accident i això sembla que el reconcilia amb Eugene.

En la versió de Welles, tot això és inexistent, els Amberson han d’ abandonar la casa dels seus ancestres i regenten una pensió, en un pla final perdut, l’ autor contrasta aquest món ja fracassat amb el nou del qual Eugene és exponent: vehicles, fàbriques, acció.

Aquest és el tema principal del relat, l’ enfrontament entre allò vell representat pels Amberson i un nou món sense aturador que representa Eugene. Els Amberson són aquells que han construït un imperi, que són incapaços de mantenir, l’ exemple principal és el fill de la família, George, un noi ensuperbit, fatu, fanfarró i incapaç, Welles realitza un retrat moral d’ aquest personatge.

En l’ altra banda de la balança s’ alinea Eugene, com exponent de la nova burgesia creixent, l’ emprenedor, l’ home d’ acció, el representant d’un nou món front el decadent i envellit dels Amberson.

Eugene no ha aconseguit allò que més volia, l’ amor d’ isabel Amberson, rebutjat per no pertànyer a la classe social d’ aquesta , discriminat i menyspreat, el cost del seu triomf és no accedir a una orb periclitada que s’ enfonsa, rebutjat sempre, Isabel serà per a ell un amor impossible.

Estem davant un relat amb reminiscències de Chejov, no en l’ atmosfera, totalment diferent, però si en elements de context, la casa dels Amberson és una especia d’ hort dels cirerers que es te             que vendre i del que restaran desposseïts els seus propietaris.

Els Amberson són personatges que no s’han sabut adaptar als nous temps i que per això perden tot el que tenen el seu univers es veu reduït a cendres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.