DRÁCULA

dRACULA

Director: Terence Fisher

Actors: Christopher Lee

             Peter Cushing

             Melissa Stribling

             Carol Marsh

Any: 1958

Nacionalitat: Regne Unit

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Jonathan Harker arriba a la mansió del comte Dràcula (Christopher Lee) amb la intenció d’ exercir com a bibliotecari.

En absència de l’ amo de la casa, una dona li demana a Harker que la protegeixi del comte, quan aquest arriba la foragita després de maltractar-la però Harker no pot evitar que en un altre moment, la dona se li acosti i el mossegui en el coll.

El nouvingut se n’ adona que està en presència d’una vampira , li clava una estaca en el cor quan la troba en el taüt i el cadàver de la dona morta es converteix en una vella esquelètica.

Harker es sorprès pel comte Dràcula, que el mossega i el converteix també en vampir.

El doctor Van Helsing (Peter Cushing), alertat per l’ absència del seu amic es presenta en el castell i troba a Harker ajagut en un taüt; Van Helsing que és un especialista en la lluita contra els vampirs, li clava una estaca en el cor i el mata per sempre.

Dràcula ha vist la foto de la promesa d’ Harker, Lucy Holmwood ( Carol Marsh) i marxa a Londres a trobar-la, ho fa, la mossega i la converteix en vampira malgrat que Van Helsing ha tancat la porta de la seva habitació i ha posat alls en tots els racons, antídot contra els apareguts.

El desig de sang continua i el comte té ara com objectiu a Mina, la cunyada de Lucy (Melissa Stribbling), si be aconsegueix també mossegar-la, Van Helsing i Arthur, el marit de la noia es traslladen a la residència de Dràcula, allà troben al comte amb la seva víctima, just quan falta poc per l’ albada, Van Helsing el persegueix per una habitació de la casa i allà obre les cortines, un potent raig de sol il·lumina l’ habitació.

El comte resta paralitzat pel crucifix que li posa al davant Van Helsing i es consumeix, convertint-se en cendres al tocar-li la llum però alguna cosa seva queda encara entre el polsim, un anell.

Mina es recupera i viu de nou al costat del seu marit.

 

dRACULA I

COMENTARI

Després del Nosferatu de Murnau en el cine mut i del Dràcula de Browning als inicis del sonor, l’ emblemàtic símbol del mal descansa uns anys en la seva caixa.

Si l’ Universal potencia el cinema de monstres i terror en els anys trenta, són ara els anglesos a través de l’ Hammer, els que ho fan en els anys seixanta.

Reapareixen Dràcula i Frankenstein, l’ home llop, la mòmia… i el director principal que els hi dona alè és Terence Fisher amb el seu equip amb el guionista Jimmy Sangster al front.; Christopher Lee queda com el Dràcula canònic dels anys seixanta i Peter Cushing com Van Helsing, el seu antagonista, en una sèrie de films que van de més a menys però en els que s’ incorpora un segell d’ interès i dignitat.

El mite de Dràcula esdevé de la novel.la de Bram Stoker de finals segle XIX, de la qual aquest film no és gaire fidedigne; abans en ple romanticisme apareixen “El vampir” de Polidori en 1819 i “Carmilla” de Sheridan Le Fanú en 1872, tota una contestació romàntica al món de la raó i la il·lustració.

El Dràcula de Fisher té elements inèdits; el principal és el color, si Lugosi i Browning aprofiten la foscor per perfilar el seu personatge, ara s’ incentiva la lluminositat dels escenaris. El film s’inicia amb la imatge d’una tomba on s’hi llegeix “Comte Dràcula” i de cop unes gots de sang de profunda vermellor la taquen , canvi de pla i visió d’un llibre d’un roig encès en el que Harker explica les seves vivències.

La caracterització de Dràcula també canvia, a diferència del Nosferatu de Murnau, un monstre, el Dràcula de Lee és un gentleman, Fisher el fa aparèixer omnímode dalt de les escales i cavallerós i educat fins que el desig de sang el convoca.

El Dràcula de Fisher és el més dominat per la concupiscència, la libidinositat, la passió i l’ impuls sexual; les dones , Lucy i Mina són captades pel vampir en el llit, són dones disponibles davant el seductor i els seus gestos abans de ser mossegades expressen aquest desig i una sensació de goig propera a l’ orgasme quan ja els hi ha donat la queixalada.

Com no, el relat esdevé de les arrels romàntiques, el món d’ ultratomba, els no morts, aquells que vagaregen fins l’ eternitat, aquells que disposen de l’ eterna joventut, i aquests significats pertanyents a l’ entorn del més enllà es contrasten amb les formes per aplacar-los, els símbols cristians, la creu com aturador del fonament demoníac.

Fisher filma amb austeritat, no hi ha grans ensurts ni escenes passades de voltes, fins i tot la mort dels vampirs piconats per l’ estaca en el cor es produeix fora de pla o a partir de l’ ombra del seu enemic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.