ZORBA EL GRIEGO

Zorba_el_griego-876087444-large

Director: Michael Cacoyannis

Actors: Anthony Quinn

             Alan Bates

             Irene Papas

             Lila Kedrova

Any: 1964

Títol original: Alexis Zorbas

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

     Basil (Alan Bates) és un escriptor anglès que viatja fins a Creta per prendre possessió d’una herència: una mina de lignit.

Abans d’ agafar el vaixell cap a la illa, coneix a Zorba (Anthony Quinn), un grec madur i vitalista que ha treballat en les mines i es confabula amb el noi per ajudar-lo a fer funcionar el jaciment

Una vegada arribats a Creta, són acollits en casa de Madame Hortense (Lina Kedrova) que Zorba coneix amb el pseudònim de Bouboulina, una dona francesa, sentimental i extravagant, que està enamorada del grec.

Durant la seva presència en la illa, Basil coneix a una vídua (Irene Papas), desitjada per un pretendent de la població, el nouvingut i la dona acaben relacionant-se sense sospitar que el pretendent, angoixat, s’ acaba suïcidant.

La ira de la gent es fa palesa, tots rodegen a la dona i l’ apedreguen i l’ arribada de Zorba sembla salvar-la però quan se l’ emporta, un dels homes l’ agafa i li talla el coll.

Tot continua com si no hagués passat res i Zorba concerta la seva boda amb Bouboulina, i Basil fa de testimoni però la dona emmalalteix i mor, la gent del poble entra en la casa i s’ emporta totes les pertinences de la morta.

Basil i Zorba realitzen proves per posar en marxa la mina, ho fan amb troncs per contemplar la resistència de la instal·lació però el cablejat i el suport se’n van en orris i tot acaba destruït.

Zorba i Basil mengen be en la platja, el grec ensenya a ballar el sirtaki a l’ anglès, tots dos units, dansen i riuen, celebrant l’ amistat.

 

zorba-el-griego_jpg--644x362

COMENTARI

     Cacoyannis és un director xipriota que realitza treballs de prestigi sobretot a partir de portar els clàssics grecs al cinema, però adquireix fama mundial amb aquesta pel·lícula que guanya tres oscars en 1964, Lila Kedrova com millor actriu secundaria, millor fotografia i millor direcció artística.

Anthony Quinn produeix aquest film i s’ assigna el paper protagonista, Zorba sempre serà en l’ imaginari col·lectiu l’ actor americà.

El relat està basat en una novel.la de Nikos Katantzakis del mateix nom, escrita en 1946.

Zorba és una expressió simbòlica del poble grec: vital, extravertit, ple d’ alegria i esperit mediterrani, algú que estima tan les seves arrels com la seva llibertat, l’ obra contrasta aquest personatge amb Basil, el nouvingut, un anglosaxó introvertit i seriós, disposat a tirar endavant un negoci de manera rigorosa.

Entre els dos homes neix una potent amistat, que segella la última i emblemàtica escena, mentre sona la música de Mikis Theodorakis, un altre emblema que identifica plenament al film. Malgrat el fracàs de la mina, les desgracies i la mort, els dos homes es reuneixen en la platja, mengen, canten i ballen, l’ esperit mediterrani ha triomfat.

A pesar d’ aquest aposta festiva, Cacoyannis és decididament crític amb el poble grec i la pel·lícula entra en matèria i es mostra cada vegada més càustica i acida amb els cretencs.

L’ escena en que la població assetja i finalment assassina a la vídua és extraordinària, els homes s’ agrupen al voltant de l’ adultera, de la pecadora, de la dona que ha transgredit les lleis no escrites i ha portat a la mort, involuntària, al seu pretendent; l’ execució brutal de la dona, fora de pla, mostra el sentit primitiu, masclista i mesquí d’un poble, que viu encara pendent dels seus propis mites antics, incapaç d’ evolucionar cap a la modernitat.

L’ altra escena que posa els pels de punta és la mort de Bouboulina, quan la dona encara està agonitzant, la gent del poble ja reclama anar cap a la casa, és una estrangera sense herència ni descendents, tot el que no agafin serà per l’ estat; quan la dona encara s’ abraça a Zorba, les primeres ancianes, totes vestides de negre fan ja la seva irrupció en la casa, Zorba les fa fora però quan Bouboulina mor en els seus braços, tot el poble penetra en l’ habitacle i el buida sense compassió.

Contemplem la imatge de la dona morta en una habitació despullada de qualsevol decorat.

Per últim val la pena destacar l’ intent de fer funcionar la mina, la prova és un fracàs, els troncs s’ estavellen a terra, l’ estructura de suport cau. Cacoyannis simbolitza amb aquest fracàs, la incapacitat de la societat grega per portar endavant un projecte de futur.

Contrast entre la vida lliure , primitiva i feliç de Zorba i aquesta mirada crítica a un món profund, encara arrelat al passat, ple de vells substrats, odis i rancúnies.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s