PESADILLA EN ELM STREET

Pesadilla_En_Elm_Street_1_preview

 Director: Wes Craven

Actors: Heather Langenkamp

               John Saxon

               Johnny Deep

Any: 1984

Títol original: A Nigthmare in Elm Street

Nacionalitat: USA

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Tina, Nancy (Heather Langenkamp), Glen (Johnny Deep) i Rod són un grup d’ adolescents que surten plegats.

Tina comença a tenir estranys somnis. Un home amb barret, la cara cremada i amb uns dits dels que surten ganivetes, la persegueix. El pitjor és que allò que transcórrer en el somni es trasllada a la vida real.

Tina , en absència dels pares, dorm amb Ed a casa seva. L’ home de les ganivetes apareix en el seu somni i la mata.

El pare de la seva amiga Nancy, Donald Thompson (John Saxon) és policia i es posa a investigar el cas. Així deté a Rod, el noi dormia amb Tina i és l’ únic possible assassí.

Nancy és ara qui comença a tenir somnis amb el criminal de les ganivetes i comprèn que l’ única forma de salvació és que aquest no s’ introdueixi en els seus somnis i per tant no dormir.

En tant,Rod és assassinat en la presó, quan alguna força oculta li lliga el llençol al coll i l’ escanya.

Nancy pot provar que el que diu és veritat quan en lluita amb l’ assassí, en un dels seus somnis, li arrabassa el barret i el trasllada a la realitat.

La mare li explica qui és aquest home que apareix en els seus malsons. Es tracta de Fredy Kruger ( Robert Englund), un sàdic homicida de nens, que va ser detingut i deixat en llibertat per defectes de forma. Els pares dels nens el van buscar i en una fàbrica abandonada el van cremar, matant-lo.

Ara sembla que Fredy Kruger ha tornat del més enllà per venjar-se.

Nancy, que ja porta dies sense dormir decideix fer front al monstre, li prepara diverses trampes però no pot impedir que prèviament mati al seu amic Glen. En la lluita decisiva, Kruger surt del somni i es fa tangible, després d’una persecució per l’ edifici, la noia aconsegueix cremar de nou al fantasma i fer-lo desaparèixer.

Però la força d’ allò ultra terrè és molta i l’ última escena ens mostra que l’ assassí pot continuar fent de les seves.

 

PESADILA

COMENTARI,

John Carpenter realitza en 1978: “La noche de Halloween” i més tard en 1980, Sean Cunningham : “Viernes 13”. Aquestes pel·lícules obren una nova moda de terror adolescent i “Pesadilla en Elm Street” en 1984, tanca aquesta sèrie. Durant molts anys totes tindran multitud de seqüeles i seran films de culte i referència per aquest sector de la població. Les idees, en principi originals i fins i tot brillants d’ aquestes cintes s’ esvaeixen a força de repeticions infumables.

Els adolescents es veuen tan identificats com angoixats amb els personatges fílmics de la seva edat, plens de problemes en la pantalla.

En quan a “Pesadilla en Elm Street”, el millor d’ aquest film és la idea. Un personatge que penetra en els somnis dels adolescents, per assetjar-los i acabar amb la seva vida i que sols desapareix quan ells es desperten.

El monstre apareix entre ombres, al costat de les calderes de la fàbrica on va ser cremat i el seu estereotip, la seva imatge, no tan sols és famosa sinó que es converteix en un icona dels últims trenta anys: barret, cara cremada i ungles que s’ estiren com ganivetes, formen un element inquietant tan visual com narrativament. A còpia d’ ensurts i repeticions i quan els efectes especials substitueixen l’ ingeni, aquest element tendeix a desaparèixer.

El film introdueix un element narratiu novetòs, la víctima pateix una terrible tortura : es veu obligada a estar permanentment desperta, a no dormir, sinó vol morir.

D’ una altra banda les ganivetes erectes contenen aspectes simbòlics sexualment. Els adolescents que pequen i s’ enlliten amb les seves parelles són castigats per la seva transgressió.

La pel·lícula manté un missatge de fe i fortalesa pels adolescents. Tan sols tens que lluitar contra els teus fantasmes, contra els teus monstres personals per allunyar-los. Quan Nancy, en una de les escenes finals, perd la por al monstre, aquest perd energia i s’ esvaeix.

El final és força obert. Nancy es retroba amb els seus amics, que no han mort. Llavors sembla ser que és Nancy qui ha somiat que els mataven però una força estranya s’ emporta a la mare, se’ns dubte davant l’ alegria i identificació dels adolescents. La mare del film no es preocupa de la filla, no l’ atén, no li fa cas i a sobre és alcohòlica. Merescut càstig doncs que el monstre se l’ emporti a l’ ultratomba.

Aquest tipus de cine s’ ha conegut com “slasher”, un subgènere del cinema de terror. Les seves característiques són bàsicament la presència d’ un psicòpata assassí en sèrie i d’un grup d’ adolescents que actuen de manera no normativa i per tant tenen que ser castigats. Els adults no participen en els problemes dels joves i a la fi un personatge ple de valors positius, generalment una noia, s’ enfrontarà al monstre assassí i el vencerà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.