EL ESPÍRITU DE LA COLMENA

eL ESPIRITU DE LA COLMENA

Director: Victor Erice

Actors: Ana Torrent

             Isabel Telleria

             Fernando Fernán Gómez

             Teresa Gimpera

Any: 1973

Nacionalitat: Espanya

Gènere: cine d’autor

Subgènere: Infància

Subgènere: Postguerra

 

ARGUMENT

En 1940 i en un lloc de l’ altiplà castellana arriba un cine itinerant i es proposa representar “Frankenstein”.

En el poble hi viu Fernando (Fernando Fernán Gómez), que és apicultor i està casat amb Teresa (Teresa Gimpera) i tenen dues filles: Isabel (Isabel Telleria) i Ana (Ana Torrent).

Les cries acudeixen a veure la pel·lícula i queden impressionades per l’ escena en que la nena ofereix flors al monstre però aquest l’ acaba matant.

Les dues germanes pensen que en l’ entorn hi ha un esperit, contemplem una petjada al costat d’ una casa abandonada i això confirma la seva tesi.

En una de les seves visites a la casa, Ana descobreix la presència d’ un home, probablement un maqui, la guàrdia civil el troba i el mata.

Ana torna a la cabana , palpa la sang seca de l’ home i s’ escapa cap el bosc. Allà sorgeix la imatge de Frankenstein al costat del riu, el monstre s’ aproxima, reproduint l’ escena de la pel·lícula.

Al matí següent troben a la nena sana i estalvia. Malgrat la seva experiència, ella continuarà convocant als esperits.

el-espiritu-de-la-colmena-03

COMENTARI

Erice realitza una de les obres mestres del cinema espanyol de tots els temps, tant per la seva bellesa estètica com per la seva complexitat i multiplicitat de significats.

La pel·lícula aporta elements diversos i complementaris.

En primer lloc el film recrea l’ univers de la infància. Dues nenes en el món rural de la postguerra espanyola s’inventen jocs i històries i donen vida imaginaria a esperits i monstres però en aquesta Espanya dels anys 40, el monstres existeixen i no són pas imaginaris.

Ana troba la petjada del monstre, el maqui amb qui confraternitza, igual com en la pel·lícula de Frankenstein, el personatge no és conscient d’ haver fet mal però aquí també l’ ordre establert acaba amb ell.

La nena continua convocant als sers ultra terrens perquè la imaginació i la fantasia són les úniques armes, l’única salvació contra la vida miserable i desolada.

La pel·lícula mostra com és el món des de la mirada d’ una nena. Més enllà, Erice configura petites metàfores: el rusc, com al·legoria de la vida,

on les abelles compleixen estrictament la seva funció, com treballen sense descans en una agitació perpetua i boja. El bolet maligne, d’ extrema bellesa, més el seu consum porta a la mort.

Erice proporciona al film un ritme lent, morós, parsimoniós, aparentment no passa res, els plans són rics en el·lipsis, el silencies suggereixen i es succeeixen , les mirades i els gestos parlen, la poesia s’ imposa.

Les imatges prenen profunda bellesa: les nenes contemplant el pas del tren, potser la vida que passa, el salt dels crios per sobre del foc, l’ aparició del monstre en el bosc, reflectint la seva imatge en l’ aigua.

El director juga i contrasta, sense desvetllar on esta la veritat i la mentida, la realitat i la ficció, allò cert, allò imaginat.

El film planteja la necessitat de viure els somnis, esperits i fantasies per oblidar i edulcorar la realitat, per deixar de ser una abella més en el rusc. Enmig els ulls potents, la mirada fascinant d’una nena, d’ una actriu que es revela: Ana Torrent.

La pel·lícula guanya la conxa d’ or en el festival de sant Sebastià en 1973.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.