REGRESO AL FUTURO

Regreso_al_futuro-912639938-large

 

Director: Robert Zemeckis

Actors: Michael Fox

               Christopher Lloyd

               Lea Thompson

Any: 1985

Títol original: Back to the future

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

Marty McFly (Michael Fox) és un noi normal, que estudia, té novia i viu a casa els seus pares.

El que el fa diferent és la seva amistat amb el Doctor Brown (Christopher LLoyd), un inventor dedicat a l’ experimentació; el seu nou invent és un condensador que permet realitzar un viatge a través del temps.

Doc necessita plutoni per activar una reacció nuclear que activi el seu descobriment i aquest element radioactiu l’ ha robat a un grup libi.

Després d’ una primera prova satisfactòria amb Einstein, el gos del noi, i quan intenta provar per si mateix els efectes de la troballa, apareixen les víctimes del seu robatori, el grup libi, i el maten.

Marty, perseguit pels terroristes, entra en el vehicle del temps i es disposa a aterrar en el futur però un error en el comandament fa que el noi vagi a parar al passat, en concret al 1955, trenta anys abans.

Per sortir del mal pas intenta buscar a Doc, que en aquell moment és un jove investigador però amb qui primer es troba és amb George Mc Fly, el seu pare, un jove sense personalitat, que es deixa dominar pels trinxeraires del barri.

Marty va a parar a casa de la família de la seva futura mare, Lorraine (Lea Thompson), una jove ben disposada que li va al darrera.

A la fi Marty troba a Doc i li demana ajut per tornar a l’ època de la que ha sortit, 1985, però el noi es troba amb un problema afegit, entre els seus futurs pares no hi ha cap química, té que aconseguir que s’ enamorin i es converteixin en parella. Si canvia la realitat, canviarà també el futur i ell desapareixerà.

El problema afegit és que Lorraine, la seva futura mare ,està enamorada de Marty, el seu futur fill i no de George, el seu futur marit.

El noi finalment pot concertar una cita entre George i Lorraine, el primer venç la seva timidesa i s’ enfronta al pinxo que assetja a la noia, guanyant-se l’ admiració d’ ella.

Marty, que coneix el que passarà, apercebéix a Doc que un llamp esclatarà sobre l’ església, aquesta electricitat pot propiciar el funcionament dels mecanismes per tornar al futur.

Quan ho aconsegueix se n’ adona que Doc no ha mort, portava una armilla anti bales gràcies a la informació que Marty li va proporcionar en el seu viatge en el passat.

Doc incentiva al noi perquè marxin, ara si, cap el futur.

REGRESO

COMENTARI

     Enginyós film de ciència ficció , degut al seu gran èxit es van realitzar dues seqüeles més.

Un home inventa una màquina del temps per anar al futur, en realitat la persona que la prova marxa cap el passat i té que aconseguir no interferir en els successos d’ aquells temps per què es repeteixin i ell pugui ser el mateix que ara és.

La interferència es farà en positiu, Marty anima al seu futur pare a ser un home fort i valerós i quan torna a la realitat els seus progenitors s’ han convertit, i el personatge tímid i insegur que era el pare s’ ha transformat en un home d’ èxit i la mare, abans insatisfeta i amargada, és ara una dona enamorada.

La pel·lícula recrea aspectes clàssics de la ciència ficció com el viatge en el temps al passat, per canviar o modificar els esdeveniments del present i adaptar-los a voluntat , un tema força tocat en aquest tipus de narrativa, des de H.G. Wells a Stephen King.

Però l’ èxit del film passa també per combinar els elements fantàstics amb la comèdia adolescent, l’ enfrontament amb els brètols que assetgen al pare, l’ enamorament amb Lorraine, amb el contundent equivoc de que és la seva futura mare, etc.

“Regreso al futuro” es converteix també en una pel·lícula d’ acció i aventures, quan els protagonistes són perseguits pels terroristes libis o quan Doc busca connectar el mecanisme que portarà al seu jove amic al futur, perillosament penjat de la torre del rellotge.

Tot és complementa amb el pas per la comèdia extravagant tipus “El professor chiflado”, amb la presència de Doc el típic científic boig.

La cinta la produeix Steven Spielberg en un tipic de relat molt proper als seus interessos, combinació d’ aventures i ciència ficció amb un relat sobre la família americana, l’ amistat, l’ adolescència i la sentimentalitat.

 

QUE VERDE ERA MI VALLE

Qu_verde_era_mi_valle-835955292-large

 Director: John Ford

Actors: Walter Pidgeon

             Maureen O’ Hara

               Roddy Mc Dowall

Any: 1940

Tito original: How green was my valley

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Un home, Huw Morgan (Roddy Mc Dowall), recorda la seva infància en una vall minera de Gales, cinquanta anys enrere.

El seu pare, Gwylgim i els seus germans són miners i la dona i Angharad (Maureen O’ Sullivan) i la filla és dediquen a les feines de la casa.

Ivor, el germà gran, es casa amb Bronwyn, la seva promesa però la vida tranquil·la s’ acaba aviat; Evans el propietari de la mina, decideix rebaixar el salari als miners.

La competència fa que en altres llocs els assalariats treballin per menys diners, els germans Morgan proposen crear sindicats i anar a la vaga però el pare s’hi oposa i els fills se’n van de casa.

La vaga es declara i dura vint i dues setmanes, Gwylgim es converteix en un esquirol i sols Beth, la seva dona, el defensa; tornant d’una reunió amb els miners Huw i la mare cauen en un toll gelat, al nen se li congelen les cames i té que passar una temporada al llit.

Gruffyd (Walter Pidgeon), el pastor de la població, és qui l’ anima i l’ impulsa per al restabliment, quan la mare es recupera rep la felicitació dels miners, s’ organitza un dinar per celebrar-ho i es produeix la reconciliació familiar.

Gruffyd recolza als treballadors perquè formin un sindicat; la vaga s’ acaba però alguns homes no tornen al lloc de treball, dos germans contemplant la precarietat laboral decideixen emigrar a Amèrica en tant Huw es refer i torna a caminar.

Un nou conflicte apareix, Lestyn Evans, el fill de l’ amo de la mina, demana permís per iniciar una relació amb Angharad però la noia està enamorada de Gruffyd, el pastor, tot i que aquest anteposa la seva missió espiritual a l’ amor.

Angharad es casa amb Lestyn, un home a qui no estima; Huw, ja recuperat va a l’ escola, entre el despotisme del mestre i la burla dels companys, el noi torna avergonyit a casa, un amic de la família, antic boxejador, ensenyarà aquestes arts al nen i posarà al professor en el seu lloc.

El temps passa, Ivor, un dels fills de la família, queda atrapat sota una vagoneta i mor, Huw vol deixar els estudis i substituir al germà en la mina.

Allà Huw aprèn la duresa i la ingratitud de la feina però també es converteix en un més dels treballadors, deixa de ser un nen, guanya el seu primer sou i es transforma en adult.

Angharad torna a la vall, té intenció de divorciar-se de Lestyn i continua enamorada de Gruffyd, la xerrameca i els comentaris s’ estenen per la població i Gruffyd decideix marxar de la vall.

Un dia es produeix un enderrocament en la mina seguit de fortes explosions, Huw baixa , troba al pare atrapat i malferit i aquest mor en braços del fill.

 

quc3a9-verde-era-mi-valle

 COMENTARI

     Ford realitza una dels seus millors films i guanya en 1941 cinc oscars: pel·lícula, director, actor de repartiment, fotografia i decoració en blanc i negre.

Si en el historial del director irlandès destaquen els westerns, també queda sempre un racó pel món de Gal·les i d’ Irlanda, pel compromís amb tot allò que va ser i pel lloc on va néixer.

En aquesta cinta, Ford recrea el món dels miners en una vall gal·lesa, realitza un retrat social, un retrat de familiar i un retrat psicològic.

El director mostra en primer lloc la duresa de l’ entorn, les vagues, les reivindicacions socials, la lluita de classes, un tant edulcorada pel marc familiar, la solidaritat, la injustícia…

És un univers en descomposició, la mort del pare i abans d’un fill, l’ acomiadament d’ altres membres de la família, són un exemple d’una estructura social que s’ acaba, els homes tenen que emigrar a la recerca del paradís, de l’ Edèn, a Amèric. Ford recrea elements biogràfics.

La pel·lícula relata el microcosmos familiar, les diferències generacionals entre el pare, obedient al poder, i els fills, rebels i reivindicatius però per sobre d’ això existeix l’ unitat del grup davant l’ infortuni.

La força de les dones es fa també palesa, la mare és un puntal per sostenir la família, Angharad, la filla, està disposada a enfrontar-se a l’ àmbit que l’ acull per tal de reivindicar el seu amor pel pastor.

El nen, Huw, és el referent central de la història, ell marca el punt de vista, la seva veu en off inicia i acaba la narració.

Estem davant un retrat d’ aprenentatge, el pas cap a la maduració d’un nen, que forçosament ha de convertir-se en adult, el film mostra un record nostàlgic per les bones coses que ja no existeixen, per la pàtria física de la terra, per la pàtria simbòlica de la infància.

Ford es recrea en mostrar el cantó amable, les festes, les costums, la vida quotidiana, les cançons, els casaments, la religiositat, l’ estricte voluntat de seguir unes normes, unes regles de conducta, guiades per l’ ètica i el sentit comú, és un cant a una manera de viure.

Ford no eludeix el punt agre, la injustícia social, la hipocresia, la doble moral d’una societat tancada en si mateixa que, s’ esforça en jutjar als que no actuen com ells pensen.

L’ església mostra dues cares, Gruffyd és l’ home trastornat entre el deure i l’ amor, aquell que vol moralitzar als seus feligresos però que a la fi és mostra decebut amb ells: “De jove vaig pensar que conqueriria el món amb la veritat”, diu, i contrasta amb el discurs del sindicalista: “vostès volen ser els pastors del ramat però permeten que la gent visqui en la pobresa i la misèria”.

En contrapunt, l’ ajudant eclesiàstic, és un fanàtic, aquell que assetja moralment a una noia que ha tingut un fill fora del matrimoni.

El film està ple d’ imatges emblemàtiques, quan la mare defensa en la nit al marit davant els miners; l’ escena en que Huw torna a caminar, incentivat pel pastor; el petó d’ Angharad a Gruffyd, que aquest rep impertorbable, doncs prefereix ocupar-se de la seva missió religiosa; la pallissa que li clava el professor a Huw i que li tornen amb escreix al mestre; la imatge dels miners desfilant cap a la feina…

El quadre del barret ple de sang, quan s’ ha produït l’ enderroc en la mina, ens indica que ha succeït una desgràcia, l’ ascensor baixa al lloc de l’ accident mentre Gruffyd i Angharad es retroben.

Per fi, aquest líric final: el nen repta en la mina, el pare mor en els seus braços i així abraçats pugen en l’ ascensor, més tard contemplem la imatge en primer pla de la mare i la filla i apareixen simbòlicament pare i fill de la mà, amb els germans que arriben, un últim pla que vol significar la regeneració i la profunda unitat de tot el grup més enllà del món terrenal.

La veu en off del fill pronuncia les últimes paraules: “Els homes com el meu pare, no moren, segueixen en la memòria com ho van fer en vida, que verda era llavors la meva vall”.

PLATOON

Platoon-597425955-large

Director: Oliver Stone

Actors: Charlie Sheen

             Willem Dafoe

             Tom Berenger

              Forest Whitaker

Any: 1986

Nacionalitat: USA

Gènere: Bèl·lic/Vietnam

 

ARGUMENT

Chris Taylor (Charlie Sheen) és un soldat voluntari que entra en acció en la Guerra del Vietnam.

Aviat s’ inicien els combats i es troba amb un mitja hostil, amb les emboscades de l’ enemic, amb la tensió i la mort.

Allà coneix al sergent Elias(Willem Dafoe) i al sergent Barnes (Tom Berenger), els dos homes tenen visions diferents de com enfrontar-se a l’ enemic. Quan arriben a un poblat vietnamita, el batalló està nerviós. Un soldat mata a camperol a cops de culata, Barnes mata a sang freda a una dona i Elias, que s’ enfronta a Barnes, impedeix que la matança sigui més gran, tot i així la patrulla crema i destrueix el campament.

L’ odi entre Barnes i Elias, va més lluny, quan el primer troba al segon en la selva, li dispara un tret i el mata. Taylor arriba al poc i sospita del que ha passat.

Més tard hi ha una ofensiva del Vietkong, tota la companyia és assetjada i moren indiscriminadament soldats d’ ambdós bàndols.

Quan s’ aixeca el dia, Taylor contempla la matança i veu a Barnes malferit, no crida a un metge sinó que el remata.

Taylor sobreviu entre la munió de cadàvers i es traslladat.

Platoon-platoon-29158017-640-347

COMENTARI

Stone filma una de les pel·lícules més punyents i terrorífiques sobre la guerra del Vietnam i és la primera de la seva trilogia que anys més tard completa amb “El cielo y la tierra” i “Nacido el 4 de julio”.

Com en tot el cine americà sobre aquesta guerra, el punt de vista és el de l’ exercit americà i els Vietkong sols són ombres sense personalitat ni identitat, que és mouen al voltant dels protagonistes.

Malgrat això, la visió de Stone és força realista: D’ una banda la violència, la barbàrie, la sang, la massacre i la selva com un indret terrible on totes les amenaces es tornen reals.

Al costat d’ això l’ enfrontament entre la gent del mateix bàndol: l’ odi, el rancor, les decisions arbitraries que separen uns dels altres i al final la venjança.

Taylor es salva però la guerra l’ acompanyarà sempre i amb ell la bogeria que comporta matar indiscriminadament, la impotència davant l’ arbitrarietat, la voluntat de matar per sobreviure, l’ orgia de sang i foc, la fi de la innocència.

Al final Taylor diu que no lluiten contra l’ enemic sinó contra ells mateixos.

La pel·lícula és una denúncia cruenta de la guerra i de totes les guerres, del salvatgisme i l’ horror però és també un homenatge a la gent americana que va lluitar i va morir i segurament sense saber perquè.

El film manté, en tant, el seu desenvolupament, un clima, una atmosfera que enganxen, la selva sembla cobrar moviment, sembla tenir vida pròpia i ser la que dona i treu aquesta vida.

 

TERCIOPELO AZUL

Terciopelo_azul-603509693-large

 Director: David Lynch

Actors: Kyle McLachlan

             Isabella Rossellini

             Dennis Hooper

             Laura Dern

             Dean Stockwell

Any: 1985

Títol original. Blue velvet

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine d’ autor

 

ARGUMENT

     En Lumberton, un poble americà on mai passa res, Jeffrey Beaumont (Kyle McLachlan) va a visitar al pare que esta ingressat en un hospital, de tornada es troba, tirada a terra, amb una orella humana.

Jeffrey la col·loca en una bossa i la porta a comissaria on l’ atén el detectiu Williams, la filla d’ aquest, Sandy (Laura Dern) el porta a una mansió on sospita pot estar l’ explicació del misteri.

Allà Jeffrey coneix a Dorothy Vallens (Isabelle Rossellini, fent-se passar per empleat de fumigació, al poc temps torna a la casa però és descobert per la dona que primer l’ amenaça i després el sedueix i fa l’ amor amb ell.

L’ escena és interrompuda per l’ arribada de Frank Booth (Dennis Hooper), un mafiós ultraviolent i psicòpata criminal amb qui Dorothy estableixi una relació sado masoquista, mentre Jeffrey espera, amagat en l’ armari.

El noi s’ assabenta com Dorothy es te que sotmetre a Frank doncs aquest ha segrestat al seu marit i al seu fill.

Mentre, Jeffrey surt amb Sandy de qui s’ha enamorat però és incapaç de menysprear una relació plena de desig i apetència amb Dorothy tot i que Frank li va al darrera i l’ apallissa.

Jeffrey descobreix a la noia nua i la porta al seu domicili on descobreix el cadàver de Ben (Dean Stockwell), un policia corrupte, i d’un home sense orella, el marit de Dorothy; Frank arriba en persecució del noi però aquest li pispa la pistola al cadàver del policia i mata al sàdic assassí.

La vida en Lumberton torna a la tranquil·litat, Jeffrey i Sandy viuen plegats i Dorothy recupera al seu fill

terciopelo_azul1_nosologeeks

COMENTARI

     Després de la fracassada Dune, Lynch recupera el pols i signa, el que potser és el seu millor treball, el més inquietant, suggeridor, seductor, pertorbador i enigmàtic.

Estem davant un Lynch en la seva essència. D’ entrada les primeres imatges ens porten de cap a la felicitat superficial d’un poble rural americà; flors, tietes, bombers amables…però alguna cosa distorsiona la realitat, la transgressió trenca amb el món normatiu i amistós.

Tot comença quan Jeffrey, el protagonista, es troba una orella, un apèndix que serveix per introduir-nos en un univers obscur i malaltís, si en el conte d’ Alicia és el mirall, aquí és l’ orella el suport de pas cap a allò sorprenent, diferent i amenaçador.

Lynch viatja entre realitat i ficció, entre veritat i somni, bordeja realitats paral·leles i camina pels desvaris de la ment. Jeffrey entra en el cantó fosc, inicia un descens als inferns on es troba amb la morbositat, el desig, la perversió i l’ erotisme però també amb la maldat en estat pur.

Tot te un caire psicoanalític, on el subconscient del protagonista es rebel.la contra tanta pau, harmonia i avorriment, decideix transitar pel cantó obscur i trobar-se amb els propis fantasmes.

Tot allò plàcid es torna de cop sinistre però vençudes les pulsions interiors, tot torna a l’ ordre convencional i les imatges tranquil·litzadores de l’ inici tanquen la pel·lícula.

Lynch és un creador d’ atmosferes, habitacions tancades, armaris, escales, portes , passadissos… és una estètica d’ allò inquietant i pervers, filmat en colors foscos i en paisatges nocturns.

Més enllà dels elements psicoanalítics i metafòrics, Lynch parla del món d’ aparença que encobreix una petita ciutat d’ Estats Units, tot allò que bull en cada llar i en cada ment i que es tanca en la privacitat ; voyeurisme, sado masoquisme, perversió i violència.

La cançó de Bobby Vinton, “Blue Velvet, recrea musicalment el film que s’ obre pas com a obra de culte i emblema de la modernitat creativa en el final del segle XX.

Premi a la millor pel·lícula en el festival de cine fantàstic de Sitges en 1986.

 

GIGANTE

Gigante-533139230-large

 Director: George Stevens

Actors: James Dean

             Elizabeth Taylor

             Dennis Hoper

             Rock Hudson

             Carroll Baker

             Mercedes Mc Cambridge

Any: 1956

Títol original: Giant

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Jordan Benedict (Rock Hudson) és un ric ramader que en un viatge de negocis coneix a Leslie (Elizabeth Taylor), de qui s’ enamora, la porta a viure a les seves terres de Texas i es casa amb ella.

En el ranxo de Benedict, Leslie coneix a Jett Rink (James Dean), un empleat de la finca amb qui simpatitza i a Luz (Mercedes Mc Cambridge), la germana del seu marit. Luz pateix una caiguda del seu cavall i mor deixant un tros de terra com herència a Jett, bon amic seu.

Els Benedict li volen comprar aquesta terra a Jett, però ell se l’ apropia i inicia prospeccions petrolíferes que culminen amb èxit. Jett aconsegueix un imperi petrolífer que el porta a la riquesa.

En tant, el temps passa. Benedict i Leslie han tingut dos fills, un nen i una nena però segons creixen no acompleixen les expectatives del pare.

Jordan Benedict (Dennis Hoper), vol ser metge i s’ enamora de Juana, la filla del doctor mexica que atén a la seva gent. En tant Luz (Carroll Baker), l’ altra filla de Benedict se sent atreta per Jett, l’ home que ha acabat sent un rival pel pare.

Però Jett s’ ha tornat superb i orgullós. S’ ha convertit en diputat i afalagat per tots se li lliura un homenatge. Quan Juana vol anar a arreglar-se el cabell, li barren el pas pel seu origen segons ordres de Jett.

Jordan, li retreu a Jett la seva conducta i és apallissat pels seus sicaris. Llavors Benedict repta a Jett però la baralla no es porta terme.

Jett s’ ha convertit en un home solitari, alcoholitzat i acabat, tota la vida secretament enamorat de Leslie. En el dia del seu homenatge es desmaia, incapaç de coordinar les paraules.

Benedict continua trobant-se enrenous en el seu camí. Quan viatja amb Leslie, Luz i Juana pel territori de Texas, el propietari d’un restaurant es nega a servi a Juana i a uns clients mexicans als quals insulta el fa fora. Benedict es baralla amb l’ home i és apallissat.

A través del pas del temps entén que és l’ arrelament a la família , a la gent que t’ estima i l’ afirmació en la pròpia dignitat allò que dona la felicitat.

tumblr_ktyzx38KSx1qa58bio1_500

COMENTARI

Serial de més de tres hores. El típic melodrama més gran que la vida.

Desenvolupa una crònica social i humana a partir de la vida de Jordan Benedict i la seva família i l’ enfrontament amb el seu antic empleat, Jett Rink.

La pel·lícula fa pal·les les diferències culturals i de classe. Com Benedict veu incomplertes les seves esperances doncs el seu fill no continua la seva tasca en el ranxo, com s’ emparella amb una mexicana o com el seu antic subaltern adquireix terrenys que li pertanyen i es fa ric.

Però Benedict que ha generat malestar per aquests canvis, que en principi el depassen, es tindrà que adaptar a ells i acabarà defensant-los perquè és també una manera de defensar la seva família i el seu entorn.

El film posa, doncs, l’ accent en la defensa de la família, en la crítica al racisme, i en l’ educació dels fills. Benedict diu: “Podem educar als fills però no podem viure per ells”. En la radiografia de l’ èxit i el fracàs col·loca els valors de la dignitat i l’ equilibri per sobre del valors d’ aquells que sols han reunit diners i s’han vist abocats a la solitud. Jett és l’ exemple de l’ home ric i infeliç. La pel·lícula defensa la capacitat ser un mateix per sobre l’ostentació i la glòria.

La pel.licula guanya l’ oscar al millor director en 1956 i esta basada en una novel.la del mateix nom d’ Edna Ferber, editada en 1952.

 

IRRATIONAL MAN

Irrational_Man-961945463-large

 

Director: Woody Allen

Actors. Joaquin Phoenix

             Emma Stone

             Parker Posey

Any: 2015

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Abe Lucas (Joaquin Phoenix) és un professor de filosofia en plena crisi vital, que arriba a una nova facultat; és assetjat amorosament per Rita (Parker Posey), una professora malcasada i posa els ulls en ell, una jove i intel·ligent alumna, Jill Polard (Emma Stone).

Abe pateix d’ impotència i de malestar existencial en general, un dia escolta una conversa en un restaurant; una dona explica com un jutge li nega la potestat sobre els seus fills i la concedeix al seu ex, que no fa res pels nens; el jutge, un tal Spangler, ho fa tot per amistat amb l’ advocat del marit i sentència a posta de manera injusta.

Abe pensa que, si matés al jutge, beneficiaria a la dona i realitzaria un be a la humanitat, així que s’hi posa mans a l’ obra, aconsegueix un potent verí en el laboratori de la facultat i segueix les rutines de Spangler per a la fi intercanviar el suc de taronja que aquest pren sempre, després de fer esport, per un suc amb cianur. El jutge te un infart i mor.

Abe se sent excitat i en total plenitud, totes les seves deficiències psíquiques i físiques desapareixen. Però Jill comença a sospitar i per fi Abe li confessa que ha comès el crim, la noia se sent trasbalsada però el seu límit arriba quan s’assabenta que ha estat detingut un innocent, acusat de l’ assassinat.

Abe es nega a confessar i Jill l’ obliga; sentint-se atrapat, Abe malmet un ascensor i intenta matar a la noia, ficant-la pel forat de l’ artilugi mecànic però rellisca i és ell qui cau al buit i es mata.

 

Irrational-Man

COMENTARI

     Allen executa una de les seves pel·lícules serioses, més en la línia de “Delitos y faltes” o “Match Point”, on un acte criminal serveix per reflexionar sobre actituds morals i ètiques.

Abe és un home deprimit i vençut, que no li troba el gust a la vida, ha cooperat en obres solidaris i en protestes socials però no ha fet cosa alguna que de cert pugui considerar positiva per canviar el món.

La possibilitat d’ assassinar a un personatge corrupte, que perjudica als que te al voltant, ho contempla com una forma d’ assolir una bona acció i de donar-li sentit a la seva vida.

Seguint al Dostoievski de “Crim i càstig”, Allen es pregunta si és lícit provocar la mort d’ un ser pervers. Ja d’ entrada, el mateix Abe, com professor de filosofia, posa un exemple als seus alumnes; Kant diu que la mentida mai te cap valor ètic però cal preguntar-se: Si els nazis venen a casa teva i tens amagada a Ana Frank, els hi diràs on és?.

Això ho trasllada a un element criminal: és ètic matar a un individu tòxic i perjudicial per als altres?, matar pot ser en alguns casos una opció per fer el be?.

És l’ espectador el que es te que contestar sobre aquest dilema moral però Allen ofereix pistes. Abe ha realitzat el crim perfecte, mata a algú a qui no coneix, argument similar a “Extraños en un tren “la novel.la de Patricia Highsmith portada al cine per Hitchcock, però entra en una roda imparable, quan un innocent és detingut pel crim que ell ha comès i quan vol matar a la noia que estima per por a que el denunciï.

En definitiva, el personatge d’ Abe és algú com Raskolnikov o un super home de Nietzsche, algú que s’ alça per sobre de qualsevol norma moral i social per decidir per si mateix on està el be i on el mal.

Un altre dels elements recurrents d’ Allen és l’ atzar, aquest acaba portant al protagonista al fracàs i a la mort. En una fira, Abe ha encertat el numero on s’ aturarà la roda de la fortuna i escull un premi que li regala a Jill, una petita llanterna de butxaca. Aquesta cau de la bossa de la noia i porta a Abe a relliscar i precipitar-se pel forat de l’ ascensor que estava preparat per la víctima.

VIENTO EN LAS VELAS

Viento_en_las_velas-479231201-large

Director: Alexander Mackendrick

Actors: Anthony Quinn

               James Coburn

               Deborah Baxter

               Nigel Davenport

               Lila Kedrova

               Isabel Dean

Any: 1965

Títol original: A high wind in Jamaica

Nacionalitat: regne Unit

Gènere: Aventures

 

ARGUMENT

En Jamaica esclata una gran turmenta, la casa dels Thorton s’ ensorra i el pare (Nigel Davenport) i la mare (Isabel Dean decideixen retornar a la seva prole, cinc nens, Emily (Deborah Baxter), John,Rachel,Laura i Edward, a Londres.

La llarga travessia te que fer escala en les illes Caiman però abans l’ embarcació és abordada per un vaixell pirata, al comandament del    qual s’hi troba Chávez (Anthony Quinn), recolzat pel seu segon, Zac (James Coburn), els pirates s’ apoderen dels diners pagats per la família al capità Marpole i es fan de nou a la mar però en el propi vaixell pirata s’hi han amagat els nens.

Aquests posen dalt per baix la nau, s’ aprofiten de les supersticions dels bucaners, giren de cantó el mascaró de proa, signe de mala sort, o fan creure als mariners que el paquebot s’ inunda.

Al mateix temps, Chávez sent una total fascinació per Emily, la nena més gran del grup, a qui cuida en tot moment i l’ allunya dels possibles perills.

La nau desembarca en Tampico i allà Chávez es retroba amb Rosa (Lili Kedrova), una vella amiga que li fa saber que tota l’ armada anglesa va a la recerca dels nens, casualment John contempla l’ escenari adult des d’una balconada amb la mala sort que cau i es mata.

Els pirates tornen al vaixell amb els nens i Emily te un accident que li produeix una lesió en la cama, Chaves la cuida i la trasllada a la seva cabina.

Al poc temps albiren una embarcació holandesa que volen assaltar però Chávez s’hi oposa, els bucaners , farts , executen un motí i empresonen al seu cap.

El capità holandes és fet presoner i lligat però pot introduir-se en la cabina de Chávez i agafar un ganivet amb el que demana a Emily que li talli les cordes i l’ alliberi però la nena, espantada, li assesta una punyalada i el mata.

L’ arribada d’una nau de l’ armada britànica, acaba amb la singladura dels pirates que són detinguts i portats a judici. Han de respondre del que li ha passat a John i al capità holandès, si són culpables, tots seran penjats.

Emily, entre plors, no confessa de quina manera va morir el capità i fa creure que Chávez va estar vinculat a l’ assassinat.

Els pirates són condemnats al patíbul i els nens retornen feliçment a casa seva.

 

 VIENTO EN LAS VELAS

 

COMENTARI

     Mackendrick realitza una pel·lícula d’ aventures, de pirates i lluites navals però darrera de tot això s’hi amaga un film ple de matisos, ambigüitat i doble sentit.

El tema principal del relat és la distància entre la innocència infantil i la crueltat. D’ entrada i sorprenentment, els nens capgiren i transgredeixen l’ ordre pirata, els avesats mariners es troben aclaparats per la presència infantil, són presa de les supersticions que els aterren , contemplen com el seu món és posat daltabaix i com es succeeix un canvi de papers, els terribles botxins es converteixen en víctimes.

És a dir, la relació de poder adult-nen o pirata-presoner, canvia i els jocs de i sobre aquest poder es tergiversen.

D’ altra banda, la relació entre el capità Chávez i Emily és quan menys ambigua, ja quan la nena arriba al vaixell, la mirada del pirata és expectant, Chávez es converteix en un pare, manté una relació fraternal i en alguna escena podem pensar que els seus sentiments van una mica més enllà, quan Chávez persegueix a la nena, l’ atrapa i resta sobre seu, la cara a pocs centímetres dels seus llavis, Mackendrick porta la càmera als espectadors de la situació i tots mostren sorpresa i estupefacció.

Si be Chávez ha cuidat i tutelat als nens, Emily no fa res per salvar-lo en el judici, amagant la seva pròpia culpabilitat. Aquest és el sentit profund del film, el joc entre la ingenuïtat i la maldat, entre la candidesa i la perversió, com potser pels nens tot es tracta d’ un joc infantil, la mort també, i com la crueltat és tan inconsciència com desídia.

La última escena és indicativa. Suposadament, els pirates han estat ajusticiats, Mackendrick tanca amb uns colors pastel i en un escenari victorià i evanescent, els nens juguen aliens al que passa al seu voltant, un vaixell de paper és enviat a navegar en les tranquil·les aigües del llac. Ara i abans tot és un joc.

La pel·lícula te referents en totes les cintes que han parlat dels nens des de la perspectiva del poder i la maldat, recordem ·El señor de las moscas”, “¿Quièn puede matar a un niño?” i sobretot “The innocents”.