LA MATANZA DE TEXAS

La_matanza_de_Texas-849377622-large

 Director. Tobe Hooper

Actors: Marilyn Burns

             Allen Danziger

             Paul Partain

             Gunnar Hansen

Any: 1974

Títol original. The Texas chainsaw massacre

Nacionalitat. USA

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Un grup de tres nois i dos noies empren un viatge en camioneta, per esbrinar que ha passat en un cementiri on es guarden restes dels seus familiars, que han estat profanats.

Ells són : Jerry (Allen Danziger), Kirk, Franklin (Paul Partain), un noi paralític, Pam i Sally(Marilyn Burns). En el camí passen pel veí escorxador i comenten com es matava abans als animals d’ un cop de maça al cap i com ara es fa mitjançat un tret, més tard recullen a un autoestopista que sembla tenir les facultats mentals pertorbades, es fa un tall a la mà i després agredeix a Franklin i és expulsat del vehicle.

El grup arriba a una benzinera i a l’ espera que arribi el combustible, s’ instal·len en una vella casa pròxima. Kirk i Pam van a donar un tomb i a banyar-se i troben una altra mansió que sembla abandonada, Kirk hi entra i el sorprèn un estrany personatge, amb la bata de carnisser i una màscara de cuir, aquest colpeja al noi amb una maça i el mata d’ un sol cop.

Quan Pam va a buscar al seu amic, Leatherface (Gunnar Hansen) l’ agafa i la penja d’un ganxo com si fos un tros de carn.

Com els dos amics no venen, Jerry va a buscar-los i pateix igual sort i mor d’un cop de maça.

Es fa de nit i Sally i Franklin, sols i espantats, marxen a la recerca dels companys, Cara de cuir surt de la casa amb una serra mecànica , mata a Franklin i persegueix a la noia sense treva.

Després de buscar una ajuda inexistent, Sally arriba a la gasolinera amb cara cuir trepitjant-li els talons, allà l’ amo del negoci no li dona socors, sinó que la lliga, l’ emmordassa i la trasllada en la seva camioneta de nou a la casa on s’han produït els assassinats.

Aquest home és el pare de cara cuir i l’ autoestopista al que van foragitar del vehicle i que ara reapareix, tots són una colla de dements i sàdics assassins disposats a matar a Sally.

La feina volen que la faci l’ avi, el millor escorxador de la regió, que ara ja no te força i la maça li cau repetidament de les mans; Sally aconsegueix escapar de nou perseguida per l’ autoestopista i cara de cuir, arriba a la carretera i un camió es creua en el camí i atropella a l’ autoestopista, mentre cara cuir, assetjat pel camioner es fa un tall en la cama.

A la fi un vehicle recull a Sally i se l’ emporta en tant cara de cuir dona cops de serra mecànica a l’ aire.

 

190915-944-787

COMENTARI

     El cine de terror té fins aleshores un component màgic, els elements sobrenaturals, els fantasmes, els esperits persegueixen als humans, és un món extret del somni o del més enllà, Dario Argento o Mario Bava trenquen aquesta norma en els anys seixanta i s’ inicia el recorregut dels assassins en sèrie.

“La matança de Texas” és un film de culte que juga en aquest terreny, el cine de terror, el gore, la violència, la sang i el sadisme són els elements principals i són sers humans, tant els perseguits com els perseguidors.   Aquest film obra també la porta al slasher, un cine on la característica principal és la persecució i tortura d’ adolescents per part bojos o personatges sobrenaturals i on el personatge femení té una rellevància especial.

“La matanza de Texas” és un èxit i un referent cinematogràfic, doncs no dona treva ni descans a l’ espectador; després d’un breu pròleg on coneixem als protagonistes, l’ acció es dispara i apareix una de les figures totèmiques del cine de terror, “leatherface”, amb la seva serra mecànica, perseguint tot allò que es mou. Cara de cuir serà una icona, una representació i un missatge sobre la bogeria, la demència i el mal.

La família de “cara de cuir” són carnissers i igual que han actuat tota la vida amb els animals, ho fan ara amb els humans: cop de maça al cap i si s’ escapen, serra mecànica; per si fos poc, sospitem que la colla de sonats practiquen el canibalisme en les hores lliures.

La pel·lícula és brutal, no i han fores de camp ni el·lipsis, les morts són en viu i en directe, Hooper utilitza voluntàriament un estil lleig, no hi ha bellesa ni estètica, no hi ha poesia. Molts tràvelings, algunes escenes que semblen rodades amb la càmera en la mà com si tot fos un document d’ aficionats.

El director es recrea en la podridura, el film s’ inicia amb la imatge d’un cadàver descompost i desenterrat, tot el que es contempla en la casa és immundícia, ossos, plomes, brutícia, Hooper ens informa sobre el món moral al que les víctimes han anat a parar.

Les seqüencies de les persecucions amb la serra mecànica passen a la historia i el director es referma en el sadisme: pla de Sally, que s’ acosta als seus ulls terroritzats fins arribar a la nineta, i contra pla dels agressors, divertits i riallers.

Com és normatiu en aquests films, tot és tranquil, brilla el sol, hi ha pau però de cop i volta en la confortabilitat burgesa hi entra alguna cosa paorosa que trastorna als protagonistes, el mal, la desraó i el dolor, entren a formar part d’un món fins llavors plàcid i totes les normes de convivència es trenquen. Sempre és un personatge femení, valerós, el que fa front al monstre i de vegades, com en aquesta ocasió se n’ surt però potser el preu que tindrà que pagar serà la pèrdua de la raó. La misogínia guanya clients cinematogràfics i les dones són el gènere preferit per perseguir, torturar, violar i matar. D’ una altra banda els joves mai reben ajuda o influencia per part de l’ ordre establert o els adults, són ells, el més innocents i els més febles, els que s’ han de veure amb l’ amenaça i triomfar o morir.

No és un film que mereixi interpretacions mes enllà de la realitat visible en la pantalla, tot és trepidant, foragitat, violent, quasi no hi ha ensurts, tot és intens i brutal.

Si de cas un judici sobre la capacitat de supervivència del ser humà en una situació límit, la solitud d’ aquest ser humà davant el mal i la bogeria, potser també un retrat esbiaixat de la societat americana que dona les últimes cuades a la guerra de Vietnam; “cara de cuir” és un aprenent davant el joc de la guerra, el món és un escorxador.

La gènesis del slasher tindrà la seva continuïtat més tard amb l’ aparició de nous monstres emblemàtics que poblaran l’ inconscient col·lectiu: Michael Myers en “La noche de Halloween”,Jason en “Viernes 13” o Freddy en “Pesadilla en Elm Street”.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.