LAMÈRICA

Lamerica-504667495-large

 Director: Gianni Amelio

Actors: Enrico Lo Verso

             Michele Placido

             Carmelo Di Mazzarelli

Any: 1994

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Cine polític i social

Sub gènere: Emigració

 

ARGUMENT

Gino (Enrico Lo Verso) i Fiore (Michele Placido) són representants d’una empresa italiana disposada a efectuar negocis en Albània. Estem en 1991, ha caigut el règim comunista, el caos s’ apodera del carrer i gran nombre de ciutadans volen marxar cap a Occident.

Gino i Fiore acorden amb un representant albanès, constituir una societat de venda de sabates, una societat fantasma i inexistent, per agilitzar els tràmits i gaudir de subvencions, busquen a un testaferro, un home de palla que sigui el president de l’ empresa i que signi els convenis.

L’ escollit és Spiro (Carmelo Di Mazzarelli), un vell que ha estat cinquanta anys tancat a les presons albaneses per enfrontar-se al comunisme, un home illetrat que sembla ha perdut la raó però quan la recupera s’ identifica com un italià que va marxar a Albània per fugir dels estralls de la segona guerra mundial en el seu país.

Gino es trasllada a través del país amb Spiro que ha escapat del seu control però li roben les rodes del cotxe i te que continuar el seu viatge al costat del vell en autobusos i camions plens de gent que volen emigrar del país i buscar fortuna en Itàlia.

Gino arriba a Tirana i es desfà de l’ avi però entremig contempla com la seva empresa l’ ha acomiadat i no li presta assistència, com és detingut i se li requisa el passaport i com l’ ambaixada italiana ha estat abandonada i més tard ocupada pels albanesos que volen emigrar.

Sense perspectives de cap mena, Gino s’ introdueix en un vaixell que creu el retronarà a Itàlia però que en veritat el transporta al costat de milers d’ emigrants albanesos cap a Amèrica.

Lamerica

 

COMENTARI

Amelio roda en 1994 un film que guarda una punyent actualitat amb la situació present; com un país en desfeta pateix l’ emigració i fugida de gran part de la població, ahir Albània, avui Síria i irak, sempre tants altres.

El director italià realitza un passeig per l’ entorn vital albanès de 1991, estem en un país desgovernat, miserable i arruïnat, on preval la llei de la selva i on tothom vol fotre el camp.

És un retrat social ple de força; camions a vessar, busos carregats per carreteres indecents i la mirada de la gent, angoixada i expectant amb la que Amelio tanca el film, tot un deute amb el neorealisme.

El film és moltes coses més, sobretot és el viatge de retorn d’un picar italià, un noi que vol muntar una falsa empresa en Albània però que es veu tancat en la seva pròpia trampa.

Gino inicia un descens als inferns a través d’una road movie que el condueix pels camins perduts del país, al costat de tots els desocupats que van a la recerca d’una vida millor.

Gino fa el viatge a l’ inrevés que els seus companys de periple, és un home que, malgrat el seu desig, abandona la confortabilitat i el benestar per marxar cap a un univers desconegut i aclaparador, on desapareix la seguretat i tot és fràgil i inconsistent. De ser un emprenedor ple de suficiència, es converteix en un viatger cap el no res, en un home desconcertat i vençut, que contempla en els propis ulls i viu en la pròpia pell, totes les desgràcies i malsons dels emigrants sense diners, terra ni dignitat. Un camí a la inversa, des del benestar al desarrelament i la misèria.

Estem davant un dels millors relats sobre l’ emigració i els seus significats mai filmat, tan sols equiparable a la llegendària “Amèrica, Amèrica· de Kazan.

Un altre element d’ interès en la cinta és la presència de Spiro, el vell que ha perdut la raó i la memòria, un home que viu ancorat en el passat, que desconeix el pas del temps i que creient-se encara jove i fort, marxa cap a Amèrica a començar de nou.

Es tracta també d’un relat d’ amistat, solidaritat i comprensió mútua. Gino vol utilitzar a Spiro ,en un principi ,per als tripijocs de la seva empresa però més tard l’ un i l’ altre uneixen els seus destins en una travessia cap allò desconegut, en un viatge invers cap el paradís.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s