LA CUMBRE ESCARLATA

La_cumbre_escarlata-936865881-large

Director. Guillermo del Toro

Actors: Mia Wasikowska

               Jessica Chastain

               Tom Hiddleston

               Charlie Hunnam

Any: 2015

Títol original: Crimson Peak

Nacionalitat: USA

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

Edith Cushing (Mia Wasikowska) viu en Buffalo (Estats Units) amb el seu pare Carter, en un ambient burgés i elegant, es pretesa per Alan Mc Michael (Charlie Hunnam), un metge que s’ inicia però el seu món es veu pertorbat per l’ arribada de Tom Sharpe (Tom Hiddleston), un home que intenta li financin el seu invent, una màquina per extreure argila i ve acompanyat de Lucille (Jessica Chastain), la seva germana, una dona que toca el piano i que posseeix un halo de misteri.

En tant, Edith es veu espantada per la presència del fantasma de la mare, morta anys enrere, que la reconvé sobre el perill que li pot suposar el cim escarlata.

Carter rebutja finançar l’ invent de Tom a qui considera un oportunista que ja ha presentat el seu projecte en diverses ciutats europees sempre amb resultats fallits.

Edith i Tom s’ enamoren però el pare de la noia compra la voluntat de l’ home per que abandoni a la filla i marxi lluny, Tom accepta però l’ amor que sent per Edith és més fort i la parella decideix marxar plegada a casa de l’ amant en Anglaterra, en la vella possessió d’ Allendale Hall però poc abans de la partida Carter, el pare de la noia, és assassinat.

Tom i Edith arriben a la mansió, allà Edith troba la rebuda freda i quasi hostil de Lucille, la germana de Tom. En la seva estada, Edith creu veure la presència del fantasma d’una dona, Elia, que la reconvé sobre els misteris de la casa i sobre el cim escarlata; Edith s’ assabenta que aquest és el nom que li atribueixen a l’ argila quan s’ amuntega per sobre la neu.

La noia inicia esbrinaments i es fa amb una gramola en la que hi troba gravacions antigues, en elles descobreix que Tom ha estat casat amb altres dones i com aquestes han estat assassinades per quedar-se amb la seva fortuna.

Mentre, Edith intenta escapar de la mansió, arriba a ella, Alan, el metge amic de Buffalo, la seva presència no és ben rebuda i és agredit pels dos germans que es professen una estimació més enllà del seu parentesc.

Lucille és la incitadora de tota la trama i com Tom no es decideix a fer l’ últim pas i matar a la noia, es venja d’ ell i el mata. Les dues dones lluiten en un últim i desesperat combat a mort. La presència del fantasma de Tom distreu a Lucille i Edith la mata i fuig per sempre de la mansió amb Alan.

cumbre2_dg1e

COMENTARI

Després d’un temps entregat al cine de crispetes i més comercial d’ Hollywood, Del Toro torna al seu univers propi, en una producció personal però que no pot retreure’s dels seus tics per arribar al gran públic.

Del Toro s’ imposa en el relat romàntic i el seu complement gòtic. La història s’ inicia a partir de la narració amorosa entre els protagonistes i està més a prop de Jane Eyre que dels contes de terror.

L’ element bàsic amb que juga el director xilè, és l’ extrema bellesa de les seves imatges, el disseny i la posada en escena i la creació d’un univers personal i arquetípic.

La casa de Allendale Hall és decadent, sinistre i decrèpita, com el món que alberga en el seu interior, el sostre obert, per on cauen les fulles, els passadissos foscos, les portes que condueixen a espais secreta, un ascensor que descendeix als inferns, modelen l’ espai.

Tot te referents cinèfils i es recolza en “Rebeca” d’ Hitchcock o “En la caida de la casa de los Usher” de Poe/Corman, la casa sembla tenir vida pròpia i és un lloc malèfic.

Del Toro impregna imatges de gran atractiu que al mateix temps són repugnats; les boniques papallones que són fagocitades per les formigues, són la metàfora de la relació entre la innocent i candida Edith i els seus pertorbats companys d’ habitatge.

La pel·lícula es recrea també en l’ homenatge a altres relats: “Barba azul” o “The innocents”, com en aquesta última el centre de l’ acció són els fantasmes , reals o imaginats. Com en tota història gòtica, l’ amor, la maldat i la bogeria s’ apoderen dels protagonistes, la infància i el pas del temps hi tenen un paper protagonista.

Del Toro ubica moviments de càmera elegants i majestuosos. Li dona al film un segment de color propi del “giallo”, el vermell és el color primordial i es barreja i es confon amb el color de l’ argila, la terra i la sang, contrasten amb la blancor de la neu.

Tot és estètic i brillant però el director no pot suportar un cine d’ autor amb pocs dividends econòmics i ens ofereix uns vint minuts finals horrorosos, i mai més ben dit, de sang i fetge, sense cap contenció narrativa ni estilística i tot allò que ens ha inquietat i atemorit se’n va en orris. Tot es torna groller i innecessari, si be de nou Del Toro ens recompensa amb un enèrgic moviment de càmera final en picat que mostra la fugida per sempre d’ Alan i Edith de la mansió i uns minuciosos detalls en tant els títols de crèdit, que no s’han de perdre, tanquen els film.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s