EL PUENTE DE LOS ESPIAS

El_puente_de_los_esp_as-489906937-large

 Director: Steven Spielberg

Actors: Tom Hanks

               Mark Rylance

               Amy Ryan

               Sebastian Koch

               Alan Alda

Any: 2015

Títol original: Bridge of spies

Nacionalitat: USA

Gènere: Thriller

Sub gènere: Guerra freda

 

ARGUMENT

En 1957, en plena guerra freda, James Donovan (Tom Hanks) és un advocat especialitzat es assegurances; en aquest temps ha estat detingut Rudolf Abel (Mark Rylance), un espia al servei dels soviètics, el govern busca a un home que el pugui defensar per legitimar la seva condemna i li proposa el litigi a Donovan.

Aquest accepta l’ encàrrec, Abel és jutjat i condemnant i l’ advocat tan sols aconsegueix que no se li apliqui la pena de mort al seu client.

Un període després, els americans envien a un grup de pilots en missió d’ espionatge sobre la URSS, un d’ ells, Gary Powers, és abatut i fet presoner.

Al mateix temps, Frederic Pryor, un estudiant americà que està realitzant una tesi sobre l’ Alemanya comunista és detingut en Berlin.

Els americans tenen voluntat d’ intercanviar presoners i proposen permutar Abel per Powers i li proposen a Cameron que viatgi a Berlin per negociar l’ operació que no tindrà recolzament estatal.

Cameron veu injusta la situació a la que està sotmès Pryor i el vol alliberar també; inicia una negociació amb els soviètics i alemanys i a la fi obté el vistiplau per que Pryor sigui part de l’ acord.

L’ intercanvi de presoners es formula en el Pont Glienicke de Berlin i al mateix temps s’ alliberarà a Pryor en el check point. Els russos i els americans compleixen la seva paraula però els alemanys de l’ est es mostren retardataris, Cameron es nega a complir la seva part del tracte fins que te constància que l’ estudiant ha estat alliberat.

 

El-puente-de-los-espías

COMENTARI

La millor pel·lícula de Spielberg des de Munich. Oblidant els seus espectaculars contes per adolescents , els seus relats sensiblers i els retalls fallits d’ història d¡’ Amèrica com en “Lincoln”, Spielberg se’ns torna a presentar en bona forma en un film en el que es manté fidel als seus principis cinematogràfics.

El director americà treballa sobre una història real, emmarcada en la guerra freda i a partir d’un guió dels germans Cohen.

Spielberg ens explica la seva història de sempre, la d’un home comú que es manifesta honest i receptiu per aconseguir els seus propòsits, un home que s’ emporta la gloria per assolir una missió però que sobretot s’ emporta la satisfacció de saber que és un home decent, algú que valora l’ honradesa per sobre la raó d’ estat.

Estem davant el panegíric d’ aquest home comú que es transforma i s’ arrisca, algú que es torna extraordinari en una situació que en principi potser el depassa, un paper que en el seu moment és pogut desenvolupar James Stewart, sempre en el seu paper d’ heroi americà.

Cameron es troba en l’ avió que el transporta a casa amb el soldat alliberat, aquest li diu que no ha confessat cap secreta de guerra als russos, Cameron li replica que això tan sol ho pot confrontar amb si mateix. Allò que importa no és el que pensin els altres sobre tu mateix sinó allò que tu saps que ets i que has fet.

Quan Cameron ha defensat a Abel i ha evitat la seva condemna a mort, és mirat amb reprovació en el transport públic, és considerat un traïdor, quan ha aconseguit l’ intercanvi de presoners i el retorn a casa del pilot, les mirades són d’ agraïment i condescendència però Cameron és el mateix home, íntegre i fidel a si mateix, ara com abans.

Spielberg ens torna a reivindicar la seva confiança absoluta en l’ individu, ens transporta al seu propi món, el dels sentiments, quan Cameron identifica la causa de Pryor com a seva i valorem la seva integritat.

L’ heroi després del viatge per mars procel·losos torna a casa, Ulisses cerca repòs però és humil i no demana reconeixement. Els finals de Spielberg sempre són optimistes i satisfactoris.

Spielberg emmarca la història en la guerra freda sense novetats; els americans lluiten per als seus interessos, els soviètics i els alemanys de l’est, són manipuladors, autoritaris i despòtics i el director americà juga amb un cromatisme ple d’ ideologia; les seqüències de color americanes es converteixen en un blau fosc uniforme quan el protagonisme arriba a Berlin.

El retrat del comunisme és sòrdid i obscur, Kafka hi és estat a gust, Cameron és portat d’un cantó a un altre, enganyat i menyspreat, de despatx en despatx, com si formés part d’ “El castell” o “El procés”. L’ american way of life triomfa, patriotisme de pa sucat amb oli, els nostres valors contra els seus, la guerra freda no s’ ha acabat.

Tot això podria ser allò principal sinó fos per què Spielberg fa que els personatges ens acompanyen en les seves vivències, la capacitat narrativa i la intriga no decauen i ens acaba important més el cine que la ideologia.

Gran acabament amb l’ escena de l’ intercanvi; el picat ens mostra el pont i com cada presoner passa al seu bàndol, Abel ,potser, per morir com un traïdor, i contemplem la cara expectant de Cameron quan observa els últims passos de l’ espia rus, a qui , sens dubte, ha agafat afecte i a qui considera un home lleial.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.