EL PADRINO I

El_padrino-485345341-large

 Director: Francis Ford Coppola

Actors: Marlon Brando

             Al Pacino

             Robert Duvall

             Talia Shire

             Diane Keaton

             John Cazale

             James Caan

             Sterling Hayden

             Al Lettieri

           Abe Bigoda

Any: 1972

Títol original: The godfather

Nacionalitat: USA

Gènere: Gàngsters

 

ARGUMENT      

Vito Corleone (Marlon Brando) és el cap d’una saga familiar que dirigeix el món de l’ hampa. En 1946, una vegada acabada la segona guerra mundial, mentre personatges diversos li demanen favors, se celebra el casament de la seva única filla, Connie (Talia Shire) amb Carlo, amb la presència dels altres tres fills de Don Vito: Sonny (James Caan), el més gran, Fredo (John Cazale), un noi dèbil d’ esperit i Michael (Al Pacino), que acaba de tornar de la guerra, condecorat com un heroi i que no vol saber res dels negocis de la família. Assisteix amb Kay (Diane Keaton), la seva xicota, no hi falta tampoc Tom Hagen (Robert Duvall), un fill adoptat però no de sang, que actua com a conseller i cervell del clan familiar.

Fins ara Don Vito s’ha dedicat als negocis de sempre, el joc, la beguda i la prostitució bàsicament, quan altres grups li proposen entrar en el comerç de la droga, el capo s’hi nega però això té conseqüències, Don Vito pateix un atemptat per part dels Tattaglia, un clan mafiós enfrontat i queda greument ferit.

Michael, el fill petit, visita en l’ hospital a Don Vito, se n’ adona que aquest ha quedat sense protecció doncs Mc Cluskey (Sterling Hayden) és un policia corrupte, que aliat amb clans rivals vol eliminar al pare.

El noi decideix implicar-se en l’ acció i concerta una entrevista en un restaurant amb Mc Cluskey i Sollozzo (Al Lettieri), el cap dels traficants d’ heroïna i allà els mata.

Michael es té que exiliar a Sicília per evitar les represàlies, i coneix a Apollonia, una noia italiana de la que s’ enamora i amb la que es casa però els mafiosos el localitzen i assassinen a la dona.

En tant, la guerra entre bandes continua, en ella Sonny, el fill gran, és portat a una trampa amb la col·laboració de Carlo i és assassinat.

Quan Don Vito es recupera ja no és el mateix d’ abans , si bé vol establir un pacte de pau entre clans, és Michael , que ha tornat, qui es fa càrrec dels negocis familiars i renova la seva relació amb Kay.

Don Vito mor d’un infart mentre juga amb el seu net i Michael decideix actuar pel seu compte. Mentre es realitza el bateig del fill de Connie i Carlo, els sicaris de Michael, eliminen implacablement a tots els caps de les famílies mafioses opositores.

Seguidament s’ elimina a Salvatore Tessio (Abe Bigoda), un traïdor en l’ organització i a Carlo, que també va enganyar a la família, facilitant l’ atemptat contra Sonny.

Ara Michael és l’ únic padrí i rep la reverència de tots els seus.

the-godfather-main-review

 COMENTARI

     “El padrino”està considerada una de les gran obres mestres de la història del cine. Guanya en 1972 tres oscars, millor pel·lícula, millor actor-Brando- i millor guió adaptat però és amb el pas dels anys i amb l’ estrena de les altres dues pel·lícules de la saga quan és consagra com una producció de gran talla artística més enllà del temps i les modes. Està basada en el llibre de Mario Puzo del mateix nom.

És tracta d’un conjunt operístic on es conjuga una potent dramatúrgia servida a una idea : un món que s’ acaba i un altre que comença tot a partir de patrons estètics de gran qualitat.

El film utilitza l’ univers de l’ hampa i les màfies com excusa per parlar de tres temes vitals: El capitalisme, la família i la pròpia història d’ Estats Units.

El món representat per Don Vito, és paternalista, pactista, on importa la paraula donada, el sentit de l’ honor i la lleialtat, on la violència sols s’ empra en situacions extremes, on funcionen unes regles no escrites on brillen el luxe i la sofisticació, on el patriarcat representat per Don Vito és incontestable.

Aquesta època acaba amb el protagonista i és substituïda per una nova fornada de negociants, de capitalistes implacables, sense escrúpols, disposats a matar a qui se’ls hi oposi, a obrir l’ empresa als negocis més foscos de la droga, i amb una característica vital, tot allò que abans era soterrani i il·legal ara està dins l’ ordre, la llei i la legalitat, ha estat integrat dins el sistema, és part dels capitalisme, és legítim.

Tot això queda representat a partir dels dos personatges centrals, Don Vito, simbolitza el passat, Michael viu una conversió quasi mística, passa de ser el noi modest i que passa inadvertit de l’ inici del relat per convertir-se en l’ omnipotent padrí de les escenes finals i això suposa substituir aquest passat que ja no serveix, per un present ple d’ expectatives que ell encarna.

El nou sistema de negocis que neix, conté unes normes: la delació, la trampa, la corrupció, el joc brut, la traïció, la venjança, la ira, el dolor….

I unes contrapartides : l’ èxit, els diners, l’ opulència, el respecte, la por i la submissió dels altres. Tot això resta reflectit en una de les últimes escenes: Tessio ha traït a la família i té que morir, l’ home diu :”jo apreciava a Michael però són negocis”, és a dir qualsevol element sentimental o emocional queda supeditat al gran Déu , el negoci, l’ empresa.

En definitiva són dos mons que es toquen doncs són tancats, corporatius i endogàmics i busquen substituir el poder de l’ estat.

El tema de la família és central en el film. La família és un magma d’ unitat, en el que tothom recolza a tothom, són “els nostres” i qualsevol atac a un dels membres serà convenientment venjat. Els arquetips són clars: El Don és el patriarca totpoderós, Sonny, el possible successor, arrauxat, sanguini i ineficaç, Fredo, el feble, el noi de baixa personalitat a qui se li dona suport i aixopluc per ser qui és, Tom és el cervell, que es mostra un tant apartat de les grans decisions doncs sap que la seva sang no és la d’un Corleone i per fi Michael és el convers que accedeix al cim des del no res.

El paper de la dona, en la família de procedència italiana, està sempre en segon pla, Connie és un úter, la mare del successor del clan, Kay mostra més personalitat però el seu paper queda clar en l’ escena final, quan li demana a Michael que li confessi si ha fet matar a Carlo, aquest menteix i li diu que no ha tingut res a veure, en tant tothom rendeix acatament al nou Don, la porta es tanca i Kay desapareix del pla.

Coppola vol explicar també part de la història dels Estats Units, la crònica dels emigrants que han forjat la nació, per bé o per mal. Els Corleone, com els Coppola, són emigrants italians, han vingut de fora, no han tingut res i ho han obtingut tot, han fet país, han prosperat i han fet prosperar el lloc d’ acollida. Per això el director ens porta també als orígens, Michael s’ exilia a Sicília, a la terra dels ancestres, una societat encara plena de pobresa i escassetat , contemplem d’ allà on venen els protagonistes i com acompleixen el gran somni americà.

El film és una paràbola sobre el poder, la capacitat d’ostentar-lo, de servir-se d’ ell per atrapar cors i voluntats, per enriquir-se i acumular encara més poder.

És també un drama moral. Michael és allò que no vol ser, la influència de la família sobrevola i supera la seva voluntat primera d’ apartar-se de l’ entorn de la nissaga, el noi sent una obligació ètica, una responsabilitat moral que el porta a un lloc al qual no estava predestinat ni volia assumir

D’ altra banda Coppola ens explica tot això amb una planificació cinematogràfica acurada i propera a l’ obra d’ art. Inicia amb la imatge d’ Americo, l’ amo de la funerària i les seves paraules: “Jo adoro Amèrica”, abans d’ exposar el favor que ve a demanar, poc a poc contemplem com està parlant amb algú, és el padrí, en principi sol li sentim la veu, el canvi de pla fa que el percebem amb tota la seva majestuositat.

La càmera complementa la fosca habitació on Don Vito rep a les visites amb l’ algaravia desfermada i els balls per la boda de Connie i Carlo, són tan sols els prolegòmens de l’ acció.

Destaquem algunes escenes magistrals i que resten en l’ imaginari del cine. Quan Woltz, el productor de cinematogràfic es nega a incloure en els seus films a l’ afillat de Don Vito , la venjança esclata quan s’ aixeca del llit i el troba xop de sang , allà esta el cap del seu cavall preferit.

Bella escena també la de la mort del Don, quan ja quasi convertit en un bondadós ancià està jugant amb el net i cau estaguarnit a terra per un infart, en tant el nen creu que és part del joc.

Per fi l’ extraordinari muntatge paral·lel quan Michael bateja al nebot i el càntics missaires eixorden l’ espai en tant els sicaris del nou cap assassinen a sang freda tots el membres principals de les altres famílies.

abe BigodaABE BIGODA.

LA NOCHE MÁS HERMOSA

La_noche_m_s_hermosa-456988112-large

 Director: Manuel Gutiérrez Aragón

Actors: Victoria Abril

               Jose Sacristán

               Oscar Ladoire

               Bibi Andersen

             Fernando Fernán Gómez

               Pep Munné

               Juanjo Puigcorbé

Any: 1984

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Fede (José Sacristán) és director d’una cadena de televisió espanyola, està casat amb Elena (Victoria Abril), una antiga actriu amb la que te dos fills i te com amant a Bibi Andersen.

Fede pensa que Elena està enamorada d’un altre i per posar-la a prova busca a Oscar (Oscar Ladoire), un director de cine i amic per que la sedueixi, i així saber el grau de fidelitat de la dona.

Així invita a Oscar a casa seva per deixar-lo a soles amb Elena però de la conversa entre ells sols pot extreure que la dona vol tornar a actuar.

Fede te que rodar una obra. “La noche de Don Juan” i com el rodatge es retarda rep les reconvencions de Luis (Fernando Fernán Gómez), el Director general de la institució.

Per el cel de Madrid te que passar un cometa que tan sols ho fa una vegada cada cent anys, Luís, un astrònom amateur, es prepara per veure’l i es reuneix amb els seus amics; Fede aprofita per facilitar-li el flirteig amb la seva dona.

Aprofitant la benentesa, Luís confessa que qui li agrada és Bibi; Elena promet possibilitar-li la relació si li aconsegueix el paper de Donya Inés en l’ obra, precisament el que interpreta Bibi.

Elena prova en el nou personatge amb un càsting amb els actors Pep Munné i Juanjo Puigcorbé, que assumeixen el rol de Don Juan. A la fi Elena proposa que sigui Bibi qui actuï com a Don Juan.

L’ obra canvia de nom, ara es dirà: “La noche más hermosa”, mentre el cometa passa sobre la ciutat, Luís aconsegueix els favors de Bibi.

23167767

COMENTARI

Gutiérrez Aragón, un director proper al simbolisme, la metàfora i amb una certa patina intel·lectual, s’ acosta en aquest film per primera vegada a la comèdia.

La pel·lícula és un joc que esbrina la gelosia d’ un home entestat en que la seva dona li posi les banyes per conèixer el seu grau de fidelitat.

El sentit de l’ obra és la recerca que tots tenim d’ esperar i buscar aquell moment màgic que potser mai arribarà, la nit més bonica, l’ instant perfecte de felicitat absoluta que ens reconcilia amb el món.

Els protagonistes tenen la sensació que encara no han vist i sentit tot allò que els hi és agradat viure, tots busquen a la seva manera, en el cel estelat, aquell designi del destí que els porti a la felicitat.

L’ amor, no es cansen de dir-ho, és el més important de la vida, així ho confirma el final, allò urgent, el cometa que no tornarà a passar en cent anys, és substituït per allò important, el petó de la dona que un s ‘estima.

Tangencialment, Gutiérrez Aragón retrata el món de la faràndula televisiva i això li serveix per donar a la cinta un toc tan sociològic com divertit; els pressupostos que no es compleixen, els actors que són escollits i substituïts, els treballadors en vaga per les seves reivindicacions, les interioritats, en suma, d’un mitja força conegut per l’ autor, tot en clau de moderada comèdia entre la poesia i la farsa.

BLADE RUNNER

Blade_Runner-351607743-large

 

Director: Ridley Scott

Actors: Harrison Ford

             Sean Young

             Daryl Hanna

             Rutger Hauer

Any: 1982

Nacionalitat: USA

Gènere: Ciència ficció

 

ARGUMENT

L’ any 2019 en Los Angeles. S’han creat robots que són iguals als homes, replicants que són tractats com esclaus i que sols tenen una diferencia: no gaudeixen d’ emocions.

No obstant, en el seu cervell se’ls ha aplicat una memòria falsa perquè es puguin reconèixer en un passat i en una identitat.

Però cinc replicants s’ han escapat. Rick Deckard (Harrison Ford) és un “blade runner”, un policia encarregat d’ anar darrera d’ ells. Aquests replicants gaudeixen d’una fortalesa, qualitat i ensinistrament especials.

La manera com tenen els humans de conèixer si un replicant és tal, és fer-li’ls un test a través del qual es pot saber si posseeixen emocions o no.

Rick, és l’ encarregat de fer-li el test a Rachael (Sean Young) però té dubtes. La noia li mostra fotografies de quan era petita i derrama una llàgrima d’ emoció. Rick s’ enamora de la dona.

Més tard, Rick aconsegueix matar a dos dels replicants escapats, Gaff i Zhora però no pot evitar que Pris (Daryl Hanna) i Roy (Rutger Hauer), els dos replicants més perillosos, arribin al despatx del creador i dissenyador dels robots i li demanin la formula per gaudir de més temps d’ existència.

Els replicants són perfectes però finits, duren uns quatre anys. Com el creador no els hi dona el que volen, el maten.

Després de perseguir-la, Rick mata a Pris i lluita fins l’ extenuació amb Roy. Quan Rick ja no te cap opció, davant la fortalesa dels seu rival, a aquest se li acaba el seu cicle vital i mor.

Rick va a la recerca de Rachael i fuig amb ella, malgrat que el destí d’ ambdós es presenta incert.

endless_streets

COMENTARI

Blade runner és una de les millors pel·lícules de la història del cinema i està clar, del gènere de ciència ficció.

Perfecció en la forma. El disseny de la societat futura, altament tecnificada però decadent, la fotografia plena de foscor, el clima brut i gris, on la pluja no para mai, tot proper a la novel·la negra però també recuperant les imatges clàssiques del cine de ciència ficció, especialment en “Metròpolis” i l’excel·lent musica de Vangelis.

Perfecció en el fons a través de la complexitat de missatges diversos.

Una referència a la lluita social. Els humans disposen d’ esclaus, malgrat aquests esclaus siguin robots, aquests també es rebel·len contra aquells que els volen dominar.

Tanmateix, els replicants han estat generats com clons, tan perfectes que comencen a gaudir de sentiments i es plantegen preguntes sobre el seu destí.

La pel·lícula parla sobre el desig d’ immortalitat. Roy acudeix al seu creador –Un cert plantejament simbòlic i metafísic, una conversa de l’ home amb Déu- i li demana més temps. El demiürg no pot satisfer el desig del replicant i aquest el mata – L’ home que mata o abjura del demiürg que l’ ha creat- per enfrontar-se en solitari al seu destí finit.

Un altre tema a ressaltar és el de l’ identitat. Als replicants se’ls hi ha creat un passat, tot i que fals, tenen una identitat i lluiten per conservar-la i ser lliures.

La pel·lícula es centra en dos personatges antagònics que es busquen, sabent que sols un sobreviurà, i el que ho fa, Rick, transgredeix les normes que ell mateix te que aplicar, per optar pel desig i l’ amor que li proporciona Rachael, tot i que sap que el seu destí serà incert i que el temps d’ ella s’ acabarà aviat.

El film proposa per fi el futur de l’ home que domina els camps de la genètica i els pot manipular. Reflexiona sobre les conseqüències d’ aquest fet tot a partir d’una atmosfera desolada, tràgica i romàntica.

Recordem les paraules del replicant Roy Batty, abans de morir, que han passat a la història: “He vist coses que vosaltres no creuríeu; atacar naus en flames més enllà d’ Orió, he vist raigs C brillar en l’ obscuritat a prop de la porta de Tannhauser. Tots aquests moments es perdran com llàgrimes en la pluja. És hora de morir”. Reflexió sobre la memòria que es perd, el temps que s’ acaba, poètic , líric i transcendent.

La cinta està basada en la novel.la de ciència ficció de Phil K. Dick: “Somien els androides amb ovelles elèctriques?”

LA FAMILIA

La_familia-246110086-large

 Director: Ettore Scola

Actors: Vittorio Gassman

               Stefania Sandrelli

               Fanny Ardant

               Philipe Noiret

Any: 1987

Títol original: La famiglia

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

A principi del segle XX assistim al retrat d’una família. El patriarca, posa davant fills i nets i al seu costat l’ últim en arribar, el nou nascut, Carlo.

És un record final abans de la mort de l’ avi. La família cobra vida, Arístides, el pare que te la vocació de pintor, la mare i les tres germanes, les tietes solteres.

Carlo (Vittorio Gassman) serà el fil protagonista a partir del qual observarem el calidoscopi de personatges. La seva infància amb el seu germà Giulio i el seu cosí Enrico i les seves entremaliadures.

El noi va creixent i el món canvia amb ell, el feixisme s’ imposa. Carlo coneix a Adriana i s’ enamora d’ ella però es barallen constantment i Adriana es trasllada a Paris.

Així que Carlo es casa amb Beatriz (Stefania Sandrelli) , estudia i troba feina com professor de literatura i tenen dos fills, Paulino i Maddalena. La família no es pot lliurar del temps en que viu, l’ oncle Nicolino s’ afilia al fascio.

Són els anys de la guerra, Enrico, el cosí, mor en la guerra d’ Espanya, Giulio torna dels camps de batalla i Carlo torna a donar classes. El feixisme cau.

Adriana (Fanny Ardant) torna a la casa amb el seu promès, un francès, Jean Luc (Philipe Noiret). A Carlo no li agrada la presencia de l’ home i discuteixen, en la solitud de l’ habitació Adriana li confessa que no es casarà amb Jean Luc perquè després de Carlo mai podrà estimar a ningú més.

El temps continua el seu pas implacable. Giulio es casa amb Adelina, l’ antiga criada de la casa i obren diversos negocis que signifiquen uns tants fracassos i sacrifica la seva voluntat de ser escriptor.

Quan ja els fills s’han fet grans Carlo i Adriana es tornen a veure, mantenen l’ amor de joventut, Adriana li reclama que ho deixi tot i vagi amb ella a Paris. Però ella se’n va i ell es queda.

En l’ escala de casa, es repeteix, trenta anys després la mateixa escena i Adriana Marxa de nou. Al cap d’ un temps, Adriana li envia una carta a Carlo, explicant-li que contrau matrimoni. Ara els fills ja s’han casat, Carlo i Beatriz són avis perquè Maddalena ha tingut un fill, Carletto.

Carlo es jubila. Beatriz, que sempre ha sabut la relació secreta entre el seu marit i Adriana, però sempre ha callat, mor. Ara sols queda la vellesa, la solitud, el pes de la casa, tan gran.

Carletto (Sergio Castellito) convoca a la família. Vuitanta anys després es repeteix el retrat, Carlo travessa el llarg passadís de la casa, el símbol del pas del temps i la vida i arriba a la gran sala on es realitza el retrat al costat de fills, nets i besnéts diversos que ja ni tan sols coneix. Tot torna a començar.

 

la-familia-ettore-scola-iicbuenosairesesteriit 

 

COMENTARI

La pel·lícula, obra mestra de Scola, retrata un microcosmos familiar durant vuitanta anys però en realitat retrata la societat italiana, els seus canvis, la seva diversitat, el pas , implacable, del temps, i tot sota la mirada de Carlo, el testimoni privilegiat d’ aquests anys.

     La gent neix, es casa, es reprodueix i mor, s’ enamora, lluita, treballa, res de nou sota el sol. Quan uns se’n van, altres arriben i tot segueix el seu curs. Potser la vida és pogut ser millor si Carlo es marxat amb Adriana, potser tot es canviat si Giulio es pogut desenvolupar la seva passió per l’ escriptura però ha estat així i ja no es pot tornar enrere.

     Un fresc d’un món petit i quotidià, de les grans i les petites coses que afecten a cadascun, tot emmarcat en el seu temps històric. Com es reprodueixen i es perpetúen els cicles, la joventut, l’ enamorament, el matrimoni, l’ adulteri, la gelosia,els enfrontaments generacionals, les baralles domèstiques, la feina…tot sembla únic quan s’ inicia, tot és repetit i circular.

     

              

MICHAEL COLLINS

Michael_Collins-671801910-large

Director: Neil Jordan

Actors: Liam Nesson

               Aidan Quinn

               Julia Roberts

               Stephen Rea

               Alan Rickman

Any: 1996

Nacionalitat: Estats Units

Títol original:Michael Collins

Gènere: Cine polític I social

Subgènere: Biopic

 

ARGUMENT

En la Pasqua de 1916 els irlandesos organitzen la lluita contra el govern anglès per la seva independència, el resultat és un fracàs, els dirigents són executats i molts homes, entre ells Michael Collins (Liam Neeson), empresonats.

Quan Collins surt de la presó, reorganitza el moviment al costat del seu company Harry Boland (Aidan Quinn) i d’ altres i compte amb la col·laboració de gent com Broy (Stephen Rea), agents infiltrats en els serveis de intel·ligència anglesos.

Si bé Eamon de Valera (Alan Rickman) és el president de la República en l’ ombra, Collins és l’ encarregat d’ organitzar accions armades. L’ execució de policies i militars anglesos és contrarestada per ràtzies contra els irlandesos, com el tiroteig de jugadors i públic per l’ exercit angles en ple partit de rugby.

A la fi els anglesos cedeixen i s’ avenen a negociar, Collins és l’ encarregat de buscar un acord. Aquest consisteix en el reconeixement de l’ estat irlandès sota la corona anglesa i la separació d’ Irlanda del Nord, protestant, del pacte.

Quan Collins torna a Irlanda, tot un sector dirigit per De Valera el considera un traïdor doncs ha rebutjat la vella aspiració de la República d’ Irlanda, malgrat tot, Collins explica que l’ alternativa era el nou estat o la guerra.

Sotmès a votació en el parlament l’ acord, Collins guanya la votació per escàs marge però De Valera i els seus seguidors, entre ells Harry , abandonen els escons.

Així s’ activa la guerra civil entre els dos bàndols, Harry , el gran amic de Collins, cau mort en la lluita de fraccions.

Collins busca la pau i proposa a De Valera una entrevista per acabar amb la guerra, en tant prepara el seu casament amb Kitty (Julia Roberts). Collins acudeix al quarter general de De Valera, aquest es nega a rebre’l i al matí següent un escamot li prepara una trampa i el mata.

 

untitled

COMENTARI

El cine entra decididament en la història i en l’ explicació dels fets polítics.

Biopic del líder nacionalista  i lliçó per conservar la memòria de com es gesta la independència del país. Demostració de com els lluitadors per la pàtria irlandesa són recordats com herois en tant, derrotats en altres països, són considerats com simples terroristes.

Com s’ enfronten el possibilisme de Collins amb el tot o res de De Valera i com això dona lloc a lluites fratricides i a una administració sagnant de l’ acord amb l’ imperi anglès.

Guió del mateix Neil Jordan, cançons de Sinead O’ Connor, premi a la millor pel·lícula en el festival de Venècia.

EL ANSIA

 Director: Tony Scott

Actors: David Bowie

             Catherine Deneuve

             Susan Sarandon

Any: 1983

Títol original: The hunger

Nacionalitat: USA

Gènere: Fantàstic/Vampirs

Subgènere: Homosexualitat/Lesbianisme

 

ARGUMENT

John Blaylock (David Bowie) i Míriam (Catherine Deneuve), la seva dona, són dos vampirs que habiten en una gran casa de Manhattan i estan vius des de fa dos mil anys.

Però John inicia un principi d’ envelliment i degradació, així que decideix visitar a la doctora Sarah Roberts(Susan Sarandon), aquesta és una científica que està treballant sobre el tema de la longevitat, de com fer perdurar la vida i regenerar els teixits.

La doctora no fa gaire cas a John, que torna a casa i no pot evitar el seu procés degeneratiu però això no apaga la seva set de sang i mata a Alice, una noia que sol rebre classes de música per part de Míriam.

Totalment en decadència, John és tancat per la dona en un taüt perquè descansi, ja faltat de força i energia.

En tant, Sarah, interessada per procés que està vivint John, arriba a casa dels Blaylock, allà és seduïda per Míriam i les dues dones fan l’ amor; Míriam mossega a Sarah i li transmet els seus gens vampírics, una sang més forta, que la porta a convertir-se també en una vampir.

A partir d’ ara Sarah acompanya a Míriam per tota l’ eternitat, dorm sis hores al dia, menja una vegada per setmana i no envelleix.

Sarah, confusa davant aquest escenari, es clava un punxo que els vampirs porten penjant al coll per agredir a les seves víctimes i es mutila però l’ olor de la sang fa que es despertin els successius amants de Míriam, guardats en el seu declivi dins dels taüts, surten a la superfície i maten a la dona.

Ara en solitud eterna, Sarah viurà per sempre en la casa.

 

tumbaabierta_El_Ansia_the-hunger_tony_scott_david_bowie

COMENTARI

Tony Scott, el germà de Ridley, debuta en el cine amb aquesta pel·lícula, la millor de una llarga i poc rellevant carrera comercial , tot i que resulta un fracàs comercial i de crítica, es converteix amb els anys en un film de culte.

Aquí mostra, d’ entrada d’on esdevenen les seves capacitats: del món de la publicitat , així que Tony ens ven noranta minuts d’anunci intens, bellesa desbordant, clars i foscos, tractament fotogràfic esteticista, llums i disseny sumptuosos, imatges brillants, eloqüent muntatge i rutilant posada en escena.

La sang vermella taca les pells blanques, sedes i cortinatges emmascaren excitants cossos nus, la casa està tan plena d’obres d’ art com de barroques escales i monstres, per fi, la música viatja des de el crit desbocat de David Bowie a l’ inici, fins les acariciadores partitures clàssiques.

Tot aquest ritual de bellesa serveix per explicar una història de vampirs moderns, al·legoria d’ altres relats contemporanis.

La narració vampírica té alguns ingredients difícils de descuidar, la insuportable eternitat, el decaïment físic que comporta la no mort però si l’ envelliment, l’ esfondrament moral que fa necessari matar innocents per alimentar-se, el desig de l’ altre, de la sang nova, del cos nou, una al·lusió clara al desig sexual i a la mossegada com metàfora de la penetració, la longevitat en solitud i sense companyia.

Tots aquests temes estan compresos en el film i funcionen autònomament però n’hi ha un que li dona sentit i solidesa a la cinta. En 1983 el Sida és la nova malaltia que mata i es dona sobretot a partir de la transmissió homosexual; Scott porta a escena una vampira desitjosa d’ acabar amb la seva solitud eterna, una vampira que sedueix a una humana per convertir-la en un dels seus.

La relació transgressora entre dues dones, la mossegada d’una a l’ altra comporta la transmissió sanguínia d’una malaltia nova, en aquest cas el vampirisme és un succedani del Sida, conversió, transformació, contaminació, paràbola tot plegat del desig sexual promiscu a les acaballes del segle XX i dels seus perills.

Scott obre amb una virtuosa escena amb Bowie cantant a ple pulmó: Lugosi ha mort, mentre paral·lelament contemplem l’experimentació en simis i com aquesta els condueix a la violència.

Tota l’ obra continua amb iguals paràmetres, plens de bellesa, erotisme i potser també, artificiositat; la degradació de John, la relació amorosa entre les dones i l’ akelarre final, amb els vampirs sortint de les tombes que porten a Míriam a convertir-se en pols, com a cloenda final.

 

 

LA ISLA DESNUDA

La_isla_desnuda-677365061-large

 Director: Kaneto Shindo

Actors: Nobuko Otowa

               Taiji Tonoyama

Any: 1960

Títol original: Hadaka no shima

Nacionalitat: Japó

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

     Un home (Taiji Tonoyama) i una dona (Nobuko Otowa) viuen en una illa de l’ Oceà Pacífic en el Japó, són els únics habitants al costat dels seus dos fills petits.

En front seu s’ hi troba una altra illa més gran on han d’ anar per efectuar qualsevol activitat, d’ allà porten l’ aigua, allà traginen el menjar i allà els nens van a l’ escola.

La vida quotidiana és viure de tot allò que se sembra i es recull, d’ alguna cabra i els seus productes i d’ algun peix que cau en las canya.

Un dia, un dels nens emmalalteix, el pare va a la illa veïna a cercar al metge però quan aquest arriba el nen ja és mort.

La dona es rebel·la contra la seva desgràcia, per un moment un crit surt de la seva gola, un afany de rebel·lió, aviat s’ apaivaga, hi ha de seguir sembrant, hi ha de seguir vivint.

isla-desnuda-03

 COMENTARI

Potser l’ obra més coneguda de Shindo en occident, gran premi del festival de Moscou en 1961.

Shindo realitza una simfonia poètica sobre la quotidianitat, sobre la futilitat de la vida, sobre el pas del temps. Tot és ascètic i sever, Bresson al seu costat seria rialler i extravertit.

Shindo realitza un film sense diàlegs, no necessita de les paraules per ordir el seu relat, es tracta en realitat d’un documental ple de sentiments, amb blanc i negre, on la música posa l’ accent en cada moment i marca l’ esdevenir dels personatges; tot és monòton i repetitiu, sentim tan sols el soroll de la terra, de les petjades, el cant dels nens, la sonoritat d’una bufetada, el crit afligit final d’una dona que diu que no pot més.

Tot això és informatiu i suficient per tractar l’ emoció despullada, la senzillesa de les coses, un poema sense paraules, una composició plena de realitat i sense cap èpica.

D’una banda ens preguntem si els protagonistes viuen en l’ edèn, en el paradís solitari, arrelats a la terra i a la natura, d’un altre cantó entenem que són sers aïllats en un context hostil, gent miserable que no és propietària de la seva vida.

El ritme reiteratiu on tot sovinteja igual, és trencat per la mort, la mort del nen concita a la rebel·lió de la dona; la voluntat de no conformar-se. Per primera vegada aquest ritme fet a partir de reproduir la quotidianitat, es trenca, la dona es llença a terra i crida, el marit la contempla compassiu, són tan sols uns breus segons, els suficients per comprendre la ràbia i la tristesa. Però tot, de nou torna a començar, no hi ha escapatòria. La dona reprèn la feina, l’ aigua mulla la terra i la vida continua.

Shindo fa un cine pausat i seré, mostra la repetició dels actes dels protagonistes fins a la saturació, la vida no són tan sols grans coses, l’ austeritat el rigor i el silenci creuen el relat.

LES MILLORS PEL.LICULES DEL ANY 2015

1) BIRDMAN

Director: Alejandro González Iñarritu

Nacionalitat: USA

Birdman_o_La_Inesperada_Virtud_de_la_Ignorancia-594952048-large

 

2) MAPS OF THE STARS

Director: David Cronenberg

Nacionalitat: Canada

 

Maps_to_the_Stars-875832462-large

 

3) TIMBUKTÚ

Director: Abderrahamane Sissoko

Nacionalitat: Mauritania

 

 Timbuktu-179154960-large

 

 

4) NIGHTCRAWLER

Director: Dan Gilroy

Nacionalitat: USA

 

Nightcrawler-114428129-large

 

 

5) EL PUENTE DE LOS ESPIAS

Director: Steven Spielberg

Nacionalitat: USA

 

El_puente_de_los_esp_as-489906937-large

 

 

6) LEVIATÁN

Director: Andrei Zvyagantsev

Nacionalitat: Rússia

 

Leviat_n-997278424-large

 

7) MACBETH

Director: Justin Kurzel

Nacionalitat: Regne Unit

 

Macbeth-637898982-large

 

8) PHOENIX

Director: Christian Petzold

Nacionalitat: Alemanya

 

Phoenix-488421513-large

 

 

9)  EX MACHINA

Director: Alex Garland

Nacionalitat: Regne Unit

 

Ex_Machina-368494509-large

 

 

10)  LA CUMBRE ESCARLATA

Director: Guillermo del Toro

Nacionalitat: USA

 

La_cumbre_escarlata-936865881-large

 

  

11) EL CLAN  

Director: Pablo Trapero

Nacionalitat: Argèntina

 

El_Clan-262802426-large

 

 

12) AMAR, BEBER, CANTAR             

         Director: Alain Resnais

Nacionalitat: França

 

Amar_beber_y_cantar-785366352-large

 

 

13) SELMA

   Director: Ava Duvernay

Nacionalitat: USA

 

Selma-229375599-large

 

 

14) Heimat (LA OTRA TIERRA)              

Director: Edgar Reitz

Nacionalitat: Alemanya

 

Heimat_a_La_otra_tierra-308064447-large

 

 

15)IRRATIONAL MAN          

Director: Woody Allen

Nacionalitat: USA

 

Irrational_Man-961945463-large