EL ANSIA

 Director: Tony Scott

Actors: David Bowie

             Catherine Deneuve

             Susan Sarandon

Any: 1983

Títol original: The hunger

Nacionalitat: USA

Gènere: Fantàstic/Vampirs

Subgènere: Homosexualitat/Lesbianisme

 

ARGUMENT

John Blaylock (David Bowie) i Míriam (Catherine Deneuve), la seva dona, són dos vampirs que habiten en una gran casa de Manhattan i estan vius des de fa dos mil anys.

Però John inicia un principi d’ envelliment i degradació, així que decideix visitar a la doctora Sarah Roberts(Susan Sarandon), aquesta és una científica que està treballant sobre el tema de la longevitat, de com fer perdurar la vida i regenerar els teixits.

La doctora no fa gaire cas a John, que torna a casa i no pot evitar el seu procés degeneratiu però això no apaga la seva set de sang i mata a Alice, una noia que sol rebre classes de música per part de Míriam.

Totalment en decadència, John és tancat per la dona en un taüt perquè descansi, ja faltat de força i energia.

En tant, Sarah, interessada per procés que està vivint John, arriba a casa dels Blaylock, allà és seduïda per Míriam i les dues dones fan l’ amor; Míriam mossega a Sarah i li transmet els seus gens vampírics, una sang més forta, que la porta a convertir-se també en una vampir.

A partir d’ ara Sarah acompanya a Míriam per tota l’ eternitat, dorm sis hores al dia, menja una vegada per setmana i no envelleix.

Sarah, confusa davant aquest escenari, es clava un punxo que els vampirs porten penjant al coll per agredir a les seves víctimes i es mutila però l’ olor de la sang fa que es despertin els successius amants de Míriam, guardats en el seu declivi dins dels taüts, surten a la superfície i maten a la dona.

Ara en solitud eterna, Sarah viurà per sempre en la casa.

 

tumbaabierta_El_Ansia_the-hunger_tony_scott_david_bowie

COMENTARI

Tony Scott, el germà de Ridley, debuta en el cine amb aquesta pel·lícula, la millor de una llarga i poc rellevant carrera comercial , tot i que resulta un fracàs comercial i de crítica, es converteix amb els anys en un film de culte.

Aquí mostra, d’ entrada d’on esdevenen les seves capacitats: del món de la publicitat , així que Tony ens ven noranta minuts d’anunci intens, bellesa desbordant, clars i foscos, tractament fotogràfic esteticista, llums i disseny sumptuosos, imatges brillants, eloqüent muntatge i rutilant posada en escena.

La sang vermella taca les pells blanques, sedes i cortinatges emmascaren excitants cossos nus, la casa està tan plena d’obres d’ art com de barroques escales i monstres, per fi, la música viatja des de el crit desbocat de David Bowie a l’ inici, fins les acariciadores partitures clàssiques.

Tot aquest ritual de bellesa serveix per explicar una història de vampirs moderns, al·legoria d’ altres relats contemporanis.

La narració vampírica té alguns ingredients difícils de descuidar, la insuportable eternitat, el decaïment físic que comporta la no mort però si l’ envelliment, l’ esfondrament moral que fa necessari matar innocents per alimentar-se, el desig de l’ altre, de la sang nova, del cos nou, una al·lusió clara al desig sexual i a la mossegada com metàfora de la penetració, la longevitat en solitud i sense companyia.

Tots aquests temes estan compresos en el film i funcionen autònomament però n’hi ha un que li dona sentit i solidesa a la cinta. En 1983 el Sida és la nova malaltia que mata i es dona sobretot a partir de la transmissió homosexual; Scott porta a escena una vampira desitjosa d’ acabar amb la seva solitud eterna, una vampira que sedueix a una humana per convertir-la en un dels seus.

La relació transgressora entre dues dones, la mossegada d’una a l’ altra comporta la transmissió sanguínia d’una malaltia nova, en aquest cas el vampirisme és un succedani del Sida, conversió, transformació, contaminació, paràbola tot plegat del desig sexual promiscu a les acaballes del segle XX i dels seus perills.

Scott obre amb una virtuosa escena amb Bowie cantant a ple pulmó: Lugosi ha mort, mentre paral·lelament contemplem l’experimentació en simis i com aquesta els condueix a la violència.

Tota l’ obra continua amb iguals paràmetres, plens de bellesa, erotisme i potser també, artificiositat; la degradació de John, la relació amorosa entre les dones i l’ akelarre final, amb els vampirs sortint de les tombes que porten a Míriam a convertir-se en pols, com a cloenda final.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s