MATAR A UN RUISEÑOR

Matar_a_un_ruise_or-129099677-large

 Director: Robert Mulligan

Actors: Gregory Peck

               Mary Badham

               Brock Peters

Any: 1962

Títol original: To kill a mockingbird

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama judicial

Subgènere: Racisme

Subgènere: Món de la infància

 

ARGUMENT

Atticus Finch (Gregory Peck) és un advocat que viu en Maycomb, un poble del sud d’ Estats Units i ho fa amb el seu fill Jem i la seva filla Scout.

A través del relat de la nena, assistim als jocs infantils en els que es busca un veí sempre amagat, degut al seu trastorn mental. També veurem com Atticus vigila tota la nit a Tom Robinson, un noi negre acusat de colpejar i violar a una noia blanca, evitant que part de la població el linxi.  

     Atticus defensa a Tom. En el judici l’ advocat, a partir de les declaracions dels protagonistes demostra com Tom, que te la mà esgarrada, no ha pogut colpejar a la noia i com aquesta, encapritxada per l’ acusat, el va assetjar i finalment va ser maltractada pel seu pare.

Cap d’ aquests arguments incideixen en el jurat, que declara culpable a Tom. El noi, desesperat, intenta escapar i és abatut per la policia.

Ewell, el pare de la noia, viu ple de ressentiment contra Atticus i la seva família i un dia que els nens caminen pel bosc , camí a casa, els ataca. La intervenció de Boo, el veí trastornat, que defensa als nens i acaba matant a Ewell, evita la tragèdia.

14233024846513

COMENTARI

La pel·lícula és un conglomerat de cine poètic i social. La mirada dels fets és la de Scout, la filla d’ Atticus, és a través d’ ella, del seu punt de vista que seguim el món de la infància, els jocs, les pors però també les situacions dramàtiques que fan als nens créixer i entendre.

Assistim a la construcció d’un personatge, el d’ Atticus, un home íntegre, un exemple moral que vol i sap transmetre aquests valors ètics als seus fills.

Un exemple també de contenció i no violència, quan Ewell el ve a trobar després del judici i l’ escup a la cara, sense trobar cap resposta airada.

Un altre dels elements principals del film és el racisme. Malgrat les probes aportades per Atticus en el judici, Tom és condemnat. El prejudici i la discriminació de la població contra els negres és una evidència i cal valorar també la mirada dels nens, posada en l’ actitud exemplar del pare. És una invitació a l’ existència de noves generacions no contaminades pel racisme.

Per fi, l’ obra es fixa en el comentari d’ Atticus: “Tens que posar-te les sabates del altre per entendre’l. Així és, quan Boo, el noi trastornat que tan sols és una ombra amenaçant pels nens, acaba sent el seu salvador. Bo, l’ innocent, es guanya l’ afecte i la confiança de Scout perquè fins llavors tan sols havia estat alguna cosa en la imaginació dels nens i no en la realitat.

La pel·lícula és una adaptació de la novel·la del mateix nom d’ Harper Lee, amb la que l’ autora va guanyar el Premi Pulitzer, en tant el film  va obtenir tres oscars i la Palma d’ or del Festival de Canes.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.