UN HOMBRE LLAMADO FLOR DE OTOÑO

Un_hombre_llamado_Flor_de_Oto_o-508404934-large

 Director: Pedro Olea

Actors: José Sacristán

              Carmen Carbonell

              Paco Algora

              Roberto Camardiel

Any: 1978

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Homosexualitat

Sub-gènere. Anarquisme

 

ARGUMENT

   Lluis Serracant (José Sacristán) és un home fill d’una família de la burgesia catalana, en la segona part dels anys vint. Viu amb la senyora Nuria (Carmen Carbonell), la seva mare, i treballa d’ advocat, defensant a treballadors anarquistes; per la nit es converteix en un transvestit: “Flor de otoño” en el Bataclan, en ple barri xino barceloní.

Lluís, portat per la seva ideologia anarquista, els hi proposa als seus amics Surroca (Paco Algora) i Ricard, realitzar un atemptat contra el dictador Primo de Rivera en visita pròxima a Barcelona; els tres homes accedeixen a una pedrera i després d’ estabornir al guarda roben una bona quantitat de dinamita.

En els sòrdid món que freqüenta “Flor de Otoño” es produeix una batussa entre el transvestit i Armengol (Roberto Camardiel) ,un client del cabaret, el primer es vol venjar del segon i l’ acusa de drogoaddicte, quan Armengol és detingut inculpa a Lluís d’ estar al costat dels anarquistes.

Lluís i els seus amics, la nit abans del pas del dictador, es disposen a col·locar els explosius en la via fèrria però són sorpresos per la policia que el vigila, en l’ enfrontament un guàrdia mor i els anarquistes són detinguts.

Lluís és condemnat a mor.

hqdefault

COMENTARI

En 1973 l’ autor teatral Jose Maria Rodriguez Méndez escriu “Flor de Otoño”, curiosament arriba abans a la pantalla gran i no es pot representar per motius de la censura fins a 1982.

Amb guió de Rafael Azcona, es tracta d’un apunt biogràfic, basat en fets reals, sobre un fill de la burgesia catalana que porta una doble vida, com advocat dels pobres , de dia, com transvestit convertit en “Flor de otoño”, en la nit.

Olea aconsegueix un film fluid i fàcil de veure, excessivament influït pels tòpics; els burgesos malvats, les picabaralles nocturnes, els anarquistes idealistes…. en qualsevol cas és una de les pel·lícules que s’ obren a l’ espectador en la transició per mostrar temàtiques escabroses i controvertides. L’ homosexualitat i el transvestisme estan tractats de manera natural sense culpabilitzar-los, com també ho faran en aquests anys pel·lícules com “El diputado” d’ Eloy de la Iglesia o “Ocaña, retrat intermitent” de Ventura Pons.

Olea no aprofundeix en el món dual en el que viu Lluís ni tracta amb més rigor la psicologia del personatge principal ;en canvi  parla del desclassament del protagonista  i confronta la relació d’ aquest amb la seva mare, a qui confessa les seves tendències sexuals i com aquesta, tan en aquell moment com quan el visita en la presó, prefereix eludir la realitat i seguir estimant al seu fill Lluís, sense reconèixer ni al transvestit ni a l’ anarquista.

Jose Sacristán es llueix en aquest paper amb el que guanya el premi al millor actor en el festival de San Sebastian de 1978. D’ altra banda, espectacular aparició com actor d’ un jove Pedro Almodóvar en el paper també d’ un transvestit: “Lola Nicaragua, la reina de la banana”.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s