DIRECTOR: Sidney Lumet

Actors: Al Pacino

              John Cazale

Any: 1975

Títol original: Dog day afternoon

Nacionalitat: USA

Gènere: Thriller

Subgènere: Atracaments

ARGUMENT

     Sony (Al Pacino) I els seus dos companys. Sal (John Cazale) i el jove Stevie atraquen un banc.

Però quan arriben a la caixa només hi han mil dòlars, la resta se l’ han emportat al matí. Els atracadors són novells, estan nerviosos i el més jove fuig acovardit.

Quan estan a punt de marxar amb els diners reben una trucada, és el sergent Moretti, tota la policia de la ciutat està a la porta i els hi demana que es rendeixen i surtin.

Seguim els esdeveniments. Alguns hostatges emmalalteixen, Sony negocia que un autobús vingui a buscar-los i els porti a l’ aeroport per sortir del país en un avió.

Durant aquest temps d’ espera, parla per telèfon amb Leon, el seu amant homosexual, xerra amb la seva dona de qui te dos fills i arriba la seva mare fins a la porta.

Quan s’ apropa el bus, Sony, Sal i els hostatges emprenen camí a l’ aeroport. El policia que  condueix te una pistola amagada a la guantera, es gira i dispara, matant a Sal, Sony no pot reaccionar , es detingut i acaba a la presó.

COMENTARI

Lumet manté la tensió a partir d’ un reduït escenari, l’ interior d’ un banc i el carrer on s’ esperen esdeveniments.

La pel·lícula , basada en fets reals, indaga la psicologia i les motivacions dels atracadors. Coneixem el món que els rodeja ple de personatges inestables.

Potser un dels motius d’ un dels atracadors és pagar-li el canvi de sexe al seu amant, una dona en el cos d’ un home, segons ell.

Recorrem la peripècia interior de Sony i observem un individu desvalgut, patètic, desemparat.

El botxí és també víctima d’ un entorn social en el que allò que priva és la violència latent de la policia, la voluntat  dels mitjans de comunicació d’ indagar en la privacitat , l’ algaravia de la gent del carrer que tant tracta al protagonista com un heroi com el rebutja. Tot és un show que desborda a un pobre tipus acorralat.

Acabem veient a un home sol, atrapat, angoixat, el retrat d’un perdedor davant uns esdeveniments que el superen.

L’ acció no decau mai, seguim tant l’ activitat de l’ atracador com la sort dels hostatges, les reaccions dels familiars o l’ actuació policial i tot això crea un mosaic social que no ens dona respir.

La pel·lícula guanya en 1975 l’ oscar al millor guió original.