VIDAS REBELDES

the_misfits-276481496-large

 Director: John Huston

Actors: Clark Gable

               Montgomery Clift

               Eli Wallace

               Marilyn Monroe

               Thelma Ritter

Any: 1961  

Títol original: The misfits

Gènere; Drama

 

ARGUMENT

     Roslyn (Marilyn Monroe) I la seva amiga Isabelle (Thelma Ritter) assisteixen al judici per aconseguir el divorci de la primera davant un marit que no la maltractava sinó que , simplement, estava absent.

Guido (Eli Wallace) les  condueix amb la seva camioneta, això facilita que coneguin al seu amic Gay Langland (Clark Gable), un cowboy madur que es dedica a caçar cavalls.

Tots els personatges confraternitzen entre si i marxen a Nevada, a la casa de Guido amb la intenció d’ anar a la caça de cavalls salvatges.

En el camí es troben a Perce Howler (Montgomery Clift), un home que vol anar a participar en un “rodeo”.

Tots l’ acompanyen malgrat que Perce es abatut, primer per un cavall i després per un brau, patint diverses contusions.

Els protagonistes arriben més tard a Nevada. Troben un ramat de sis cavalls i després de molts esforços aconsegueixen tirar-los el llaç  i capturar-los.

Més l’ esperit romàntic ja no existeix, Gay li explica Roslyn que abans els cavalls es caçaven per portar-los als “rodeos”, ara el tractant els vendrà perquè serveixen de menjar per a gossos.

Això disgusta a Roslyn que veu en els animals un símbol de llibertat i vol protegir-los. Perce s’ alia amb la noia, agafa la camioneta i allibera als animals.

Gay córrer darrera el mascle i intenta empresonar-lo de nou. En un principi és arrossegat per la bestia però després , en un duel singular, Gay aconsegueix sotmetre-la.

Quan Guido el felicita per l’ acció, Gay talla la corda que  subjectava el cavall i el deslliura de nou. L’ important ja no era aconseguir un benefici econòmic de la venda sinó demostrar-se a si mateix qui és.

Gay i Rosslyn marxen plegats en la camioneta cap a un futur incert.

 

vidas rebeldes3

COMENTARI

     Una de les obres més potents d’ Huston que apel·la , com en altres pel·lícules seves a elaborar un retrat èpic de perdedors.

En aquest cas es conjuga l’ actuació dels personatges en la pantalla amb la pròpia realitat dels actors.

Marilyn és Roslyn, una sòsies de l’ actriu, que mai havia estat ta bé, fràgil, innocent, sensible, inerme, desorientada, a vegades perversa, volent fugir de si mateixa, agafant-se a qualsevol que li doni afecte per encobrir la seva solitud.

Les primeres arrugues ja mostrem els primers efectes de maduresa. Un any després moria farcida de barbitúrics en un apartament de Nova York.

Gay-Clark Gable- és un home acabat, tota la seva vida ha viscut lliure i les grans extensions són la seva pàtria però el seu món està desapareixent i la caça de cavalls pels “rodeos” ja no és rentable.

Gay te que fer palès el seu orgull, guanyar-se la seva pròpia autoestima, demostrar-se a si mateix que és l’ home viril i lliure que ha estat sempre. Això li farà guanyar la confiança de Roslyn però el portarà a un món que desconeix., quan se’n va amb la noia, Guido li crida que el seu futur serà treballar en una benzinera o en un supermercat.

Gable que patia un càncer terminal i era realment un home acabat que volia semblar digne va morir a l’ acabar el rodatge.

Perce és també un punt Montgomery Clift, abstret, distant, com la resta de personatge tampoc ha consolidat llaços afectius ni familiars.

És el primer que s’ adona que no es pot ser lliure, arrabassant la llibertat d’ altres sers vius i allibera als animals.

Clift morirà cinc anys després, en 1966.als 46 anys d’ edat.

Estem, doncs, davant la presència d’ un món crepuscular tant en la pantalla com en la vida dels intèrprets en la que seria l´ última pel·lícula de Marilyn i Gable i una de les últimes de Clift.

El film és un crit per la llibertat, uns homes que han viscut un somni, ser lliures. Front ells, els cavalls, ràpids, forts, elegants, són el seu contrapunt , també lliures i salvatges. Algú es tindrà que rendir per continuar gaudint de la llibertat. Gay es rendeix però abans demostra que és el més fort.

La última mitja hora, la persecució i captura de les besties i la lluita casi cos a cos entre el protagonista i l’ animal mascle, és extraordinària i quedarà fixada en la historia del gran cinema.

La traducció real de “The misfits” seria els inadaptats que reflexa molt millor la realitat de la historia.

 

 

 

LA COLMENA

La_colmena-131368036-large

 Director. Mario Camus

Actors: Paco Rabal

              Jose Sacristán

              Ana Belen

              Victoria Abril

              Emilio Gutiérrez Caba

              Saza

              Charo Lopez

               Rafael Alonso

               Luis Escobar

               Mario Pardo

               Antonio Resines

               Jose Luis Lopez Vázquez

               Agustín Gonzalez

               Concha Velasco

               Maria Luisa Ponte

              Francisco Algora

Any: 1982

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Postguerra

 

ARGUMENT

     En la postguerra espanyola, un grup de gent sol coincidir en un cafè de Madrid, propietat de la senyora Rosa (Maria Luisa Ponte).

Allà s’hi troben un grup de poetes sense un duro, Martin Marco (Jose Sacristán), Ramón Maello (Francisco Algora), Ricardo Sorbedo (Francisco Rabal) i Rubio Antofagasta (Mario Pardo). Tots esperen en candeletes la presència de Don Ibrahim (Luís Escobar), un presumpte candidat a l’ acadèmia de la llengua que a canvi d’ escoltar-lo, els hi paga els cafès amb llet.

Martin és, de tots el més escurat, expulsat un dia del cafè perquè no pot pagar la consumició, rep una compensació econòmica de Nati (Charo Lopez), una antiga amiga, ara en bona posició. Martin sol dormir en els llits calents d’una casa de cites quan no estan ocupats, quan no és així dorm en el mateix jaç que Purita (Concha Velasco), una prostituta amb qui s’ amistança.

El cafè és freqüentat també per Leonardo Melendez (Jose Luis Lopez Vázquez), un home al  que li agrada aparentar i ven material fals fent-lo passar per bo, com la ploma que li encoloma a Mario de la Vega (Agustín Gonzalez), un dels pocs clients del cafè que semblen tenir una posició folgada.

Melendez conviu en la mateixa pensió que el seu amic Tesifonte (Saza) i que el més jove, Ventura (Emilio Gutiérrez Caba). Els dos primers sovintegen una casa de cites, en tant Ventura te novia (Victoria Abril) i utilitza  el prostíbul per citar-se amb la noia, a l’ espera de guanyar unes oposicions que els hi permetin casar-se.

Mentre, Victorita (Ana Belen) te el promès (Imanol Arias), en l’ hospital, tísic, i es te que prostituir per sobreviure.

Julián (Rafael Alonso) és un altre dels clients assidus, és un homosexual amic de Pepe “El astilla” (Antonio Resines) i contempla amb frisança el suïcidi de la seva mare.

Cadascun dels personatges transita per un món personal i s’ associa també a l’ esdevenir col·lectiu en el gran rusc en la que tots vivim.

 

1366127370_877038_1366128512_sumario_normal

COMENTARI

Camus filma l’ obra de Camilo José Cela, un dels grans èxits de la literatura espanyola dels anys quaranta; amb la pel·lícula guanya l’ os d’ or en el festival de Berlin de 1983.

A l’ igual que en el llibre, ens trobem davant un relat coral on el protagonisme és el col·lectiu i on s’ esbossa la personalitat de diversos individus a partir de petits apunts i semblances. És el retrat d’una Espanya que conviu amb la misèria, la picaresca, l’ alegria i el dolor. Una realitat sòrdida on tothom te voluntat d’ aparentar, on predomina  el vull i no puc i les necessitats econòmiques  s’ encobreixen amb qualsevol excusa.

Un dels aspectes determinants de l’ obra cinematogràfica és la presència del bo i el millor dels actors espanyols de l’ època, tots en petits papers que en general borden.

Quasi tots els protagonistes masculins apunten cap a l’ idea del cavaller espanyol, tots plens de dignitat i pretensions a l’ espera d’un temps millor, un cop de fortuna, o un gir de l’ atzar que els hi canviï la vida.

Tot està ple de misèria física i moral, homes que actuen com a busca vides, dones que es prostitueixen, en una amalgama sense  fi que reflecteix les penúries i la condició real del país.

Camus ho relata de manera continguda i efectiva i juga entre els personatges entremaliats i murris d’ una banda i els moments que conciten emoció en altres.

Símbol d’ aquest univers de morts en vida és el cafè, quan els clients giren un dia les taules de marbre, se n’ adonen que és tracta d’antigues làpides reutilitzades.

CIUDADANO KANE

Ciudadano_Kane-162628605-large

 Director: Orson Welles

Actors: Orson Welles

               Joseph Cotten

              Agnes Moorehead 

              Dorothy Comingore

Any: 1941

Títol original: Citizen Kane

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Subgènere: Mitjans de comunicació

 

ARGUMENT

Charles Foster Kane (Orson Welles), un dels magnats de la premsa d’ Estats Units ha mort. L’ última paraula que va pronunciar va ser “Rosebud”. Un periodista inicia una investigació al voltant del personatge, volent esbrinar el significat de les últimes paraules que va pronunciar en vida.

A la mare de Kane li regalen una mina d’ or, a partir d’ aquí, el fill comença a fer fortuna. El seu desig és crear un diari i així ho fa: “The Inquirer” i realitza una declaració de principis sobre els continguts de la informació.

Però ràpidament, l’ afany de poder , el reconeixement i  la capacitat de manipulació s’ imposen per sobre d’ una informació veraç.

Casat  amb Emily, l’ enganya amb una altra dona, Susan (Dorothy Comingore). Quan vol iniciar una carrera política i presentar-se al càrrec de governador, el seu rival treu a la llum el seu adulteri i això li fa perdre les eleccions.

Kane, finalment es separa i es casa amb Susan, una cantant aficionada a qui li construeix un teatre d’ òpera i lluita per educar-li la veu perquè triomfi. La dona, aclaparada , intenta suïcidar-se i acaba abandonant a Kane.

citizen-kane-wallpaper-6

COMENTARI

La pel·lícula indaga en la vida de Charles F. Kane, de com amassa una extraordinària fortuna i de com acaba morint de solitud.

El film parla sobre la perversió del somni americà. Kane és el clàssic home fet a si mateix, que ben aviat es desdiu dels seus ideals.

Egoista, pagat de si mateix, els motius de la seva vida són l’ ambició, el poder i la fortuna però sobretot el reconeixement personal i la capacitat de decidir. Tot això el porta a ser temut però no estimat.

Jedediah Leland (Joseph Cotten), el seu únic amic del diari el deixa, la seva dona l’ abandona. Darrera l’ èxit, els diners i el poder, sols hi ha el fracàs personal. Kane viu sol en la seva mansió al costat del seu fidel majordom, Raymond (Paul Stewart)

Altres aspectes que s’ aborden són la  capacitat de poder i de manipulació d’un imperi periodístic. La visió del personatge es realitza des de múltiples punts de vista, que acaben de  completar, a vegades contradictòriament, la seva biografia.

En l’ escena que tanca la pel·lícula, el cartell de prohibit el pas sobre la mansió de Xanadu,és una manera de dir-nos que la indagació sobre la personalitat de qualsevol individu, està sempre barrada i mai hi podrem accedir-hi totalment.

Quan en les últimes imatges, la càmera recorre les possessions de Kane, una vegada mort i les més fútils són enviades a cremar, l’ objectiu s’ aproxima i ens mostra un tros de fusta d’un trineu amb la paraula “Rosebud”.

És un trineu de la infància, l’ únic moment en que Kane, segurament, va ser feliç. El trineu, al costat d’ altres pertinences crema, com símbol d’una vida que és una guspira de foc sense sentit.

D’ una altra banda Welles revoluciona l’ art cinematogràfic amb els seus jocs de llums, els picats i contrapicats  i la profunditat de camp, complementen amb alenada tècnica la descripció humana , psicològica i social del personatge.

El personatge protagonista està inspirat en el magnat de la premsa William Randolph Hearst i en les classificacions de la crítica sobre la història del cine ha estat qualificada en diverses ocasions com la millor cinta de tots els temps.

TRUMBO

Trumbo_La_lista_negra_de_Hollywood-143089852-large

 Director: Jay Roach

Actors: Bryan Cranston

              Michael Stuhlbarg

               Diane Lane

               Helen Mirren

Any: 2016

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine polític I social

Sub gènere: Caça de bruixes.

 

ARGUMENT

Dalton Trumbo pertany al grup de guionistes i artistes en general que estan en 1947, vinculats al Partit Comunista.

La guerra freda i l’ aparició del Comitè d’activitats anti americanes fa que siguin perseguits.

Trumbo és portat a judici, es nega a renegar de les seves idees i és enviat a la presó davant la consternació de la seva dona, Cleo, (Diane Lane) i els seus fills.

Quan surt, ha de buscar-se la vida en allò únic que sap fer: escriure. És contractat per realitzar un guió que és un gran èxit: “Vacaciones en Roma”, que signa un altre company i que obté l’ oscar.

Trumbo es presta a escriure tot tipus de guions de sèrie B per sobreviure però amb el pas dels anys, el clima anticomunista declina; Kirk Douglas li encarrega el guió d’ “Espartaco”, Otto Preminger, el d’ “Éxodo”. Ara per primera vegada, el seu verdader nom aflora de nou, tot i les amenaces de Hedda Hopper (Helen Mirren), la reportera que ho sap tot d’ Hollywood, una fervorosa anti comunista.

“Espartaco” és un èxit i Trumbo reivindica els seus anteriors treballs. Amb el pas dels anys recupera la seva reputació i assoleix en persona els premis que ha guanyat.

trumbo_40783

COMENTARI

La caça de bruixes és un tema que Hollywood ha relatat poc i amb timidesa, hi trobem exemples d’ interès en “Tal como eramos” de Sidney Pollack , en “La tapadera” de Martin Ritt” o en la més recent “Buenas noches y buena suerte” de George Clooney.

Aquesta és una biografia  de Dalton Trumbo i ens parla d’ aquesta època negra, de la limitació de la llibertat d’ expressió i de la persecució, a través d’un dels seus protagonistes.

La pel·lícula fa un repàs a l’ actitud inquisitorial del Comitè d’ Activitats anti americanes i posa en solfa a aquells que van ser fidels a les seves conviccions i varen pagar amb falta de feina o presó, a aquells que per poder treballar i sobreviure o simplement per mantenir la piscina, van delatar o canviaren d’ opinió, com Edward G. Robinson (Michael Stuhlbarg) o aquells que s’ identificaren plenament amb l’ acció anti comunista com John Wayne.

Més enllà de la temàtica política i social, Roach parla de l’ ètica, de com una persona no vol renunciar a les seves conviccions i és castigada per això però no tapa les mancances del personatge, algú que sempre vol tenir raó i que està obsessionat per la feina.

Trumbo treballa durant anys a preu fet, els seus guions els signen altres o simplement s’ executen amb noms inventats. Roach parla de la identitat, com Trumbo escriu fantasmalment, com els seus personatges creats, guanyen oscars i diners mentre ell resta a l’ ombra com un no ningú.

En la part final, el missatge que vol llençar un Trumbo ja reivindicat, és el de tancar ferides ; un dels moments de més interès del film és el debat entre Trumbo i Robinson. El primer s’ha mantingut fidel als seus valors, el segon ha delatat i s’ha fet enrere per poder seguir treballant però l’ autor reclama que no hi hagin botxins o víctimes, innocents o culpables.

La cloenda simbòlica del període negre és la imatge de la periodista Hedda Hopper, la dona que manipula en l’ ombra, que enalteix a uns o destrueix als altres, que entre xafarderia i xafarderia qualifica, moralitza i assenyala. Contemplem a l’ Hopper transmutada, envellida, el seu temps ha acabat, la seva llavor s’ ha agostat.

GRUPO SALVAJE

 

Grupo_salvaje-838601072-large

Director: Sam Peckinpah

Actors: William Holden

               Ernest Borgnine

               Robert Ryan

               Edmond O’ Brian

               Warren Oates

               Emilio Fernàndez

Any: 1969

Títol: The wild bunch

Nacionalitat. USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Pike Bishop (William Holden) i els seus companys  Dutch Engstrom (Ernest Borgnine),els germans, Lyle Gorch (Warren Oates) i Tector Gorch (Ben Jhonson), el mexicà, Angel i el vell Freddie Sykes (Edmond O’ Brian) arriben a un poble de Texas amb la intenció de robar un banc.

Són sorpresos per un grup de caçadors de recompenses encapçalats per Deke Thornton (Robert Ryan), un home  que ha sortit de la presó i antic col·lega de Pike, després d’una violenta escomesa s’ emporten el botí però contemplen amb sorpresa que tot allò que contenen les bosses són volanderes.

Pike es vol rescabalar del seu fracàs en l’ atracament i entra en contacte amb Mapache (Emilio Fernández), un facinerós que te al seu càrrec un petit exercit i s’ha autoanomenat general, en el marc de la revolució mexicana. Mapache és seguidor d’ Huertas i enemic de Villa.

El general convoca a Pike a assaltar un tren que transporta armament per l’ exercit americà, a canvi li ofereix una forta suma de diners.

Pike i els seus companys ataquen el ferrocarril i s’ emporten les armes, que lliuren a Mapache però abans, Angel el company mexicà de Pike, entrega una caixa de rifles als seus conveïns revolucionaris; els mercenaris del general mapache se n’ adonen i segresten  al mexicà, al que sotmeten a tortures i vexacions.

Pike i els seus companys arriben al campament militar i demanen que se’ls hi entregui el seu amic, aquest està força malmès però encara es pot valer per si mateix però quan camina cap als camarades, Mapache li talla el coll.

Pike i els seus, disparen contra el petit exercit, s’apoderen d’una metralladora i culminen una massacre però la superioritat numèrica dels rivals els porta a la derrota i la mort.

Thornton i els seus sicaris fan acte de presència per confirmar la defunció de Pike i cobrar la recompensa. Thornton fastiguejat del comportament dels seus homes i de tanta violència, marxa amb Freddie cap a nous indrets.

 

COMENTARI

    Peckinpah es consagra amb aquest pel·lícula com una nova veu en el western en particular i en el relat cinematogràfic en general.

Després de la decadència del gènere en la mateixa dècada dels seixanta, Peckinpah planteja el seu renaixement a partir de nous trets d’ identitat. L’ aire crepuscular, la violència i els codis canviants; “Grupo salvaje” és potser la pel·lícula més emblemàtica del director i on hi trobem totes les continguts vitals del seu cinema.

Bàsicament els fets succeeixen en un temps fronterer entre un món vell que s’ acaba i un de nou, que no acaba de manifestar-se, l’ univers dels pioners, el d’ Hawks o el de Ford ha mort, ara és un espai canviant, apareix la locomotora, els vehicles, fins i tot un personatge comenta l’ aparició d’un aparell mecànic i volador.

Aquest nou escenari comporta la mort dels vells estereotips de l’ Oest, l’ home solitari i individualista, ple de sentit de la justícia i que lluita per un tros de terra ha passat a la història.

Els protagonistes dels films de Peckinpah són mercenaris, bandolers, gent que va a la recerca del lucre personal, que transita , extraviada, per un món inclement i en transició.  No sempre hi ha sentit de l’ amistat ni de l’ equitat, les dones que  rodegen als protagonistes són prostitutes, no hi han sentiments ni valors.

Estem davant un western sense èpica i sense herois, on tot és decadent; els protagonistes son gent envellida, que vol realitzar un últim cop abans de retirar-se. Peckinpah planteja una simbiosi entre actors i personatges, Holden i Ryan han estat actors importants del Star System però ara a l’ igual que els protagonistes que interpreten, estan sumits en  plena decadència i tan sols esperen una última oportunitat.

Peckinpah es caracteritza per l’ enorme violència que destil·len les seves imatges, el colt és substituït per la metralladora i la mortaldat és gran.

El director americà, tot i això, no pot oblidar els orígens del gènere; Pike i els seus decideixen recuperar a l’ amic malferit, les imatges són enlluernadores, la càmera mostra als quatre homes disposats a recuperar la dignitat, en el  seu camí s’hi creuen dones, nens , comerciants, res importa , tothom s’ aparta, quan Mapache mata a Angel, s’ inicia un bany de sang que acaba amb la mort dels protagonistes.

Tant en aquesta escena com la de l’ inici, el robatori del Banc, Peckinpah dona tota una lliçó de muntatge, cada escena te el seu que i la violència s’ entrellaça amb la mirada sorpresa i atemorida dels nens o l’ espant de les dones.

Peckinpah se serveix de personatges força característics, el general Mapache, un bandit que exerceix de militar, tosc, neci i traïdorenc, Freddie, el vell, un supervivent o els dos protagonistes, Pike i Thornton, perseguit i perseguidor, intercanviables, el segon expressa el seu desig d’ estar en l’ altre bàndol, davant la ineptitud dels homes al seu càrrec.

El director traça també elements del western psicològic a través dels primers plans, que mostren als seus personatges plens de dubtes existencials i narra un context miserable i sòrdid, un món en transició, farcit de nens , prostitutes, sodats de fortuna, miserables i picars, tot un univers personal proper fins i tot a al realisme màgic.

LA JAURIA HUMANA

La_jaur_a_humana-178526422-large

 Director: Arthur Penn

Actors: Marlon Brando

               Robert Redford

               Jane Fonda

               Angie Dickinson

               E.G. Marshall

               James Fox

               Martha Hyer

Any: 1966

Títol original: The chase

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine social

 

ARGUMENT

Dos presidiaris fugen de la presó, assalten a un automobilista per robar-li el vehicle i un d’ ells mata al conductor i fuig, abandonant al seu company, Bubber Reeves (Robert Redford).

Calder (Marlon Brando), el sheriff de la  població, un llogarret de Texas, inicia una investigació. Calder és un home íntegre , honrat i orgullós, que es vol retirar de la seva feina i comprar una granja.

Edwin (Robert Duvall), és vicepresident del Banc local, quan eren adolescents, ell va realitzar un robatori però van acusar a Reeves i des de llavors te mala consciència  i sentiment de culpa. Edwin manté una relació frustrant amb Emily, la seva dona, que li posa banyes amb Damon, un dels  prohoms de la vi.la.

En tant Reeves escapa, cercant la llibertat, Val Rogers(E.G. Marshall), el cacic del poble celebra l’ aniversari amb el seu fill Jake (James Fox) i les forces vives de la població. Jake s’ entén amb Ana (Jane Fonda), la dona de Reeves.

Poc després es troba el cadàver de l’ home assassinat i les empremtes dactilars de Bob en ell i s’ inicia la persecució.

El fugitiu va a la recerca d’un amic seu, Lester, un home negre , perquè avisi a la seva dona però Lester no la troba i és assetjat per Damon i altres ciutadans que busquen gresca i se salva gràcies a la intervenció del sheriff.

Calder tanca a Lester en una cel.la i li dona una hora a Ana perquè trobi a Bubber i el porti però la gent del poble, enfurismada, assalta la comissaria, agredeix al sheriff i obliguen a confessar a Lester per marxar seguidament en busca de Reeves.

Calder, malferit per la pallissa rebuda hi va darrera. Reeves s’ amaga en el cementiri de cotxes i allà és on el troba Ana que va acompanyada de Jake i li demana que s’entregui.

Però tothom sap ja on es troba el fugitiu. Primer fa la seva aparició Val, el pare de Jake i més tard els vehicles de tota la gent del poble.

Els homes comencen a omplir botelles amb benzina i a llançar-les allà on estan els refugiats en mig dels del cotxes vells. Entre el foc i la commoció arriba el sheriff amb els seus ajudants i foragita a la gent.

El foc s’ estén i un munt de ferralla cau sobre Jake que queda malferit, en tant el sheriff recull a Reeves i se l’ emporta a la comissaria però uns metres abans de creuar el llindar, un dels assetjadors dispara al noi i el mata.

Calder, fastiguejat, marxa de la població amb Ruby (Angie Dickinson), la seva dona. Jake mor davant la desolació de Val, el seu pare i Ana, la seva amant.

jauria 

COMENTARI

A finals dels anys 60 i principis dels 70 el cinema americà realitza una sèrie de retrats socials plens de dramatisme i cruesa en els quals no s’estalvien una visió crítica de la societat americana. Penn és amb John Frankenheimer i Sidney Lumet un dels principals protagonistes d’ aquest tipus de cinema que te en “La jauria humana”, un dels seus màxims exponents.

Un home que s’ ha escapat de la presó és condemnat sense judici i sense escoltar els seus arguments, per un assassinat que no ha comès i linxat moralment primer i assassinat després.

Penn manté un clima sòrdid, una atmosfera malaltissa, on vagaregen disfressats de ciutadans honrats, homes frustrats, dones reprimides, gent plena de desig, promiscuïtat i insatisfacció, personatges prepotents i racistes, multitud irada i plena de tèrboles passions i somnis no realitzats. Tots fan pagar el seu fracàs vital a aquell a qui culpabilitzen i entenen és pitjor      que ells, quan és tan sol un reflex de si mateixos.

El director mostra la solitud i l’ angoixa dels pares de Reeves però també el seu egoisme, la covardia d’ Edwin, la prepotència de Val, la feblesa de Mary (Martha Hyer), la dona de Damon i així una llarga representació d’ estereotips que formen un retrat d’ América.

És tracta d’un grup social ple d’ hipocresia i falsedat que emet un veredicte injust i es considera legitimat per fer-ho.

Penn presenta un crescendo en un final en que la massa incontrolable mostra la seva maldat, la multitud s’ ha convertit en una fera. Sols el sheriff Calder manté la seva decència i és el contrapunt ètic, el representant de la llei i la civilització en front de la xusma.