LA COLMENA

La_colmena-131368036-large

 Director. Mario Camus

Actors: Paco Rabal

              Jose Sacristán

              Ana Belen

              Victoria Abril

              Emilio Gutiérrez Caba

              Saza

              Charo Lopez

               Rafael Alonso

               Luis Escobar

               Mario Pardo

               Antonio Resines

               Jose Luis Lopez Vázquez

               Agustín Gonzalez

               Concha Velasco

               Maria Luisa Ponte

              Francisco Algora

Any: 1982

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Postguerra

 

ARGUMENT

     En la postguerra espanyola, un grup de gent sol coincidir en un cafè de Madrid, propietat de la senyora Rosa (Maria Luisa Ponte).

Allà s’hi troben un grup de poetes sense un duro, Martin Marco (Jose Sacristán), Ramón Maello (Francisco Algora), Ricardo Sorbedo (Francisco Rabal) i Rubio Antofagasta (Mario Pardo). Tots esperen en candeletes la presència de Don Ibrahim (Luís Escobar), un presumpte candidat a l’ acadèmia de la llengua que a canvi d’ escoltar-lo, els hi paga els cafès amb llet.

Martin és, de tots el més escurat, expulsat un dia del cafè perquè no pot pagar la consumició, rep una compensació econòmica de Nati (Charo Lopez), una antiga amiga, ara en bona posició. Martin sol dormir en els llits calents d’una casa de cites quan no estan ocupats, quan no és així dorm en el mateix jaç que Purita (Concha Velasco), una prostituta amb qui s’ amistança.

El cafè és freqüentat també per Leonardo Melendez (Jose Luis Lopez Vázquez), un home al  que li agrada aparentar i ven material fals fent-lo passar per bo, com la ploma que li encoloma a Mario de la Vega (Agustín Gonzalez), un dels pocs clients del cafè que semblen tenir una posició folgada.

Melendez conviu en la mateixa pensió que el seu amic Tesifonte (Saza) i que el més jove, Ventura (Emilio Gutiérrez Caba). Els dos primers sovintegen una casa de cites, en tant Ventura te novia (Victoria Abril) i utilitza  el prostíbul per citar-se amb la noia, a l’ espera de guanyar unes oposicions que els hi permetin casar-se.

Mentre, Victorita (Ana Belen) te el promès (Imanol Arias), en l’ hospital, tísic, i es te que prostituir per sobreviure.

Julián (Rafael Alonso) és un altre dels clients assidus, és un homosexual amic de Pepe “El astilla” (Antonio Resines) i contempla amb frisança el suïcidi de la seva mare.

Cadascun dels personatges transita per un món personal i s’ associa també a l’ esdevenir col·lectiu en el gran rusc en la que tots vivim.

 

1366127370_877038_1366128512_sumario_normal

COMENTARI

Camus filma l’ obra de Camilo José Cela, un dels grans èxits de la literatura espanyola dels anys quaranta; amb la pel·lícula guanya l’ os d’ or en el festival de Berlin de 1983.

A l’ igual que en el llibre, ens trobem davant un relat coral on el protagonisme és el col·lectiu i on s’ esbossa la personalitat de diversos individus a partir de petits apunts i semblances. És el retrat d’una Espanya que conviu amb la misèria, la picaresca, l’ alegria i el dolor. Una realitat sòrdida on tothom te voluntat d’ aparentar, on predomina  el vull i no puc i les necessitats econòmiques  s’ encobreixen amb qualsevol excusa.

Un dels aspectes determinants de l’ obra cinematogràfica és la presència del bo i el millor dels actors espanyols de l’ època, tots en petits papers que en general borden.

Quasi tots els protagonistes masculins apunten cap a l’ idea del cavaller espanyol, tots plens de dignitat i pretensions a l’ espera d’un temps millor, un cop de fortuna, o un gir de l’ atzar que els hi canviï la vida.

Tot està ple de misèria física i moral, homes que actuen com a busca vides, dones que es prostitueixen, en una amalgama sense  fi que reflecteix les penúries i la condició real del país.

Camus ho relata de manera continguda i efectiva i juga entre els personatges entremaliats i murris d’ una banda i els moments que conciten emoció en altres.

Símbol d’ aquest univers de morts en vida és el cafè, quan els clients giren un dia les taules de marbre, se n’ adonen que és tracta d’antigues làpides reutilitzades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.