VIDAS REBELDES

the_misfits-276481496-large

 Director: John Huston

Actors: Clark Gable

               Montgomery Clift

               Eli Wallace

               Marilyn Monroe

               Thelma Ritter

Any: 1961  

Títol original: The misfits

Gènere; Drama

 

ARGUMENT

     Roslyn (Marilyn Monroe) I la seva amiga Isabelle (Thelma Ritter) assisteixen al judici per aconseguir el divorci de la primera davant un marit que no la maltractava sinó que , simplement, estava absent.

Guido (Eli Wallace) les  condueix amb la seva camioneta, això facilita que coneguin al seu amic Gay Langland (Clark Gable), un cowboy madur que es dedica a caçar cavalls.

Tots els personatges confraternitzen entre si i marxen a Nevada, a la casa de Guido amb la intenció d’ anar a la caça de cavalls salvatges.

En el camí es troben a Perce Howler (Montgomery Clift), un home que vol anar a participar en un “rodeo”.

Tots l’ acompanyen malgrat que Perce es abatut, primer per un cavall i després per un brau, patint diverses contusions.

Els protagonistes arriben més tard a Nevada. Troben un ramat de sis cavalls i després de molts esforços aconsegueixen tirar-los el llaç  i capturar-los.

Més l’ esperit romàntic ja no existeix, Gay li explica Roslyn que abans els cavalls es caçaven per portar-los als “rodeos”, ara el tractant els vendrà perquè serveixen de menjar per a gossos.

Això disgusta a Roslyn que veu en els animals un símbol de llibertat i vol protegir-los. Perce s’ alia amb la noia, agafa la camioneta i allibera als animals.

Gay córrer darrera el mascle i intenta empresonar-lo de nou. En un principi és arrossegat per la bestia però després , en un duel singular, Gay aconsegueix sotmetre-la.

Quan Guido el felicita per l’ acció, Gay talla la corda que  subjectava el cavall i el deslliura de nou. L’ important ja no era aconseguir un benefici econòmic de la venda sinó demostrar-se a si mateix qui és.

Gay i Rosslyn marxen plegats en la camioneta cap a un futur incert.

 

vidas rebeldes3

COMENTARI

     Una de les obres més potents d’ Huston que apel·la , com en altres pel·lícules seves a elaborar un retrat èpic de perdedors.

En aquest cas es conjuga l’ actuació dels personatges en la pantalla amb la pròpia realitat dels actors.

Marilyn és Roslyn, una sòsies de l’ actriu, que mai havia estat ta bé, fràgil, innocent, sensible, inerme, desorientada, a vegades perversa, volent fugir de si mateixa, agafant-se a qualsevol que li doni afecte per encobrir la seva solitud.

Les primeres arrugues ja mostrem els primers efectes de maduresa. Un any després moria farcida de barbitúrics en un apartament de Nova York.

Gay-Clark Gable- és un home acabat, tota la seva vida ha viscut lliure i les grans extensions són la seva pàtria però el seu món està desapareixent i la caça de cavalls pels “rodeos” ja no és rentable.

Gay te que fer palès el seu orgull, guanyar-se la seva pròpia autoestima, demostrar-se a si mateix que és l’ home viril i lliure que ha estat sempre. Això li farà guanyar la confiança de Roslyn però el portarà a un món que desconeix., quan se’n va amb la noia, Guido li crida que el seu futur serà treballar en una benzinera o en un supermercat.

Gable que patia un càncer terminal i era realment un home acabat que volia semblar digne va morir a l’ acabar el rodatge.

Perce és també un punt Montgomery Clift, abstret, distant, com la resta de personatge tampoc ha consolidat llaços afectius ni familiars.

És el primer que s’ adona que no es pot ser lliure, arrabassant la llibertat d’ altres sers vius i allibera als animals.

Clift morirà cinc anys després, en 1966.als 46 anys d’ edat.

Estem, doncs, davant la presència d’ un món crepuscular tant en la pantalla com en la vida dels intèrprets en la que seria l´ última pel·lícula de Marilyn i Gable i una de les últimes de Clift.

El film és un crit per la llibertat, uns homes que han viscut un somni, ser lliures. Front ells, els cavalls, ràpids, forts, elegants, són el seu contrapunt , també lliures i salvatges. Algú es tindrà que rendir per continuar gaudint de la llibertat. Gay es rendeix però abans demostra que és el més fort.

La última mitja hora, la persecució i captura de les besties i la lluita casi cos a cos entre el protagonista i l’ animal mascle, és extraordinària i quedarà fixada en la historia del gran cinema.

La traducció real de “The misfits” seria els inadaptats que reflexa molt millor la realitat de la historia.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s