QUE EL CIELO LA JUZGUE

leave_her_to_heaven-961469130-large

 Director: John M. Stahl

Actors: Gene Tierney

              Cornel Wilde

               Jeanne Crain

               Vincent Price

               Mary Philipps

Any: 1945

Títol original: Leave her to heaven

Nacionalitat: USA

Gènere: Melodrama

 

ARGUMENT

     Richard Harland (Cornel Wilde) ha sortit de la presó després de dos anys tancat, en un flash back ens assabentem del que va passar.

Harland és escriptor i en un viatge en tren coneix a Ellen Berendt (Gene Tierney), ambdós coincideixen en l’ allotjament de Rancho Jacinto on La noia està acompanyada de Ruth (Jeanne Crain), la seva germana i de la seva mare (Mary Philipps).

Ellen a vingut a escampar les cendres del seu pare, recentment mort, a qui se sentia molt unida, li confessa a Dick que està compromesa amb un altre home Russell Quinton (Vincent Price), un polític.

Dick i Ellen fan una bona amistat, al cap d’uns dies Russ arriba al ranxo i ho fa per que, sorprenentment ,la noia li ha anunciat el seu nou compromís i com al dia següent pensa casar-se amb Harland, el seu recent enamorat.

Així que Dick i Ellen es casen i s’ instal·len en Warm Springs, al costat de Danny, el germà petit de l’ escriptor, un noi impedit en una cadira de rodes.

La parella se’n va a viure al ranxo de l’ home, un lloc aïllat que s’ anomena: “L’ altre cantó de la lluna”.

A poc temps, Ellen es comença a mostrar possessiva, li molesta la presència de Danny i no veu amb bons ulls l’ arribada de la mare i la germana, invitades pel marit.

La compareixença constant de Danny incomoda cada vegada més a la dona; el noi decideix nedar en el llac amb la companyia d’ Ellen que el segueix en una barca, Danny te un defalliment degut al cansament i s’ ofega davant la indiferència d’ Ellen.

Per superar el tràngol, la parella decideix tenir un fill però Ellen veu l’ encara no nat com un impediment en la seva relació amb Dick, i es veu posseïda per la gelosia davant l’ naixent amistat del marit amb Ruth, la germana.

Ellen odia al ser que porta en les seves entranyes i es llença per l’ escala, a resultes del fet perd el fill que esperava.

Ellen, cada vegada més adolorida , plena d’ ansietat i angoixa, barreja verí amb el sucre del cafè i mor emmetzinada però ho deixa tot preparat perquè les sospites de la mort recaiguin sobre la seva germana Ruth.

Ellen ha enviat prèviament una carta a Russ, ara fiscal de l’estat, en la que manifesta que Ruth estima  a Dick i que li ha manifestat que la matarà per tal d’ accedir a l’home.

En el judici el fiscal obliga a Ruth a confessar que efectivament estima a Dick, aquest explica llavors com va ser la personalitat d’ Ellen i com va matar al germà i al nadó que portava dins seu.

Ruth és absolta i Richard condemnat a dos anys de presó, quan l’ home surt del presidi la parella es reuneix per iniciar una nova vida.

Que_el_cielo_la_juzgue-972705901-large

COMENTARI

John M. Stahl ha estat un dels grans reis del melodrama al costar de Douglas Sirk, baixes passions, gent pertorbada, afers extramatrimonials, tot més gran que la vida. La seva obra, un tant oblidada, ha estat recuperada i reivindicada en els últims anys. “Que el cielo la juzgue” és la seva creació més reconeguda i està basada en una novel.la de Ben Ames Williams.

El principal element del film és el personatge d’ Ellen, un retrat psicològic d’ una dona malaltissa i pertorbada. Aquesta és mostrada en un principi com una dona forta, acostumada a ser una guanyadora, independent, plena de personalitat, invulnerable i acostumada a aconseguir tot allò que desitja.

La primera imatge que tenim d’ Ellen és la d’una dona muntada a cavall en mig de les muntanyes, una dona lliure i salvatge.

Richard cau en les seves urpes però en la relació i el matrimoni coneix a una altra dona, possessiva i  compulsivament gelosa, algú que no vol compartir a la persona que estima amb ningú, algú pervers, fred i metòdic.

L’ amor es torna malaltís, Ellen mata tot allò que Dick estima per tal de ser la única al seu costat. “La casa està plena d’ odi” diu Ruth, la germana, “no, està plena d’ amor”, li  contesta Ellen.

El trasllat a “L’ altra costat de la lluna” és l’ exemple del lloc solitari i amagat on no hi pot haver relació amb ningú, tan sols amb l’ objecte de desig.

És tanta la gelosia d’ Ellen que quan s’ ensuma que realment Dick està enamorat de Ruth decideix morir, matant, per fer fracassar la relació, des de la tomba incita la seva venjança.

La dona guanyadora perd aquest envit; Dick i Ruth se’n surten i el monstre resta en la tomba, vençut per sempre.

Stahl construeix un relat asfixiant, mostra un cas patològic, una malalta que vol tancar al ser estimat en una gàbia de vidre, on l’ excés d’ amor culmina en odi i mort.

El director juga amb el color saturat, amb el glamur  d’ una magnífica Gene Tierney i no pot evitar la misogínia  dels drames d’ Hollywood de l’ època on les dones eren putes, boges o submises.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.