EL VIAJE A NINGUNA PARTE

el_viaje_a_ninguna_parte-272444302-large

 Director. Fernando Fernán Gómez

Actors: Jose Sacristán

             Fernando Fernán Gómez

             Gabino Diego

             Laura del Sol

             Núria Gallardo

             Agustín González

             Juan Diego  

             Maria Luisa Ponte

             Queta Claver

             Emma Cohen

Any: 1986

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Món del teatre

Subgènere: Postguerra

 

ARGUMENT

Carlos Galván (José Sacristán) és un home vell, tancat en una residència geriàtrica, li explica la seva vida a un metge que el cuida.

Carlos és un còmic, recorre amb la seva companyia els pobles de castellà en els anys 50, al seu costat la seva companya Juanita (Laura del Sol) el seu pare, Don Arturo (Fernando Fernán Gómez), Maldonado (Juan Diego), un antic membre de “la división azul”, l’ acompanyen també Rosita (Núria Gallardo) i Júlia (Maria Luisa Ponte)

Carlos es sorprès per l’ arribada de Carlitos (Gabino Diego), un fill seu que estava a càrrec de la mare i que ja ha fet disset anys.

S’ acumulen les dificultats, la vida transhumant i la falta de públic; mentre Carlitos s’integra en el grup, Juanita marxa  cap a Madrid per buscar una vida millor.

En el transcurs dels dies es troben amb Zacarias (Agustín González), un home de diners, que vol li representin una comèdia musical que ell mateix ha escrit, tot i les seves promeses d’ aportacions econòmiques, l’ obra no se sosté i tot acaba en res.

Al cap del temps, Carlos es relaciona amb Rosita fins que aquesta també decideix marxar i deixar la companyia, el grup es comença a desfer, Don Arturo proba en petits papers com actor en el cine i Carlos fa feines d’ extra.

Quan acaba el relat, Galván explica que en la seva última etapa ha tingut sort en el cine, ha viatjat a Mèxic i s’ ha tractat amb grans actors però Maldonado que assisteix a la narració li retreu que tot és mentida, que tot forma part de la imaginació i que confon desig amb realitat.

Galván mor en el geriàtric pensant que ha complert els seus somnis.

el-viaje_06

COMENTARI

     Fernando Fernán Gómez, escriu la novel.la que es portada per ell mateix al cine.

És un relat agre dolç que explica la vida nòmada dels còmics, de la gent de teatre en els anys cinquanta, la que anava de poble en poble per oferir el seu art.

És un homenatge a tots aquells que van fer de la ficció, del teatre, la seva vida, la crònica amarga d’uns perdedors. Assetjats pel futbol, la radio, el cinema i les noves diversions de l’ Espanya franquista, Fernán Gómez  narra l’ ocàs d’una manera de viure que s’ extingeix, els embolics, les esperances en una vida millor, la decepció de trobar la sala buida, la mala fama de la professió, quan de vegades no eren admesos ni en pensions de mala mort.

Carlos, com bon creador de ficcions, concep la invenció de la seva vida, quan explica l’ èxit i la fama que va gaudir.

Les escenes en les que contemplem a la gent del teatre, caminant lentament per la carretera, carregats de maletes i de poble en poble, són plenes de tendresa i emoció.

L’ obra s’ endinsa també en la psicologia dels personatges, Don Arturo, acostumat a la declamació teatral i incapaç d’ acostumar-se al llenguatge cinematogràfic, Carlitos, el noi que s’ integra en la companyia, més per la presència de Rosita, que per la seva pròpia vocació, un personatge que serà per sempre “El zangolotino”, Maldonado, el membre de “la división azul” que porta a tothora una pistola en la butxaca, Zacarias, el creador, amb més diners que talent; tot és un mirall del món dels còmics però també de l’ Espanya de la postguerra, les seves misèries , les seves carències.

El film guanya tres premis Goya en 1987, millor pel·lícula, millor director i millor guió.

 

 

LO QUE ELVIENTO SE LLEVÓ

gone_with_the_wind-955293548-large

 

Director. Victor Fleming( Acreditat)

Altres: Sam Wood

             George Cukor

Actors: Clark Gable

               Vivien Leigh

              Leslie Howard

              Olivia de Havilland

              Thomas Mitchell

              Hattie Mc Daniel

Any: 1939

Títol original: Gone with the wind

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

En el segle XIX, Tara, una plantació de Georgià, està dirigida per Gerald O’ Hara (Thomas Mitchell)i la seva dona Ellen amb les seves filles, Suellen, Carreen i Scarlet (Vivien Leigh).

Escarlata està enamorada d’ Ashley Wilkes (Leslie Howard), el fill d’un terratinent veí, però aquest ja ha fet plans per casar-se amb Melanie Hamilton (Olivia d’ Havilland).

En una festa en la finca, Escarlata li declara el seu amor a Ashley però aquest la rebutja, la proposta és escoltada per un dels invitats, Rhett Butler (Clark Gable), un home acabalat provinent de Charlestone amb qui la noia estableix una relació ambivalent.

Escarlata, despitada pel menyspreu d’ Ashley, decideix casar-se amb Charles Hamilton, un dels pretendents que la ronden, un home sense gaire personalitat.

Al poc temps esclata la guerra, tant Ashley com Charles s’allisten a l’ exercit i se’n va de Tara.

La il·lusió primera d’ una victòria ràpida s’ esvaeix, les tropes del nord avancen i Charles mort d’ escarlatina. De nou sense parella, Escarlata continua assetjant a Ashley quan aquest torna.

Tara és ara un munt  de runes, el sud ha guanyat la guerra i Escarlata intenta sobreviure i recuperar tot allò que ha perdut.

El nou món s’ ha tornat insegur, Gerald, el pare, perseguint a uns facinerosos, cau del cavall i mor.

Escarlata es veu assetjada pels impostos del nou govern, l’ única manera de conservar la casa és disposar de diners, així que es torna a casar sense amor i amb enganys amb un comerciant, Frank Kennedy; això li permet recuperar les seves possessions però en un enfrontament amb grups nordistes que importunen a la noia, Kennedy mor.

Escarlata es retroba amb Rhett i realitza amb ell un tercer matrimoni. La bona relació de l’ inici es trenca aviat, després de tenir una filla, Bonnie, la parella discuteix constantment.

Muntant a cavall, la nena cau i mor, això desfà els últims vincles entre Escarlata i Rhett, més tard és Melanie, molt debilitada per tots els esdeveniments, qui emmalalteix i traspassa.

Ara ja no hi ha cap obstacle per Escarlata en el camí cap l’ home que ha estimat tota la vida, Ashley, però aquest verdaderament enamorat de la difunta, rebutja de nou a la noia.

Quan Escarlata, sola, intenta recuperar-la relació amb Rhett i tornar a començar, aquest ja ha decidit divorciar-se i marxar per sempre de Tara.

Escarlata, passa un primer moment de depressió però de seguida entén que la seva vida està lligada a Tara i a la seva terra.

lo_que_el_viento_se_llevo_75_aniversario_262072593_1200x800

COMENTARI

     “Lo que el viento se llevó” està basada en la novel.la del mateix nom de Margaret Mitchel. En 1939 obté nou oscars, incloent el de la millor pel·lícula i el de millor actriu (Vivien Leigh).

Si bé Victor Fleming apareix en els títols de crèdit, es pot dir que tan sols és aquell que acaba el film, qui dibuixa el que serà la pel·lícula és el productor, el magnat David O. Selznik, Sam Wood, i sobretot George Cukor són els directors que roden gran part de les escenes.

Es tracta de la típica pel·lícula més gran que la vida mateixa, un film mític, un dels èxits més grans de la història del cine. En realitat la cinta , tot i que aclamada en el seu moment, ha envellit notablement i sembla notar-se la diversitat autoral. La primera part està plena d’ èpica i és magnífica; Spielberg és gaudit rodant-la, en canvi la segona part es discursiva, s’ allarga innecessàriament fins les 3h 40 m finals i cau en el melodrama estripat, proper a un Douglas Sirk en hores baixes.

La pel·lícula va d’ allò col·lectiu a allò individual.

En principi es tracta d’un relat tan lineal com simbòlic sobre la història d’ Amèrica. És la gran narració sobre el sud, un sud idealitzat, en el que predomina el punt de vista dels blancs, dels grans propietaris, dels terratinents; els negres, la pobresa i l’ esclavitud resten menyscabades argumentalment.

Així que el film és un cant nostàlgic per aquest món perdut, la victòria del nord significa una transformació social, un món s’ acaba i un altra de nou s’ inicia, es destrueix una forma de viure i d’ entendre la vida.

Tanmateix la pel·lícula explica metafòricament a través dels seus personatges, la història de l’ ideal americà.

Els O’ Hara són emigrants irlandesos, han trobat en Amèrica el lloc on establir-se i fer fortuna; Escarlata viu arrelada a allò que considera seu, a la terra per sobre de tot, la seva figura està marcada per la voluntat d’ arrelament i de pertanyença, és una dona ambiciosa, constant, forta, lluitadora, té totes les virtuts que aixecaran el país, les virtuts del capitalisme incipient.

El relat ens explica que també hi ha una altra Amèrica, que s’ ha forjat, són els Ashley, amb un perfil molt diferent, són nobles, justos, equilibrats, aporten serenitat i contrapès a aquest projecte en construcció.

Des del punt de vista psicològic, els personatges viuen aquesta dualitat col·lectiva. Escarlata, la gran protagonista ,és a l’ inici una noia capriciosa, plena d’ antulls però el context que viu la transforma en la dona forta, disposada al que sigui per aconseguir els seus propòsits, aquella que anteposa l’ ambició a l’ amor.

Rhett Butler és el retrat d’un home individualista i cínic; en un moment de la narració li diu a Escarlata: “som iguals, perversos i egoistes”, fa de la guerra un negoci, no té creences vitals i és més realista que pessimista, quan explica a l’ inici de la guerra als entusiasmats voluntaris: “El sud només té cotó i arrogància”.

Melanie i Ashley són els arquetips contraris; personatges més dèbils, més patidors però més honestos, construïts sobre la paciència i la noblesa d’ esperit, sobre l’ amor mutu i la conciliació amb els altres.

La pel·lícula dibuixa un cúmul de sentiments propis del melodrama: en una primera part èpica, que es tanca amb una de les escenes més famoses de la història del cinema quan Escarlata ho ha perdut tot i sobre les runes de Tara, proclama que posa a Déu per testimoni de que mai tornarà a passar gana.

A partir d’ aquí, el relat evoluciona, amb la noia com a protagonista, basant-se en l’ engany, l’ oportunisme i l’ avidesa per aconseguir l’ ascens social i recuperar allò que pensa es seu.

L’ èpica es transforma en lírica ; darrera l’ ambició d’ Escarlata hi ha una voluntat, l’ amor d’ Ashley, que es mostra com un impossible però aquesta coneixença no la pertorba, hi ha un ideal més gran que l’ amor: la terra, la propietat, els senyals d’ identitat. Estats Units tanmateix.

La pel·lícula es tanca amb la voluntat d’ Escarlata de no sucumbir, sota el roig del cel que anuncia la fi de la jornada, la dona proclama: “Demà serà un altre dia”. Tot comença de nou.

Gran música de Max Steiner que passa a la història.

 

EL CRISOL

the_crucible-422254463-large

Director: Nicholas Hytner

Actors: Winona Ryder

               Daniel Day Lewis

               Joan Allen

               Paul Scofield

               Bruce Davison

Any: 1996

Títol original: The crucible

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Subgènere: Caça de bruixes

 

ARGUMENT

En 1692 en Salem, un grup de noies es reuneixen en el bosc, dansen plegades I fan rituals per aconseguir els favors dels nois que desitgen; el reverend Parris (Bruce Davison) les descobreix i com corre la veu, les dones comencen a ser acusades d’ actes de bruixeria.

Abigail Williams (Winona Ryder), que lidera el grup, per lliurar-se de qualsevol càrrec, manifesta que han estat abduïdes pel diable i la resta la segueix.

En la població, comencen a produir-se denúncies falses entre vilatans, entre aquells que tenen litigis de terres o animadversió cap el veí, així un grup de gent és acusada i empresonada.

John Proctor  (Daniel Day Lewis) viu en la seva hisenda amb Elizabeth (Joan Allen), la seva dona, però ha mantingut relacions adulteres amb la jove Abigail, quan exercia de serventa en la casa, la noia va ser expulsada i ara Abigail desitja venjar-se de Elizabeth i restaurar la seva relació amb John, així que delata a la dona al·legant que s’ alia amb el diable.

De la ciutat arriba el jutge Thomas Danforth (Paul Scofield), amb la finalitat d’ esbrinar la veritat i aixecar un relat sobre els esdeveniments.

Les constants visions i al·lucinacions que pateixen les noies contrasten amb la posició de John que assenyala els motius venjatius de Abigail però el procés continua endavant ,molta gent es nega a confessar i és ajusticiada; Abigail li proposa a John que també està acusat i empresonat, la possibilitat d’ escapar plegats en un vaixell però l’ home s’hi nega i la noia fuig per sempre.

Confessar que tot ha estat obra del diable, pot salvar a John però aquest decideix continuar fidel a la veritat i detallar de nou que tot ha estat una  farsa.

John és executat.

The-Crucible--006

COMENTARI

“El crisol” és la transcripció cinematogràfica de “Les bruixes de Salem” d’ Arthur Miller, l’ obra teatral recrea el procés contra un conjunt de ciutadans d’ aquesta població americana en el que dinou persones van morir penjades, acusades de connivència amb el diable.

L’ obra transmet el fanatisme religiós, la intolerància del poder eclesiàstic, així com l’ humiliació, l’ assetjament, la tortura i l’ execució com armes del poder per legitimar-se i la seva incapacitat per dialogar i reconèixer els errors.

Més enllà de tot això l’ obra tenia una vigència contemporània total en el moment de la seva estrena en 1952, quan el senador Mc Carthy, en plena guerra freda inicia la caça de bruixes , és a dir el espionatge, seguiment i repressió de multitud d’ intel·lectuals acusats de ser proclius al comunisme. Els fets reals que daten del segles XVII es traslladen simbòlicament a l’ Amèrica dels anys 50.

La realització cinematogràfica presenta una mentida ordida per un grup de noies, que no volen ser descobertes en les seves falsies, això comporta una cohesió total del grup en la fal·làcia i estats histèrics i emocionals persistents per fer creure que estan assetjades pel diable, mogut sota les ordres dels acusats.

Més enllà, la població s’ enfronta i les denúncies sovintegen, la presència del maligne és una bona excusa per resoldre problemes relacionats amb disputes personals, litigis de terres o conflictes amorosos; el pitjor d’una petita comunitat surt a la superfície

La pel·lícula reflecteix tant, l’ excel·lent posada en escena d’un director teatral i operístic com Hytner, com el text de Miller en el que destaquen els enfrontaments dialèctics entre Danforth, el Mc Carthy de torn, i John Proctor, l’ home honest i falsament acusat, que decideix anar al patíbul abans que mentir i deixar en entredit el seu bon nom, prefereix ser un màrtir però al mateix temps accedir a un últim acte de llibertat i morir en pau amb si mateix.

EL CAZADOR

the_deer_hunter-262693807-large

 Director: Michael Cimino

Actors: Robert de Niro

              John Savage

              Christopher Walken

              John Cazale

              Meryl Streep

Any: 1978

Títol original: The deer hunter

Nacionalitat: USA

Gènere: Bèl·lic.

 

ARGUMENT

Un grup d’ homes treballen en una fàbrica, Stan (John Cazale), Michael Bronsky (Robert de Niro), Steven (John Savage), Nick (Christopher  Walken), Alex i John. Són amics i surten amb freqüència a caçar.

Steven es casa amb Àngela, una noia de família ortodoxa I tos els amics assisteixen a la boda, Nick I la seva promesa, Linda (Meryl Streep), són els padrins del casament, tot discorreix entre balls, cançons i alegria.

En la festa, Nick promet casament a Linda i Steve i Àngela beuen d’una copa, de la qual la tradició diu que si no es vessa ni una sola gota, els afortunats tindran sort en la vida però una gota s’ escampa i toca el vestit de la núvia.

Michael, Steven i Nick han estat cridats a la guerra del Vietnam i abans de marxar agafen ruta per practicar la seva gran afició: la caça. Michael mata un enorme cérvol i més tard tots celebren els últims moments de joia, bevent i tocant el piano en un bar.

Canvia el pla i l’ escena ens mostra Vietnam. Explosions, sang i foc. Un soldat llença una bomba en un amagatall on s’ oculten dones i nens, Michael dispara sobre una casa i un home surt envoltat en flames i convertit en una torxa vivent.

Michael, Nick i Steven són fets presoners pel Vietcong, els obliguen a jugar a la ruleta russa ,després que un soldat vietnamita es voli el cervell. En un moment donat, Michael i Nick s’ apoderen de les armes, maten als seus captors, alliberen a Steven, empresonat, i escapen.

Un helicòpter nord-americà, els intenta rescatar, Nick pot pujar-hi però Michael i Steve cauen des de l’ aparell al riu. Steven es colpeja en les cames i queda malferit.

Nick arriba a Saigon, un món sòrdid, ple de gent ,prostitució i misèria. Encara en estat de shock, un dia va a una casa d’ apostes on juguen a la ruleta russa, comença a arriscar els diners.

En tant, Michael és repatriat , torna a Estats Units, es troba amb Linda i inicia una relació amb la noia. Retroba als amics i intenta fer vida normal però hi ha un pes sobre seu i viu marcat pel passat, els records i la guerra.

Steve ha perdut les cames i esta internat en un hospital per a veterans de guerra, els amics es reuneixen i tornen a anar de cacera. Però ara Michael no es veu amb cor de disparar al cérvol i li perdona la vida.

Steve rep sovint quantitat de diners des de Saigon, Michael sospita que és un sou que envia Nick i que aquest esta viu. Quan ja les tropes americanes marxen i la guerra s’ acaba, Michael torna a Vietnam i busca al seu amic.

El porten a una casa d’ apostes on es juga a la ruleta russa, el premi sempre són els diners, la derrota és la mort. Nick ha quedat trasbalsat per les seves experiències en la guerra i és dedica a jugar a la ruleta russa, sembla que res l’ importa. Michael vol rescatar-lo i portar-lo de nou a casa i per convence’l juga amb ell. El primer tret no porta bala i Michael es salva, el segon, quan Nick sembla que recorda alguna cosa i reconeix a l’ amic, esclata i mata al noi.

Michael torna a Estats Units, tos els amics es reuneixen el dia de l’ enterrament de Nick i brinden per ell.

thedeerhunter2

COMENTARI

Cimino relata una història d’ amistat i com aquesta es trenca per culpa de la guerra. Estem davant un film que explica tant l’ horror de la contesa com el valor de l’ amistat i la frustració i l’ atordiment d’una generació.

La pel·lícula passa per tres fases que defineixen el seu esdevenir. Una primera part marcada per la llarga escena del ball, després del casament de Steve. És l’ antesala per mostrar les imatges de la guerra, el contrast entre la festa i les seqüències on es mostra la violència de la guerra són brutals.

La segona part és la de l’ espant. Els protagonistes baixen al cor de les tenebres, als inferns. Els tres amics, ara estan presoners i en una situació límit. Els vietnamites els obliguen a jugar a la ruleta russa, els tres homes escapen però amb diferents conseqüències. Michael, el més fort , torna sa i estalvi, Steve queda convertit en un invàlid, Nick pertorbat, resta en Saigon i és converteix en un professional que aposta a la ruleta russa. Els homes normals s’han convertit en monstres.

La tercera part és el retorn. Ara Mike, Nick i Steve cada un a la seva manera són homes destruïts ,plens de traumes físics i psicològics, han perdut la innocència. Abans d’ anar a la guerra, aquesta era un joc, quan hi estan un horror, després un trauma.

Michael torna a Vietnam per recuperar al seu amic però també per matar als seus fantasmes.

“El caçador” és una de les primeres pel·lícules que mostra tot allò repulsiu de la guerra del Vietnam i fa que els americans comencin a alliberar el seu sentiment de culpa.

La cinta proposa una metàfora entre el caçador que mata cérvols, l’ home sol front la natura, l’ home  que es te que enfrontar sol a la seva vida i que mata gratuïtament. Primer en la cacera amb els animals, terrorífica escena de la mort del cérvol, que mira ,agonitzant, amb els seus grans ulls, després és la cacera humana.

L’ atzar disposa les vides. Michael mata al primer cérvol, perdona al segon, com un demiürg disposa de les vides alienes. Al igual la ruleta russa és també un joc d’ atzar en el que pots viure o morir, igual, també que la guerra. L’ atzar construeix o enderroca les nostres vides.

Michael torna a Saigon, a l’ infern, potser amb la voluntat de reparar allò que ha fet, salvar a l’ amic i salvar-se a si mateix però ja no és possible.

Tot i així, el director obre un pas esperançador. Nick ha mort trastornat, els amics es tornen a reunir i brinden, el pas del temps, els esdeveniments que els han canviat no han pogut separar-los.