LAS AVENTURAS DE JEREMIAH JOHNSON

jeremiah_johnson-418608634-large

 

Director: Sidney Pollack

Actors: Robert Redford

              Will Geer

              Delle Bolton

Any: 1972

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

Subgènere: Aventures

 

ARGUMENT

Jeremiah Johnson (Robert Redford) és un aventurer que arriba a les muntanyes rocalloses fugint de la guerra entre Estats Units i Mèxic.

Li costa adaptar-se al dur entorn i te que aprendre a pescar i a caçar pels seus propis mitjans.

Coneix a Bear Claw (Will Geer), un vell caçador d’ ossos grizzly, que l’ acompanya un temps i més tard fa presència en una cabana que ha estat atacada pels indis, sols ha sobreviscut una dona, que ha embogit, i un nen. Jeremiah es fa càrrec del noi i se l’ emporta amb ell.

En el seu camí pels territoris feréstecs va a parar allà on es troben els indis caps blancs, els hi ofereix un dels seus cavalls i com a contraprestació, el cap de la tribu li lliura a la seva filla Swan (Delle Bolton).

Ara Jeremiah ha creat una família que no ha escollit, Caleb, un nen que no parla i Swan, una dona, l’ idioma de la qual no entén, però mica en mica es van creant vincles entre ells.

Un bon dia, un grup de blancs arriba i li demana a Jeremiah que els hi faci de guia per trobar unes famílies extraviades, l’ home s’ho pensa però finalment abandona a la dona i al nen i els acompanya, travessant les muntanyes i un cementiri indi.

Quan torna de la seva missió descobreix que els indis Crow han matat a la seva nova parentela. Després de cremar la casa que ha construït per ell i pels seus, marxa empès per la ira i la ràbia i executa a un grup d’ indis, potser els mateixos assassins de la seva família.

Jeremiah es veu perseguit pels Crow, als quals és te que enfrontar repetidament, obligat a matar o a morir.

Avesat a aquesta vida, continuarà la seva marxa entre les muntanyes en un món que ja és seu i no pot deixar enrere.

Las-avengturas-de-JJ

COMENTARI

Jeremiah Johnson és una bella pel·lícula sobre el món salvatge, els grans espais naturals, la vida allà on es troba l’ essència de les coses i tot allò que comporta. És una epopeia, un cant a l’ home lliure, que escapa de la civilització -la civilització és la guerra- per endinsar-se en uns indrets tan físics com espirituals. Un viatge a la recerca d’un mateix.

Johnson viu aquesta llibertat però a costa de riscos i perills, els indis agressius, els animals salvatges, el fred i la neu, és la lluita per la supervivència en un món hostil però també en un territori on es creen arrels, ple de pau i sense subjeccions.

Pollack ens parla de l’ individualisme, de l’ home que tria el seu camí, el de la solitud, també el de la solidaritat, en un entorn tan grandiós com desfavorable on cada pas és una aposta per sobreviure. El director realitza un cant al paisatges tan inhòspits com imponents i a la llibertat.

Els memorables escenaris són també una part important del film, la seva bellesa i la seva espectacularitat arrodoneixen un missatge ecològic: la simbiosi entre home i natura.

 

MULHOLLAND DRIVE

mulholland_drive-642348050-large

 Director: David Lynch

Actors: Naomi Watts

                Laura Harring

                Justin Theroux

                 Ann Miller

Any: 2001

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine d’ autor

 

ARGUMENT

    Una noia circula en un cotxe de nit en Los Angeles, el vehicle s’ atura , el conductor encanona a la passatgera i li diu que surti, de cop un parell d’ automòbils amb joves beguts que fan carreres, xoca contra el de la noia.

Aquesta surt amb lleugeres ferides i camina fins una casa, veu com els seus propietaris marxen i la dona aprofita per colar-s’hi.

Al poc temps, arriba Betty (Naomi Watts), és la neboda de la mestressa de la casa, és actriu i li han cedit l’ apartament uns dies, doncs te que fer una prova per una pel·lícula.

Betty es troba amb la desconeguda que no recorda res del que li ha passat, ni tan sols el seu nom i es fa dir Rita (Laura Hasting), comprova la seva bossa i hi troba gran quantitat de diners, que amaga.

Rita comença a  recordar alguna cosa, pensa que va tenir un accident i que aquest es va produir en Mulholland Drive, més tard creu recordar un nom, Diane Selwyn, potser sigui el seu, les noies busquen l’ adreça en la guia i s’hi dirigeixen, quan entren clandestinament en la casa es troben amb el cadàver d’una dona.

En tant, Adam (Justin Theroux), és un director de cine d’ Hollywood d’ èxit, té una reunió amb diversos executius i aquests l’ imposen una actriu, Camille Rhodes, pel paper principal de la seva propera cinta, quan arriba a casa es troba a la dona amb el seu amant.

Mentre, Betty efectua una prova per un film i te molt bona acollida, Rita li agraeix tot el que està fent per ella i les dues dones fan ‘ amor.

Coco (Ann Miller), la responsable dels apartaments, li retreu a Betty la presència de Rita, aquesta regira la seva bossa i al costat dels diners hi troba una clau que obre un mecanisme; és un mecanisme que porta a la història de Camille Rhodes (Laura Harring), una actriu que te relacions amoroses amb Diane Selwyn (Naomi Watts) però que l’ abandona per casar-se amb Adam, un prestigiós director de cine.

Decebuda i fuetejada pels propis fantasmes, Diane se suïcida.

chopard_image_3332008

 

COMENTARI

Lynch realitza en el 2001 “Mulholland drive”; torna el director obsessiu de ”Blue Velvet “o” Twin Peaks”. La pel·lícula és tan hermètica com suggeridora, tan críptica com inquietant i fascinant.

Com és ja marca de la casa, Lynch juga entre somni i realitat, entre mentida i veritat, entre ficció i tangibilitat, mons paral·lels, fantasia, laberints de la  ment, històries superposades…tot això i més és “Mulholland drive”.

Ja d’ entrada Lynch ens ofereix alguna clau del seu relat, quan un home  te un somni i es contempla en una franquícia de menjar ràpid on li passa alguna cosa monstruosa, quan l’ home va físicament a l’ establiment amb el seu amic es troba ,efectivament, amb una aparició espantosa, li sobrevé un atac i mor.

És a dir, la ficció  pot matar, els propis somnis, el propis dimonis, poden significar predestinació i mort o potser l’ home veu alguna cosa real que ningú altra endevina.

El club “Silencio” és una altra volta de rosca en aquest recerca de sentit del relat. Betty i Rita van al local, intenten buscar claus que obrin la memòria de Rita, allà contemplen un estrany presentador, un trompetista que te els sons enllaunats, una cantant que es desmaia en l’ escenari en tant la seva cançó continua…tot és teatre, simulació ,com el gran teatre de la vida, allò que sembla veritat és mentida i viceversa., allò que sentim i veiem no es correspon amb la realitat, tot és un engany de la ment o una manipulació.

Lynch ens endinsa en els laberints de l’ inconscient, qui som?. Rita no ho sap, després de l’ accident ha perdut la memòria i per tant la identitat, la seva història d’ amor i recerca se superposa a una altra que potser és la mateixa amb noms canviats o potser és un somni que engloba un altre somni o potser són històries paral·leles que es busquen i no es troben o si més no, dos relats que s’ encadenen i es donen continuïtat.

En aquest punt, el director acut a la memòria, la seva pèrdua crea alguna cosa nova, sense percepció de qui ets ni del teu passat, es crea una nova identitat, el present feliç sense records dona lloc , potser, a un futur tràgic quan tothom sap qui és.

A partir d’ aquests obscurs universos, Lynch parla tangencialment del món d’ Hollywood, els mafiosos que imposen a les actrius, els directors que accepten, per no perdre la piscina o alguna cosa més, els actors en decadència disposats a aprofitar-se de jovenetes inexpertes.

Lynch li dona protagonisme a personatges  estranys i extravagants , com apareguts d’ un somni: l’ amenaçant cowboy, l’ endevinaire, els germans Castigliani, obstinats en aconseguir el paper per la seva favorita, Mister Roque, que observa la transacció en la seva cadira de rodes, l’ assassí matusser, que sembla sorgit d’un film dels germans Cohen, gent inquietant i tenebrosa.

El director utilitza llargs tràvelings, plans seqüència que voregen per passadissos, per pisos laberíntics i espais sòrdids, tot molt propi de Lynch, i ens manté en estat d’ alerta en la magnífica i excitant escena d’ amor lèsbic entre les dues dones.

A la fi és l’ espectador el que te que tirar del fil i fer-se la seva pròpia composició dels fets, tal com tanca el film l’ espectadora  del club, no hi ha paraules per definir ni desxifrar res, tan sols “Silencio”.

Angelo Badalamonti és el compositor de capçalera de Lynch amb una banda sonora que recrea amb precisió els mons misteriosos i onírics  de l’ autor.

 

EL TECHO

 Director: Vittorio De Sica

Actors: Giorgio Listuzzi

              Gabrielle Pilon

Any: 1956

Títol original: Il tetto

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Cine social

Tendència: Neo realisme

 

ARGUMENT

Natale(Giorgio Listuzzi) i Luisa (Gabrielle Pilon) s’ acaben de casar; estem en la Itàlia de la postguerra i els seus mitjans són bàsics.

S’ instal·len en casa del noi en Roma, on ja hi viuen vuit familiars més, els pares, la germana, el germà amb la dona i tres criatures, la vida es fa insostenible i sense intimitat.

Natale  treballa en la construcció i el salari no dona per més, un dia es baralla amb Cesare, el cunyat i la parella marxa del pis, la dona esta embarassada; Intenten erigir una casa en un terreny en les afores però un home els denuncia i els guàrdies els fan fora.

Al temps, busquen un altre terreny a prop de les vies del tren, amb l’ ajut dels seus companys de feina es disposen a auto construir un habitacle i en tota la nit no paren de treballar, fins i tot Cesare oblida les renyines i va a ajudar. Al matí la casa sembla acabada, quan arriben els guàrdies, aquests s’ apiaden i es conformen amb cobrar una multa.

Natale i Luisa ja tenen un sostre sota el que viure.

hrcxf4

 

COMENTARI

De Sica és una de les grans personalitats del neo realisme italià, el seu cine trasllada les vivències dels més desafavorits en temps de postguerra: “El limpiabotas” (1946) sobre els nens que netegen sabates, “El ladrón de bicicletas” (1948) , les peripècies d’ un aturat, “Umberto D” (1952), la vellesa… “El techo”, ara, sobre el problema de la vivenda; són històries que expliquen les dificultats i les privacions dels dissortats, de la gent del carrer en una Itàlia pobre i miserable.

Cesare Zavattini, el guionista de “ladrón de bicicletas”, “Milagro en Milán” o “Umberto D” és aquí també l’ indispensable col·laborador de De Sica i plasma en la pantalla la realitat pròpia del seu temps en la que seria la última pel·lícula pròpiament neorealista del director italià. Com la gent, de forma clandestina, s’ auto construeix la seves pròpies cases amb quatre totxos, barraques bàsiques, els únics llocs que te part de la població per obtenir un sostre.

La pel·lícula és un retrat punyent d’ aquesta realitat, de la precarietat, de la falta de mitjans però en el relat hi ha un transfons d’ esperança; la parella construeix la seva llar al costat de la via del tren i les rates, no és el millor indret però és la única oportunitat.

Una qüestió remarcable és la solidaritat, com si fossin un , tots els companys d’obra de Natale dediquen la nit a posar totxo sobre totxo i a construir l’ habitacle, fins i tot Cesare, el cunyat ,que ha estat desdenyós, s’ hi apunta a  la feina, en un gest fratern.

CARROS DE FUEGO

chariots_of_fire-990380026-large

 

Director: Hugh Hudson

Actors: Ben Cross

              Ian Charleson

              Nigel Havers

              Ian Holm

Any: 1981

Títol original: Charriots of fire

Nacionalitat: Regne Unit

Gènere: Drama

Subgènere: Esports

 

ARGUMENT

Harold Abrahams (Ben Cross) és un estudiant anglès en Cambridge i de religió jueva, que destaca en les seves curses atlètiques en l’ Universitat.

A força d’ entrenaments és seleccionat en 1924 per competir en els cent metres en els jocs olímpics de Paris on tindrà que lluitar contra els corredors estadounidencs, els grans favorits.

Per la seva part, Eric Liddell (Ian Charleson) és un noi de fermes conviccions religioses que també destaca en les curses de velocitat i és un fervorós patriota escocès.

Seleccionat, també, pels jocs es nega a córrer els cent metres doncs la cursa tindrà lloc en diumenge, el dia del senyor. Reunit amb els membres del Comitè Olímpic i amb el Príncep de gales decideixen que corri els quatre-cents metres que es celebren entre setmana.

Malgrat les diferents característiques dels nois, ambdós s’ imposaran en les seves respectives curses i guanyaran l’ or olímpic, és el premi a l’ esforç personal i el premi per el país que els ha forjat i seleccionat.

maxresdefault

 

COMENTARIS

     Aquesta és una de les grans pel·lícules sobre esport, en concret sobre atletisme, que s’ han rodat.

Però el seu contingut va molt més enllà i transcendeix a l’ esport per parlar dels valors de superació personal i dels elements que es conjuguen per arribar a una meta. Valors de caire psicològic, patriòtic i religiós. La pel·lícula vol conèixer el que i el com per arribar a aquest propòsit.

La cursa, és la cursa de la vida i al voltant s’ insereixen les motivacions i els valors que porten a l’ èxit o al fracàs. El compromís i la tenacitat al costat dels dons que els ha lliurat la naturalesa o Déu, segons la creença de Liddell.

Els atletes volen la victòria però entremig es creuen els seus valors, que són el suport per lliurar-se a un sol objectiu. Per Liddell és la religió, el saber que te que explotar en la terra el do que Deu li ha donat. Per Harold és el patriotisme, l’ entrega a un país que admira.

Tot te elements classistes, els nois s’han forjat en bones universitats, tenen excel·lents professors, són representants d’una classe social i una elit cultural.

També són la representació dels nous valors burgesos i del capitalisme, la lluita individualista per l’ èxit, la meritocràcia front els representants del Comitè Olímpic, que encara creuen , ingènuament, en valors fraternals, associatius i comunitaris.

 

D’ una altra banda, els atletes defensen la dedicació exclusiva, el professionalisme davant els antics gestors que reivindiquen l’ amateurisme.

L’ esport és , doncs, la vida, la cursa una prolongació d’un mateix i l’ èxit final el premi a l’ esforç. L’ atleta és , si més no, l’ home del segle enfrontat al seu destí, un destí que es te que forjar ell mateix.

El sentit de la vida no depèn del que es fa sinó de com es fa, dels valors que s’ apliquen a una causa indeterminada. Els nois triomfen com atletes però els seus mèrits humans , la seva voluntat, la seva fe els hi essin donat també premis en altres àmbits de la vida.

La pel·lícula, d’ altra banda, te un tractament formal esplèndid que prologa i culmina l’ escena dels corredors en la platja, en tant la banda sonora de Vangelis i el magnetisme de la càmera, subratllen l’ esforç i la lluita contra un mateix i contra els altres  atletes.

També són singulars les escenes de competició amb l’ us de la càmera lenta, els primers plans dels esportistes, captant cada mirada i cada gest.

Guanyadora de quatre oscars , va fer renéixer momentàniament la fe en el cinema britànic.

 

LA CAIDA DE LA CASA DE LOS USHER

house_of_usher_the_fall_of_the_house_of_usher-834895748-large

 

Director: Roger Corman

Actors: Vincent Price

              Mark Damon

              Myrna Fahey

Títol original: House of Usher (The fall of the house of Usher)

Any: 1960

Nacionalitat: USA

Gènere: Terror

 

ARGUMENT

   Philip Winthrop (Mark Damon) arriba des de Boston a un vell casalot en el més profund de Nova Anglaterra.

És la casa dels Usher i ve a buscar a Madeline (Myrna Fahey), la seva promesa per portar-la a la ciutat.

Winthrop és rebut per Roderick Usher (Vincent Price), el germà de Madeline, un home majestàtic, enigmàtic i misteriós. Aquest apressa al nouvingut per que marxi i li explica el passat de la família, que està marcat pel mal; avis i besavis van ser lladres, assassins i genocides, motivats per una pulsió malaltissa, un estigma dels Usher.

Roderick desitja que aquest vincle amb el mal, s’ extingeixi i no s’ estengui i aspira per tant a acabar amb la saga familiar i impedir que es perpetuï.

Winthrop no es creu aquest relat i decideix marxar al dia següent amb Madeline però quan inicia els preparatius, escolta un crit esgarrifós i contempla a la noia morta. Aquesta és portada al panteó familiar i tancada en el taüt amb pany i forrellat però unes paraules de Bristol, el criat, li fan creure al hoste que la noia no ha mort sinó que viu en estat catatònic.

Winthrop va a la recerca del suposat cadàver, que ha desaparegut, i esbrina allà on para; darrera una porta es troba amb la presència de Madeline, que està viva i ha fugit de la tomba. La noia, embogida, l’ ataca mentre la casa s’ enfonsa, quan Roderick arriba, Madeline es llença sobre ell i l’ escanya, abans de morir esclafada pels basaments que s’ esfondren sobre seu.

Winthrop te el temps just d’ abandonar la mansió, que es destrueix i desapareix dins la llacuna que la circumda.

House+of+Usher+04

COMENTARI

   Roger Corman s’ especialitza en les petites produccions de terror a finals dels cinquanta i inicis dels seixanta, són films de baix pressupost però plens d’ imaginació i talent. Alguns del més interessants són els relacionats amb relats d’ Edgar Allan Poe, “La casa dels Usher” és potser el millor de tots.

L’ esperit de Poe sobreviu en la gran pantalla, amb el domini del color i l’ espectacle.

La casa dels Usher és l’ escenificació del mal, els antics camps fèrtils s’han tornat erms, els avantpassats són símbols de la degradació i l’ abjecció, la mateixa casa sembla cobrar vida i atacar al nouvingut, aquesta, una vegada ha acabat amb la saga maleïda, s’ autodestrueix, enfonsant-se en el pantà ignominiós que la rodeja.

Roderick, el supervivent de la família, és un personatge estrany i obscur però en realitat te una missió salvífica, acabar amb el mal i el dolor que s’ han estès a partir de l’ entorn familiar.

Corman ens deixa l’ expectativa oberta sobre la possible relació incestuosa entre germans, per això Broderick vol mantenir a Madeline al seu costat i prefereix veure-la morta que en braços d’un altre.

Poe és un representant del romanticisme, una reacció al racionalisme i l’ esperit de la revolució francesa. Així que el món de la raó i el pensament és substituït pels fantasmes de la ment, pels esperits, pel sentiment del mal, marcat per un destí inexorable.

La casa dels Usher te tot això i més, una casa embruixada, una maledicció. El mal i la bogeria s’ imposen a la raó, la destrucció i la mort són l’ alternativa. Corman proposa el retrat d’ aquest món tèrbol en la mansió, tot i els colors vius que genera.

L’ heroi es mou entre llums que li cauen al pas, taüts que vetllen als morts, criptes sense sortida, passadissos llefiscosos i escales que porten a cap lloc, tota una estètica del cinema d’ horror.

Poe realitza una aportació clàssica dels seus relats; és la por d’ algú que no ha mort però que pateix un estat catatònic, el mort en vida que s’ esllangueix en la tomba fins a embogir.

El relat gòtic te la seva quinta essència en el somni de Winthrop, assetjat per tots els esperits dels avantpassats, que no el deixen arribar fins a l’ estimada i de manera final i contundent en l’ enfonsament de la casa, destruïda pel foc. Símbol final de la desaparició del mal.

LA ISLA DE LAS ALMAS PERDIDAS

island_of_lost_souls-606235261-large

 

Director: Erle C. Kenton

Actors: Charles Laughton

               Richard Arlen

               Leila Hyams

               Bela Lugosi

               Kathleen Burke

Any: 1932

Títol original: Island of lost souls

Nacionalitat: USA

Gènere: Fantàstic

 

ARGUMENT

     Edward Parker (Richard Arlen) és un nàufrag, recollit en alta mar per un vaixell. Al comandament de l’ embarcació hi viatja el capità Davies amb un carregament d’ animals engabiats.

El responsable d’ aquest transport és Montgomery i el seu destí, una illa perduda en els mars del sud, que ni tan sols surt en els mapes.

Parker vol arribar a terra on l’ espera Ruth (Leila Hyams), la seva promesa però una baralla que sosté amb el capità fa que sigui desembarcat en la illa misteriosa.

Allà coneix al Doctor Moureau (Charles Laughton), un científic que te al seu servei una munió d’homes deformes, en realitat són el resultat d’un experiment consistent en transformar animals en sers humans.

Parker descobreix  com es realitza una vivisecció a un dels sers de la illa i coneix a Luba (Kathleen Burke), l’ experiment més a afortunat de Moureau, una pantera que s’ ha convertit en una dona força sensual.

Les normes de la illa estan determinades per la llei, que impedeix als engendres vessar sang o menjar carn, és a dir tot allò que els hi recordi el seu passat animal, un altre element clau és la sala del dolor on s’ efectuen els experiments i on són castigats els mutants que no obeeixen.

Mentrestant, el vaixell del capità Davies ha arribat a terra i allà Ruth s’ assabenta de la sort del seu estimat i nolieja una petita nau al comandament d’un  mariner, Donahue.

L’ embarcació arriba a la illa i després de conèixer a Moureau, aquest els hi promet a tots els nouvinguts deixar-los anar però en realitat vol continuat amb els seus assajos.

A la nit, Ouran, mig home mig simi, intenta atacar a Ruth i es dissuadit per Parker; quan Donahue va a cercar ajuda als altres mariners del vaixell, Moureau ordena a Ouran que el segueixi i l’ escanyi; així ho fa aquest però aquest trencament de la llei, revifa els instints sanguinaris dels mutants, que es rebel·len , es llancen contra el seu creador i li apliquen la mateixa medicina que ell els hi ha donat en la sala del dolor.

Mentre, Parker, Ruth i Montgomery fugen per la selva, acompanyats per Luba però aquesta és atacada per Ouran, la dona retorna als seus primitius instints i mata a l’ assetjador però mor en l’ escomesa; en tant la resta d’ aventurers aconsegueix escapar.

isla de las almas perdidas2

COMENTARI

H.G. Wells publica la novel.la : “la illa del Doctor Moureau” en 1896, els elements fantàstics del relat fan que es porti molt sovint al cine, la primera versió, muda, data de 1911, la que ara comentem és una segona versió i posteriorment comptabilitzem “La isla del terror” en 1959,”Los Hombres del ocaso” en 1972, una tercera dirigida per Don Taylor del 1977, prou apreciable i per fi una desafortunada versió del 96,  dirigida per John Frankenheimer i amb Marlon Brando com el malvat doctor.

El relat de Kenton es contextualitza en un moment en que el cine fantàstic manté un gran vigor, és quan apareixen tots els monstres: Dràcula, Frankenstein, la mòmia, l’ home llop…

La característica principal d’ aquest cinema és la crítica d’una ciència que vol anar més enllà dels límits marcats per la natura o el sentit comú. A l’ igual que en “Frankenstein” o en “El Doctor Jeckyll y Mr Hyde”, un experiment científic, depassa la racionalitat; Moureau és un il·luminat, el típic científic boig dels relats fantàstics, algú que vol avançar l’ evolució mil anys, segons les seves paraules, i fer que els animals cobrin vida humana, mitjançant trasplantaments o canvis cel·lulars, aquesta confrontació entre les forces de la natura acaba, com no podia ser d’una altra manera, en fracàs.

Els mutants no són ni homes ni bèsties, són coses, diuen, i el demiürg que els ha creat, aquell Déu/dimoni totpoderós, que ha emprat la ciència de manera contra natura, és castigat.

Un segon tema important, és el patiment del monstre. A l’ igual que en Frankenstein, els monstres tenen consciència de si mateixos, de la seva lletjor, de la seva deformitat, acusadament Luba, la dona pantera, la mostra més exitosa de Moureau; sensual, lasciva i plena de desig per Parker, que fins i tot és capaç de vessar una llàgrima, en un moment donat. Luba fuig amb els humans però assetjada per un sicari de Moureau, extreu el seu instint animal per sobre la raó i mata al que l’ ataca.; Luba se sent desconcertada, no sap com comportar-se davant els humans, pateix per tot allò que no és, en la seva identitat perduda i difuminada.

El tercer tema d’interès és la relació amo-esclau. Moureau crea vida però és una vida subordinada, incapaç de determinar-se per si mateixa, el doctor ha creat monstres, ànimes perdudes, que l’ obeeixen i per que això sigui d’ aquesta manera ha muntat una estructura d’ estat.

La vida en la illa es basa en la llei, unes normes que facin oblidar als engendres, que han estat animals i en la sala del dolor, allà on pateixen l’ experimentació i el càstig ,és a dir Moureau governa, com qualsevol estat, mitjançant la llei i la repressió.

Com en tota tirania, no tarda en produir-se la rebel·lió i els monstres s’ ajunten per acabar amb l’ arbitrarietat i amb aquell que els ha donat una nova vida però no felicitat ni lliure albir.

La pel.licula juga amb elements del fantàstic de l’ època, una nau s’ acosta a un paisatge inexplorat i desconegut, el paratge exòtic i llunya on es desencadenarà els esdeveniments, recordem King Kong.

Els protagonistes en la seva fugida són perseguits, ens hi podem emmirallar en “El malvado Zaroff” o hi trobem un antecedent de “La mujer pantera” de Tourneur en 1942.

Malgrat els aspectes filosòfics i possiblement transcendents, la pel.licula no deixa de ser una sèrie B, un film de dissabte a la tarda, amb una Luba ensenyant cuixa, gràcies al Pre Code que encara era tolerant amb alguna senzilla escena eròtica.

MONEY MONSTER

money_monster-765138268-large

 

Direcció Jodie Foster

Actors: George Clooney

               Julia Roberts

               Jack O’ Connell

               Dominic West

Any: 2016

Nacionalitat: Usa

Gènere: Cine polític i social

Sub gènere: Mitjans de comunicació

 

ARGUMENT

     Lee Gates (George Clooney) és el presentador televisiu d’un espai econòmic de tipus sensacionalista on administra consells borsaris als televidents, en la producció del programa hi està Patty Fen (Julia Roberts).

Un dia, burlant totes les mesures de seguretat, Kyle Budwell (Jack O’ Connell), s’ introdueix en el directe, porta una pistola i un detonador que pot fer saltar tot pels aires.

És un home afectat per la caiguda de les accions de la companyia Isis, en la qual va invertir seixanta mil dòlars que ha perdut, seguint els consells de Gates, que va assegurar que l’empresa era totalment competent.

El segrest del popular presentador s’ha produït en directe i en directe continua emetent-se, Gates intenta salvar la seva vida apropant-se al director de la companyia que ha volatilitzat vuit cents milions de dòlars que han perdut els inversors, es tracta de Walt Camby (Dominic West), un tauró de les finances.

Gates i O’ Connell surten de l’ emissora amb el suport tan sols de la càmera i amb la policia seguint-los i disposada a disparar.

Camby ha invertit els diners en unes mines africanes, una vaga de treballadors s’interposa en el seu camí i ha intentat comprar al cap dels sindicalistes sense aconseguir-ho i les accions s’ han enfonsat.

Budwell es troba amb Camby i l’ obliga a expressar que ha obrat malament , això és per ell una manera de rescabalar-se però ha portat massa lluny tot allò que ha iniciat.

untitled

COMENTARI

     El tàndem Foster-Clooney teixeix un relat que batega sobre l’ actualitat econòmica i mediàtica.

Estem davant una altra pel·lícula que denúncia els programes televisius superficials i el tractament periodístic poc rigorós que pretén entretenir sota la disfressa de la informació.

La crítica del periodisme groc es combina amb el relat de les grans empreses financeres que juguen amb els diners dels petits inversor, els guanys d’ avui són les pèrdues de demà, l’ especulació, el joc brut, l’ avidesa per guanyar diners i l’ engany són el centre del joc borsari.

El tercer element en escena és Kyle Budwell, és la representació de l’ home del carrer, com en una vella faula de Capra, és algú derrotat i angoixat que ha perdut tots els seus estalvis per culpa de la corrupció capitalista i la superficialitat mediàtica.

L’ aventura serveix perquè Gates, un periodista cregut i envanit s’ identifiqui amb els més desafavorits i li agafi afecte al seu segrestador.

Gates es despulla moralment davant les càmeres, primer demana la solidaritat de la gent, que comprin accions d’ Isis perquè aquestes pugin , els afectats es rescabalin i ell pugui salvar la vida però la televisió és un joc on la realitat no existeix, la gent mira embadalida però ningú compra.

En segon lloc Gates es compara amb Kyle, aquest és un home pobre però casat i espera un fill, Gates viu sol després de diversos divorcis i la seva companyia favorita són les escorts, és un pobre home ric i famós

Foster mostra l’ evidència del món globalitzat, en Corea un home ha realitzat el programa informàtic amb els algoritmes de les accions, un hacker islandès descobreix els trucs  de Camby, uns miners sud-africans , amb la seva vaga, són la causa de la davallada de les accions i uns petits inversors paguen la culpa de tot plegat i perden els seus diners.

La gent accedeix a segrestador i segrestat pels carrers com si estiguessin en un món virtual, tot és baladí, tot és show televisiu, realitat i ficció es confonen i tot  és immediat i oblidable, els twits se suceeixen quan Gates colpeja a Camby, la caiguda ridícula d’ aquest és tot el que queda del cas.

La pel·lícula és en si mateixa aquest show, transcorre en temps real, és un artefacte de rellotgeria, tan intel·ligent , divertit i comercial com reflexiu.

Cal dir, si d’ acàs com a part negativa, que en aquest film hi han idees ja explotades en el cine americà, sense anar més lluny i com exemples: l’ excepcional Netwotk de Sidney Lumet en el 76 on ja es parla de la manipulació dels mitjans audiovisuals i “Tarde de perros” del mateix director, una mostra d’un atracament en directe, la vida com espectacle.

 

 

EL LARGO Y CÁLIDO VERANO

the_long_hot_summer-398965020-large

Director: Martin Ritt

Actors: Paul Newman

              Joan Woodward

             Orson Welles

             Lee Remick

             Tony Franciosa

             Angela Lansbury

Any: 1958

Títol original: The long hot summer

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

Ben Quick (Paul Newman) és acusat d’ haver cremat el graner d’un veí i és expulsat de la població.

Arriba a l’ estat de Mississipí, fent auto stop i el recullen dues dones: Clara (Joanne Woodward), una mestre d’ escola i Eula (Lee Remick), la seva germana. Eula està casada amb Jody (Tony Franciosa), pertanyen a la poderosa família dels Varner i sobreviuen entre la calor i l’ avorriment en un clima opressiu i ple de repressió.

Ben busca feina en la casa dels Varner i intenta que la família li arrendi una granja veïna. L’ arribada de Bill Varner (Orson Welles), el patriarca, trenca la pau familiar. És un home dominant, autoritari i dedicat de ple als negocis, el cacic del poble.

Quan Varner s’ assabenta de la presència de Ben, intenta expulsar-lo per la seva mala fama de piròman, però el noi es guanya la confiança de Varner, ven amb èxit uns cavalls de l’ home i aconsegueix un nou lloc de treball en el  magatzem. El seu ascens provoca un litigi amb Jody que se sent menystingut pel pare.

Varner vol un successor i pressiona a Clara perquè es casi amb un home instal·lat en la població: Alan Stewart, amb qui la noia manté una bona amistat però davant el poc entusiasme dels dos, li proposa  que l’ escollit sigui Ben, el nouvingut.

Ben prospera i es va posant al front dels negocis de Varner, substituint a Jody. Entén, amb la complicitat del cacic, que el seu futur com a nou cap passa per conquerir l’ amor de Clara.

En tant Billy te una amiga forta: Minnie (Àngela Lansbury) i pensa casar-se amb ella.

Clara no està per la feina del casori, no vol ser objecte de compravenda i malgrat l’ estima larvada que sent per Ben no vol com a marit un home que posa per sobre l’ amor, l’ ambició i les pròpies conveniències.

L’ actitud de Ben li guanya l’ enemistat de tots els membres de la família que se senten perjudicats. Jody intenta matar a Ben però aquest el convenç que en la casa arrendada ha trobat un antic tresor en monedes d’ or. Tot és un engany i les monedes són falses i les ha enterrat el mateix Ben.

Jody, amargat i ple de rancor es vol venjar en el pare. El tanca en el paller i el crema, però a última hora se’n penedeix i el deixa sortir. La població acusa a Ben i intenta linxar-lo, Clara se l’ emporta en el seu vehicle i el salva.

Ben, conscient de tot el que ha desencadenat la seva presència decideix marxar, ha passat un llarg i càlid estiu però ara Clara ha canviat d’ opinió, ha vist que Ben és capaç de renunciar per dignitat al món que li ofereix el pare i ara és ella qui vol estar al costat del noi i iniciar un futur plegats.

Paulie02

 

COMENTARI

Basada en una novel.la de William Faulkner, la pel·lícula desenvolupa un clàssic drama psicològic en l’ entorn de la societat rural i surenya.

El film esbossa el conflicte entre diverses personalitats oposades. Ben és un rodamón, que fuig d’ un lloc a un altre, acusat de piròman. La primera imatge, quan la càmera cau sobre el seu rostre, ja ens parla d’ un home individualista, orgullós i indomable.

És una persona  disposada a fer fortuna, un arribista, que fa mèrits a base d’ esforç i treball  per aconseguir l’ ascens social.

Ben és el nouvingut, el transgressor que ve a canviar l’ ordre establert en el món dels Varner, en principi és una amenaça per la comunitat, més tard, és aquell que estimula i provoca el canvi en un món tancat i opressiu

Bill Varner és el cacic. L’ home totpoderós fet a si mateix, que es deleix per tenir descendència i perpetuar el seu cognom. Un dèspota que creu que tothom te que tocar la música que ell fa sonar. Un pare que no s’ ha dedicat als fills i que sols els ha imposat la seva voluntat.

Clara és la dona forta però sotmesa a la pressió de l’ ambient, que la veu com una solterona en un medi ple de repressió. És també una dona intel·ligent i sensible que es llença en braços de Ben quan comprèn que ja es alguna cosa més que una peça d’ intercanvi.

Jody és el fill dèbil, l’ home que no assumeix la responsabilitat de portar endavant l’ hisenda, el noi que mai s’ ha sentit estimat pel pare. L’ intent criminal contra el patriarca els porta a la reconciliació.

Ritt presenta personatges solitaris, esquerps, marcats per l’ entorn i de vegades superats pèl conflicte. Les relacions ambivalents d’ amor –odi, les ambició i l’ ascens social en el context dels interessos de classe, marquen el ritme del drama.

Newman guanya el premi al millor actor en el festival de Canes per aquesta interpretació.

 

TIERRA Y LIBERTAD

land_and_freedom_tierra_y_libertad-792351314-large

 

Director: Ken Loach

Actors: Ian Hart

              Rosana Pastor

              Iciar Bollain

Any: 1995

Títol original: Land and freedom

Nacionalitat: Regne Unit

Gènere. Cine pólitic

Sub gènere: Guerra civil

 

ARGUMENT

   David Carr (Ian Hart) mor en l’ ambulància camí de l’ hospital, la seva filla regira en els seus papers i en un llarg flash back, ens reconstrueix part de la seva vida.

David és anglès i membre del Partit Comunista, quan esclata en 1936 la guerra civil espanyola s’ allista per combatre i és enviat al Front d’ Aragó.

Allà s’ integra en les milícies del POUM, lluita contra els franquistes i fa amistat amb Blanca (Rosana Pastor), companya d’un brigadista i amb Maite (Iciar Bollain), dues noies que participen en el combat com a milicianes.

En un enfrontament contra l’ exercit de Franco, Coogan, el brigadista, mor i David inicia una relació amb Blanca.

Al cap del temps, David deixa la milícia i marxa a Barcelona, allà s’ integra en les files comunistes i participa en els fets del maig del 37, on els membres del partit comunista s’ enfronten a poumistes i anarquistes.

La violència exercida des de les mateixes banderes republicanes li crea dubtes i decideix tornar al front d’ Aragó i reincorporar-se al costat dels seus antics companys; però ja res és com abans, hi ha ordres de desmobilitzar les milícies i que aquestes s’ incorporin a l’ exercit convencional. Un batalló d’ aquest exercit apareix en el front i demana als milicians que lliurin les armes i deté als oficials del POUM.

En l’ enrenou li disparen a Blanca que cau morta, ple de tristesa i desencís, David contempla tot allò que significa la fi de la revolució.

Al cap dels anys, la filla de David, que ha trobat els seus papers i cartes, li rendeix homenatge al costat dels membres de les brigades internacionals.

untitled

COMENTARI

     Loach trasllada a la pantalla el relat de George Orwell: “Homenatge a Catalunya”, on l’ escriptor explica el seu pas per la guerra civil espanyola amb força d’ elements autobiogràfics.

Són moltes les pel·lícules sobre la guerra civil però poques que traslladin al gran públic un debat bàsic per comprendre que va passar, la controvèrsia entre guanyar la guerra o fer la revolució.

El protagonista s’ integra en les milícies del Poum i a través de la peripècia individual i general contemplem els  esdeveniments que canvien el transcurs la guerra; reforma agrària basada en les col·lectivitzacions o usdefruit privat de la terra, Loach ens presenta l’ assemblea de camperols, plena de veritat, on es contrasten les idees d’ aquells que entenen  que s’han guanyat la possessió de la terra a través d’un treball d’ anys i d’ esforç i aquells que volen col·lectivitzar-la. Com a la fi guanya aquesta posició i s’ aboleix la propietat privada.

Un segon debat és el de milícies o exercit regular, poumistes i anarquistes consideren que la disciplina , l’ obediència  i la jerarquia són contrarevolucionàries, mentre la gent comenta en la ciutat com la milícia és un desgavell en el que tothom fa el que vol.

Per fi assistim a l’ enfrontament del maig del 37, quan la victòria dels comunistes propers a Stalin, decideix la fi de la influència anarquista i poumista i la preponderància de guanyar la guerra per sobre de fer la revolució.

L’ última escena, quan es commina als milicians poumistes a abandonar les armes i Blanca mor, és altament emotiva.

Orwell, ara amb els ulls de Loach, no oculta la seva simpatia pels revolucionaris i ofereix un homenatge a les brigades internacionals i a tots aquells que van combatre contra el feixisme.