EL TECHO

 Director: Vittorio De Sica

Actors: Giorgio Listuzzi

              Gabrielle Pilon

Any: 1956

Títol original: Il tetto

Nacionalitat: Itàlia

Gènere: Cine social

Tendència: Neo realisme

 

ARGUMENT

Natale(Giorgio Listuzzi) i Luisa (Gabrielle Pilon) s’ acaben de casar; estem en la Itàlia de la postguerra i els seus mitjans són bàsics.

S’ instal·len en casa del noi en Roma, on ja hi viuen vuit familiars més, els pares, la germana, el germà amb la dona i tres criatures, la vida es fa insostenible i sense intimitat.

Natale  treballa en la construcció i el salari no dona per més, un dia es baralla amb Cesare, el cunyat i la parella marxa del pis, la dona esta embarassada; Intenten erigir una casa en un terreny en les afores però un home els denuncia i els guàrdies els fan fora.

Al temps, busquen un altre terreny a prop de les vies del tren, amb l’ ajut dels seus companys de feina es disposen a auto construir un habitacle i en tota la nit no paren de treballar, fins i tot Cesare oblida les renyines i va a ajudar. Al matí la casa sembla acabada, quan arriben els guàrdies, aquests s’ apiaden i es conformen amb cobrar una multa.

Natale i Luisa ja tenen un sostre sota el que viure.

hrcxf4

 

COMENTARI

De Sica és una de les grans personalitats del neo realisme italià, el seu cine trasllada les vivències dels més desafavorits en temps de postguerra: “El limpiabotas” (1946) sobre els nens que netegen sabates, “El ladrón de bicicletas” (1948) , les peripècies d’ un aturat, “Umberto D” (1952), la vellesa… “El techo”, ara, sobre el problema de la vivenda; són històries que expliquen les dificultats i les privacions dels dissortats, de la gent del carrer en una Itàlia pobre i miserable.

Cesare Zavattini, el guionista de “ladrón de bicicletas”, “Milagro en Milán” o “Umberto D” és aquí també l’ indispensable col·laborador de De Sica i plasma en la pantalla la realitat pròpia del seu temps en la que seria la última pel·lícula pròpiament neorealista del director italià. Com la gent, de forma clandestina, s’ auto construeix la seves pròpies cases amb quatre totxos, barraques bàsiques, els únics llocs que te part de la població per obtenir un sostre.

La pel·lícula és un retrat punyent d’ aquesta realitat, de la precarietat, de la falta de mitjans però en el relat hi ha un transfons d’ esperança; la parella construeix la seva llar al costat de la via del tren i les rates, no és el millor indret però és la única oportunitat.

Una qüestió remarcable és la solidaritat, com si fossin un , tots els companys d’obra de Natale dediquen la nit a posar totxo sobre totxo i a construir l’ habitacle, fins i tot Cesare, el cunyat ,que ha estat desdenyós, s’ hi apunta a  la feina, en un gest fratern.

One thought on “EL TECHO

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s