LOS SIETE MAGNÍFICOS

the_magnificent_seven-667963632-large

 Director: John Sturges

Actors: Yul Bryner

              Steve Mc Queen

              James Coburn

              Horst Bucholz

              Charles Bronson

              Robert Vaughn

              Brad Dexter

              Eli Wallach

Any: 1960

Títol original: The magnificent  seven

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Un petit poble mexica és assolat pels bandits. Calvera (Eli Wallach) i els seus homes s’ emporten regularment la collita i les pertinences dels camperols, assassinant a qui se’ls hi oposa.

Desesperats, els pagesos es plantegen que fer, un dels patriarques del poble els hi aconsella que es tenen que rebel·lar, tenen que anar a la ciutat, comprar armes i lluitar.

Allà troben a un pistoler: Chris (Yul Bryner) , li proposen que els ajudi en la lluita contra Calvera i li ofereixen tot el que tenen, que és ben poc, taula,  llit i vint dòlars per capita de remuneració, Chris fa córrer la veu i recluta una banda d’ homes disposats acceptar l’ oferta. Harry (Brad Dexter), Vin (Steve Mc Queen) i més tard Bernardo O’ Reilly (Charles Bronson),Britt (James Coburn) i Lee (Robert Vaughn). Per fi se’ls hi afegeix Chico (Horst Bucholz).

Els set homes es dirigeixen on els hi han reclamat l’ ajuda, s’ instal·len i esperen esdeveniments.

A l’ espera de la presència dels facinerosos, els mercenaris es dediquen a ensinistrar als pagesos perquè puguin lluitar i els ensenyen a disparar i a defensar-se.

Fins que apareixen els bandolers; ells són quaranta i els defensors contractats set. Es produeixen les primeres escaramusses, els agressors són posats en fuga i en moren un grapat d’ homes

Calvero i els seus es reagrupen a les afores per contraatacar, la traïció d’ un camperol fa que Calvero entri en el poble i desarmi als set homes, tot i això els deixa marxar i en els afores els hi torna les armes.

Els mercenaris, que ara defensen la causa com seva, es neguen a renunciar i decideixen tornar al poble. Agafen per sorpresa als bandits, i es produeix una batalla sense concessions on molts malfactors són eliminats però els herois també pateixen baixes. Harry és el primer en morir i més tard li segueix Lee, un home que ha mostrat covardia en un principi però que es redimeix lluitant, ara sense descans, i també cauen O’ Reilly i Britt.

Els natius desperten de la seva passivitat i ajuden, Calvero cau mort i els últims lladregots escapen.

En tant Chico s’ estableix en el poble, amb una noia que ha conegut, Chris i Vin marxen en recerca de nous horitzons.

original

COMENTARI

Kurosawa li va donar a moltes de les seves epopeies medievals, un tractament de western, no és estrany doncs, que algunes de les seves millors pel·lícules hagin tingut un remake posterior, lligades a aquest gènere.

“Los siete magníficos”, és una transposició de “Los siete samurais” i restaura molt dignament la història que va dirigir el mestre.

El film, com el seu original, arrenca a partir d’uns pagesos pobres que contracten uns mercenaris perquè els defensin d’un grup de malfactors que els plomen.

El que pels pistolers és, en principi, un treball burocràtic i una manera de guanyar-se la vida, acaba convertint-se en una voluntat real de defensar als pagesos, en una identificació amb les dificultats i precarietats dels seus contractants.

La pel·lícula, que data de l’ any 1960, quan el western encara no havia iniciat la seva davallada com a gènere, planteja la possibilitat de que Hollywood contracti a un grup de famosos i carismàtics actors de l’ època per encarnar als protagonistes.

Els seus personatges són contraposats però tenen en comú, que s’ uneixen per un mateix objectiu.

Sturges incorpora al jove orgullós i inexpert, al covard, que al final dona la vida per la causa, a l’ avariciós i tafur, que també mor, l’ as amb el punyal i el revòlver que menysprea els diners, a l’ home d’ ascendència llatina que se sent proper als damnificats i als dos caps, dos pistolers sense arrels i sense nord.

Amb aquesta presentació, l’ espectador ja ha fet seus els personatges i s’ ha identificat amb ells, a partir d’ aquí es desenvolupa l’ acció.

El director juga a contrastar dos mons antitètics. Els pagesos són covards: “Si Déu no els vulgues esquilats, no els hauria fet xais”, diu el patriarca, però també tenen la responsabilitat de llaurar la terra i pujar la família i això els fa tirar endavant. Estan aferrats a la terra perquè són com part de la terra.

En canvi, els pistolers són “com el vent que bufa sobre la terra i passa”, el patriarca dixit. Són l’ estereotip de l’ home de l’ Oest, sense vincles, sense lligams, sense família, sense llar. Sols perdura l’ amistat que entaulen durant la seva missió entre homes diversos però iguals.

Aquest cant èpic te un últim sentit, els set magnífics són herois, són justiciers per sobre el guany econòmic, desitgen l’ èxit de la prova a que estan sotmesos i aquest és el secret de la seva victòria.

Calvero, ja moribund, es sorprèn que hagin tornat i li diu a Chris: “Ha tornat per un poble com aquest, perquè?” i en la mort d’ O’ Railly obté la resposta quan aquest mussita: “Ara soc un dels vostres”.

La pel·lícula apunta a la justícia de l’ Oest, la única coneguda, la que realitza un mateix, la llei del més fort i millor armat.

Ressaltar per últim la magnífica banda sonora d’ Elmer Bernstein que s’ associa per excel·lència al cinema de l’ Oest i que més tard es va apropiar l’ anunci de Marlboro.

 

ALIEN (EL OCTAVO PASAJERO)

alien-747835256-large

Director: Ridley Scott

Actors: Sigourney Weawer

                Verónica Cantwright

                John Hurt

               Ian Holm

               Harry Dean Stanton

               Tom Skerrit

Nacionalitat: USA

Any: 1979

Gènere: Ciència Ficció

Subgènere: Terror

 

ARGUMENT

     Una nau espaial, Nostromo, ha realitzat una missió comercial en l’ espai i torna a la terra.

Un grup d’ astronautes han estat hivernats i desperten, es tracta del capità, Dallas (Tom Skerrit), Ash, el responsable científic(Ian Holm),Kane, (John Hurt),Parker, Brett (Harry Dean Stanton), Ripley (Sigourney Weawer) i Lambert (Verònica Cantwright).

Ràpidament es connecten a “Mare” l’ ordinador central que controla la nau. L’ ordinador mostra senyals d’ advertència, hi ha una baixada de pressió i el vaixell espaial pateix desperfectes i aterra en un estrany planeta.

Allà hi troben una nau abandonada amb un alienígena fossilitzat en el seu interior. Investigant ,localitzen una espècie d’ ous amb larves en  el seu interior que semblen tenir vida.

Una d’ elles ataca a Kane i li enganxa el seus tentacles. Kane es portat a la nau amb el ser que l’ ha atacat arrapat a la seva cara, quan intenten seccionar-lo, el monstre destil·la un líquid altament corrosiu.

Analitzant l’ estrany ser decideixen que és molt resistent i amb gran capacitat de sobreviure en ambients nocius.

Quan tornen a la càmera on es troba Kane, el ser sembla haver mort i Ash decideix portar-lo a examinar doncs es tracta d’ una espècie desconeguda.

En tant reparen la nau i tornen cap a la terra ,Kane desperta i es reincorpora al grup com si res és passat. Més quan menja es troba repentinament malament i un monstre alienígena surt del seu cos i escapa.

Dallas, el capità, munta dos grups per que registrin la nau i capturin l’ espècimen amb un rastrejador. Brett es separa del grup buscant a Jones, el gat mascota de la tripulació i es atacat pel Alien que ha crescut enormement i viu en els tubs de l’ aire.

Dallas és el següent en caure atacat per l’ Alien . L’ alternativa és marxar amb el transbordador, tan sols i caven quatre persones, o buscar  al monstre, enfrontar-s’hi i matar-lo. Ripley pren ara el comandament.

Ripley entra en l’ ordinador i comprova que la coordenada que Ash ha guardat prioritza la captura del’ Alien per examinar-lo i que la resta és secundari i la tripulació sacrificable.

Ash ataca a Ripley i està a punt de matar-la fins que arriba Parker ,el colpeja i el desfà doncs en realitat Ash és un androide, un robot. Potser programat pels responsables de l’ expedició per capturar l’ alien i transportar-lo a la terra.

Reconstruïts els circuits d’ Ash, aquest confessa que el ser que busquen és un organisme perfecte, fort, resistent, adaptable i sense consciència, remordiments, sentiments o il·lusions.

Ripley decideix que tots marxin en el transbordador i deixar a l’ alien abandonat en la nau.

L’ alien reapareix i mata a Lambert i a Parker que intenta interposar-se. Ara Ripley està sola en l’ embarcació amb el monstre. Ripley prepara el sistema d’ emergència perquè la nau esclati en deu minuts.

La dona escapa i la nau queda destruïda. Pronuncia la paraula clau: “L’ he guanyat i es relaxa”. Però no gaire temps, l’ alien s’ ha introduït en el transbordador i viatja amb ella.

Ripley aconsegueix obrir la porta del vaixell espaial i llançar a l’ estrany fora d’ ella, per que navegui per l’ estratosfera per l’ eternitat.

Ripley torna a la terra.

alien-768x372

COMENTARI

     Una de les pel·lícules de ciència ficció que renova i revoluciona el gènere a finals dels anys 70.

Scott proposa un lloc tancat, una nau, un espai amb un grup de personatges atrapats per una presència estranya i terrorífica dins un paratge del que no es pot escapar.

La narració discorre des de la ciència ficció: nau espaial, missió complida i retorn a la terra. El terror: la presència d’ un ser monstruós amagat. El suspens: l’ alien, en una estructura propera als thrillers d’ assassinats, anirà acabant d’un en un amb tots els components de la tripulació a través d’ atacs inesperats . No veiem al monstre fins que portem més d’ una hora de pel·lícula i tot i així mai se’ns mostra amb claredat, l’ intuïm, és una amenaça latent.

Fins i tot la trama és deutora del western: al final queden en solitari l’ heroïna i el malvat en un combat desigual que la destresa de la dona capgira al seu favor.

Per últim no deixa d’ haver-hi un cert simbolisme feminista, la dona és l’ heroïna, l’element regenerador que acaba amb el mal. La dona, relaxada, semi despullada, te darrera, assetjant-la, els ulls àvids del monstre,amb una configuració fàl·lica del mascle, àvid per la seva presa que finalment no aconseguirà.

La pel·lícula te tots els ingredients per qualificar-la d’ excepcional.

Els efectes especials: Amb algunes escenes sorprenents, com quan el monstre surt de les entranyes de Kane o quan Ash, al ser colpejat mostra el seu secret, és un androide.

El disseny de la nau se’ns mostra ja al començament en diversos tràvelings, com un espai buit, ple de racons amenaçadors. Les línees sinuoses, l’ arquitectura plena de passadissos interminables  i portes que s’ obren i es tanquen al pas.

El clima és asfixiant. De les línees clares i els colors blancs de l’ inici passem a l’ aclaparament , l’ angoixa i la por vital. La nau es torna un enclavament quasi oníric, sorolls, llums, línees i primers plans de Ripley ens porten a una tensió insostenible.

La fotografia plena de llums i ombres, de tons blavosos.

Per fi alguns elements psicològics. Alguna cosa estranya entra en la normalitat, en la quotidianitat. La tecnologia més avançada al  servei de l’ home es veu incapaç de vèncer aquest organisme perfecte.

 

¿QUIÉN TEME A VIRGINIA WOLFF?

Director: Mike Nichols

Actors: Elizabeth Taylor

               Richard Burton

               George Segal

               Sandy Dennis

Any: 1966

Títol original: Who’s afraid of Virginia Woolf?

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Subgènere: Relacions matrimonials.

 

ARGUMENT

Martha (Elizabeth Taylor) i Georges (Richard Burton) són un matrimoni madur que alleugereix els seus mals amb retrets I baralles continuades.

Ell és professor de la Universitat i ella és filla del director de l’ entitat. Una nit inviten a casa a una altra parella: Nick ( George Segal) i Honey (Sandy Dennis).

Ells ajudaran a desencadenar una catarsi amb que Martha i George no deixaran cap drap brut sense mostrar.

Ella considera a l’ home un fracassat, que ha intentat escriure un llibre sense èxit. Els dos manifesten una relació d’ amor-odi, marcada pels insults, les humiliacions i les venjances.

Farcit d’ alcohol, Nick es confessarà a Georges i li explicarà que es va veure obligat a casar-se amb Honey quan aquesta es va inflar però allò que suposava seria un embaràs ho va ser tan sols psicològic i tal qual es va desinflar.

Tot i així l’ home sospita que Honey ha sofert un avortament i que en realitat no volia tenir fills.

Per la seva part, Georges explica que ell i a seva dona van tenir un fill,  aquest te una malaltia mental i està ingressat des de  fa trenta anys.

En tant sorgeixen les explicacions, Martha canta una cançó infantil: Qui te por de Virginia Woolf? I combina la seva addicció a la beguda amb les insinuacions cap a Nick amb qui balla lascivament davant la presència de les seves respectives parelles.

Per fi George que s’ havia absentat torna a la casa i li comunica a Martha que el seu fill ha mort. Ella es rebel·la davant la notícia i li retreu que ha trencat les regles del joc. En realitat mai han tingut un fill, no podien tenir-ne i tot és part d’ un joc del que ambdós són còmplices i que els permet seguir lligats, enganyant-se, destruint-se però potser també estimant-se.

wolff

COMENTARI

Edward Albee és l’ autor d’ un dels drames teatrals més estripats de la segona part del segle XX.

L’ obra disecciona el món de la parella i del matrimoni sense concessions. Dins d’ un marc opressiu i angoixant els protagonistes no deixaran en tot el temps de fer-se reprotxes, d’ insultar-se i fins i tot de comportar-se violentament l’ un amb l’ altre.

Però a la fi sabrem que tot forma part d’ un joc i que necessiten d’ aquesta teràpia autodestructiva però que al mateix temps els permet conservar-se units i vinculats per aquesta relació sadomasoquista.

Els pitjor parats de la història seran la parella de convidats que a partir de la relació que entaulen deixaran anar també les seves frustracions i descobriran mentides i enganys en una apoteosi tremendista i obscena.

Cine com teatre. Els intèrprets, tancats en successives habitacions, reciten un text despullat, acompanyats solament de les seves veus i la seva presència escènica.

Elizabeth Taylor va guanya un oscar per aquesta interpretació on la ficció de l’ obra es barrejava amb la turmentosa realitat de la parella protagonista.

 

LAS TRES NOCHES DE EVA

the_lady_eve-427990463-large

 

Director: Preston Sturges

Actors: Henry Fonda

              Barbara Stanwyck

              Charles Coburn

              Eugene Pallette

Any: 1941

Títol original: The lady Eve

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Charles Pike (Henry Fonda) és un ric científic que torna d’ una estància en l’ Amazones on s’ ha especialitzat en el coneixement de la conducta de les serps.

En un viatge que emprèn cap a Sud-Amèrica en un transatlàntic, coneix a Jean (Bàrbara Stanwyck) i al seu pare, el coronel Harrington (Charles Coburn). Entaula una cordial relació amb els viatgers i juga amables partides de cartes amb ells , sense sospitar que són uns entabanadors professionals.

Charles s’ enamora de Jean i la noia, malgrat que la intenció era sostreure-li diners al científic, li correspon, però Charles compta amb un guardaespatlles personal per evitar que s’ aprofitin de la seva innocència. Aquest li desvetlla la verdadera personalitat de la seva estimada i el seu pare; Charles, decebut, trenca la relació i deixa de veure a la noia.

Al cap d’ un temps, Horace Pike (Eugene Pallette), el pare de Charles, dona una festa a casa seva. A ella assisteixen un suposat aristòcrata i Jean, que es fa passar per Lady Eve , la neboda del convidat.

Charles, no la reconeix però s’ acaba enamorant de nou i la relació arriba tan lluny que es casen però en el viatge en tren de la nit de noces, la noia li confessa el munt d’ amants que han passat per la seva vida i Charles la rebutja.

Passa de nou el temps i Jean reapareix de nou en la vida del seu estimat, ara amb la primera personalitat; el noi reconeix que és la única dona que estima, malgrat el seu passat, i se’n va amb ella tot i l’ inconvenient de que ja estant casats.

1941%20las%20tres%20noches%20de%20eva%20foto%2002

COMENTARI

Elegant comèdia de Sturges , que enllaça en dos anys tres magnífiques pel·lícules: “Navidades en Julio” ,“Los viajes de Sullivan” i aquesta que ens ocupa, les millors de la seva carrera.

El director planteja la dicotomia entre un home ric i innocent, un tant negat en quan a habilitats,  i que capficat en els seus estudis científics ha tingut poc temps per tractar a les dones. D’ altra banda una gata maula, una estafadora professional, que es fa passar per qui no és, per tal d’ entabanar a la merla blanca que si li posa davant.

Res resulta com s’ esperava, quan sorgeix l’ amor entre els dos. Sota una segona personalitat, reneix aquest amor però és en una tercera trobada quan els personatges refermen el seu enamorament. La falsa identitat es planteja com l’ element central de la trama.

Sturges juga amb una certa misogínia pròpia de moltes comèdies de l’ època on  la guerra de sexes és un dels motius principals. Charles és un especialista en serps, com si no, la temptació que li ofereix l’ Eva de torn en tres ocasions. Una Eva enganyadora, tramposa i ben disposada a ensarronar a qui se li posi per davant, però que en les tres ocasions acaba rendida als peus de l’ home.

Mentre Charles és un savi distret sense malicia, Jean és una dona que la sap llarga i te com objectiu manipular als homes i enriquir-se a la seva costa.

Sturges recrea l’ acció en ambients socials distingits i ironitza sobre l’ alta societat i el món suposadament refinat però on campen a la seva, tot tipus de lladregots de guant blanc. Sofisticació, amor i mentides.

DESEANDO AMAR

 

fa_yeung_nin_wa_in_the_mood_for_love-420255154-large 

Director: Wong Kar Wai

Actors: Tony Leung

               Maggie Cheung

Any: 2000

Nacionalitat: Hong Kong

Títol original: In the mood for love

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

En 1962 en Hong Kong, Chaw (Tony Leung), redactor d’ un diari local es trasllada amb la seva dona a un nou immoble.

Aviat estableix relació amb Li Zhen (Maggie Cheung), una atractiva veïna que viu en l’ edifici amb el seu marit i que treballa de secretaria.

El que primer són sospites, després són certeses, els seus respectius cònjuges són amants i els enganyen.

Chow i Zhen es fan amics, es veuen ocasionalment i amb el pas dels dies amb més freqüència, parlen sobre les seves parelles, sobre banalitats, amaguen als veïns la relació que no tenen, plens de por, precaucions i desconfiances.

Al cap del temps Chow anuncia a la dona que te possibilitat de feina en Singapur, que se n’ anirà malgrat que s’ ha enamorat d’ ella. Zhen plora desconsoladament en l’ espatlla de l’ home.

Chow pregunta: Si hi hagués un altre bitllet et vindries amb mi?, però no hi ha resposta.

Retrobem a Chow en Singapur un any després, un dia Zhen li truca, ell contesta, ella no s’ atreveix a dir-li res i torna a penjar.

De nou en Hong Kong en 1966, Zhen se n’ anat de la vivenda. Un dia torna de visita, els veïns han canviat, la seva amiga la senyora Suen tampoc hi és.

Quan Chow torna al país també va a l’ antic habitatge però ja ningú el coneix, tot és nou.

Veiem finalment a Chow en Camboia, passejant per les runes d’ Angkor. “Li comuniques un secret a un arbre i després el tapes amb fang perquè ningú el conegui”, li diu un amic, Chow ho fa.

“Al costat de les runes de la ciutat antiga, les de la vida, les de l’ amor. El record del passat és com la pols que se t’ escapa de les mans”. És la cita amb que acaba el film.

In-the-Mood-for-Love-1

 

COMENTARI

Kar Wai recrea una historia d’ amor no consumat. Ho fa a través d’ imatges que veiem com un poema o un ballet. Els petits gestos dels personatges quan es creuen, les mirades, la pluja que cau mullant la terra, els plecs dels vestits, els racons de l’ escala, els llargs passadissos, el fum del cigar que es perd en l’ aire,les sabates que trepitgen el terra.

Tot recrea una estètica de la fugacitat, la capacitat d’ atrapar el moment, al costat de la càmera que mostra la infelicitat dels no amants en llargs tràvelings i que marca el pas del temps i els escenaris en fos en negre.

Com complement assistim a la música i les cançons de Nat King Col que acompanya amb la seva cadència-“Ojos verdes”, “Quizás” i “Muñequita linda”.

Els personatges es mouen amb lentitud, malgrat el dolor de l’ amor que fuig, ningú aixeca  el to de veu, la pausa és un referent. Els silencis són tan importants com les paraules, el que no es diu , més important que allò que es verbalitza.

Com diu Chow: “Els sentiments sorgeixen sense que un se n’ adoni”.

La pel·lícula mostra allò que es pogut ser i no va se, la solitud, la timidesa, la discreció però sobretot la por a les convencions socials, a trencar amb allò establert, la falta de valor, la incapacitat per prendre decisions i escollir, la impossibilitat de l’ amor.

El més gran contacte físic entre els protagonistes és el frec d’una mà, d’ una pell. La càmera és mou i ens revela la tristesa.

BARTON FINK

barton_fink-727047415-large

 

Director: Joel i Ethan Cohen

Actors: John Turturro

              John Goodman

              Judy Davies

             Jon Polito

              Michael Lerner  

Any: 1991

Nacionalitat: USA

Gènere: Cine d’autor

 

ARGUMENT

Barton Fink (John Turturro), és un escriptor teatral que ha tingut un gran èxit en la seva última obra.

Tothom li recomana que exploti el seu talent i escrigui pel cine. Fink marxa a Hollywood i s’ allotja en un hotel a escriure però pateix una total sequera creativa.

En tant, coneix a Jack Lipnick (Michael Lerner), el productor de la pel·lícula que espera escriure, el qual li recomana que realitzi un guió sobre lluita i acció però Fink és un narrador interessat en parlar sobre els problemes de la gent corrent.

En el seu esdevenir per Los Angeles, Fink fa amistat amb el seu veí d’ habitació en l’ hotel, Charlie Meadows (John Goodman). Aquest l’ anima a escriure el guió i li explica que és venedor d’ assegurances

Fink coneix casualment a Will Mayhew, un dels millors guionistes d’ Hollywood però resulta ser un borratxo, a qui la seva novia, Audrey (Judy Davies) li escriu els guions.

Fink s’ amistança amb Audrey i se’n va al llit amb ella però quan desperta es troba a la noia morta en mig d’ un bany de sang, desesperat li explica la situació a Charlie, que fa desaparèixer el cadàver. Seguidament l’ home marxa i li deixa a Fink una capsa.

La policia arriba a l’ hotel per interroga a Fink i li demana detalls sobre Charlie, el seu veí, explicant-li que no es tracta d’ un venedor d’ assegurances sinó d’ un assassí en sèrie que talla el cap a les seves víctimes i que en realitat s’ anomena Mundt el boig.

Fink sospita que el paquet que li ha deixat Charlie pot contenir el cap escapçat d’ alguna víctima però aquesta historia li fa retrobar la creativitat perduda i en una nit escriu el guió esperat.

Quan la policia torna a l’ hotel, Charlie reapareix i amb una escopeta de gran calibre i mata als policies en tant crema el passadís on es troben les habitacions.

Fink lliura el guió a Lipnick però aquest el rebutja, li retreu a l’ autor les seves expectatives i l’ amenaça amb que estarà escrivint permanentment guions que li seran rebutjats.

Fink passeja solitari per la platja amb el paquet d’ incert contingut, encara sense obrir i troba a una dona similar a la de la fotografia del calendari de l’ hotel.

barton_fink

COMENTARI

Els Cohen realitzen una pel·lícula tan estranya com brillant, tan extravagant con atractiva i crítica amb l’ entorn d’ Hollywood.

Fink, és un escriptor de talent que s’ instal·la en Los Angeles per crear un guió per una pel·lícula d’ èxit però en realitat es converteix en un home bloquejat i perplex, fora del seu món i depassat pels esdeveniments que l’ envolten.

Els Cohen satiritzen el món del diners en Hollywood. Els personatges que desfilen davant els ulls de Fink són titelles, monstres ,llepaculs, perdedors i arribistes, tots voltant per un parc d’ atraccions surreal.

L’ hotel on s’ allotja el guionista és una metàfora de l’ infern i aquest infern és la meca del cine. Un passadís interminable voreja les habitacions, un espai ombrívol sense principi ni final i un pacífic i cordial venedor d’ assegurances es transmuta en boig assassí, representant el diable d’ aquest entorn infernal que mata la creativitat i acaba amb les persones de talent.

Fink, solitari en la platja, troba a la dona dels seus somnis, una porta a l’ esperança que ofereixen els Cohen als seu protagonista en un ambigu final.

La pel.licula va guanyar la Palma d’ or en el festival de Cannes.

CAFÉ SOCIETY

cafe_society-572459421-large

 

Director: Woody Allen

Actors: Jesse Eisenberg

              Steve Carell

              Kristen Stewart

              Blake Lively

Any: 2016

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Bobby Dorfman (Jesse Eisenberg) és el fill d’una família jueva, per ajudar-lo a triomfar l’ envien a Hollywood perquè s’ entrevisti amb Phil Stern (Steve Carell), el seu oncle, un poderós productor i representant d’ artistes en la meca del cine.

Bobby comença fent encàrrecs pel magnat però s’ introdueix en el món del cine i coneix as Vonnie (Kristen Stewart), la secretaria de Phil i comencen a sortir.

La noia esta compromesa però la insistència de Bobby i el consentiment de Vonnie fa que el primer s’ il·lusioni, el que el noi no sospita és que l’ amant de Vonnie és el seu oncle Phil, que dubta entre ella i la seva dona, amb la que porta casat vint i cinc anys.

Finalment Vonnie es decideix per Phil i Bobby torna a Nova York on comença a treballar en el club del seu germà Leonard, un gàngster que no te escrúpols en extorsionar i assassinar.

Al cap del temps, Bobby és l’ ànima del negoci i coneix a Verònica (Blake Lovely), una noia de la que s’ enamora, es casa i amb el temps espera un fill.

Mentrestant Leonard és detingut per la policia, acusat de diversos crims i enviat a la cadira elèctrica. Bobby es fa càrrec del club.

Temps després Phil i Vonnie van a passar unes setmanes en Manhattan, la noia i Bobby tornen a sortir eventualment i recorden l’ antic amor. Vonnie estimava als dos homes i es va decidir per aquell que li donava més seguretats.

Potser res tornarà a ser com abans.

cafe-society_0

COMENTARI

Quaranta setè film de Woody Allen. Prolífic, intens, igual a si mateix i brillant. Per alguns rutinari i necessitat de fer cine per sentir-se viu però sempre intel·ligent; aquesta és una de les seves millors pel·lícules dels últims temps.

El director de Nova York planteja els seus temes de sempre: la vida, l’ atzar, l’ amor… i acudits sobre jueus, mafiosos i l’ existència de Déu.

Allen s’ inspira per el seu relat en un món periclitat, el del gran cine d’ Hollywood de finals dels trenta, les grans estrelles, les superbes mansions en Beverly Hills, els grans estudis, luxe i piscines. És un retrat nostàlgic de quan el cine era industria, espectacle i art.

En aquest context proper a l’ univers del Gran Gatsby, Allen planteja una història ben simple: l’ ascens professional i social d’un noi jueu, el seu enamorament i el rebuig de la persona estimada i com aquest amor no podrà esborrar-se mai de la seva vida, malgrat noves experiències afectives.

Tot és tan senzill com saber que és estat de la teva vida si algú t’ hagués dit si en lloc de no, el que hagués pogut ser i no va ser i com això et fa mirar amb tristesa el passat i pensar en tot allò que has perdut i ja no podrà s recuperar. La vida tal qual.

El pas del temps és el pas dels sentiments, els canvis, assumit que ja o som els mateixos, de totes aquestes coses en parla Allen en aquesta nova comèdia, podríem dir que romàntica.

Entre mig apareixen els gàngsters, el jazz, els actors i tot un imaginari social d’un anys idealitzats.

Y després d’ Hollywood , Nova York, de nou una elecció: Manhattan, el refugi, enlloc on tot pot passar, fis i tot retrobar-se amb els somnis perduts.

ELPEQUEÑO PRÍNCIPE

the_little_prince-151902310-large

 Director: Stanley Donen

Actors: Richard Kiley

               Steven Warner

              Bov Fosse

              Gene Wilder

Any: 1974

Títol original: The little prince

Nacionalitat: USA

Gènere: Musical

Subgènere. Fantasia

 

ARGUMENT

Un nen dibuixa una serp que s’ ha menjat un elefant però tots els adults confonen el dibuix amb un barret.

Quan el nen s’ ha fet gran és pilot d’ avions (Richard Kiley) i realitza un viatge entre Paris i la Índia, quan el seu avió s’ espatlla i aterra al mig del desert.

Mentre intenta reparar l’ aparell, apareix un nen,  (Steven Warner), vesteix una llarga túnica com un príncep. El nen li demana que dibuixi una ovella però cap dels dibuixos de l’ home el satisfà, fins que el pilot pinta una caixa, dins de la qual hi ha l’ ovella.

El príncep explica que ve d’ un planeta en el que hi ha tres volcans i una flor, el nen vol que el pilot dibuixi un morrió i una tanca per l’ ovella, no sigui que és mengi a la seva amiga, la flor , que és una rosa.

Un dia, el petit príncep amb un estol d’ aus, decideix marxar del planeta a veure món, arriba a un nou destí però un rei li prohibeix entrar i creuar la frontera si no te passaport.

Més tard el nen aterra en un altre indret, allà un home es dedica a contar els estels del cel i així és creu el seu amo.

El següent punt d’ arribada del petit príncep és allà on hi viu un cronista, un historiador, que escriu sense parar, fantasiejant sobre la realitat i inventant la història.

Per últim el nen va a parar a un planeta on hi viu un general, que busca construir un exercit per poder declarar la guerra.

Decebut de les persones que s’ han creuat en el seu camí, el nen marxa fins a la terra. Allà coneix a una serp, xiuxiuejant i enganyosa, més tard es fa amic d’una guineu (Gene Wilder), a qui domestica i de qui es fa amic.

Quan troba al pilot, l’ acompanya pel desert per descobrir algun lloc on hi hagi  aigua i li explica la seva història. Després del seu recorregut, enyora la vida al costat de la seva rosa.

El pilot arregla el seu avió i va en busca del nen a qui ha picat la serp. Al matí següent, el pilot esta disposat a partir però contempla com el príncep ja no hi és, creu que tot ha estat una fantasia, quan en el cel estelat escolta el riure d’ un nen.

dvd-el-principito-the-little-prince-1974-stanley-donen-20303-MLM20187967869_102014-F

 

COMENTARI

Stanley Donen porta al cinema en forma de musical, el conte clàssic d’ Antoine de Saint Exupéry.

És tracta d’un dels més bonics contes morals del segle XX. Un nen que mai ha estat comprès pels adults, quan es fa gran es retroba amb el seu altre jo quan era petit i retorna al món de la fantasia del qual mai és volgut sortir.

Les històries que explica i viu el petit príncep son petites faules morals: contra les fronteres, la guerra, les mentides i l’ acaparament i la cobdícia, i comporten l’ aprenentatge del nen i el coneixement de l’ amistat però també la decepció davant l’ hipocresia encarnada en la serp.

El coneixement del món i els seus personatges no és tan plaent com esperava i el petit príncep decideix tornar al seu propi univers, reivindicant tot allò que es fa amb el cor, tot allò que se sent i no es pot veure.

Saint Exupéry/Donen reivindiquen el món de la infància, de la ingenuïtat, de la il·lusió, el tornar a ser un nen,  veure el cosmos amb altres ulls. El pilot és un alter ego de l’ autor que va ser aviador profesional i va patir un accident , aterrant en el dessert forçosament.

Stanley Donen adorna aquesta història, convertint-la en musical i li dona els graus suficients de tendresa i poesia, no recreant-se, afortunadament en excés, en els efectes especials.