DESEANDO AMAR

 

fa_yeung_nin_wa_in_the_mood_for_love-420255154-large 

Director: Wong Kar Wai

Actors: Tony Leung

               Maggie Cheung

Any: 2000

Nacionalitat: Hong Kong

Títol original: In the mood for love

Gènere: Drama

 

ARGUMENT

En 1962 en Hong Kong, Chaw (Tony Leung), redactor d’ un diari local es trasllada amb la seva dona a un nou immoble.

Aviat estableix relació amb Li Zhen (Maggie Cheung), una atractiva veïna que viu en l’ edifici amb el seu marit i que treballa de secretaria.

El que primer són sospites, després són certeses, els seus respectius cònjuges són amants i els enganyen.

Chow i Zhen es fan amics, es veuen ocasionalment i amb el pas dels dies amb més freqüència, parlen sobre les seves parelles, sobre banalitats, amaguen als veïns la relació que no tenen, plens de por, precaucions i desconfiances.

Al cap del temps Chow anuncia a la dona que te possibilitat de feina en Singapur, que se n’ anirà malgrat que s’ ha enamorat d’ ella. Zhen plora desconsoladament en l’ espatlla de l’ home.

Chow pregunta: Si hi hagués un altre bitllet et vindries amb mi?, però no hi ha resposta.

Retrobem a Chow en Singapur un any després, un dia Zhen li truca, ell contesta, ella no s’ atreveix a dir-li res i torna a penjar.

De nou en Hong Kong en 1966, Zhen se n’ anat de la vivenda. Un dia torna de visita, els veïns han canviat, la seva amiga la senyora Suen tampoc hi és.

Quan Chow torna al país també va a l’ antic habitatge però ja ningú el coneix, tot és nou.

Veiem finalment a Chow en Camboia, passejant per les runes d’ Angkor. “Li comuniques un secret a un arbre i després el tapes amb fang perquè ningú el conegui”, li diu un amic, Chow ho fa.

“Al costat de les runes de la ciutat antiga, les de la vida, les de l’ amor. El record del passat és com la pols que se t’ escapa de les mans”. És la cita amb que acaba el film.

In-the-Mood-for-Love-1

 

COMENTARI

Kar Wai recrea una historia d’ amor no consumat. Ho fa a través d’ imatges que veiem com un poema o un ballet. Els petits gestos dels personatges quan es creuen, les mirades, la pluja que cau mullant la terra, els plecs dels vestits, els racons de l’ escala, els llargs passadissos, el fum del cigar que es perd en l’ aire,les sabates que trepitgen el terra.

Tot recrea una estètica de la fugacitat, la capacitat d’ atrapar el moment, al costat de la càmera que mostra la infelicitat dels no amants en llargs tràvelings i que marca el pas del temps i els escenaris en fos en negre.

Com complement assistim a la música i les cançons de Nat King Col que acompanya amb la seva cadència-“Ojos verdes”, “Quizás” i “Muñequita linda”.

Els personatges es mouen amb lentitud, malgrat el dolor de l’ amor que fuig, ningú aixeca  el to de veu, la pausa és un referent. Els silencis són tan importants com les paraules, el que no es diu , més important que allò que es verbalitza.

Com diu Chow: “Els sentiments sorgeixen sense que un se n’ adoni”.

La pel·lícula mostra allò que es pogut ser i no va se, la solitud, la timidesa, la discreció però sobretot la por a les convencions socials, a trencar amb allò establert, la falta de valor, la incapacitat per prendre decisions i escollir, la impossibilitat de l’ amor.

El més gran contacte físic entre els protagonistes és el frec d’una mà, d’ una pell. La càmera és mou i ens revela la tristesa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s