LOS SIETE MAGNÍFICOS

the_magnificent_seven-667963632-large

 Director: John Sturges

Actors: Yul Bryner

              Steve Mc Queen

              James Coburn

              Horst Bucholz

              Charles Bronson

              Robert Vaughn

              Brad Dexter

              Eli Wallach

Any: 1960

Títol original: The magnificent  seven

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

Un petit poble mexica és assolat pels bandits. Calvera (Eli Wallach) i els seus homes s’ emporten regularment la collita i les pertinences dels camperols, assassinant a qui se’ls hi oposa.

Desesperats, els pagesos es plantegen que fer, un dels patriarques del poble els hi aconsella que es tenen que rebel·lar, tenen que anar a la ciutat, comprar armes i lluitar.

Allà troben a un pistoler: Chris (Yul Bryner) , li proposen que els ajudi en la lluita contra Calvera i li ofereixen tot el que tenen, que és ben poc, taula,  llit i vint dòlars per capita de remuneració, Chris fa córrer la veu i recluta una banda d’ homes disposats acceptar l’ oferta. Harry (Brad Dexter), Vin (Steve Mc Queen) i més tard Bernardo O’ Reilly (Charles Bronson),Britt (James Coburn) i Lee (Robert Vaughn). Per fi se’ls hi afegeix Chico (Horst Bucholz).

Els set homes es dirigeixen on els hi han reclamat l’ ajuda, s’ instal·len i esperen esdeveniments.

A l’ espera de la presència dels facinerosos, els mercenaris es dediquen a ensinistrar als pagesos perquè puguin lluitar i els ensenyen a disparar i a defensar-se.

Fins que apareixen els bandolers; ells són quaranta i els defensors contractats set. Es produeixen les primeres escaramusses, els agressors són posats en fuga i en moren un grapat d’ homes

Calvero i els seus es reagrupen a les afores per contraatacar, la traïció d’ un camperol fa que Calvero entri en el poble i desarmi als set homes, tot i això els deixa marxar i en els afores els hi torna les armes.

Els mercenaris, que ara defensen la causa com seva, es neguen a renunciar i decideixen tornar al poble. Agafen per sorpresa als bandits, i es produeix una batalla sense concessions on molts malfactors són eliminats però els herois també pateixen baixes. Harry és el primer en morir i més tard li segueix Lee, un home que ha mostrat covardia en un principi però que es redimeix lluitant, ara sense descans, i també cauen O’ Reilly i Britt.

Els natius desperten de la seva passivitat i ajuden, Calvero cau mort i els últims lladregots escapen.

En tant Chico s’ estableix en el poble, amb una noia que ha conegut, Chris i Vin marxen en recerca de nous horitzons.

original

COMENTARI

Kurosawa li va donar a moltes de les seves epopeies medievals, un tractament de western, no és estrany doncs, que algunes de les seves millors pel·lícules hagin tingut un remake posterior, lligades a aquest gènere.

“Los siete magníficos”, és una transposició de “Los siete samurais” i restaura molt dignament la història que va dirigir el mestre.

El film, com el seu original, arrenca a partir d’uns pagesos pobres que contracten uns mercenaris perquè els defensin d’un grup de malfactors que els plomen.

El que pels pistolers és, en principi, un treball burocràtic i una manera de guanyar-se la vida, acaba convertint-se en una voluntat real de defensar als pagesos, en una identificació amb les dificultats i precarietats dels seus contractants.

La pel·lícula, que data de l’ any 1960, quan el western encara no havia iniciat la seva davallada com a gènere, planteja la possibilitat de que Hollywood contracti a un grup de famosos i carismàtics actors de l’ època per encarnar als protagonistes.

Els seus personatges són contraposats però tenen en comú, que s’ uneixen per un mateix objectiu.

Sturges incorpora al jove orgullós i inexpert, al covard, que al final dona la vida per la causa, a l’ avariciós i tafur, que també mor, l’ as amb el punyal i el revòlver que menysprea els diners, a l’ home d’ ascendència llatina que se sent proper als damnificats i als dos caps, dos pistolers sense arrels i sense nord.

Amb aquesta presentació, l’ espectador ja ha fet seus els personatges i s’ ha identificat amb ells, a partir d’ aquí es desenvolupa l’ acció.

El director juga a contrastar dos mons antitètics. Els pagesos són covards: “Si Déu no els vulgues esquilats, no els hauria fet xais”, diu el patriarca, però també tenen la responsabilitat de llaurar la terra i pujar la família i això els fa tirar endavant. Estan aferrats a la terra perquè són com part de la terra.

En canvi, els pistolers són “com el vent que bufa sobre la terra i passa”, el patriarca dixit. Són l’ estereotip de l’ home de l’ Oest, sense vincles, sense lligams, sense família, sense llar. Sols perdura l’ amistat que entaulen durant la seva missió entre homes diversos però iguals.

Aquest cant èpic te un últim sentit, els set magnífics són herois, són justiciers per sobre el guany econòmic, desitgen l’ èxit de la prova a que estan sotmesos i aquest és el secret de la seva victòria.

Calvero, ja moribund, es sorprèn que hagin tornat i li diu a Chris: “Ha tornat per un poble com aquest, perquè?” i en la mort d’ O’ Railly obté la resposta quan aquest mussita: “Ara soc un dels vostres”.

La pel·lícula apunta a la justícia de l’ Oest, la única coneguda, la que realitza un mateix, la llei del més fort i millor armat.

Ressaltar per últim la magnífica banda sonora d’ Elmer Bernstein que s’ associa per excel·lència al cinema de l’ Oest i que més tard es va apropiar l’ anunci de Marlboro.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s