EL CIUDADANO ILUSTRE

el_ciudadano_ilustre-221897542-large

 

Director: Mariano Cohen/Gastón Duprat

Actors: Oscar Martinez

               Dady Brieva

               Andrea Frigerio

               Nora Navas

Any: 2016

Nacionalitat: Argentina

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Daniel Mantovani (Oscar Martinez) és un escriptor que ha estat guardonat amb el premi Nobel. Mantovani ha nascut en Salas, un petit poble de l’ Argentina profunda, del que va sortir quaranta anys enrere i al que no ha tornat mai més. Els habitants de Salas decideixen invitar a l’ autor a la població i aquest accepta l’ oferiment.

En Salas, Mantovani és anomenat ciutadà il·lustre de la ciutat i  és acompanyat per la reina de la bellesa i per l’ intendent, tot són distincions, afalacs i orgull per la presència d’ algú famós nascut en la localitat.

L’ estança de Mantovani és de tan sols quatre dies però en aquest temps les coses comencen a  anar de corcoll. L’ escriptor  es troba amb una antiga novia, ara casada amb Antonio (Dady Brieva), un marit gelós, amb una groupie que l’ assetja, amb  un desconegut que creu reconèixer el seu entorn familiar en les novel·les de l’ autor, amb un vilatà que l’ acusa de maltractar a la gent del poble en les seves obres i amb un concurs de pintura del que forma part del jurat i que es te que manegar, entre altres peripècies.

Totes les circumstàncies porten a l’ escriptor a fugir de la població però un destí incert l’ espera.

ilustre

 

COMENTARI

     Cohn i Duprat han treballat en televisió i en documentals, aconsegueixen un cert reconeixement en Espanya amb l’ excel·lent “El hombre de al lado” del 2008. “El ciudadano ilustre” és potser la seva millor pel·lícula.

Cohn i Duprat retraten la societat de províncies argentina on mai passa res i on mai canvia res però darrera hi ha també un retrat del gènere humà en general i de les seves pitjors actituds.

Mantovani és un heroi, un escriptor de prestigi, que retorna al poble que el va veure néixer però després dels elogis inicials es troba amb el ressentiment, l’ enveja, el rancor, la gelosia i l’ odi.

Els directors roden una comèdia coral que manté en el centre de l’ interès al guardonat escriptor però que desenvolupa la conducta desbaratada i extravagant de gran part dels vilatans.

La presència de l’ autor és una especia de catarsi en la població, tothom te alguna recança, tothom habilita una petició o demana un favor, tothom vol acostar-se al famós però després de la primera impressió, la voluntat és abatre’l i mostrar les seves carències.

Cohn i Duprat exhibeixen un mirall pel qual s’ atalaia la mediocritat i la misèria humana. Mantovani es converteix en un home assetjat que passa de gaudir de la glòria a témer per la seva integritat.

El film s’ estructura com una comèdia, amb apunts “berlanguians”, el gran home salvífic que arriba a una població modesta i perduda, poc a poc la trama va evolucionant cap el drama i acaba quasi com una pel·lícula de terror.

Els directors plantegen el contrast i la distància entre dos mons: l’ il·lustrat i elitista de l’ escriptor i el primordial dels habitants de Salas, darrera la suposada complexitat de l’ autor, una dona li retreu perquè no escriu coses boniques.

Tot el relat remarca la hipocresia dels vilatans, també un punt de supèrbia per part de l’ escriptor: la possibilitat de trobar en Mantovani el vedell d’  or. Antonio s’ha casat amb Irene (Andrea Frigerio), l’ antiga novia del literat però se’n va de putes perles nits, l’ intendent vol salvaguardar el seu càrrec i el seu prestigi polític a costa del nouvingut, un pare demana una cadira de rodes pel seu fill paralític i Mantovani es tractat com un aconseguidor.

El relat manté també una reflexió sobre la literatura. Un personatge abomina de Mantovani perquè creu ha retratat als habitants de Salas sense empatia, un altre entén que reflecteix vivències de la seva família, l’ autor en la seva al·locució final, ja en casa, considera que la realitat no existeix i menys per al escriptor, sinó tan sols interpretacions de la realitat.

Mantovani parla de Kafka, l’ escriptor que amb un llenguatge senzill i planer relata històries pertorbadores, això és el que passa en “El ciudadano ilustre”, el somriure es congela, l’ acritud i el malestar guanyen terreny.

El camí final, amb Mantovani pujat al camió camí d’ un destí incert és totalment kafkià i fantasmal els enemics de Mantovani s’ amaguen en les cantonades i semblen sinistres espectadors d’un destí tràgic, que els autors matisen en la doble pirueta final.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s