CHARLY

charly-112435554-large

 Director: Ralph Nelson

Actors: Cliff Robertson

              Claire Bloom

              Lilia Skala

              Leon Janney

Any: 1968

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Sub gènere: Discapacitats

 

ARGUMENT

Charly Gordon (Cliff Robertson) és un noi amb discapacitat intel·lectual, Alice Kinnian (Claire Bloom) és la seva professora, una psicòloga que intenta avanci i millori les seves habilitats. Charly és seguit per un parell de doctors: Anna Straus (Lilia Skala) i Richard Nemur (Leon Janney), que participen en el projecte. Aquests busquen estimular la ment de Charly fent-lo competir amb Algernon, un ratolí, per comprovar que aconsegueix trobar abans la sortida d’un laberint en el que Algernon hi troba menjar. El ratolí sempre guanya.

Un dia els metges anuncien la possibilitat d’ operar a Charly per millorar les seves facultats cognitives, els resultats triguen en arribar però al temps, el noi comença a evolucionar i es converteix en una persona intel·ligent i hàbil.

Charly s’ enamora d’ Alice i és presentat davant el món científic per avalar la seva progressió però el noi s’ha assabentat que els avanços cognitius en els seu cervell poden ser reversibles i que pot tornar a la situació inicial.

Entre pors i dubtes Charly busca l’ estabilitat emocional i es disposa a gaudir de la seva nova vida.

90541-004-c2e4c2a4

 

COMENTARI

Ralph Nelson és un director que no ha figurat mai entre els grans però dirigeix una sèrie de pel·lícules notables en els anys seixanta, les més destacades: “Soldado azul”, “Los lirios del valle” i aquesta que comentem.

Charly parla de molts temes a la vegada, el primer és la reivindicació d’ aquelles persones que han nascut amb alguna discapacitat intel·lectual, d’ aquells que són diferents però que senten i pateixen com tothom i lluiten per integrar-se en la societat.

Charly és objecte de burla i menyspreu en tots els àmbits socials, tan sols per ser com és; cal dir l’ enorme canvi que ha efectuat la societat cap a aquestes persones i la nova sensibilitat cap a elles.

Nelson planteja com el protagonista a través d’una operació pot aconseguir la plenitud de facultats intel·lectuals però també com és utilitzat per la ciència com un conillet d’ índies; els canvis en el cervell de l’ home poden ser reversibles, tot és un experiment per a més gran glòria de la ciència i el factor humà importa poc.

Charly a l’ assumir una millor capacitat de raonament perd la innocència, comprova com les bromes cruels dels companys de feina tan sols amagaven a uns impresentables, se n’ adona que es troba en un món marcat per l’ odi, la desigualtat i la guerra.

Al mateix temps, Charly constata com la seva evolució mental no és similar a la seva evolució emocional. El noi és ara algú necessitat d’ estimar, de ser comprés, de deixar fluir els seus sentiments, els científics són analfabets emocionals.

D’ altra banda Nelson explica una història molt americana, l’ home que supera les adversitats, l’ home que aprèn, s’ esforça i progressa per obrir-se camí en la vida , malgrat les seves mancances inicials.

Nelson projecta elements del psicoanàlisis, quan Charly està perdut en el seu laberint, aquell en el que competeix amb el ratolí, pels passadissos de la ment es troba amb el seu alter ego, l’ antic Charly deficient, i fuig d’ ell, ple de por i de dolor.

Una altra escena interessant és quan en el club nocturn, es troba amb un cambrer deficient intel·lectual, al que li cauen els vasos i les copes entre les rialles de la gent, sols Charly s’ acosta a l’ home i l’ ajuda, recollint la vaixella. Sols la solidaritat i la comprensió poden ajudat al que és diferent.

La pel·lícula acaba amb la  imatge d’una fusta a manera de vaixell que flota amb una fulla al damunt, un regal de Charly a Alice. És, no tan sols un moment poètic i sensible, sinó un elogi a la senzillesa i la simplicitat. La vida en moviment.

La pel·lícula es podria veure també com un apunt de ciència ficció no desenvolupat. Podrien, podran els científics manipular la ment?. En aquet cas ho fan per dotat d’ intel·ligència a Charly però una operació inversa hauria estat possible.

Nelson roda algunes imatges fragmentades, molt a l’ estil dels anys seixanta, properes al pop art i divideix la pantalla per mostrar als diferents interlocutors.

Charly està basada en la novel.la “Flores para Algernon” de Daniel Keyes i Cliff Robertson guanya l’ oscar com a millor actor  en 1968.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.