LA MUERTE DE UN BURÒCRATA

la_muerte_de_un_burocrata-117212969-large

 

Director: Tomás Gutiérrez Alea

Actors: Salvador Wood

              Silvia Planas

              Manuel Estadillo

Any: 1966

Nacionalitat: Cuba

Gènere: Comèdia negra

 

ARGUMENT

Paco Perez ha mort, va ser un marbrista però no tan sols això. En el cementiri es fa un panegíric de la seva persona, segons el ponent no tan sols va ser un bon artesà sinó també un proletari modèlic.

El difunt ha estat enterrat amb el seu carnet laboral d’ obrer exemplar, quan la seva dona (Silvia Planas) va a reclamar la pensió que li pertoca, acompanyada del nebot (Salvador Wood), el departament corresponent l’ hi nega per la falta del document, tan sols hi ha una solució: exhumar el cadàver i desenterrar el carnet.

El nebot acut a un altre departament però  les exhumacions estan prohibides fins a dos anys després del a mort. Amb la col·laboració d’uns enterramorts, el nebot aconsegueix obrir el taüt i recuperar el carnet però davant la presència d’un vigilant te que sortir amb fèretre i difunt al carrer.

El problema és ara que com Paco no ha estat exhumat no consta que hagi sortit del cementiri i no el volen tronar a enterrat, mentrestant el cadàver resta a casa la viuda guardat amb gel.

El nebot continua de departament en departament, cues, tràmits, funcionaris que pleguen, signatures, segells….l’ home es juga la vida en una balconada, quan vol aconseguir un segell en el departament corresponent o sua la cansalada quan penetra en casa del seu cap, que està amb una mant, buscant una recomanació per l’ enterrament.

Al final sembla que tots els papers estan en regla però l’ administrador del cementiri (Manuel Estadillo) denega el permís final doncs ell havia autoritzat una exhumació i no un enterrament.

El nebot, alienat i alterat es llança sobre el buròcrata i el mata, seguidament és ingressat en un psiquiàtric.

el-entierro2

COMENTARI

Després de varis curts i films documentals, Gutiérrez Alea realitza algun film a inicis dels seixanta però aquest és el que el dona a conèixer, una pel·lícula emblemàtica del nou cine cubà de la revolució.

La cinta és un retrat despietat de la burocràcia cubana, la laxitud, la ineficàcia, el toRni  vostè demà, la inoperància i la incompetència.

La pel·lícula va més enllà del retrat d’un món funcionarial ja que es converteix en una metàfora del país, en el que darrera la parafernalia revolucionaria no hi ha res que funcioni. Com paradoxa, davant les desgràcies del nebot, el estat prepara una gran campanya per la mort de la burocràcia, en que una noia en roba interior colpeja amb un martell el taüt de l’ administració inoperant.

Gutiérrez Alea realitza un film ple d’ humor negre, potser per això passa censura, el seu cine te concomitàncies amb la comèdia bufa de Berlanga i els somnis del protagonista són més propis de l’ enginy de Buñuel, quan uns cavallets transporten al difunt davant l’ atenta mirada de la mort, homenatge a Bergman o quan un grup d’ homes transporta el taüt pel desert.

En els crèdits el director rep homenatge a diferents figures cinematogràfiques, entre elles a Oliver i Hardy i és que molts moments de la pel·lícula esdevenen slapstick; en l’ escena de la baralla amb les flors dels morts i els cops als cotxes. També en l’ inici es mostra un flash back del difunt tal costat d’ imatges físiques, una d’ elles s’ empassa, una màquina s’ empassa al treballador com en “Tiempos modernos” de Charles Chaplin.

Gutiérrez Alea contrasta la gravetat, la pompa i la severitat institucional dels homes de la corbata amb els personatges planers i peculiars dels carrers, el vigilant del cementiri o l’ ascensorista cantant. D’ òpera.

La cinta te un to kafkià proper a “El proceso”, un home intenta aconseguir un objectiu, en principi fàcil, que l’ dona d’un difunt cobri una pensió a la que te dret, però en el camí es veu assetjat per tot mena d’ obstacles. Sempre falta una signatura, un requisit, un vistiplau, tothom, i mai millor dit, es treu el mort de sobre.

El nebot és la pobra víctima d’un sistema viciat on no existeix las llibertat personal per actuar i decidir i tot està supeditat a la norma. La regla i la jerarquia.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s