ESPARTACO

spartacus-502064226-large

 Director: Stanley Kubrick

Actors: Kirk Douglas

              Peter Ustinov

             Woody Strode

             Tony Curtis

             Charles Laughton

             Jean Simmons

             Lawrence Oliver

Any: 1960

Gènere: Cine Social

Subgènere: Peplum

 

ARGUMENT

Espartac (Kirk Douglas) és un esclau traci al servei de Roma.

Un bon dia, Batiat (Peter Ustinov) arriba al camp de treball cercant esclaus forts per la seva escola de gladiadors i s’ emporta a Espartac a Capua.

Allà l’ esclau coneix els rudiments de la lluita en el circ i s’ enamora de Varinia (Jean Simmons), una altra esclava. Tot fins que arriba un tribú romà, Cras (Lawrence Oliver)  i demana que s’ organitzi un comba a mort entre els gladiadors.

Espartac és escollit per lluitar contra Draba (Woody Strode), un esclau negre de gran fortalesa. Draba guanya a Espartac però contràriament als desitjos de Cras, es nega a matar-lo i posteriorment intenta atacar al tribú romà, la qual cosa fa que l’ executin.

Aquest esdeveniment origina el creixement de la consciencia d’ Espartac i de la resta d’ esclaus que s’ insubordinen contra els seus guardians.

La insurrecció triomfa i Espartac avança per la península itàlica, alliberant altres esclaus, aconseguint una legió d’ homes al seu costat, entre ells Antoni (Tony Curtis) , un servidor de Cras.

Els romans en un principi no prenen en gran consideració la rebel·lió. Marc Glabrus és enviat a sufocar l’ aixecament però és vençut.

Això desperta les lluites pel poder en Roma entre Grac (Charles Laughton), que defensa el poder del senat i Cras, que recolza la dictadura i els plens poders per a la seva persona.

Espartac, que vol fugir amb els esclaus, és traït pels pirates cilicis que li han promès uns vaixells que no li donen i no te altre remei que marxar sobre Roma. En el camí s’ enfronta a unes legions romanes molt superiors en nombre. Després d’ una terrible batalla, l’ exèrcit dels esclaus és exterminat. Cras intenta esbrinar entre els supervivents qui és Espartac però a la seva requisitòria tots els homes s’ aixequen i criden: “Jo soc Espartac”.

El tribú romà ordena crucificar a tots els supervivents. Els esclaus han estat vençuts però la seva unió i el seu esperit solidari sobreviuen.

A la fi, intuint qui és Espartac, fa lluitar a mort a aquest  amb Antoni i Espartac el mata.

Varinia ,que s’ ha convertit en la dona del líder rebel i ha tingut un fill amb ell ,és ajudada a fugir per Grac, l’ enemic de Cras. El fill ,que veurà Espartac abans de morir en la creu, serà el símbol de llibertat i esperança després de la derrota.

spartacus-1

COMENTARI

La pel·lícula és molt més que un pèplum i combina sàviament espectacle i bon cinema. Kubrick realitza un cant a la llibertat i condemna l’ esclavitud, reivindicant la rebel·lió social contra la tirania en un apunt de la lluita de clases des de l’ antiguitat.

El guió esta basat en la història real de l’ esclau Espartac, l’ home que en el 73 A.C. va  gosar enfrontar-se a l’ Imperi Romà, un dels primers rebels coneguts de la història de la humanitat i desenvolupat a partir d’una novel.la d’ Howard Fast, represaliat per la caça de bruixes. El guió en si pertany a Dalton Trumbo,un altre perseguit per la seva ideolgia.

Espartac, és el paradigma de la dignitat, del lideratge moral, de l’ home que mor per defensar els seus ideals i els de la comunitat.

En el film s’ oposen dues maners d’ entendre el món. Cras, que defensa l’ ordre establert i l’ autoritat i Espartac i el seu desig alliberador. Kubrik, planteja en imatges paral·leles els discursos antitètics dels dos líders, abans de la batalla decisiva.

Front el discurs imperial del romà, Espartac diu: “Som homes, som germans i som lliures”. “Quan un sol home diu no a obeir, Roma comença a tremolar”,

Una altra escena famosa és quan Cras està en la piscina-sauna amb el seu esclau Antoni i li diu si li agraden les ostres, quan Antoni li diu que si, li pregunta si li agraden els cargols, per acabar decidint que el que t’ agradi una cosa o una altra te que veure amb els gustos però no amb la moral. Defensa , doncs, exemplar de la llibertat d’ elecció sexual.

Així, Kubrick, empara diferents camins de la llibertat, sobretot la rebel·lió dels que mai han tingut res, que és resumeix en la frase d’ Espartac: “Un esclau quan mor sols s’ emporta el seu patiment, un home lliure quan mor perd el plaer de viure”.

La pel·lícula , que va inicia Anthony Mann i que va ser subtituit, va guanyar quatre oscars en 1960: fotografía, vestuari, dirección artística i millor secundari (Peter Ustinov)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s