MUCHO RUIDO Y POCAS NUECES

much_ado_about_nothing-353813660-large

 

Director: Kenneth Branagh

Actors: Denzel Washington

              Kenneth Branagh

              Emma Thompson

               Keanu Reeves

               Kate Beckinsale

               Robert Sean Leonard

               Michael Keaton

Any: 1993

Títol original: Much ado about nothing

Nacionalitat: Regne Unit

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

El Princep Pedro de Aragón (Denzel Washington) te previst visitar la casa de Leonato i instal·lar-s’hi provisionalment.

Aquest és un cavaller que té una filla, Hero, (Kate Beckinsale) que comparteix estança amb Beatriz (Emma Thompson),la neboda.

Per la seva part, el príncep arriba acompanyat de Juan (Keanu Reeves), el seu germà bastard, Claudio (Robert Sean Leonard)), Benedick (Kenneth Branagh), Borachio i Conrado.

D’una banda Benedick i Beatriz són solters i defensen la seva llibertat i independència i es dediquen a llançar-se pulles i a ironitzar l’ un sobre l’ altre. En canvi, Claudio cau rendit als peus de Hero i aquesta li correspon per la qual cosa pacten el seu futur casori.

Decidits a que els compromisos s’ ampliïn, Pedro i Claudio tendeixen una trampa a Benedick i comenten en veu alta, sabent que el noi els escolta, que Beatriz està perdudament enamorada d’ ell, tot i que ho dissimula. En tant Hero i les seves servents es dediquen a fer palès en veu alta davant les oïdes de la noia que Benedick està enamorat d’ ella sense remissió.

El saber que aquell altre que semblava menysprear-los en realitat els estima secretament, fa que els dos nois canviïn la manera de relacionar-se  fins a enamorar-se verdaderament.

Mentre, Juan, envejós de la sort de Claudio, vol impedir la boda i concerta amb  Borachio, amant de la donzella d’ Hero, una escenificació que contemplen Pedro i Claudio en la qual aquests pensen que l’ amant de Borachio és en realitat Hero.

Quan al dia següent tot està preparat per la boda, Claudio, despitat, rebutja a Hero i l’ acusa d’ haver-lo traït, havent-se ajuntat amb un altre home.

Després de l’ escàndol, Leonato, el pare de la noia, recapacita i fa veure que aquesta ha mort per la pena a que ha estat sotmesa.

Dogberry (Michael Keaton) i el seu company Verges, són dos picars que vagaregen per la regió i escolten a Borachio i Conrado explicar la veritat dels fets, ho comuniquen a la guàrdia que pren als malfactors i els porta a disposició del príncep.

Sabuda la veritat, Claudio, penedit, acorda amb Leonato casar-se amb una filla del seu germà Antonio, molt similar a Hero ; quan arriba el dia de la boda, descobreix que la seva esposa serà la veritable Hero que no ha mort.

En tant Juan ha estat detingut i serà castigat, Claudio i Hero per una banda i Benedick i Beatriz per una altra celebren les seves esposalles en una gran festa.

381812_jpg-r_1280_720-f_jpg-q_x-xxyxx

COMENTARI

Shakespeare reflexiona sobre la condició humana en clau de comèdia i Branagh porta la narració al cine en una magnífica posada en escena on aporta tots els elements principals de l’ obra.

Shakespeare/Branagh parlen sobre l’ enveja i l’ odi de Juan que el porten a la traïció. De l’ orgull i la supèrbia de Beatriz i Benedick que prefereixen llençar-se invectives i jocs de paraules a la cara, abans que reconèixer el seu amor. La posa, la imatge, la representació fàtua del propi jo valen més que el propi sentiment.

Shakespeare, en aquesta obra de joventut, critica una societat en la que el sentit de l’ honor i la hipocresia, avantatgen la capacitat d’ estimar. L’ amor pot ser feble o ric en funció de les circumstàncies i les aparences, sembla que la vanitat , l’ orgull o la gelosia poden ser més forts que l’ amor i que aquest en definitiva no deixa de ser un sentiment evanescent i efímer.

En definitiva, davant l’ error i la contumàcia dels prínceps, és un pagerol, el típic picar de les obres clàssiques, el que salva l’ enrenou i descobreix l’ engany.

Per lligar tot això, el director anglès utilitza la més fina ironia i fa servir tots els trucs de la comèdia ja existents en l’ original. L’ amor és el centre de la trama i contemplem com els enganys, retrets, burles i provocacions dels altres fan que el joc amorós acabi triomfant o fracassant.

L’ obra te un to alegre i optimista, la farsa s’ imposa a la tragèdia i tot acaba en un picat amb grua, que celebra amb balls i cançons la felicitat última dels protagonistes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s