ARSÉNICO POR COMPASIÓN

arsenic_and_old_lace-840350863-large

 Director: Frank Capra

  Actors. Cary Grant

                Raymond Massey

                Priscilla Lane

                John Alexander

                Peter Lorre

                Jean Adair

                Josephine Hull

                Edward Everett Horton

Any: 1944

Títol original: Arsenic and old lace

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Mortimer Brewster (Cary Grant) és un famós autor de teatre que es casa amb Elaine Harper (Priscilla Lane), tot i que ha estat sempre un home gens partidari del matrimoni.

En tant, les dos ancianes ties de Mortimer, Martha (Jean Adair) i Abby (Josephine Hull) viuen en la part més noble de Brooklyn, amb elles hi habita un dels seus nebots, un home trastornat que es creu Teddy Roosevelt (John Alexander).

Mortimer arriba a casa de les seves ties a donar la bona nova del seu casament però inopinadament troba un cadàver en el bagul, el mort ha estat enverinat amb arsènic per les dones, quan el nebot se n’ assabenta, posa el crit en el cel i les tietes confessen que no és el primer en seguir aquesta sort, en el soterrani hi ha enterrats dotze cadàvers més.

Les dones maten a ancians solitaris després de llogar-li’ls una habitació  de la casa, ho fan per compassió i per evitar la trista vida de les víctimes sense ningú que els hi faci companyia, les avies ofereixen vi de saüc barrejat amb el verí.  Ara es proposen enterrar en el soterrani a mister Hoskins, el seu últim damnificat..

En això apareix Jonathan (Raymond Massey), un altre nebot, ve acompanyat del doctor Eisenstein (Peter Lorre). Johnny és un assassí, un home amb la cara deforme per les operacions a les que l’ ha sotmès el doctor, per evitar que sigui reconegut per la policia.

Johnny i Eisenstein guarden una nova víctima dels seus crims, un tal Spenalzo. En tant les dones volen portar el seu cadàver al soterrani, els gàngsters volen fer el mateix, el caos i la confusió ho dominen tot i Mortimer que ha vist massa coses és capturat per Johnny amb la intenció de’ executar-lo.

La presència de la policia evita l’ ensurt, Johnny és detingut , mentre el president Roosevelt va a parar al manicomi acompanyat de les dos ancianes, que quan anuncien que han enterrat a dotze cadàvers en el soterrani són la riota dels agents i es guanyen a pols l’ ingrés.

Mortimer i Elaine emprenen el viatge de nuvis que havia estat aturat.

arsenico_por_compasion

 

COMENTARI

Capra col·labora en documentals de propaganda aliada durant la guerra però te temps també de realitzar films de ficció. Aquesta comèdia arrauxada és una de les seves millors pel·lícules., basada en una obra teatral de Joseph Kesselring, estrenada en Broadway en 1941

La cinta planteja on s’ inicia la cordura i on acaba la bogeria; dos entranyables velletes assassinen a llogaters solitaris amb una mena d’ esperit compassiu. Un home es creu el president d’ Estats Units, un maníac que s’ ha escapat del psiquiàtric ,on complia cadena perpetua, s’ esgargamella en batre el record d’ assassinats de les tietes, un militant contra el matrimoni es casa en la primera escena….

Tot és un conjunt bigarrat, amb entrades i sortides de l’ escenari, llums que es tanquen i s’ obren, visitants inesperats, cadàvers que es mouen de lloc, diàlegs enginyosos i acció imparable.

Estem davant la quinta essència de la comèdia, tot succeeix en una habitació que es converteix, mai millor dit, en una casa de bojos, situacions absurdes, efectives i divertides, caos, equivocs i embolics a dojo, un producte precís com un rellotge

La pel·lícula relata com l’ assassinat es pot convertir en una obra de caritat, en pura misericòrdia, en mans d’unes velletes generoses i encantadores, ingènues i bondadoses… i assassines en sèrie.

Cary Grant realitza una actuació inoblidable, l’escena en la que resta lligat i emmordassat per part del germà maníac és extraordinària i la seva gesticulació anuncia el que esdevindrà tot i que ningú li fa cas.

Al final tots cap el manicomi, i no tots els que s’ho mereixen, doncs tothom està guillat.

Mortimer s’ assabenta que no és fill del seu pare, que no és un Brewster i que no perpetuarà la bogeria familiar i en una cloenda per cargolar-se de riure li diu al taxista: “No soc un Brewster, soc fill del cuiner del vaixell” i l’ interlocutor li contesta: “jo no soc taxista, soc una cafetera”.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.