AMOR

amour_love-290936946-large

 

Director: Michael Haneke

Actors: Emmanuelle Riva

              Jean Louis Trintignant

              Isabelle Huppert

Any: 2013

Títol original: Amour

Nacionalitat: França/Alemanya/Àustria

Gènere: Drama  

 

ARGUMENT

Georges (Jean Louis Trintignant) i Anna (Emmanuelle Riva) són una parella ja gran de jubilats, que han dedicat la seva vida a l’ ensenyament de la música.

Un dia, Anna, sembla tenir un buit mental, és recupera però és ingressada i operada, l’ operació surt malament i la dona perd la mobilitat del cantó esquerra del cos.

A partir d’ ara, Georges tindrà que adaptar la seva vida a l’ atenció d’ Anna, que es te que acostumar a anar en cadira de rodes i a limitar la seva mobilitat.

Però amb el pas del temps, la salut d’ Anna es deteriora, es fa les necessitats a sobre i inicia un desvariejament mental que la deixa postrada.

Dorm quasi tot el dia, es nega de vegades a menjar o beure , tot i això, conscient de qui és George, en ocasions, sorgeix la tendresa i les mans s’ entrellacen.

Quan l’ estat de deteriorament és total, l’ home acudeix al llit de l’ esposa, li fa referència a alguna de les vivències de la seva joventut i més tard l’ ofega amb un coixí.

Seguidament, Georges es suïcida.

 

amour-ellos1

 

COMENTARI

Hanecke ens te acostumats a l’ extremada duresa del seu cinema on els temes que retrata són tan punyents com la manera que te de portar-los a la pantalla, la maldat, la violència…aquí encara va més lluny, doncs no retrata tant la vellesa i la mort com la malaltia, la decadència i la decrepitud física i mental d’ una persona.

La pel·lícula és sobrecollidora, doncs l’ espectador inerme en la seva butaca, contempla aquest procés que et deixa sense respiració.

El film ens explica una història d’amor i fidelitat. La d’un home que no es vol separar de la dona amb qui ha viscut tota la vida , que la cuida, l’ atén i la mima fins que ja tot és insuportable i camina sol cap un últim acte amorós, matar a l’ antic objecte de desig i suïcidar-se per deixar de patir ambdós i per recuperar la dignitat mútua.

Hanecke tanca amb l’ escena en que els dos ancians es retroben, una imatge simbòlica. La dona se’n va i invita a l’ home a acompanyar-la i ell ho fa en el destí cap a la mort. Emocions pures.

La pel·lícula guanya l’ oscar al millor film de parla no anglesa en el 2012 i guanya la palma d’ Or en el festival de Cannes del mateix any.

 

SIETE DIAS DE ENERO

7_dias_de_enero-701504462-large

 

Director: Juan Antonio Bardem

Actors: Manuel Angel Egea

              Juan Manuel Cervino

              Jacques François

              Virginia Mataix

              Fernando Sanchez Polack

             Alberto Alonso

             Manuel de Benito

Any: 1979

Nacionalitat: Espanya

Gènere: Cine polític i social.

 

ARGUMENT

En el gener de 1977 els grups feixistes i nostàlgics de l’ antic règim, senten que en seu sentit patrimonial de país es veu qüestionat.

Les manifestacions de grups anti franquistes se succeeixen i l’ extrema dreta decideix donar un cop de mà i atemptar contra el despatx dels advocats laboralistes del carrer Atocha, pertanyents al partit Comunista.

Tot esdevé prèviament a partir de les vagues en el transport, incentivades per  CC.OO i per Joaquín Navarro, el seu líder en el sector, els interessos de les màfies lligades al franquisme donen lloc a intentar escarmentar al món laboral.

Sota la batuta de Don Tomás (Jacques François) i de Sebastián Cifuentes (Fernando Sanchez Polack), un petit grup de membres de l’ extrema dreta, lligats a la  Falange Espanyola, s’ infiltren en el despatx d’ advocats, aquest grup està format per Luís Maria Hernando de Cabral (Manuel Angel Egea) que es queda en l’ escala vigilant, per Antonio (Juan Manuel Cervino) i per Andrés (Manuel de Benito), els dos homes disparen a sang freda i maten a cinc lletrats, altres quatre persones resten ferides, sobreviuen i identifiquen als assassins.

Milers de persones es manifesten en Madrid en rebuig als fets, des del govern d’ Adolfo Suárez s’ entén que ja no es pot donar cobertura als criminals, aquests creient-se impunes no fugen.

Finalment són detinguts, en una roda de reconeixement, una de les víctimes reconeix al seu botxí i aquests pagaran amb la presó.

siete%20dias%20de%20enero%20-%20asesinos%20encanonan%20abogados

 

COMENTARI

Poques vegades en la història del cine espanyol, aquest ha sabut respondre d’una manera tan immediata als esdeveniments polítics. Dos anys després dels assassinats de Atocha, s’ estrena aquest film, un exemple entre el documental i el thriller polític, una reconstrucció que significa un compromís amb la memòria històrica i un homenatge a les víctimes en particular i a tota la gent que va lluitar per l’ adveniment de la democràcia, en general.

La pel·lícula explica en primer lloc el context: l’ assassinat de joves antifranquistes per l’ extrema dreta, Arturo Ruiz i Maria Luz Nájera, el segrest del general Villaescusa i del banquer Antonio Oriol y Urquijo pel GRAPO, tot i que mai s’ha sabut el grau de participació dels serveis secrets espanyols ,les manifestacions en demanda de llibertat i les lluites laborals.

En aquest clima, es produeix l’ atemptat de Atocha, un càlcul equivocat dels feixistes que pensaven que tot quedaria en res com en altres ocasions.

La pel·lícula repassa l’ actitud dels franquistes, l’ acció esdevé a partir del seu punt de vista, la indignació dels sectors reaccionaris, la resposta final de l’ escamot i com després són abandonats a la seva sort pels responsables intel·lectuals del crim.

El film dona noms i cognoms de les víctimes, Joaquín Navarro, el líder sindical s’ interpreta a si mateix, però emmascara els dels botxins, en aquells temps tota la trama encara estava per descobrir i el cas estava sub judice.

Tot i això són elementals les figures de Don Tomàs, un alter ego de Blas Piñar i del policia fatxenda i superb,” Billy el niño” gran treball d’ Alberto Alonso.

La pel·lícula utilitza imatges de ficció i altres d’ arxiu, tancant amb la gran manifestació en Madrid de rebuig als atemptats i de reivindicació a la democràcia.

PULP FICTION

pulp_fiction-210382116-large

 

Director: Quentin Tarantino

Actors: John Travolta

              Samuel L. Jackson

             Uma Thurman

             Bruce Willis

             Maria Medeiros

             Harvey Keitel

             Tim Roth

              Amanda Plummer

             Quentin Tarantino

Any: 1994

Nacionalitat: USA

Gènere: Thriller

 

ARGUMENT

Una parella, Ringo (Tim Roth) i Honey Bunny (Amanda Plummer) es troba en un bar de carretera i es disposa a realitzar un atracament.

Vincent (Jon Travolta) i Jules (Samuel L. Jackson) són dos assassins a sou de Marsellus Wallace, els quals  executen una venjança.

Vincent va amb Mia (Una Thurman), la dona del seu cap, Marsellus, un gàngster que ha tirat per la finestra a un altre home perquè li ha fet un massatge de peus a la seva esposa.

Vincent i Mia sopen, ballen i guanyen un premi i la noia pren una sobredosi de cocaïna i està a punt de morir. Vincent la retorna a casa.

Butch Coolidge (Bruce Willis), és un boxejador que ha matat al seu contrincant en el últim combat, després d’ estar amb Fabienne (Maria Medeiros), la seva novia, atropella a un home, Marsellus, aquest el persegueix i arriben a una botiga on es vol aixoplugar Butch. Allà son fets presoners per l’ amo i per un policia.

Mentre violen a Marsellus, Coolidge s’ allibera i mata als agressors.

Vincent i Jules han matat als seus rivals, malgrat que un els hi dispara a boca de canó i no els toca. Els dos homes s’ emporten a un hostatge i en el camí a Vincent se li dispara l’ arma i li rebenta el cap. Van a casa de Jim (Quentin Tarantino) i allà truquen al senyor Lobo (Harvey Keitel) un home dedicat a solucionar problemes, és a dir encarregat de netejar i fer desaparèixer probes d’ un assassinat, camuflar-les i dissimular-les.

Jules va amb Vincent a un bar de carretera i pensa que haver sobreviscut a les bales disparades a boca de canó ha estat un miracle i es vol retirar. En aquest moment Ringo i Honey Bunny entren en acció i assalten el bar, Jules els desarma, els humilia i els deixa marxar.

615x330-pulpfiction

COMENTARI

Tarantino realitza el seu primer film, Reservoir Dogs, en 1992. Sorgeix en el panorama cinematogràfic, arrasant i mostrant una força i una capacitat en el seu relat visual i argumental que aporta aire nou al discurs fílmic establert.

Els relats Pulp són aquells que en els anys 20 i 30 donen protagonisme total a l’ acció  i són per tant un tipus bàsic de literatura o còmic popular.

Pulp fiction es mou al voltant de diverses històries paral·leles i és un exemple d’ estructura narrativa pel ordenat desordre que comporta. Personatges que no es coneixen ni tenen res que veure entre si, creuaran les seves vides i aquest atzar els portarà a la mort o al canvi personal.

El film fluctua també endavant i endarrere i les relacions entre historia i personatges formen un puzle però van confluint i guanyant sentit.

El cine de Tarantino és més important pel continent que pel contingut. Els nexes dels relats paral·lels, l’ estranya psicologia dels personatges: una dona sola i addicta a la cocaïna, un gàngster que es penedeix i es reconverteix en un creient religiós, un boxejador que mata al seu contrincant però no es pot desfer del seu rellotge, record de la família, un diligent i pulcre personatge que te com ofici esborrar les empremtes de qualsevol crim…..

Tarantino juga amb personalitats desarrelades, sense escrúpols, fidels al seu destí, representants de codis propis, trastornats, extravagants, cruels , solitaris, disposats a redimir-se o a oblidar i ho fa amb una escenografia deutora, moltes vegades, del còmic i de la novel.la d’ acció.

Les escenes d’ extrema violència, la música, l’ atzar, les imatges explicites, un sentit de l’ humor carregat de cinisme, un món líquid en el que tot es canviant i res es consolida, són elements claus del seu cinema.

Pel·lícula de culte amb escenes potents com el ball entre Vincent i Mia al ritme de la música de Chuck Berry o la venjança de Butch, esgrimint una espasa de samurai i per fi un llenguatge verborreic amb frases que perduren:” El que siguis una personalitat no vol dir que tinguis personalitat” o “ Tocar-li els peus a la seva dona no és el mateix que llepar-li el seu sagrat forat”.

El film guanya la Palma d’ or en el festival de Cannes de 1994 i obté l’ oscar per al millor guió original.

SILENCIO

silence-956498036-large

 

Director: Martin Scorsese

Actors: Andrew Garfield

              Adam Driver

              Liam Neeson

              Issei Ogata

             Yusuke Kubozuka

Any: 2017

Títol original: Silence

Nacionalitat: USA

Gènere: Drama

Sub gènere: Teologia/Religió

 

ARGUMENT

   En l’ any 1640, dos jesuïtes portuguesos viatgen al Japó per cristianitzar el país, són Sebastiao Rodrigues (Andrew Garfield) i Francisco Garupe (Adam Driver), van darrera les passes dels seu mestre, Cristovao Ferreira (Liam Neeson), un sacerdot que va marxar anys abans però que sorprenentment va apostatar i ara viu retirat en Edo, dedicat a l’ estudi, amb dona i fills.

Els dos jesuïtes arriben a una petita illa i contacten amb els seus prosèlits, gent ja evangelitzada, amb qui volen iniciar l’ expansió religiosa del cristianisme.

Els principals conversos són apressats, martiritzats i morts davant la mirada esparverada dels sacerdots, amagats en la selva. Els dos homes decideixen separar-se per evitar la repressió, si be Rodrigues és traït repetidament per un dels seus seguidors, Kichijiro (Yusuke Kubozuka) i capturat pels  soldats del governador i principal inquisidor, Inonue (Issei Ogata).

Rodrigues és cridat a apostatar i a convertir-se, a la qual cosa s’hi nega, contempla des de la distància com Garupe ha estat pres i alguns  dels seus deixebles són ofegats, el jesuïta intenta salvar-los i mor en l’ esforç.

Rodrigues és portat davant de Ferreira, instal·lat com un estudiós en Edo, aquest li explica com va patir tortura i com finalment va cedir i va trepitjar la figura de Crist, apostatant. Inoue dona turment cruelment a altres cristians i promet fer-ho fins la mort  d’ aquests si Rodrigues no refuta els seus criteris.

El jesuïta finalment apostata i amb el seu acte salva al torturats. El sacerdot, com ja ha fet  Ferreira, s’estableix en Edo, viu una  existència privilegiada i te dona i fills però quan mor, conserva agafada dins la seva ma entre oberta, una petita creu.

14806926506149

COMENTARI

Scorsese realitza un film contingut, auster i sense concessions a l’ espectador. El director americà es basa en una novel.la del mateix nom de l’ autor japonès Shusuku Endo, editada en 1966, que tracta sobre els intents evangelitzadors dels jesuïtes en el Japó en el segle XVII.

El director explica que portava vint anys intentant portar a la pantalla aquest projecte, Scorsese és un home catòlic, profundament lligat al fet religiós, va estar apunt de ser ordenat sacerdot en la seva joventut, i ara amb aquest film ajusta comptes amb la seva consciència.

El director roda un film que a ningú li haguessin deixat filmar avui en Hollywood si no és portat el nom de Scorsese. Un film de tesi, teològic i metafísic, un Dreyer o un Bergman del segle XXI.

El film tracta temes diversos relacionats amb la fe i la consciencia. El primer, i que dona nom al relat, és el del silenci de Déu. Rodrigues i Garupe volen evangelitzar a un poble però no sols hi troben incomprensió i resistència sinó que la seva obra els porta a un profund dolor moral i al patiment i la mort de tots aquells que els hi són fidels.

Rodrigues, el principal protagonista, es pregunta sobre el perquè de tot plegat, sobre el silenci de Déu i perquè permet tant de mal i desconsol.

La missió que l’ ha portat al Japó està per sobre les seves possibilitats, el jesuïta contempla la mort al seu voltant i com els creients sofreixen tortura i penalitats. Els japonesos no volen matar-lo doncs el martiri és la gloria per als cristians, sinó que volen invocar el turment dels altres i despertar el sentiment de culpa en Rodrigues, aquest es converteix en un màrtir interposat, i per això molt més dolorós.

Rodrigues busca a Déu però tan sols hi troba el seu orgull, la seva vanitat i la seva supèrbia, que li impedeixen apostatar i rendir-se, mentre els seus deixebles van al suplici.

Sols al final, compren que el silenci de Déu no existeix, que Déu l’ acompanya en el dolor, en la pena i en l’ aflicció, en un tancament en el que Scorsese reivindica el seu compromís cristià malgrat els dubtes.

El protagonista s’ adapta a la vida que li ofereixen els orientals i renúncia físicament a Crist, a qui trepitja per salvar als seus i salvar-se, però íntimament sempre portarà la fe en el fons del seu cor i la creu que tanca dins seva mà a l’ hora de la mort ho demostra.

Scorsese, com en altres films seus més físics, acompanya al protagonista en la seva passió, en el seu sacrifici, en la seva recerca i es pregunta al costat de Rodrigues, si això dona sentit a la vida.

Un altre tema important de la narració és el debat intel·lectual entre Inonue, l’ inquisidor, culte i intel·ligent i Rodrigues. Inonue li refereix al seu interlocutor que Japó no necessita el cristianisme doncs ja te la seva pròpia religió, el budisme i les seves pròpies veritats però Rodrigues no en vol saber res; per ell la veritat és tan sols una i única i no adaptable en funció de la geografia o la cultura.

Per Inonue el cristianisme busca una il·lusió, un paradís, una fe, una salvació, el budisme vol alliberar, precisament, de totes aquestes entelèquies i transcendir-les. Fins i tot Inonue entén que els cristians japonesos conserven la pròpia espiritualitat oriental, la resurrecció de Crist al tercer  dia és per a ells la resurrecció quotidiana del sol i el contacte místic amb la naturalesa.

Rodrigues descriu el Japó com un aiguamoll on és impossible el naixement de noves idees i cultures, un món tancat i arrelat sobre si mateix.

La fe i els dubtes, porten al pragmatisme, aquesta és la posició de Ferreira i així ho expressa en la magnífica seqüència en la que conversa amb Rodrigues.

Un altre pragmàtic amb menys sort és Kichijiro, l’ home que renuncia, abjura i traeix una i altra vegada  per després confessar-se i lliurar-se de pecat però a qui, al cap dels anys, li troben un minúscul crucifix entre les seves pertinences i això significa la seva condemna a mort.

Cine religiós, personal i de gran vàlua, un verdader testament teològic de Scorsese.

 

 

METRÓPOLIS

metropolis-381841937-large

 Director: Fritz Lang

Actors: Brigitte Helm

               Alfred Abel

               Gustav Frholich

Any: 1927

Nacionalitat: Alemanya

Gènere: Ciència ficció

Subgènere: Cine social.

 

ARGUMENT

Estem en l’ any 2026. Metròpolis és una espai on els privilegiats viuen en la superfície en bells edificis I jardins, en tant els obrers habiten en la ciutat subterrània, realitzant un treball mecanitzat I embrutidor.

Freder (Gustav Frohlich), el fill de l’ amo de Metròpolis, contempla un dia com Maria (Brigitte Helm), una dona de la ciutat amagada, puja a dalt amb un grup de nens.

Això li fa interessar-se per la vida dels paries i baixa a comprovar que és el que passa. Allà retroba a Maria, que alliçona als obrers amb missatges de bondat i pau i s’ enamora d’ ella.

El pare de Freder, vol eliminar la influència de Maria en els treballadors i contacta amb Rotwerg, un científic que ha creat un robot ,per tal que rapti a la noia i li doni al robot la seva cara. La finalitat és manipular als obrers i fer-los obedients als seus designis.

Rotwerg ho fa així. El robot cobra la cara de Maria, en tant la verdadera és segrestada.

Hell, nom del robot. baixa a la ciutat subterrània i sota l’ aparença de Maria llança proclames als obrers perquè es revoltin. Aquests pugen a l’ exterior i ataquen  l’ engranatge de la maquinaria que els fa esclaus però el trencament de les màquines porta al desgavell, la ciutat subterrània s’ inunda i tot acaba en un desastre.

Els obrers que se senten enganyats, persegueixen a Hell,l’ atrapen i el porten a la foguera. En tant el foc el crema, desapareix la pell i el rostre fals i sobresurt la verdadera identitat del monstre.

En tant ,Maria ha escapat i és perseguida per Rotwerg fins a la catedral. Allà hi va també Freder, que lluita amb l’ home fins que aquest cau d’ una terrassa i mor.

Freder i Maria cerquen la reconciliació entre l’ amo i els treballadors, que es donen la mà plegats i van així camí d’una més gran justícia social.

metropolis-fritz-lang_ediima20150815_0331_18

 

COMENTARI

El film beu de les formes expressionistes en el marc del cinema mut, presenta una ciutat futurista que juga amb el paral·lelisme de la industrialització. Al mateix temps visualitza imatges de contingut avantguardista o surrealista com quan la dona robot està ballant i tots els homes que la miren lascivament, es converteixen en un plegat d’ ulls.

Tanmateix s’ expressa a través de decorats gegantins i d’ extraordinaris moviments de massa. La força de les imatges està al servei d’ una faula de ciència ficció que va més enllà del propi gènere.

La pel·lícula presenta a través del món futurista un paradigma de la lluita de classe. Els privilegiats, sols preocupats del seu benestar, front els obrers que viuen en la ciutat subterrània esclavitzats.

Però en el context de la revolució soviètica, Lang no fa com Eisenstein un cant a la reivindicació obrera sinó un cant a l’ enteniment de classe i el pacte, cal dir-ho també, des d’ una perspectiva un tant ingènua.

Ja d’ entrada, presenta a Maria sota les creus, com una personificació virginal i religiosa que crida paraules de pau i enteniment per sobre l’ odi.

Freder és el personatge que, rebutjant els seus principis de classe, baixa a contemplar la realitat i fa de mitjancer entre els dos mons per aconseguir l’ armistici social.

La pel·lícula apunta ja dades polítiques que avisen  del perill totalitari. Rotwerg crea un monstre al servei de la classe social que li paga però el monstre -la dona robot- se li escapa de les mans, agafa autonomia pròpia,fora de tot control i causa el desastre.

Lang adverteix dels perills de la ciència si escapa de la raó humana, també del perill de la manipulació. Hell baixa als inferns proletaris i insurrecciona a la massa, atia l’ odi però és un odi sense reflexió i sense voluntat d’ enteniment que porta al caos.

Hell llença a la gent a destruir  les màquines i amb elles destrueixen el seu mitja de subsistència i neguen la ciutat subterrània i les seves cases.

Per un altre cantó, Lang denuncia al demiürg, que crea sense ser corresponsable de la seva creació, a aquell que no pot controlar la seva obra.

Lang critica el maquinisme, la deshumanització, l’ explotació però no crida a la lluita contra els responsables d’ aquest estat de coses sinó a l’ acord fraternal entre les parts, entre víctimes i botxins. Un missatge poc consistent.

Un tema no menys important és el de la identitat. Maria és substituïda per un robot amb la seva cara i la seva identitat física i el seu nou personatge canvia també el seu discurs moral.

En tant Maria es refugia en l’ església quan fuig, Hell va a celebrar el desastre que ha creat en el cabaret, símbol dels vicis i les lacres d’ aquella societat, plena d’ homes libidinosos i lascius.

Metròpolis representa un exemple de cinema innovador, avantguardista, agosarat i amb un fort discurs polític i social i obre les portes al cinema de ciència ficció en una de les millors pel·lícules de la història.

COMANCHERIA

hell_or_high_water-868194075-large

 Director: David Mackenzie

Actors: Jeff Bridges

              Chris Pine

              Ben Foster

Any: 2016

Títol original: Hell or high water

Nacionalitat: USA

Gènere: Western

 

ARGUMENT

   Toby Howard (Chris Pine) i el seu germà Tanner (Ben Foster) es dediquen a assaltar Bancs, la motivació de Toby és tenir diners suficients per cancel·lar la hipoteca del ranxo que comparteix amb la seva ex dona i on hi habiten els seus dos fills.

Marcus Hamilton (Jeff Bridges) és un membre de la policia a punt de jubilar-se, patrulla al costat del seu company Alberto, un home d’ origen indi i inicien plegats la persecució dels atracadors.

Els robatoris e succeeixen però en l’ últim, Tanner mata a un agent de seguretat i a un client que se li enfronta. Mentre Toby fuig amb els diners i un altre vehicle, Tanner s’ encara amb la policia que el persegueix, Hamilton li dispara un tret i el mata.

Toby cancel.la la hipoteca i marxa a viure al ranxo. Hamilton, que ja s’ha jubilat va a veure’l i endevina que ell era l’ altre atracador però prefereix deixar-lo en pau.

comancheria

 

COMENTARI

Mackenzie és un interessant director escocès, l’ obra del qual ha estat escassament distribuïda en Espanya, de la seva filmografia el més conegut en el país és la notable “Young Adams” que data del 2003.

En aquest film recrea un autèntic western crepuscular, amb una puntualització, no transcorre a finals del segle XIX o inicis del XX sinó en l’ actualitat.

L’ enfrontament entre bandits i sheriff o agents de la llei, es reprodueix, ara en un món que sembla condemnat a desaparèixer però que mai se n’ acaba d’ anar.

Tant el ritme de l’ acció, com la percepció d’ aquest vell món, com l’ assetjament i mort de l’ atracador, ens retrotreuen a l’ univers de Sam Peckinpah. Decadència, final d’ època i d’ èpica.

Ara com abans, els bandits  atraquen Bancs i estan fora de la llei però les motivacions dels germans són diferents, Tanner ha sortit de la presó i això és la seva vida, atracar, disparar, gastar el botí i tornar a atracar. En canvi, Toby vol solament assegurar el futur dels seus davant l’ usura i l’ ànim de lucre de les entitats bancaries.

En front s’hi troben amb l’ honrat representat de la llei, Hamilton és un home desencisat i escèptic, a punt de jubilar-se però decidit a mantenir l’ ordre, a guanyar-se un últim moment per la justícia, la gloria o per creure en si mateix. L’ assassinat del seu company, a qui semblava menysprear però a qui estimava, el porta a ser l’ encarregat de l’ execució del violent bandoler.

La pel·lícula és important per l’ acció, pels caràcters dels protagonistes i pels seus desitjos i anhels però encara ho és més pel seu context. A través d’una road movie per Texas, contemplem un espai polsegós, devastat, on els Casinos i els Bancs són els representants de la civilització. En mig, prostitutes, homes armats, cambreres amb desig i misèria social.

Dos homes s’ enfronten cercant un espai en el món.

CUANDO HARRY ENCONTRÓ A SALLY

when_harry_met_sally-237453773-large 

Director: Bov Reiner

Actors: Billy Cristal

              Meg Ryan

              Carrie Fisher

              Bruno Kirby

Any: 1989

Títol original : When Harry met Sally

Nacionalitat: USA

Gènere: Comèdia

 

ARGUMENT

Sally (Amy Ryan) és una jova que es dirigeix de Chicago a Nova York, Harry (Billy Cristal) és el promès de la seva millor amiga i també ha de fer el viatge, així que hi van plegats.

Si be els temes de conversa són variats, els dos s’ acomiaden en Nova York sense novetat. Al cap de cinc anys, coincideixen de nou en un aeroport. Sally surt amb un conegut d’ Harry , els dos agafen el mateix avió i reprenen la xerrameca de la primera ocasió. Cinc anys més tard es tornen a trobar en una llibreria, recorden els breus moments passats junts en el passat i es fan amics.

Harry s’ha casat i s’ha divorciat, Sally ha deixat a la seva antiga parella. La relació entre els dos es fa més gran, s’ expliquen la vida, surten, ho saben tot l’ un sobre l’ altre però no se senten atrets com per comprometre’s sentimentalment.

Un dia, de manera inesperada, se’n van al llit plegats però al matí, Harry prefereix marxar i deixar a la noia.

Els dos companys surten amb Jess (Bruno Kirby), un bon amic d’ ell i també amb Marie (Carrie Fisher), la millor amiga d’ ella, aquests simpatitzen entre si, surten i s’ acaben casant, en tant Harry i Sally són els padrins de la boda.

El temps passa i la parella comprèn que senten entre ells alguna cosa més que amistat, que s’ han enamorat , que tan sols poden ser feliços si viuen plegats i decideixen casar-se.

harry-05

COMENTARI

“Cuando Harry encontró a Sally” és una de les comèdies més reeixides dels anys vuitanta. És un relat sobre les relacions de parella, ple d’ acudits i de bon humor però on també es parla de les dificultats dels lligams interpersonals, de com es produeix el salt de l’ amistat fins l’ amor.

La pel·lícula compta amb el guió de Nora Ephrom, que repeteix fortuna ja com a directora en dues comèdies també força sucoses en els anys noranta: “Algo para recordar” i “Tienes un e-mail”.

El film podria haver estat filmat per Woody Allen si no fos perquè de vegades li falta el punt corrosiu i brillant que exerceix Allen sobre els seus relats. Dues persones de diferent sexe, pertanyents a la classe mitjana  alta, residents en Nova York, plenes de conflictes sentimentals i contradiccions… tot ens porta, doncs, a l’ univers de l’ autor de Manhattan.

Harry i Sally, segons diu la noia, s’ odien la primera vegada que es veuen, es desconeixen en la segona i es fan amics en la tercera. Segons Harry, un home i una dona no poden ser amics si pel mig s’hi interposa el sexe. Aquesta és la tesi que sosté l’ home ja des de la primera conversa i que resta parcialment rebatuda al llarg del relat.

Els dos protagonistes viuen durant un temps una gran amistat però senten gelosia quan l’ altre surt amb una parella diferent o tenen problemes per assumir l’ autèntic rol de les seves relacions, a la fi cauen en la trampa de l’ amor i més tard del casori.

Reiner incideix sobre el món de la parella, Harry i Sally no saben que volen ser sentimentalment quan siguin grans, no poden viure amb l’ altre ni sense l’ altre, veuen amb desconfiança el matrimoni; Harry el contempla com l’ inici de les baralles i la pèrdua de l’ amor. En realitat Reiner filma una screwball comedy, dels anys vuitanta, amb personatges que s’ enfaden i es desenfaden constantment entre si, fins que troben el camí de l’ amor i renuncien a la guerra de sexes.

Reiner s’ interpel·la sobre si pot haver amistat sense sexe, sobre la transició de l’ amistat a l’ amor i sobre les dificultats d’ estimar i la naturalesa de l’ amor, sempre a partir d’ una escenificació divertida i plena d’ entremaliats gags.

Un d’ ells és especialment recordat i passa a la història de la comèdia. Es tracta de quan Harry, sentint-se segur de si mateix, assegura  que totes les dones amb les que ha estat han tingut orgasmes. Sally li diu que potser alguna ho ha fingit i comença a simular un orgasme en mig del restaurant on estan els dos dinant, davant la perplexitat dels clients i l’ astorament d’ Harry.

Reiner talla l’ acció en ocasions per mostrar parelles ja madures, que expliquen a la càmera com es van conèixer i com al cap dels anys continuen estimant-se.

Tanca amb el mateix quadre però amb  Harry i Sally en ell, ara ja han deixat els embolics i són una parella formal, amb tot allò positiu i negatiu que hi pot implicar.

 

CANTANDO BAJO LA LLUVIA

singin_in_the_rain-772292013-large

Director: Stanley Donen/Gene Kelly

Actors: Gene Kelly

               Debbie Reynolds

               Donald O’ Connor

               Jean Hagen

              Cyd Charisse

Any: 1952

Títol original: Singin in the rain

Nacionalitat: USA

Gènere: Musical

 

ARGUMENT

Don Lockwood (Gene Kelly) I Lina Lamont (Jean Hagen) són una parella exitosa de pel·lícules d’ aventures. A Don l’ acompanya sempre el seu amic, Cosmo Brown (Donald O’ Connor), el músic que compon les partitures.

Don coneix a Kathy Seldon(Debbie Reynolds), una noia que vol triomfar en el món del cine, especialment dotada per cantar i ballar i de qui s’ enamora.

Això coincideix amb l’ inici del cine sonor. La nova pel·lícula de Don i Lina: “El cavaller dansarí” es comença a rodar però la veu de Lina no és l’ adequada i en passi previ dona lloc  a la hilaritat des espectadors

Don, Cosmo i el productor tenen una idea, la pel·lícula es convertirà en un musical i si bé en la pantalla apareixerà Lina, qui li doblarà la veu i cantarà serà Kathy.

L’ estrena de la nova pel·lícula és un èxit total però Lina entén que ella és la gran estrella. Don li prepara una trampa, quan Lina surt a saludar i el públic li demana que canti, és Kathy qui ho fa darrere el teló, en tant Lina tan sols ho simula.

Don i els seus companys aixequen el teló i Lina queda ridiculitzada i en evidència. A partir d’ ara Kathy serà la parella sentimental i cinematogràfica de Don.

cantando-bajo-la-lluvia

COMENTARI

Estem davant el musical més famós i reconegut de la història del cine i també un dels millors, una indubtable obra mestra. Kelly i Donen ja havien treballat plegats i obtingut un notable èxit en 1949 amb “Un dia en Nueva York”, ara hi tornen a triomfar ; ball, dissseny, coreografía, música i cançons, no hi han problemes, tot és felicitat.

L’ argument és una excusa per una successió de números musicals magistrals.

Quan Don balla sota la pluja en llargs plans i trepitja els tolls d’ aigua, estem davant unes escenes que s’ han identificat amb el cine mateix, amb una cançó, “singing in the rain” i una música que tothom coneix.

De no menys excel·lència és la col·laboració de Donald O’ Connor en l’ escena en que balla amb un maniquí o el duet de Gene Kelly i Debbie Reynolds en un escenari buit, propi d’ un quadre de Delvaux.

En alguns números podem constatar un homenatge al cine mut, Chaplin i Harold LLoyd, sobretot en l’ escena del somni en la que Gene Kelly balla amb Cyd Charisse. És un monument a l’ erotisme, retallada notablement, en una pel·lícula apta per a tots els públics.

Destacables són també, les parodies del productor i del director de la pel·lícula, basades en personatges reals. Estem davant una reflexió en clau de comèdia del pas del cine mut al sonor, en aquest sentit Lina és el retrat de l’ actriu del cine silent, incapaç d’adaptar-se als nous temps i que vol substituir les seves deficiències amb males arts i, com no podia ser d’una altra manera, queda ridiculitzada.

LES MILLORS PEL.LICULES DEL 2016

1) LA JUVENTUD-

DIRECTOR: PAOLO SORRENTINO

NACIONALITAT: ITÁLIA

youth_la_giovinezza-637395815-large

 

2) EL RENACIDO

DIRECTOR: ALEJANDRO GONZÁLEZ IÑARRITU

NACIONALITAT: USA

the_revenant-498846647-large

 

3) MIA MADRE

DIRECTOR: NANNI MORETTI

NACIONALITAT: ITÁLIA

mia_madre_my_mother-612415327-large

 

4) FRANTZ

DIRECTOR: FRANÇOIS OZON

NACIONALITAT: FRANÇA

frantz-742388894-large

 

5) EL CIUDADANO ILUSTRE

DIRECTOR: MARIANO COHN-GASTON DUPRAT

NACIONALITAT: ARGÈNTINA

el_ciudadano_ilustre-221897542-large

 

6) LA DONCELLA

DIRECTOR: PARK CHAN WOOK

NACIONALITAT: COREA DEL SUD

ah_ga_ssi_the_handmaiden-258514387-large

 

7) TRUMBO

DIRECTOR: JAY ROACH

NACIONALITAT: USA

trumbo-143089852-large

 

8) LOS ODIOSOS OCHO

DIRECTOR: QUENTIN TARANTINO

NACIONALITAT: USA

the_hateful_eight-549467052-large

 

9) CAROL

DIRECTOR: TODD HAYNES

NACIONALITAT: USA

carol-180515019-large

 

10) SUBURRA

DIRECTOR: STEFANO SOLLIMA

NACIONALITAT: ITÀLIA

suburra-358549184-large

 

11) THE NEON DEMON

DIRECTOR: NICOLÁS WINDING REFN

NACIONALITAT: USA

the_neon_demon-386448800-large

 

12) CAFÉ SOCIETY

DIRECTOR: WOODY ALLEN

NACIONALITAT: USA

cafe_society-572459421-large

 

13) ESPIAS EN EL CIELO

DIRECTOR: GAVIN HOOD

NACIONALITAT: USA

eye_in_the_sky-991675306-large

 

14) MONEY MONSTER

DIRECTOR: JODIE FOSTER

NACIONALITAT: USA

money_monster-765138268-large

 

15) LA CHICA DANESA

DIRECTOR: TOM HOOPER

NACIONALITAT: USA

the_danish_girl-635017188-large

 

16) COMANCHERIA

DIRECTOR: DAVID MACKENZIE

NACIONALITAT: ESTATS UNITS

hell_or_high_water-868194075-large

 

17) PATERSON

DIRECTOR: JIM JARMUSCH

NACIONALITAT: USA

paterson-494875254-large

 

18) AVE CESAR

DIRECTOR: JOEL-ETHAN COHEN

NACIONALITAT: USA

hail_caesar-244048457-large

 

19) NUESTRA HERMANA PEQUEÑA

DIRECTOR: HIROKAZU KOREEDA

NACIONALITAT: JAPÓ

umimachi_diary_kamakura_diary-346012080-large

 

20) LOS HOMBRES LIBRES DE JONES

DIRECTOR: GARY ROSSA

NACIONALITAT: USA

free_state_of_jones-902653522-large