METRÓPOLIS

metropolis-381841937-large

 Director: Fritz Lang

Actors: Brigitte Helm

               Alfred Abel

               Gustav Frholich

Any: 1927

Nacionalitat: Alemanya

Gènere: Ciència ficció

Subgènere: Cine social.

 

ARGUMENT

Estem en l’ any 2026. Metròpolis és una espai on els privilegiats viuen en la superfície en bells edificis I jardins, en tant els obrers habiten en la ciutat subterrània, realitzant un treball mecanitzat I embrutidor.

Freder (Gustav Frohlich), el fill de l’ amo de Metròpolis, contempla un dia com Maria (Brigitte Helm), una dona de la ciutat amagada, puja a dalt amb un grup de nens.

Això li fa interessar-se per la vida dels paries i baixa a comprovar que és el que passa. Allà retroba a Maria, que alliçona als obrers amb missatges de bondat i pau i s’ enamora d’ ella.

El pare de Freder, vol eliminar la influència de Maria en els treballadors i contacta amb Rotwerg, un científic que ha creat un robot ,per tal que rapti a la noia i li doni al robot la seva cara. La finalitat és manipular als obrers i fer-los obedients als seus designis.

Rotwerg ho fa així. El robot cobra la cara de Maria, en tant la verdadera és segrestada.

Hell, nom del robot. baixa a la ciutat subterrània i sota l’ aparença de Maria llança proclames als obrers perquè es revoltin. Aquests pugen a l’ exterior i ataquen  l’ engranatge de la maquinaria que els fa esclaus però el trencament de les màquines porta al desgavell, la ciutat subterrània s’ inunda i tot acaba en un desastre.

Els obrers que se senten enganyats, persegueixen a Hell,l’ atrapen i el porten a la foguera. En tant el foc el crema, desapareix la pell i el rostre fals i sobresurt la verdadera identitat del monstre.

En tant ,Maria ha escapat i és perseguida per Rotwerg fins a la catedral. Allà hi va també Freder, que lluita amb l’ home fins que aquest cau d’ una terrassa i mor.

Freder i Maria cerquen la reconciliació entre l’ amo i els treballadors, que es donen la mà plegats i van així camí d’una més gran justícia social.

metropolis-fritz-lang_ediima20150815_0331_18

 

COMENTARI

El film beu de les formes expressionistes en el marc del cinema mut, presenta una ciutat futurista que juga amb el paral·lelisme de la industrialització. Al mateix temps visualitza imatges de contingut avantguardista o surrealista com quan la dona robot està ballant i tots els homes que la miren lascivament, es converteixen en un plegat d’ ulls.

Tanmateix s’ expressa a través de decorats gegantins i d’ extraordinaris moviments de massa. La força de les imatges està al servei d’ una faula de ciència ficció que va més enllà del propi gènere.

La pel·lícula presenta a través del món futurista un paradigma de la lluita de classe. Els privilegiats, sols preocupats del seu benestar, front els obrers que viuen en la ciutat subterrània esclavitzats.

Però en el context de la revolució soviètica, Lang no fa com Eisenstein un cant a la reivindicació obrera sinó un cant a l’ enteniment de classe i el pacte, cal dir-ho també, des d’ una perspectiva un tant ingènua.

Ja d’ entrada, presenta a Maria sota les creus, com una personificació virginal i religiosa que crida paraules de pau i enteniment per sobre l’ odi.

Freder és el personatge que, rebutjant els seus principis de classe, baixa a contemplar la realitat i fa de mitjancer entre els dos mons per aconseguir l’ armistici social.

La pel·lícula apunta ja dades polítiques que avisen  del perill totalitari. Rotwerg crea un monstre al servei de la classe social que li paga però el monstre -la dona robot- se li escapa de les mans, agafa autonomia pròpia,fora de tot control i causa el desastre.

Lang adverteix dels perills de la ciència si escapa de la raó humana, també del perill de la manipulació. Hell baixa als inferns proletaris i insurrecciona a la massa, atia l’ odi però és un odi sense reflexió i sense voluntat d’ enteniment que porta al caos.

Hell llença a la gent a destruir  les màquines i amb elles destrueixen el seu mitja de subsistència i neguen la ciutat subterrània i les seves cases.

Per un altre cantó, Lang denuncia al demiürg, que crea sense ser corresponsable de la seva creació, a aquell que no pot controlar la seva obra.

Lang critica el maquinisme, la deshumanització, l’ explotació però no crida a la lluita contra els responsables d’ aquest estat de coses sinó a l’ acord fraternal entre les parts, entre víctimes i botxins. Un missatge poc consistent.

Un tema no menys important és el de la identitat. Maria és substituïda per un robot amb la seva cara i la seva identitat física i el seu nou personatge canvia també el seu discurs moral.

En tant Maria es refugia en l’ església quan fuig, Hell va a celebrar el desastre que ha creat en el cabaret, símbol dels vicis i les lacres d’ aquella societat, plena d’ homes libidinosos i lascius.

Metròpolis representa un exemple de cinema innovador, avantguardista, agosarat i amb un fort discurs polític i social i obre les portes al cinema de ciència ficció en una de les millors pel·lícules de la història.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s